Reforma del Mercado Laboral de 1997

Legislació espanyola. Mercat de treball. Contracte temporal

  • Enviado por: Mini
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

MERCAT DE TREBALL: LA REFORMA LABORAL

1. CAUSES DE LA REFORMA LABORAL. ELS PRECEDENTS.

A principis de la dècada del noranta, el creixement ecònomic d'Espanya i Catalunya va començar a desaccelerar-se fins al punt d'entrar en fase recessiva a finals del 1992. Els motius d'aquest procés són:

  • L'alta inflació

  • El Dèficit amb l'extranger

  • La Política monetària restrictiva

  • La Política fiscal expansiva

  • La pujada del preu del petroli a causa de la Guerra del Golf...

Reforma del Mercado Laboral de 1997
Com a conseqüència de tot això, l'economia del país perd competitivitat, baixa la demanda, la rendibilitat, hi ha un fort descens de les inversions i una intensa destrucció dels llocs de treball, que suposa en valors numèrics, la caiguda de l'ocupació en 204.500 persones, i que juntament amb l'estancament del nombre d'actius, suposa un augment de l'atur més o menys equivalent (205.200 persones) a tot l'Estat. Això queda clarament afavorit pel tancament de moltes empreses al conjunt de l'Estat.

La taxa d'atur d'aquest període va assolir els máxims històrics coneguts; i el pitjor de tot, és que l'augment de l'atur espanyol va ser superior al conjunt europeu. La situació era de malestar i inestabilitat social.

La legislació espanyola en matèria d'acomiadament ha estat tradicionalment molt restrictiva, i això suposa un cost elevat en concepte d'indemnització per tal concepte per als empresaris. Per altra banda, el subsidi d'atur és elevat i no motiva a l'aturat en trobar feina de forma inmediata.

Tot aquest conjunt, afavoreix, tant des del punt de vista del empresari, que no vol tantes despeses fiscals, com el del treballador i/o aturat, a entrar dins de l'economia summergida: treballs sense contracte ni Seguretat Social, però que junt amb el subsidi de l'atur es troba prou remunerat per sustentar les seves necessitats.

Aquest tipus d'economia afecta de forma negativa en l'especialització i formació del treballador espanyol i també és negatiu en l'aspecte paradoxal en que es troba l'empresari, que encara que en moments de creixement d'atur, és inapaç de trobar treballadors especilitzats i ben formats en el sector a què es dedica. Això ha motivat l'execució de la reforma legislativa laboral espanyola per tal d'evitar aquesta economia sumergida, i promoure la creació de llocs de treball, que alhora siguin més flexibles per al empresari.

2. LA REFORMA LABORAL.

Aquesta reforma Laboral posa es basa en polítiques que posen èmfasi en la flexibilitat i la desregularització del mercat de treball. Així doncs, les mesures adoptades han quedat paleses en dita Reforma Laboral, que podem resumir en els següents punts:

  • RECERCA I DISPONIBILITAT D'INFORMACIÓ.

  • Es fonamental per trobar treball, l'existència d'informació sobre les oortunitats que ofereix el mercat. Així doncs, una de les línees d'actuació d'aquesta reforma serà millorar el funcionament de les institucions que permetin el contacte entre els que ofereixen i els que demanden treball. A Espanya, s'ha millorat en varies ocasions l'INEM i també s'han creat diverses empreses de treball temporal, juntament amb les agències privades de col.locació. A partir de 1994 s'ha potenciat aquestes institucions, que donen lloc a una nova reforma de l'INEM. Pel que fa a Catalunya, ha assumit recenment aquesta competència, donant lloc al Servei Català de Col.locació.

  • PROCÉS D'ENTRADA A L'OCUPACIÓ.

  • Fins aleshores no han existit multitud de modalitats de contractació i els llocs de treball s'adaptaven a les necessitats dels empresaris per tal de maximitzar la creació dels llocs de treball. Fins llavors hi havia molt poc tipus de contractes, i en aquest context, la reforma ha creat distintes modalitats que permetessin flexibilitzar i dinamitzar-se en aquest aspecte. Per aquesta banda s'ha produït tres reformes laborals:

    1984. Creació del contracte temporal.

    L'existència d'una indemnització d'acomiadament més baixa que en els contractes indefinits, va provocar un fortíssim increment de la temporalitat dels llocs de treball.

    1994. Reorientació del Contracte Temporal.

    Reforma de l'anterior contracte temporal, per tal de obeir a l'existència de llocs de treball que no són permanents, i és el moment en què es creen les Empreses de treball Temporal (ETT).

    1997. Foment dels Contractes Indefinits a canvi de reduir els Costos d'Acomiadament associats als Nous Contractes.

  • RELACIONS AMB L'EMPRESA.

  • A l'actualitat la major part de les condicions en que es desenvolupen les relacions entre les empreses i els seus treballadors venen determinades a través de la negociació col.lectiva. Tradicionalement, la negociació col.lectiva ha estat molt regulada. Tant la reforma del 1994, com la del 1997, van intentar flexibilitzar el funcionament de la negociació col.lectiva.

  • PROCÉS DE SORTIDA DELS LLOCS DE TREBALL.

  • Aquest procés es defineix de dues maneres:

  • Si el contracte és temporal, es surt del lloc de treball quan aquest s'extingeix.

  • Si és indefinit, es surt del lloc quan es dóna l'acomiadament. Quan hi ha acomiadament a un treballador amb contracte indefinit, pot ser declarat procedent si hi ha causes justificades, o improcedent quan no es dóna ninguna de les causes recollides per la llei. Llavors, l'acomiadament és nul, però si no es vol que continuï, l'empresari haurà de pagar l'indemnització establerta per la Llei. Aquesta indemnització és més elevada que la anterior, tot i que no més alta que la dels països del nostre entorn. El cost efectiu és major, degut a que s'inclou les despeses per salaris de tramitació(període en que es dóna l'acomiadament i es declara improcedent), els advocats, el cost del judici. A més a més, la Legilació, que estableix les causes que justifiquen un acomiadament, eren ambiguament interpretades, així els empresaris, acostumaven a pactar indemnitzacions majors a les establertes per la Llei, per evitar totes tramitacions. Amb la reforma del 1994, que amplia les causes d'acomiadament per raons econòmiques i agilitza els tràmits d'acomiadament, i la del 1997, on es defineixen les causes d'acomiadament amb major claritat i s'estableix una indemnitació legal més baixa pels nous contracts indefinits, s'ataca aquest problema, de manera que es flexibilitza i dinamitza l'aspecte d'acmoiadament i/o fi de contracte.

  • SISTEMA DE PROTECCIÓ D'ATURATS.

  • La finalitat de la prestació per atur es garantir uns ingressos mínims per a aquells que perden la seva feina. Aquesta prestació no és simplement un sibsidi, sinó que té efectes sobre el mercat de treball que es podrien resumiren dues grans influències:

  • Quan major és la cobertura de la prestació, i més elevada és, menor és l'interés dels aturats en la recerca de nova feina. També hi ha una altra postura, que no vol dir que sigui contrària;

  • Si aquesta prestació està gestionada adecuadament, no només ajuda econòmicament a qui ho necessita, sinó que a més a més li facilita la recerca d'un nou lloc de treball. Si moltes persones no tinguéssin ni el més mínim ingrés, no es dedicarien a aquesta recerca.

  • La financiació del sistema de prestació per atur pot encarir excessivament els costos laborals i afavorir la sustitució d etreball per capital. Aquest sistema de prestacions s'ha desenvolupat principalment en els anys vuitanta degut a la inestabilitat del sistema laboral. En un principi, l'accés al sistema era fàcil, només havent treballat sis mesos, existia el dret a cobrar el subsidi d'atur, i l'atur era creixent, amb el qual la financiació era costosa. Per això, el 1992 es va reformar aquest sistema reduint la quantia i la duració de la prestació i incrementant el període de cotització necessari per percerbre-la.

  • PROCÉS D'INSERCIÓ EN EL MERCAT LABORAL.

  • Aquest procés de reinserció inclou mesures encaminades al reciclatge i millora de la qualificació dels aturats. També es refereix a programes públics de creació de llocs de treball, tot i que aquest tipus de mesures estan escassament financiades a Espanya, i fins al moment no hi ha hagut masses reformes en aquest sentit.

    Recenment, s'ha establert a nivell europeu una iniciativa comuna en matèria de treball i com a fruit d'aquesta, el Govern ha establert un Pla d'Ocupació de nous jaciments de treball, que pretén impulsar des del Sector Públic iniciatives privades generadores de llocs de treball per satisfer determinades necessitats i que fins ara no s'atenen per no ser rentables o no son cobertes en la seva integritat com es el cas de guarderies, residències de la Tercera Edat o manteniment del Patrimoni Nacional.

    3. ELS RESULTATS

    Reforma del Mercado Laboral de 1997
    Totes aquestes mesures són les que han permès en els darrers anys de la dècada del noranta, junt amb la reducció dels costos laborals, afavorir el creixement de l'ocupació (que ha afavorit la reducció de l'atur), i ha estat causa també de la devallada de la població activa. Els sectors més afavorits en aquest sentit han estat els serveis i la construcció, mentrestant, un sector no ha seguit aquesta mateixa evolució, el de la indústria.

    En els darrers anys també s'ha vist una caiguda de la població activa fruit de la devallada de la taxa d'activitat, però més arran dels cicle a que es veu sotmesa aquesta variable, que no pas per motius econòmics. La taxa d'activitat ha caigut de forma més accentuada en els grups d'edat més grans de 55 anys per jubilacions i envelliment de la població, així com jubilacions anticipades.

    Pel que fa a l'ocupació, hem de dir que s'ha produït un estancament en els nivells de productivitat del factor treball, amb una entrada massiva de població jove en el mercat laboral, facilitat per la mateixa reforma, que ajuda a la inserció de nous actius (sobretot en els sectors d ela construcció i serveis), i tenint en compte que aquest augment de l'ocupació es deu a assalariats del sector privat, i no pas del sector públic, on ha disminuït l'ocupació.

    Reforma del Mercado Laboral de 1997
    La reforma laboral a més, de 1997, ha afavorit l'augment de l'ocupació amb contractes indefinits per sobre dels contractes temporals, tot i que cal esmentar, que hi ha hagut un augment significatiu dels contractes a temps parcial, per la mateixa reforma de 1997.

    Reforma del Mercado Laboral de 1997
    Pel que fa a l'atur, és evident, que donat els resultats de les variables anteriors, hi ha hagut un descens significatius, en tant que a les darreries de 1999 l'atur es va situar en els mínims històrics pel que fa a Catalunya, del 10,6% (unes 285.000 persones), i això representa que en el darrer any va produïr-se una devallada del 26,7 % de l'atur.

    Les causes que justifiquen aquesta devallada de l'atur són atribuibles a dos factors: la forta devallada de l'atur juvenil, que es troba ara per ara, a nivells molt més baixos que a la resta de l'Estat, i la devallada d'actius majors de 55 anys. I un factor afegit: tot i que la devallada d'atur ha estat important en persones que han estat més d'una any aturades, també és important en les que portaven menys d'un any en situació d'atur. Això significa que s'ha augmentat la rotació laboral, com a efecte en gran part a l'aparició de les empreses de treball temporal.

    Com a últim, cal esmenar, que a efectes d'aquesta reforma que milloren el mercat laboral, hi ha hagut moltes més inscripcions en les oficines de treball, i això a provocat la variació significativa de les variables d'atur i ocupació, però és posititu, ja que permet a les fonts oficials apropar-se més a la realitat laboral catalana.

    BIBLIOGRAFIA

    • Memòria Econòmica de Catalunya 1999. Editat per la Cambra de Comerç. Generalitat de Catalunya.

    • Memòria Econòmica de Catalunya 1997. Editat per la Cambra de Comerç. Generalitat de Catalunya.

    • Catalunya enfront del 2000. Editat pel Banco Bilbao Vizcaya.

    • WEB: Generalitat de Catalunya, Institut Nacional d'estadística, cambra de Comerç de Catalunya, Universitat de Girona, Universitat de Barcelona.

    10

    Reforma del Mercado Laboral de 1997

    Reforma del Mercado Laboral de 1997

    Reforma del Mercado Laboral de 1997

    Reforma del Mercado Laboral de 1997