Prehistòria # Prehistoria

Historia universal # Paleolitic. Fòssils. Canvis climàtics

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

LA PREHISTÒRIA

Es el període més llarg de la historia de la humanitat i s'anomena així des de el s. XIX. Només es pot reconstruir abans de restes arqueològiques. Aquest període va des de els orígens del home fins l'aparició dels primers documents escrits (1700 aC).

S'utilitzen les fonts arqueològiques (instruments, basos, pintures, construccions ) per aprofundir el coneixement sobre la historia.

Les fonts arqueològiques prehistòriques presenten les característiques següents:

- Les restes conservades son molt escasses i només constitueixen una petita part dels objectes que van existir realment a la prehistòria.

- Aquestes restes (ossos, fòssils humans, instruments, etc.) aquestes restes apareixen normalment en mal estat i estan enterrades de tal manera que com més antigues son, més profundes es troben.

- No es sap la data exacta de aquests objectes. Però hi ha sers sistemes que permeten datar-los d'una manera aproximada. El sistema més antic consisteix a relacionar els objectes amb les dates que els geòlegs donen al nivell de terreny a on han estat trobats. Un altre sistema més modern consisteix amb l'analissis dels elements químics que es troben en els objectes (radio carboni, potassi, argó, etc.). Cal saber que les conclusions a les quals arriba la prehistòria son provisionals, perquè en qualsevol moment, una nova descoberta pot anular una explicació que semblava correcta.

La prehistòria engloba tres períodes: L'edat de pedra, l'edat de coure i l'edat dels metalls.

I. La prehistòria i les seves etapes

A)El Paleolític:

Es l'etapa més antiga i més llarga de l'historia de l'humanitat. L'home no te residència fixa, és nòmada i la seva economia es depredadora, basada en la cullita de fruits del bosc i de la caça de animals salvatges.

1-Els canvis climàtics:

El Paleolític compren el període que els geòlegs han anomenat era quaternària o plistocé. Els geòlegs han descobert que, en aquesta època, el clima no va ser constant en un mateix lloc de la terra. Així, els països de l'Europa central i occidental, van alterna períodes de clima temperat semblant a l'actual (períodes interglacials).

2-Els fòssils humans:

La primera font arqueològica que es pot fer servir per analitzar la vida de l'home son els seus propis esquelets fossilitzats. Els tipus de fòssils humans més importants descoberts fins ara son:

· El primer grup engloba els fòssils més moderns. Presenten uns caràcters físics més o menys idèntics als de l'home actual (Homo Sapiens Sapiens). Els més antics d'aquests fòssils es remunten a uns 40 000 anys enrere.

· El segon grup esta format per fòssils humans d'una antiguitat que varia entre 100 000 i 30 000 anys (Homo Sapiens Neandertalensis =Home de Neandertal. Els primers fossis d'aquests que van ser estudiats van aparèixer a Europa, però més endavant, es van descobrir fòssils semblants a diversos llocs de Euroàsia i Àfrica. Es tracta de restes humanes que presenten les diferencies físiques següents en comparació l'home actual:

  • estatura més baixa (1,55 cm)

>actualment, la mitja és de 1,65 cm

  • Capacitat del crani: 1450 cm3 . Era semblant a la del Homo Sapiens Sapiens però tenia algunes diferencies de forma. (tenia el front enfonsat i absència de barra)

· El tercer grup son fòssils humans que tenen dates molt allunyades de nosaltres (entre 1 milió d'anys i 500 000 anys) ! Es l'Homo Erectus.

El conjunt més nombrós es el format per les restes trobades en una cova a prop de Pequin l'any 1923. Es deien Sinanthropus Pekinensis. Van aparèixer d'altres fòssils semblants a Java, Algèria. Les seves característiques son:

  • Talla semblant a la mitjana actual.

  • Capacitat del crani aproximadament 1000 cm3 .

  • Mandíbula molt robusta.

· Els fòssils més antics (3,5 milions d'anys enrere). Aquests fòssils tan antics son molt difícils d'interpretar. Es més nombrosos reben el nom d'Australopithecus. Aquests éssers tenien un aspecte molt primitiu, on es barregen els caràcters humans i simiescos. La capacitat del crani era de 600 cm3 ; era considerat un simi superior però la forma de la pelvis ens obliga a pensar que era bípede.

Els exemples més antics daten de aproximadament de 3,5 milions d'anys abans de Cris i es van descobrir a Àfrica, més concretament Etiòpia. Han aparegut a Àfrica Oriental noves restes, a Tanzània que presenten un caràcter més humà que els Australopithecus hi han rebut el nom de Homo Habilis. Capacitat del crani 700 cm3.

1·Australopithecus

2·Homo Habilis

3·Homo Erectus (Sinanthropus Pekinensis)

4·Home de Neandertal

5·Homo Sapien Sapiens

3-Instruments fabricats per l'home

Els instruments o utensilis del paleolític que s'han conservat fins la nostra època son fets de pedra o d'os. Aquests instruments van començar a estudiar-se al s.XIX i actualment ni ha molt de ven analitzat. Els que abunden més son els de pedra tallada; son molt variats però han estat sempre construïts amb una tècnica que consisteix a colpejar una pedra contra l'altra fins a donar-li la forma adequada. D'aquesta manera el convertien en un instrument apte per tallar, raspar i foradar. El material més adequat per aquest tipus de talla es el sílex, però també s'utilitzaren altres materials com l'obsidiana i la quarsita.

Vídeos relacionados