Psicología como Ciencia

Teorias psiquicas. Epistemología. Pragmática. Realismo. Pensamiento. Percepción. Psicoanálisis de Freud. Conducta. Cognitiva. Evolutiva # Inconscient. Motivacions

  • Enviado por: Cameron
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 27 páginas
publicidad
cursos destacados
La Resolución de Conflictos en el Aula
Asodeindo
Ayudar a mejorar el ambiente en el aula. Prevenir conflictos dentro del lugar de estudio y desarrollo del sujeto. ...
Solicita InformaciÓn

Conflictos y mediación escolar
Asodeindo
Curso Oficial y homologado por la Universidad de Montemorelos para profesores y maestros estén o no ejerciendo; una...
Solicita InformaciÓn

publicidad

 PSICOLOGIA 

ÍNDEX

  • Portada, introducció al bloc 1 ________________________ 3

  • Evolució i fonts de la psicologia _____________________ 4

- L'impacte de la teoria de l'evolució _______________________ 5

- Primeres teories científiques ______________________________ 5

  • Com percebem _________________________________________ 6

  • Perspectives actuals de la psicologia i corrents

amb més influència en el segle XX _____________________ 8

- La psicoanàlisi de Freud ___________________________________ 8

- La psicologia com a ciència de la conducta _________________ 8

- La psicologia humanista ____________________________________ 9

- La psicologia cognitiva ____________________________________ 10

- Psicología evolutiva _______________________________________ 10

  • Condicionament clàssic i condicionament instrumental __ 12

  • La psicoanàlisi de Freud (ampliació) __________________ 14

  • Autors citats al resum (il.lustracions) ________________ 16

  • Exercicis ____________________________________________ 19

La psicologia com a ciència

Bloc 1

26 de novembre de l'any 2003

Cascada, 1961, litografía.


Una de les obres més afamades del dibuixant holandès Maurits Cornelis Escher. Trobarem una figura impossible: el tribar. PENROSE la defineix com una figura triangular en tres dimensions impossible perquè la seva existència està basada en les unions dels costats formades per elementes corrents però incorrectes. Encara que cadascún dels àngles que formen aquest triàngle apareix correcte, els tres són rectes i sumen 270º. ESCHER marca l'absurd de la imatge mitjantçant una corrent d'agua que puja fins una cascada des de la qual cau en un perpetuum mobile.

1 - EVOLUCIÓ I FONTS DE LA PSICOLOGIA

Ebbinghaus deia que la psicologia tenia un passat extens i una història curta.

Les arrels de la psicologia són la filosofia, la fisiologia i la metodologia científica.

PSICOLOGIA: psyché i logos (ciència de l'ànima) Els objectes d'estudi són l'ànima, la ment i la conducta.

Plató (c. 428-c. 347 a.C. Grècia) Creador d'una psicologia racional. Concebía l'ànima com una realitat distinta del cos material, d'origen diví. Concepció dualista: ànima-cos.

En el seu diàleg La república va establir una visió tripartida de l'ànima:

-L'ànima racional: Cervell. Dirigeix les funcions superiors de l'èsser humà (pensar i raonar) i és inmortal.

-L'ànima irascible: Tòrax. És la font de les passions nobles i generoses. És inseparable del cos i, per tant, mortal.

-L'ànima concupiscible: Abdomen. És la font de desitjos i passions innobles i també és mortal.

Aristòtil (384-322 a.C. Grècia) Concep la psyché com a element o principi biològic i no és independent del cos, fora del qual no té sentit ni existència.

Edat medieval Interpretació religiosa. L'ànima és una realitat independent, substància espiritual diferent de la matèria, lliure de la mort i de la corrupció i capaç de ser inmortal.

Segle XVII Filosofía moderna René Descartes (1596-1650 França). Influència d'estímuls ambientals. Visió dualista del comportament humà: Actes voluntaris i involuntaris. Els actes reflexos són reaccions automàtiques i involuntàries davant d'estímuls externs; altres son voluntàries, governades per la ment (entitat no física) i produïdes perquè la persona escull comportar-se d'una manera determinada.

Els estímuls de l'ambient són detectats pels òrgans sensorials i transmesos al cervell per mitjà dels nervis. Des del cervell sorgeix l'impuls que actua a través dels músculs, que realitzen l'acció involuntària. Considerava que els animals només disposen d'aquest mecanisme de conducta innat i que tots els seus comportaments són respostes reflexes a estímuls de l'ambient. En canvi, els actes involuntaris originats per la ment són independents dels estímuls externs.

Descartes va pensar qye la ment estava conectada al cervell per mitjà de la glàndula pineal, on interactuen els processos mentals i físics. A causa d'aquesta interacció la ment podia fer actes voluntaris i també ser conscient dels involuntaris.

Món físic Acció

(orígen de l'acte involuntari) (voluntària o involuntària)

Òrgans sensorials Nervis Músculs

Cervell

Glàndula pineal

Ment

(orígen de l'acte voluntari)

Segle XX Pavlov va demostrar que no tots els reflexos són innats; hi ha mecanismes d'associació que permeten establir nous reflexos als estímuls

El dualisme cartesià de ment-cos va dividir la psicología en dues tradicions diferents:

1ª: Estudi de la ment i el seu funcionament. Introspecció.

2ª: Anàlisi dels reflexos, provocats per estímuls externs que activen els òrgans sensorials. Observació i experimentació.

L'impacte de la teoria de l'evolució

Geocentrisme Copèrnic + teoria de l'evolució de Charles Darwin = Impacte en la història humana.

Darwin Nou enfocament en l'anàlisi de l'activitat mental i les emocions. Adaptació dels organismes a l'ambient on viuen. Les espècies animals no són constants, sinó variables, i va establir un pont per salvar l'abisme que existeix entre l'ànimal i l'èsser humà en relacionar el comportament humà amb l'evolució dels organismes.

Selecció natural Sobreviuen els més aptes.

Primeres teories científiques

XIX La psicologia ja no forma part de la filosofia, davant la qual assoleix una independència total.

L'ESTRUCTURALISME DE W. WUNDT

Wilhelm Wundt (1832-1920 Alemanya) fundador de la psicologia científica:

Estudiar els continguts mentals (sensacions, sentiments i imatges) per mitjà de la introspecció i l'experimentació.

S'el considera estructuralista perquè pensava que l'estructura de la ment o els continguts mentals podien estudiar-se en els seus diversos components.

EL FUNCIONALISME DE W. JAMES

William James (1842-1910 Estats Units) Va criticar Wundt pel fet d'estudiar l'estructura mental (elements de la consciència) en comptes d'analitzar-ne les funcions.

Anàlisi de les emocions. Utilitat i funcionament dels processos mentals, la forma en què els organismes lluiten per adaptar-se en un entorn canviant i complex.

Gran interès per les observacions objectives i la unitat dels grups per la psicologia (persones de diferents edats, malalts mentals, etc.)

LA PSICOLOGIA DE LA GESTALT (Alemanya) Wolfgang Köhler, Max Wertheimer i Kurt Koffka

Van criticar l'enfocament analític i associacionista de Wundt. No aceptaven que la percepció fos una unió de sensacins, sinó que pensaven que el tot és més que la suma de les parts. Percebem totalitats, no un conjunt de sensacions. No podem aprendre res sobre una melodia si n'estudiem les notes aïlladament.

TEORIA FISIOLÒGICA DE JAMES I LANGE Les emocions s'esdevenen com a una conseqüència de la interpretació dels canvis fisiològics.

[Tots experimentem canvis emocionals. Modificacions corporals (suor, palpitacions…) que s'esdevenen sota estats emocionals (por, alegria…)]

William James i Carl Lange (Dinamarca) descriuen el procés emocional seguint aquesta seqüència: estímul percepció canvis corporals percepció dels canvis corporals (emoció). “No plorem perquè estem tristos sinó que estem tristos perquè plorem”.

2- COM PERCEBEM

TEORIA ASSOCIACIONALISTA (Wundt) Percebre és donar sentit a un esdeveniment.

Si la percepció fos una suma de sensacions no tindrien importància les valoracions morals o legals que hem esmentat.

L'ESCOLA DE LA FORMA (Gestalt) Rebutgen la creença del sentit comú: “VEIEM EL MÓN TAL COM ÉS” i defensen la naturalesa holística del procés perceptiu. Aforisme: “El tot és més gran que la suma de les parts”.

La forma és un esquema de relacions invariables entre uns elements determinats i relativament independent de les característiques físiques en què es troba materialitzada.

Els factors més importants de l'organització de les nostres percepcions són la separació figura/fons i les lleis d'agrupació d'estímuls: proximitat, semblança, continuïtat de direcció, contrast i tancament.

Les percepcions se solen organitzar de manera que sempre hi hagi una figura que resalta sobre un fons. La figura té unes característiques pròpies: forma i contorns definits. Té una estructuració més gran, apareix tancada sobre sí mateixa, la seva superfície és menor i és influïda pel fons que l'embolcalla. El fons no té contorns precisos; sembla que és més uniforme i que no té estructura. La seva superfície és més gran i passa més inadvertit.

La figura i el fons poden ser reversibles. Hi ha figures ambigües. És impossible percebre totes dues alhora.

Les lleis de percepció són maneres constants d'agrupar els estímuls perceptius, els quals tendeixen a crear estímuls que siguin el màxim d'estables, senzills i

Consistents Llei de pregnància o de bona forma: la percepció es fa en el sentit de la figura millor. Despesa energètica mínima:

  • La llei de proximitat és la tendència a percebre les coses que estan juntes com un grup.

  • La llei de semblança és la tendència a percebre els objectes semblants com un grup.

  • La llei de la continuïtat és la tendència a percebre units els estímuls que tenen continuïtat.

  • Llei de contrast: La percepció de la grandària d'un element és influïda per la relació que té aquest element amb els altres del conjunt.

  • Llei de tancament: És la tendència a percebre els objectes com a entitats totals.

Què veus abans, les blanques o les grises…?

…i, intenta mirar les dues a la vegada.

LA TEORIA COGNITIVA (Ulrich Neisser) La nostra experiència sensible està limitada físicament i culturalment. Només captem uns estímuls determinats.

Cada individu aprèn a percebre i fa servir esquemes cognitius (conjunt organitzat de coneixements emmagatzemats en la seva memòria) per interpretar la realitat. Hi ha diferents nivells de percepció: dels processos automàtics (simples) fins a l'agrupació de les característiques per configurar objectes i escenes (esquemes interpretatius).

(Les boles centrals tenen el mateix tamany)

3 - PERSPECTIVES ACTUALS DE LA PSICOLOGIA I CORRENTS AMB MÉS INFLUÈNCIA EN EL SEGLE XX

La psicologia no té una unitat teòrica; hi ha diferents perspectives teòriques i pràctiques molt diverses. Malgrat tot, hi ha una consciència d'unitat entre els professionals que s'hi dediquen.

La psicoanàlisi de Freud (ampliació a la pàgina 13)

Sigmund Freud (1856-1939 Àustria) És el creador de la psicoanàlisi Introspecció, associació lliure d'idees i interpretació dels somnis com a mètode terapèutic.

Freud es va oposar a la consideració racional de la ment humana (filòsofs grecs) pel fet d'admetre la realitat de l'inconsciènt i de considerar que la personalitat estava determinada pels instints psicològics. Considerà que les dades conscients són insuficients per explicar el comportament humà. Freud pensava que la realitat fonamental és allò inconscient, que pot ser conegut a través de les seves manifestacions (lapsus, actes fallits, somnis, fantasies, etc).

Pretèn explicar la personalitat, la motivació i la psicoteràpia considerant la història de la ment.

La psicologia com a ciència de la conducta

El conductisme té un paper importantíssim en la modificació de la conducta actualment.

John Broadus Watson (1878-1958 Estats Units) Creador del conductivisme Descriure, predir i controlar la conducta.

Rebutja la introspecció com a mètode. Orienta la psicologia per camins més objectius.

Conducta Estímuls i respostes o reaccions de l'organisme.

Conducta animal i humana, continuïtat biològica.

Desenvolupen el conductisme o el conductivisme:

Ivan Pavlov (1849-1936 Rússia) Va estudiar la conducta segons esdeveniments anteriors.

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990 Estats Units) Va descriure la conducta operant que depèn de les conseqüències del comportament.

Entre el conductivisme i la psicologia cognitiva cal anomenar la teoria de Bandura:

Albert Bandura (1925 Canadá) Aprenentatge cognitiu social: Observació d'un comportament (model). No aprenem associacions estímul-resposta sinó representacions mentals.

La psicologia humanista

Abraham Maslow (1908-1970 Estats Units) i Carl Rogers (1902 - 1987 Estats Units)

1950 Moviment que té unes bases comunes:

-L'èsser humà és autónom i responsable de les decisions que pren per al seu desenvolupament personal.

-La psicologia ha d'estudiar l'individu globalment, atès que els pensaments, sentiments i accions humans formen un tot integrat.

-La vida humana es desenvolupa en un context interpersonal. La recerca del sentit de l'existència i els valors humans són aspectes fonamentals per a l'èsser humà.

La teoria humanística de Maslow: Els èssers humans són bons per naturalesa i cal deixar que es desenvolupin al ritme de les seves necessitats: -Mancança

-Creixement

La deficiència de les necessitats fisiològiques impedeix el creixement i el desenvolupament personals.

Necessitats d'autorealització

Necessitats de valoració

Necessitats d'amor i

pertinença

Necessitats de protecció

Necessitats

fisiològiques

La psicologia cognitiva

Ulrich Neisser (1925 Alemanya-Estats Units)

1950 Estudia els processos i les estructures mentals (que fa la ment quan realitzem una funció i com emmagatzema i fa servir el seu coneixement).

Considerava l'humanisme erròni. Desvinculació del conductisme (considerat limitat) Entre els estímuls i les respostes intervenen processos mentals capaços de transformar la informació proporcionada pels estímuls. Analogia ment-ordinador.

L'èsser humà no és un executor passiu de respostes, sinó un processador actiu de la informació que rep l'entorn. Conceptualitzar allò psicològic com a informació.

Psicología evolutiva

No es preocupen de la conducta, sinó dels canvis que s'hi produeixen durant el desenvolupament vital, per què succeeixen i com s'hi pot intervenir.

EL DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL.LIGÈNCIA Jean Piaget (1896-1980 Suïssa) Analitza l'evolució mental. El nen construeix les seves pròpies estructures cognitives en relació amb els processos de maduració, aprenentatge i experiència social.

  • Esquemes: Succeció d'accions que té una organització i que és susceptible de repetir-se en situacions semblants.

  • Adaptació: “La intel.ligència és una adaptació a l'ambient”

-Assimilació: Tot ésser vivent tendeix a assimilar el medi ambient al seu organisme i als seus esquemes d'acció i pensament.

-Acomodament: La intel.ligència modifica els seus esquemes segons els nous elements de la realitat.

  • Equilibratge: És el procés responsable de les transicions entre els estadis de desenvolupament cognitiu.

  • Organització: “El pensament s'organitza adaptant-se a les coses i organitzant-se, estructura les coses”

  • Estadi: El pensament s'organitza d'acord amb unes etapes o estadis (esquemes propis, estructures cognitives).

Etapes del desenvolupament cognitiu

1-Intel.ligència sensoriomotriu (0-2 anys) Nen Èsser diferenciat de les persones i coses que l'envolten

-Naixement Actes reflexos Conductes innnates (estímuls).

-Hàbits Coordinació de la percepció i la prensió (agafa els objectes que percep).

-Intel.ligència sensoriomotriu Dedicada a manipular objectes. No existeix la idea d'alguna cosa permament.

2-Intel.ligència preoperativa (2 i 6-7) Representació Imitació d'un model

-MÓN INTERIOR

-MÓN SOCIAL

Les propietats més significatives del pensament infantil són:

-Animisme (Tot està viu)

-Concepció moral de la casualitat (els vaixells suren perquè han de surar)

-Egocentrisme: Totalmente contrario a la empatía.

3-Operacions concretes (7-11) Esquemes més complexos.

Aprèn les nocions del canvi i de permanència.

Piaget conservacions: Un nen té davant dues boles de fang idèntiques i en modela la forma duna d'elles. Abans dels set anys el nen creu que se n'ha modificat la quantitat de matèria, el pes i el volum. Cap als set anys admet la constància de la matèria. Als nou la conservació del pes i als onze la del volum.

4-Operacions formals (12-16) Raonament sobre l'abstracte i el possible.

Pensament hipotètic: Raonaments condicionals (si…). Reflexió, hipòtesis i teoríes.

Lògica de proposicions: Manipulació d'afirmacions o proposicions.

Exploració de totes les possibilitats i causes. Selecció i rebuig.

"La infancia es la fase creadora por excelencia.

Yo siempre quise ser niño"

Jean Piaget

4 - CONDICIONAMENT CLÀSSIC I CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL

CONDICIONAMENT CLÀSSIC Ivan Pavlov Aprenentatge

de relacions entre estímuls

'La Psicología como Ciencia'

Habituació, sensibilització i condicionament clàssic són mecanismes mitjantçant els quals els estímuls posen en funcionament les respostes. En canvi, en altres circumstàncies, els fets són el resultat directe de la conducta de l'individu (condicionament operant).

Per mitjà de l'habituació i la sensibilització els organismes no poden aprendre noves respostes als estímuls, o les relacions entre ells, atès que els mecanismes innats de resposta no s'adapten de manera tan flexible als desafinaments ambientals.

Una gran part de la conducta humana s'adquireix a partir d'aquest aprenentatge.

Accident de cotxe temor Principi d'associació: Aquells esdeveniments que es produeixen junts o de manera seqüencial queden associats en la nostra ment.

ELS EXPERIMENTS DE PAVLOV (premi nobel 1904):

Va observar que els gossos salivaven i s'alteraven en sentir només els pasos de la persona que portava el menjar. Va descobir doncs, que no només responien a una necessitat biològica (gana) sinó també com a resultat d'un aprenentatge (condicionament):

Abans d'ensenyar el menjar al gos, Pavlov feia sonar una campana. Al principi el gos reaccionava igual que sempre, però a base de repetir-se la seqüència (so de la campana-presentació del menjar) el gos va associar el so amb el menjar i va començar a segregar saliva.

-Menjar estímul incondicionat (EI) provocarà la salivació sense entrenament previ

-Campana (al principi) estímul neutre (EN) no provoca salivació

-Campana (so associat) estímul condicionat (EC)

-Salivació produïda pel menjar resposta incondicionada (RI)

-Salivació produïda pel so de la campana resposta condicionada (RC)

Factors que influeixen en el condicionament:

  • Novetat Reaccions més intenses.

  • Intensitat Com més intens és un estímul, més ràpid es produeix l'associació EC i EI.

  • Rellevància S'aprèn millor l'associació entre EC i EI que són rellevants entre ells.

Discriminació i generalització dels estímuls:

Discriminació: Les respostes ocorren en presència d'un estímul i no s'esdevenen en presència d'un altre.

Generalització: Els animals o les persones confonen els estímuls i responen de la mateixa manera davant d'estímuls similars que semblen iguals però que no ho són.

Extinció i inhibició:

Extinció: L'estímul condicionat (EC) apareix sense l'estímul incondicionat (EI) i es trenca l'associació que hi havia entre tots dos.

Inhibició: Una conducta està oculta però continua present en l'organisme.

CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL Burrhus Frederic Skinner i Edward Lee Thorndike

Conducta operativa: Conducta encaminada a un objectiu. Una conducta es desenvolupa per les conseqüències que produeix. El condicionament operant descriu l'aprenentatge en què una resposta voluntària es reforça o s'afebleix, depenent del fet que les conseqüències ens siguin positives o negatives. Condicionament clàssic respostes biològiques (aliment, aigua, dolor…). Condicionament instrumental respostes volntàries per produïr un resultat desitjable.

Reforç: Tot estímul capaç d'augmentar la freqüència d'una resposta:

-Reforços primaris: Estímuls biològics (activitat sexual, aigua…)

-Reforços secundaris: Estímuls fruit de l'associació amb els reforços primaris (Notes escolars, diners…)

Edward Lee Thorndike (1874-1949 Gran Bretanya) Pioner del condicionament operatiu.

Introduïa gats en caixes i posava un tros de menjar fora. Les caixes tenien una porta amb un pestell. Al principi, els gats produïen respostes estereotipades (ensumar, donar cops…) fins que finalment obrien la porta que donava accés al menjar. A mesura que feien nous assaigs, tardaven menys a sortir de la gàbia.

Llei de l'efecte Qualsevol conducta que en una situació produeix un resultat satisfactori es farà més probable en el futur en situacions similars.

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990 Estats Units) Conductisme Identificar i aïllar els factors ambientals que influeixen en la conducta. Cal donar recompenses per promoure conductes desitjables. La freqüència i consistència de la resposta són els índexs de l'aprenentage.

Gàbia de Skinner Permet estudiar la generealització i la discriminació d'estímuls. És semblant a la capsa que utilitzava Thorndike.

Procediments del condicionament operant:

EFECTE DE LA RESPOSTA POSITIU (apetitiu) NEGATIU (aversiu)

Rep reforçador Recompensa Càstig

Elimina reforçador Omissió Evitació

Fugida

-Reforç positiu: Quan apareix una resposta li segueix un estímul que és reforçador o agradable per al subjecte. Bon treball acadèmic Bona nota.

Variables que varien la seva efectivitat:

-Quantitat de la recompensa.

-Proximitat temporal.

-Nivell de motivació

-Reforç negatiu: Acabament d'un estímul aversiu o desagradable quan la conducta es manifesta.

[La psicoanàlisi de Freud]

(Ampliació)

Freud va treballar amb el neuròleg Jean Martin Charcot (1825-1893 França), que utilitzava la hipnosi en el tractament de la histèria Va aprendre que algunes alteracions somàtiques són producte d'influències psíquiques. Posteriorment Freud va deixar l'hipnosi i va desenvolupar la psicoanàlisi. Va observar fets com la influència de les experiències infantils en la vida adulta, la importància del desenvolupament psicosexual i la interpretació dels somnis en els seus pacients Molts actes de la vida no són conscients.

La censura només es relaxa durant el somni i els desigs reprimits s'hi expressen de forma simbòlica.

Associació lliure (deixar que el pacient expressi el primer que passa per la seva ment) records i experiències doloroses, de vegades originades durant la infantesa, i deslliurar-se'n. El client pot acabar amb l'acceptació del seu propi Jo.

Freud va crear la primera Societat Psicoanalítica (1902), d'on hi vàren sorgir grans psicòlegs: Carl Gustav Jung (1875-1961 Suïssa), Erik Erikson (1902-1994 Alemanya) i Jacques Lacan (1901-1981 França), entre d'altres.

POSTULATS BÀSICS DE LA PSICOANÀLISI:

Conscient Mínima part (descoberta)

-Personalitat

Inconscient Major part (coberta) És dinàmic i exerceix pressions i influències sobre el pensament i la conducta.

-Personalitat interacció de forces i mecanismes intrapsíquics i impuls sexual (libido) té un paper rellevant en l'organització i el desenvolupament d'aquestes forces i mecanismes. TRES INSTÀNCIES PSÍQUIQUES (1920):

Allò: Energía psíquica inconscient que influeix en la dinàmica de la personalitat. Tracta de satisfer els impulsos instintius de supervivència, reproducció i agressió.

Jo: Part més racionalista. Elements conscients i inconscients. Principi de realitat.

Superjò: Pautes ideals de conducta i prohibicions. Provoca sentiments de culpa.

-Infància: Període molt significatiu en el desenvolupament de la personalitat.

Etapes del desenvolupament psicosexual i libidinal:

Oral

Anal

Fàl.lica

Genital

-Enfocament clínic Es fonamenta en l'observació dels seus pacients en situacions terapèutiques i extrapola les seves dades a la població.

ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT Divisió tripartida:

-Conscient: Percepcions, pensaments i records Principi de realitat.

-Preconscient: Pensaments, records i aprenentatges no conscients Fàcil accés.

-Inconscient: Desigs o pulsions innates reprimides.

És dinàmic i es basa en el principi de plaer.

PULSIONS I PRINCIPIS:

  • Dos tipus de pulsions (impulsos inconscients): Les d'autoconservació del Jo i les sexuals.

Autoconservació necessitats fisiològiques bàsiques

Sexuals energía libido disperses en diferents òrgans corporals

-Més tard Freud uneix les dues pulsions en una única EROS Amor.

També n'afegeix una nova Thanatos (mort) Força de l'odi i la destrucció.

  • Lleis de les pulsions:

Principi de plaer: Obtenir plaer i evitar el dolor Tendència humana.

Reduïr tensions.

Principi de realitat: El Jo, amb les seves funcions d'adaptació a l'ambient, regula els desigs segons la cultura i renuncia al plaer immediat a favor d'un plaer futur.

Sexe

Ordre social

Destrucció

- AUTORS CITATS AL RESUM -

1-Aristòtil 2-Plató 3-Copèrnic 4-Descartes

1-Darwin 2-Charcot 3-Escher

1-Wundt 2-James 3-Köhler 4-Wertheimer 5-Koffka

1-Freud 2-Skinner 3-Watson 4-Pavlov

1-Bandura 2-Maslow 3-Rogers 4-Neisser

1-Thorndike 2-Lange 3-Piaget

1-Jung 2-Erikson 3-Lacan

- EXERCICIS -

'La Psicología como Ciencia'

Avaluació inicial

  • Quins són els temes més importants que tracta la psicologia?

La psicologia estudia el comportament de la ment des d'un punt de vista més científic que la filosofia.

  • Quines diferències hi trobes entre la psicologia, la pedagogia i la filosofia?

La filosofia no tracta patologíes, és un intent reflexiu que tracta d'establir una concepció racional de l'univers.

La pedagogia està destinada a una part concreta de la psicologia, és la ciència o l'art d'ensenyar.

  • La psicologia pot servir per canviar la conducta de les persones? En quins casos?

La psicologia serveix per canviar el punt de vista del pacient i superar qualsevol anomalía mental, com pot ser un trastorn o una fòbia.

  • Veritable o fals?

“Per comprendre el comportament humà cal conèixer-ne els processos neurofisiològics subjacents” FALS. Aquests processos són una base de la que es pot prescindir.

“El mètode bàsic que utilitza la psicologia són els tests” VERÍDIC. Un test és una proba emprada per evaluar graus d'intel.ligència, capacitat d'atenció, etc. en pedagogia, psicotècnica, etc. Per tant, podríem considerar que el test és un mètode important i clàssic de l'estudi de la ment (o l'ànima, més poèticament), és a dir, de la psicologia.

“L'observació i l'experimentació són mètodes d'investigació similars” FALS. Una observació es pot portar a terme sense una experimentació física. L'experimentació és la prova, la posada en pràctica d'una teoria, d'una observació. No són mètodes d'investigació similars sinó complementàris i independents. L'observació sería la base de l'experimentació, però no necessàriament a la inversa.

“La conducta és el conjunt d'accions i reaccions de l'organisme enfront del medi” VERÍDIC. L'afirmació és certa.

  • Com és possible que una mateixa ciència poseeixi diferents perspectives?

Cao ésser humà té una percepció exacta a un altre ésser humà sobre el mateix tema, per tant, els psicòlegs comparteixen diferents punts de vista i això crea una divergència d'opinions.

  • Quina és la consideració racional de la ment humana?

La que considera la ment humana com quelcom racional que careix de l'inconscient.

Evolució de la psicologia

  • Comenta l'afirmació “Abans la vida era més fàcil a nivell psicològic”

Crec que es refereix al fet de que ara els humans tenen la capacitat o la necessitat de fer-se més preguntes, som més curiosos. Aquest fet és degut principalment a la manca de necessitats biològiques bàsiques (Maslow). Fet que permet una dedicació casi total al pensament i a la relfexió (filosofía) però també a l'anàlisi de l'ànima (psicologia).

  • Què et sembla el que diu Ebbinghaus?

La psicologia ha existit sempre, com totes les ciències antigues (les del pensament). Sempre, vull dir, des de que l'home és un animal cultural i pensador, el que passa és que no es desmarca de la filosofía fins a mitjans del segle XIX, d'aquí aquesta paradoxa.

  • Què significa que la psicologia poseeix un caràcter relatiu?

La psicologia està condicionada per l'entorn, l'època i l'home entre d'altres factors, per tant està en canvi constant.

Plató

  • És religiosa la concepció dualista de Plató? Per què?

Sí. Perquè les seves teoríes fan referència a fets de caràcter mitològic.

  • Hi ha punts en comú entre Plató i Descartes?

Evidentment. La base fundamental de les seves idees era la mateixa: Dualisme (Cos-ànima). Descartes, però, en dóna més detalls.

  • Es poden desenvolupar reflexos que no són nats? Exemples.

Pavlov Condicionament clàssic Condicionament operant Aprenentatge.

Reflexos nats (adquirits) : Aversió a certs sabors.

Reflexos innats: Salivar.

  • Què és la introspecció? Exemples, avantatges i inconvenients.

La introspecció és l'observació que un fa de la seva pròpia consciència amb finalitats especulatives. És un mètode emprat en el psicoanàlisi, en l'estructuralisme, en el funcionalisme i en la psicologia de la Gestalt.

Primeres teories científiques

  • Diferències entre: Estructuralisme i teoria de la Gestalt:

Estructuralisme: Wundt deia que la tasca de la psicologia era estudiar la ment en els seus diversos components (sensacions, sentiments, imatges…). Estudia la perecepció de la ment, estructurant la mateixa en diferents parts per analitzar.

Els psicòlegs de la Gestalt, però, creien que no tot era una unió de sensacions perquè tot és més complexe que un conjunt de sensacions. Tracten la percepció a nivell global.

Activitats pàgina 22

  • 2) Comenta els aforismes següents:

  • “Un subjecte que pensa és un subjecte que fa pensar” (F. Perera).

  • Aquesta frase que a simple vista sembla lògica i superflua, és molt profunda. Toca les bases de la filosofia (Cogito ergo sum - Pienso luego existo), en les quals es destaca la importància del dubte (Descartes) i la curiositat. Una persona que pensa es planteja qüestions i automàticament inquieta a tot ésser que té al seu voltant.

    b) “La manera en què veiem el problema és el problema” (S. R. Covey).

    No depèn del problema sinó de l'interpretació que se'n dóna al fet, el punt de vista.

    c) “Les ciències dures són dures perquè tracten problemes tous, mentre que les ciències toves són toves perquè tracten problemes durs” (H. van Foester).

    Parlar de ciències dures és parlar de ciències de la natura altament formalitzades i que operen amb instruments matemàtics. El cas més clar sería la física, però també la química, la genètica, la biologia molecular, etc.

    D'altra banda, les ciències toves seríen aquelles ciències socials i humanes (filosofia, psicologia, sociologia, etc.).

    Aquí trobem una possible paradoxa, que és la que proposa la frase de Foester:

    Les ciències toves són més complexes ja que són més abstractes i àmplies, en canvi les ciències dures són molt més senzilles, exemple d'això, les matemàtiques, tot és lògica.

    d) “Som allò que fem dia a dia. De manera que l'excel.lència no és un acte sinó un hàbit” (Aristòtil).

    Ens construïm a nosaltres mateixos i el que hi ha al nostre voltant a partir dels nostres actes. L'excel.lència, és a dir, el tractament superior, de respecte i cortesía, denota el que som, éssers humans educats.

    e) “La naturalesa dels éssers humans és igual; són els seus hàbits els que els fan diferents” (Confuci).

    Els éssers humans venim del mateix lloc i acabarem d'igual manera, però tot el que fem durant la nostra vida, aquest transcurs, ens diferència.

    f) “Sempre es coneix contra un coneixement anterior, destruint coneixements mal adquirits” (G. Bachelard).

    Quan adquirim nous coneixements suplantem els arcaics i ens quedem amb l'últim. Per això cal diferenciar i saber seleccionar si són aptes els coneixements que poseïm o els que rebem com a novetat.

    g) “No hem de deixar d'explorar, perquè al final de la nostra exploració arribarem al nostre punt de partida i coneixerem el lloc per primera vegada” (T. S. Eliot)

    Cal coneixer els nostres propis enigmes i orígens. No cal deixar d'explorar, però no tan sols fora sinó també dins.

    h) “S'aprèn més i més sobre menys i menys, fins a fer l'efecte que se sap tot sobre res” (J. Ziman).

    Aquesta és una frase molt poètica que descriu l'especialització, molt típica d'aquest segle, i dels que vindràn.

    • 3) Analitza els problemes psicològics següents:

    a) Una dona no pot sortir de casa perquè pateix d'agorafobia, amb suors, taquicàrdia, palpitacions, etc. En quins aspectes s'han de fixar els psicoanalistes, els humanistes, els conductistes i els cognitivistes per analitzar la conducta?

    -Psicoanalistes: Intentaríen buscar l'orígen o el motiu.

    -Humanistes: Estudiaríen el cas globalment i partint de l'autoacceptació.

    -Conductivistes: Ho miraríen des d'un punt molt més objectiu, controlant la conducta.

    -Cognitivistes: Ordenaríen l'estructura i els processos mentals.

    b) En Pere està molt deprimit des que va deixar de sortir amb la Marta, i moltes vegades diu als seus amics que se suïcidarà. Hauria d'anar a un psicòleg?

    Pot necessitar ajuda, no necessàriament d'un psicòleg, pot ser també l'entorn (amics, família, etc.), però en el cas de que hi hanés tindría que tindre clar fins a quin punt faría el que diu i a partir d'aquí analitzar.

    c) Què faries amb un nen de 10 anys que quan s'enfada insulta i pega els seus companys de classe?

    Buscaría el símptoma (si existeix) que ha provocat aquesta agressivitat i l'erradicaría.

    d) Un pare manifesta que el procediment de donar premis al seu fill perquè estudiï és una forma d'incentivar-lo. Hi estàs d'acord?

    És un incentiu, un estímul que ajudarà a buscar un sentit a l'esforç, però crec que sería millor convertir al nen en un ésser més responsable, conscienciant-lo de que l'estudi requereix un esforç que més endavant serà premiat, serà beneficiós per a ell, no només en l'àmbit laboral sinó en el nivell cultural de l'individu.

    e) En Pau és un noi poc assertiu en les seves relacions familiars i amb els seus companys. Com pot modificar aquesta conducta?

    Caldría buscar un motiu a aquesta falta de comunicació, que segurament és degut a una inseguretat, i analitzar la situació juntament amb el nen.

    • 4) A quina escola psicològica pertanyen els enunciats següents?

    a) La tasca de l'ésser humà en aquesta vida és assolir l'autorealització. Humanista.

    b) La nostra conducta està molt condicionada pels instints. Psicoanalista.

    c) Els éssers humans no som totalment racionals. Psicoanalista.

    d) El control i la predicció de la conducta humana s'han d'estudiar mitjantçant l'experimentació. Conductisme.

    e) La psicoteràpia permet a les persones que pateixen d'afrontar la vida de manera més productiva i satisfactòria. Psicoanalista.

    f) L'aprenentatge per observació és útil per reduir temors i pors. Conductisme.

    g) Els psicòlegs estan interesats en el comportament sa i patològic. Psicoanalista.

    h) Els psicòlegs han de tenir una visió holística de l'ésser humà, l'han de considerar globalment. Humanista.

    Pujant i baixant, 1960, litografia.


    Aquesta litografia de Maurits Cornelis Escher deriva d'una figura impossible la qual va aparéixer en l'article de L. S. PENROSE i R. PENROSE Objectes impossibles: un tipus especial d'il·lusió òptica (British Journal of Psichology, febrer, 1958). Els frares d'una ordre misteriosa repeteixen el ritual de marxa de forma perpètua per una escala al voltant del claustre del monestir. En paraules d'ESCHER: Ambdues direccions, encara que no sense significat, en són igualment d'inútils. Dos individus refractaris es neguen a participar-hi. Es creuen més llestos que la resta, però tard o d'hora admetran que el seu inconformisme és una errada.