Primera Guerra Mundial i Revolució bolxevic

Historia universal contemporánea. Siglo XX # La crisi de l'any 1917. Causes y conseqüencies

  • Enviado por: Saul De Reyes
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Història

La 1ª Guerra Mundial

Eix cronològic de la 1ª Guerra Mundial

1

9

1

4

Juny: Atemptat de Sarajevo.

Juliol - Agost: Declaracions de Guerra.

Agost: Batalla de Tannenberg.

Setembre: 1ª Batalla del Marne.

1

9

1

5

Guerra de trinxeres.

Abril: Tractat de Londres.

1

9

1

6

Guerra de trinxeres.

Batalla de Verdum.

1

9

1

7

Guerra de trinxeres.

Revolució Russa: Rússia abandona.

Revolució Bolxevic a l'octubre.

1

9

1

8

Juliol - Agost: 2ª Batalla del Marne (gran ofensiva alemanya).

11 Novembre: final Guerra.

Armistici de Rethoundes.

1

9

1

9

28 Juny: Tractat de Versalles.

Armistici: Pacte en una guerra, per a un període de Pau indefinit, de part de totes les bandes, però sense acabar la guerra.

CAUSES

- PROFUNDES: Econòmiques. Alemanya té dificultat a l'hora de comerciar perquè les potències europees més antigues li ho dificultaven (sobretot França).

Nacionalistes. França es veu amenaçada i retallada per Alemanya en l'Alsàcia i la Lorena, dos territoris estratègics bèl·licament, extrets per Alemanya a la guerra Franco-Prusssiana.

-INMEDIATES: - Pau armada. Ràpida carrera d'armament per part de les grans potències europees.

- Nacionalisme. Conflicte Franco-Alemany.

- Assassinat de Sarajevo. Un estudiant assassina el príncep hereu d'Àustria-Hongria, que hi anava per dominar-la part dels Balcans i així accedir al mediterrani.

COM VA SER

  • Molt cruel: van haver-hi molts morts i van introduir-se noves armes per les quals no s'estava preparat.

  • Molt llarga: dura des del 1914 fins al 1918.

  • Mundial: Va incloure gairebé tota Europa més Estats Units i el Japó.

Una de les conseqüències més notables va ser la pujada de nivell eco-nòmic d'E.U.A. i Japó, fins a posar-se a nivell de les potències europees o més amunt. Alguns països europeus van obtenir grans beneficis econòmics.

També es va constituir un immens estat: la U.R.S.S. (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). Societat de tipus Socialista que portava a terme les idees de Marx i el comunisme. Era així, un model més a seguir per a moltes institucions de treballadors del món.

Rússia abans de la Guerra

Economia agrícola i sistema econòmic d'autarquia.

Era un dels únics tres grans imperis que en aquell moment hi havia a Europa: el Turco - Otomà, l' Austro - Hongarès i el Rus.

BÀNDOLS DE LA Iª G.M.

  • Triple Aliança: 1882.Es constitueix per els pobles unificats per els nacionalismes, Alemanya, Itàlia i Austro-Hongria.

  • Triple Entesa: 1892-1907. Per iniciativa de França, que s'uneix amb Anglaterra i Rússia.

COMENÇA LA GUERRA

Després de l'assassinat, Austro-Hongria envia un ultimàtum a Sèrbia on se l'acusa de propiciar el nacionalisme, i se li obliga a prendre mesures contra l'assassinat. També demana una enquesta judicial contra l'assassí, que va contra la constitució Sèrbia i no es complert: causa més immediata (excusa) de la guerra.

El 4 d'agost de 1914 va declarar la guerra a Bósnia, amb Alemanya de part d' Àustria-Hongria i Rússia per part de Bósnia.

Al principi Anglaterra no hi volia intervenir, però amb la invasió a Bèlgica per part d'Alemanya li va veure les idees clares i va haver-hi d'inter-venir. Les persones i institucions de caire culte, junt amb pacifistes i intel·lectuals, es van oposar. Però no ho van aconseguir ja que les raons de caire nacionalista eren més fortes.

DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA

Per part de la Triple Aliança hi havia dos fronts: l'Occidental i l'Oriental, units en el Pla Schlieffen alemany.

-F. Occidental: envaint Bèlgica s'obria un camí cap a Anglaterra i rodejava el seu pitjor enemic: França.

-F Oriental: atacaria Rússia que pensaven que estava pobra d'exèrcit i no els podria parar. Però no va sortir bé perquè mentre Alemanya desviava les tropes cap a l'oest, Rússia atacava la part oriental d' aquesta, que era des-protegida totalment. Així va fer que Alemanya desviés una part del seu exèrcit que era a la línia d'occident, cap a la part oriental, per defensar-se. Així va perdre contra França i Anglaterra a la Iª Batalla del Marne, però els Russos van ser abatuts a la batalla de Tannenberg.

Posteriors unions: Bulgària i l'Imperi Turc es van afegir a la Triple Aliança, mentre que Romania i Grècia s'uneixen a la Triple Entesa i Itàlia es canvia de bàndol.

Al front de guerra occidental comença una guerra de trinxeres: S'excaven trinxeres des de Suïssa fins al Mar del Nord, on viuen els soldats durant mesos, amb poca higiene i molt dolentes condicions d'alimentació i vida en general.

Després venia lligada la guerra de desgast, que consistia en l'atac massiu amb molt d'armament per aconseguir que l'enemic es quedés sense armament si responia igual. La Batalla de Verdum n'és un exemple.

LA CRISI DE L'ANY 1917: LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC

Rússia havia estat a la guerra per part de L'Entesa, encara que no estava al mateix nivell que els seus socis bélics i no estava preparada per afrontar una guerra tan llarga i tan cara.

MOTIUS:

  • L'agricultura era la base de l'economia, i aquesta no podia aguantar tal guerra., i encara que ho pogués fer, tots els homes eren reclutats a l'exèrcit i no podien treballar-hi, per lo que quedaven paralitzades.

  • L'exèrcit rus no estava preparat per aquest nou tipus de guerra. Ni els caps militars tenien noves tàctiques d'atac, ni els transports estaven evolucionats. La indústria militar produïa poc armament. Rússia destina tota l'economia a la guerra, i això produeix malestar.

  • El sistema polític era l'Autocràtic, amb el TZAR com a cap de govern (Nicolau II en aquell moment).

COM AGUANTAVA L'ESTAT

El Tzar era l'únic monarca a Europa d'aquell tipus en aquell moment

a) Dirigia personalment l'exèrcit.

Els milers de funcionaris de la burocràcia eren elegits per ell.

Ell era el cap de l'Església Ortodoxa.

Era el cap de la policia que duia un sistema repressiu molt fort.

Totes aquestes entitats el recolzaven per que ell n'elegia els oficials, i aquests el recolzaven com a agraïment, i es transformava en una roda.

Però al 1905 hi ha l'inici d'una revolució i aquest fa un parlament, que dura fins que aquesta s'apaiga, que l'aboleix.

QUINS ENEMICS TENIA

Partit Liberal (KADET), que representa els interessos de la burgesia exclosa de l'administració.

Partit Socialrevolucionari, del qual Kerenski n'és el cap. Representa els interessos dels pagesos.

Partit Socialdemócrata Marxista - moderada: Menxevics.

  • - radical: Bolxevics (cap: Lenin).

  • LA REVOLUCIÓ

    En cert moment l'exèrcit li donà l'esquena al Tzar, perquè estava cansat de les terribles circumstàncies que patien, i veien que si un exèrcit mal preparat era obligat a anar a la guerra, estava destinat a una mort segura. Aleshores alguns partits s'uneixen i provoquen al febrer de 1917 una revolta a San Petersburg (Petrograt), que produeix un perill per a l'estat i la dimissió del Tzar com a conseqüent.

    GOVERN PROVISIONAL

    Després de la revolució Rússia tenia d'estar governada per algú, i aquest algú va ésser el cap dels socialrevolucionaris, Kerenski, que va constituir una sèrie de soviets elegits per tothom i repartits pel país.

    Aquests soviets van constituir cadascun una petita guàrdia milicies; que si es juntaven totes feien un petit exèrcit: la Guarda Roja.

    SEGONA REVOLUCIÓ

    Però el govern provisional només va durar fins al'octubre de 1917, quan una revolta dirigida per els Bolxevics i la Guardia Roja i ajudats per els mariners de de les flotes del Bàltic. Van assaltar el Palau d'Hivern, on residia Kerenski, i van enderrocar el govern. Kerenski va fugir per l'ambaixada d'E.E.U.U. i a conseqüencia es va instaurar el primer Govern comunista, amb Lenin al cap.

    Alló que primer que va complir va ser la retirada de Rússia de la guerra. També va repartir les terres entre els pagesos i els llocs de treball entre els obrers.

    CONSEQÜENCIA

    Amb la retirada de Rússia per causes internes, entre d'altres causes, la Triple Aliança es va posar al capdavanter de la guerra, però els E.U.A. no volien que la Triple Entesa perdés la guerra (perquè havia fet préstecs als seus components), hi va entrar per la seva part amb la excusa de l'enfonsa-ment de diversos vaixells que transportaven ajuda als Entesos.

    Amb aquesta intervenció, Alemanya veia que no podia guanyar la guerra perquè no disposava del tipus d'armament ni de la quantitat de que en disposava E.U.A., i també estava molt desgastada ja per la guerra com per enfrontar-se a un nou enemic en perfectes condicions. Alemanya va demanar la rendició el 8 de novembre de 1918.

    LA GUERRA DE LA RERAGUARDA

    A nivell general, els diferents governs van treure del front de batalla als obrers especialitzats per posar-los a les fàbriques per dirigir els civils que no lluitaven (dones, nois i ancians) i servien com a mà d'obra. Van ampliar les fàbriques i van trans-formar altres edificis en fàbriques. També es van nacionalitzar els trans-ports.

    - Molts dels productes eren adquirits als països neutrals, i els països amb colònies les utilitzaven per reclutament de soldats.

    - Tots els estats van gastar molts diners en el bloqueig de l'abastament de l'enemic.

    - Per aconseguir que la població no es desanimés, el govern duia a terme l'anomenada guerra psicològica que consistia, entre altres, en fer veure les coses d'una manera molt positiva i a vegades massa i tot.

    • Per justificar la llarga durada de la guerra, concienciaven a la gent de que l'enemic era com el mateix maligne al que s'havia d'eliminar fos com fos. Es fan campanyes d'exaltació nacionalista per motivar els civils.

    • A les dones les alabaven amb l'excusa de que havien prestat els seus homes, fills, pares, germans, etc., al servei de l'estat, per defensar-lo.

    • Per evitar la rebuda de males notícies per als civils, l'estat feia passar la premsa i la ràdio per una prèvia censura, al igual que la correspondència privada dels soldats, que eren els que podien contar les coses més greus.

    • Per que no hi hagués descontent en la política, els governs tenien representants de totes les ideologies al parlament.

    • Per controlar l'actitud de la gent s'adoptà una disciplina gairebé militar i es prohibeixen les vagues i els actes de PAU.

    Paper de les dones

    Fins aleshores eren sempre els homes els qui sortien a treballar a les fàbriques i les dones vigilaven la canalla i treballaven a casa. Però durant la guerra no hi havien homes per treballar a les fàbriques (sobretot d'arma-ment) i hi havien d'anar les dones. Es a dir, amb la guerra s'atorga ales dones les tasques dels homes (algunes eren al front com enfermeres).

    La guerra va propiciar la dona al món laboral, i aquestes van adquirir més responsabilitat i més independència.

    Com que ja no poden cuidar els nens, apareixen les guarderies, per part del govern, i els albergs (prop de les fàbriques) per que les dones que havien d'anar a treballar lluny de casa poguessin quedar-s'hi quan ho necessitaven.

    L'ENDEUTAMENT DE LA GUERRA

    El desgast dels diners de l'estat arribava a tal punt que aquest havia de demanar als civils que invertissin els seus estalvis en les fàbriques d'armament per poder-les tirar endavant, i demanar préstecs a altres potències .

    CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA

    Quan va acabar la guerra, tots els participants es van reunir a Paris per signar la Pau de Versalles. Aquesta suposa càstig per a les potències derrotades. Concretament, Alemanya (reconeguda com la culpable de l'esclat de la guerra) va haver de cedir l'Alsàcia i la Lorena a França, i va cedir una part del territori oriental per formar Polònia. També va ser expropiada de les seves colònies i es va veure reduït l'exèrcit i lla marina al mínim. Així mateix, va haver de pagar indemnitzacions als països més afectats, com Bèlgica o França.

    Un cop acabat tot, el president d'E.U.A. va crear una assemblea a Ginebra amb tots el representants de les diferents nacions europees Societat de nacions, amb finalitats de: 1.- Guarantir la Pau; 2.- Assegurar la independència de tots els països, nous i antics; i 3.- Potenciar una política de desarmament mundial.

    La 1ª Guerra Mundial Història Apunts

    _______________________________________________________

    Saül De Reyes Prior Garrido 4º E.S.O. - A setembre-octubre `98