Regresió de la Posidonia Oceànica

Geografia. Contaminació. Mediterrani. Petroli. Pol·lució marina. Caulerpa Taxifolia

  • Enviado por: Marc Rodríguez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

3. Principals causants de la regresió de la Posidonia Oceànica

3.1 Abocament de contaminants

El Mediterrani rebrà més de 50 milions de tones d'abocaments d'aquí a l'any 2005. Espanya, Itàlia i França reben advertències de les autoritats comunitàries de que les seves costes es convertiran en àrees ecològicament afectades. S'exigeix un control dels residus sòlids i perillosos, prevenció de la pol·lució marina degut al petroli i als productes químics i el desenvolupament de les zones costeres que previnguin la contaminació de les platges.

Cal tenir en compte que el 40% de les queixes europees respecte al medi ambient corresponen a Espanya.

El 85 % dels rius, les aigües dels quals desemboquen en el Mediterrani estan contaminades i les reserves d'aigua potable estan disminuint d'una forma preocupant.

Esquadres militars que recorren el Mediterrani espulsen 650.000 tones de residus tòxics.

Pel Mediterrani circula el 50% del tràfic marítim mundial.

Els grans centres industrials, agrícoles i ganaders del litoral aboquen cada any 120.000 tones d'olois minerals, 12.000 tones de substàncies orgàniques tòxiques, 60.000 de detergents, 100 tones de mercuri i 3.600 de plom, 2.400 de zinc, 320.000 de fòsfor i 800.000 de nitrogen. A tot això s'ha d'afegir els milers de tones de contaminants químics, sobretot plaguicides que son arrastrats pels vents i les pluges cap al mar.

3.1.1 El cas del petroli

2 milions de tones de cru s'aboquen cada any al Mediterrani, el que equival a 1/3 del total mundial. Oa zona més castigada es troba situada al sud d'Itàlia on s'han arribat a mesurar 500 lites d'alquitrà per m2.

El 97% dels abocaments es produeix quan el vaixell està entrant o surtint del port o a alta mar.Més de 100 accidents navals en el Mediterrani des del 1945 ha provocat que a les seves profunditats s'acomulin carregues i reactors nuclears.

Les pèrdues de cru, les neteges dels dipòsits i els accidents, suposen l'abocament d'unes 600.000 tones d'abocaments d'hidrocarburs a l'any.

En el cas d'Espanya cal destacar com a punts més conflictius la bahia de Portman a Murcia i el port de Cartagena per la càrrega i descàrrega tantdels vaixells com de les bases militars navals.

3.2 Impacte antropogènic: La pol·lució marina

El medi marí, per la seva extensió, és el major receptor de contaminants produïts per l'home. Principalment els abocaments provenen del continent, sobretot mitjançant els rius, cosa que provoca que els principals problemes de contaminació marina es produeixen en els estuaris i en les zones properes a les desembocadures dels rius.

Una altre important via de contaminació és l'atmosfera, en aquest cas pels compostos més volàtils. També s'ha de tenir en compte l'abocament produit pels vaixells i la carga contaminant per part de l'exploració i explotació de recursos marins.

Segons les Nacions Unides, la pol·lució marina: “ és la introducción por el hombre en el medio marino, incluyendo los estuarios, directa o indirectamente, de sustancias o energías que pueden ocasionar efectod deletéreos, tales como daños en los recursos biológicos, y por consiguiente para la salud humana, trabas a las actividades marítimas, incluyendo la pesca, disminución en la calidad del agua de mar desde el punto de vista de su utilizacióny reducción de las posibilidades ofrecidas para el ocio”. Segons això, l'home és l'únic causant de la contaminació marina, pero aquesta també pot tenir causes naturals. Per això és molt important que es tingui en compte quin és el focus de contaminació i no es decideixi en funció del seu origen (natural o antròpic) si un agent contaminant requereix o no atenció. A més, en molts casos es perceb el deteriorament del medi, i el fet de buscar les causes ha de començar abans que coneguem si es tracta d'una alteració causada per l'home o un efecte derivat d'un procés natural.

La fragilitat geomorfològica i ecològica del litoral el fan especialment sensible a qualsevol intervenció humana o modificació de les condicions naturals. Fets com l'inadequada explotació dels recursos pesquers, l'introducció d'espècies exòtiques i la selecció artificial d'espècies, alteren sensiblement l'ecosistema natural.

Aquest espai es troba subjecte a l'interacció entre els diferents agents de l'erosió marina i terrestre. Aquest delicat equilibri es pot resentir amb actuacions diverses com les creacions de litorals artificials, construcció d'elements que actuïn com a barrera contra el vent o l'extracció de materials com sorres, graves...

Amb el nou model de desenvolupament econòmic s'ha imposat una altre escala d'actuacions on l'indústria, les ciutats i el comerç han intensificat la recerca de zones litorals. L'afluència massiva de persones i activitats és un fet evident en el litoral català, al llarg de la costa espanyola i en molts països oberts al mar.

La tipificació dels impactes antròpics sobre el medi és una feina complexa i de la qual se'n poden extreure moltes i variades opinions. Tot i això en grans trets podem distingir entre amenaçes antròpiques sobre el medi físic i sobre les diferents comunitats planctòniques, nectòniques i bentòniques. Així mateix, també diferenciarem els impactes entre directes i indirectes.

3.3 L'amença verda: CAULERPA TAXIFOLIA

L'any 1984 a Mònaco es va detectar per primer cop la presencia de l'alga Caulerpa taxifolia, provinent de les aigües tropicals del Mar de la Xina i Filipines. Pel que sembla la seva propagació va ser deguda al buidament d'aigües provinents d'un aquari del Museu Oceanogràfic de Mònaco. Altres teories consideren que va poder ser traslladada en el casc d'algun vaixell. Des de llavors, ha entrat en un procés de forta expansió.

A França i a Itàlia, el problema és molt greu i també s'ha detectat a Espanya, concretament a les Illes Balears, i a Croàcia.

Actualment es calcula que ocupa uns 15 milions de metres quadrats de fons marins.

A Mallorca es va detectar l'any 92 a Cala D'Or i Cala'n Bosch. En principi estan controlades, però l'única manera d'assegurar-se és mantenint la vigilància i control adequats, però aquesta vigilància ha rebut moltes crítiques per la falta de punts controlats i els escassos medis amb els que es conten.

L'èxit de la seva introducció n el Mediterrani és degut a les seves característiques morfològiques y biològiques. Anatòmicament es caracteritza per ser un organisme unicel·lular i tot i que el seu aspecte pot ser com el de qualsevol alga pluricel·lular. Les algues mediterràneas tenen característiques metabòliques que les diferencien de l'espècie original.

Es creu que degut a l'ús de llum ultraviolada en el aquaris on es trobava es va produir una mutació que les ha permés soportar les aigües més fredes del Mediterrani.

Mostra preferéncia per les zones situades entre 5 i 15 metres de profunditat, però en aigües molt transparents, podria arribar a -100 metres. La seva temperatura mínima de desenvolupament es troba al voltant del 10ºC i en relació a la qualitat de l'aigua s'estima més un alt nivell de fosfats i nitrats generalment per residus procedents d'abocaments urbans i agrícoles, tot i que tambè s'ha localitzat en llocs no contaminats.

L'alga te una gran capacitat de regeneració, que permet el desenvolupament de la planta sencera a partir d'un tros i a més, te un producte metabòlic anomenat caulerpenina, que és tòxic per a la fauna mediterrània que l'utilitza com aliment, gràcies a la qual ha rebut el nom “d'alga assassina” “tifus verd” o “Atila del Mediterrani”.

Entre els efectes nocius pels ecosistemes mediterranis, el mès important correspon a la competència en l'ocupació dels prats de la Posidònia oceànica, a les que fa fora. Això comporta canvis en la fauna associada, ja que la toxina, caulerpenina, proporciona a l'alga una protecció molt efectiva envers qualsevol deprededor, i a més no existeix cap espècie mediterrània adaptada a ella.

Només es coneix un únic cas: la Salpa, que és capaç de menjar-la sese problemes, però si és pescada i posteriorment consumida pot resultar tòxica un cop és ingerida.

L'empobriment de les poblacions que desplaça pot arribar fins a un75 %, provocant que la majoria de les algues entrin en regresió i acabin desapareixent de la zona.

Tot i aquest mal panorama, s'estan probant per primer cop un experiment per aturar la proliferació de l'alga tropical, utilitzant uns petits llimacs marins del grup dels opitobranquis, que s'alimenten quasi exclusivament d'algues del grup Caulerpa.

Com a mesures preventives es recomana que si es detecta una possible colònia, no s'ha d'arrancar, ni manipular ja que podria facil·litar la seva expansió.

Realitzar una neteja del fons sense control podria resultar molt perillós.

Informació extreta del Wate magazine

Idem

Per a conèixer alguns casos de recent actualitat, consultar l'anex

A l'anex es troba aquesta informació més ampliada