Precipitats: formació i redissolució

Química # Coeficients estequiomètrics. Dissolució

  • Enviado por: Dani Martinez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

QUÍMICA

PRÀCTICA 5

PRECIPITATS:

FORMACIÓ I

REDISSOLUCIÓ

1) OBJECTIU:

Observació d'algunes reaccions de precipitació i redissolució de precipitats.

  • FONAMENT TEÒRIC:

  • Primer de tot cal aclarir el concepte de dissoldre, que vol dir separar una substància en ions, aquests estan units per unes forces d'atracció electrostàtiques que, com més fortes siguin, més difícil seran de trencar i per tant menys fàcil de dissoldre aquella substància. Això es mesura amb un altre factor anomenat solubilitat i que correspon a la concentració de la solució saturada (està en equilibri amb un excés de solut sense dissoldre). La solubilitat depèn de diversos factors com:

    * la natura del dissolvent:

    * Apolar: format per molècules amb distribució simètrica de càrregues (CCl4, C6H6...)

    * Polar: format per molècules amb distribució asimètrica de càrregues (H2O)

    * la natura del solut:

    * densitat de càrrega dels ions que formen el compost: si és baixa, fàcil de dissoldre; i si és molt alta gairebé és insoluble.

    * el tamany relatiu dels ions: com més diferents els tamanys dels diferents ions de la molècula, més fàcilment es dissoldrà.

    * la temperatura: en general són reaccions endotèrmiques, és a dir, un augment de temperatura les afavorirà.

    En un procés de dissolució hi intervenen diferents energies:

    * Hd (entalpia de dissolució d'una substància) que és la variació d'entalpia que té lloc en la dissolució d'un mol de la substància.

    * Er (energia reticular) és la mínima energia necessària perquè quedin lliures les partícules que formen un mol de la substància.

    * Hh (entalpia d'hidratació) variació d'entalpia que té lloc en la hidratació de les partícules contingudes en un mol de la substància.

    Cal definir una nova constant: en una solució aquosa d'un electrolit (àcid, base o sal) poc soluble, el producte de les concentracions dels ions procedents de l'electrolit, elevades als coeficients estequiomètrics corresponents, és un valor constant que es representa per Kps i s'anomena constant del producte de solubilitat. Només varia si variem la temperatura o la natura dels components.

    Hi han diverses maneres de provocar una dissolució i ho podem fer controlant en tot moment quina substància precipita i quina no, així podem recuperar algun ió o obtenir una solució diferent. Alguns d'aquest mètodes es realitzen mitjançant el quocient de reacció (ajuntar dues dissolucions solubles que contenen un ió que pot formar una solució insoluble amb l'altre ió), per un ió comú en dues dissolucions, dissolució de precipitats (rebaixant la concentració d'alguna de les espècies iòniques en solució), o la precipitació fraccionada (separació dels diferents ions continguts en una dissolució, anant formant compostos insolubles que continguin aquests ions. Aquesta formació és esglaonada i per filtració podem separar les diverses substàncies) que es pot fer amb un sol agent precipitant o amb diferents agents precipitants.

    Caldrà remarcar també el concepte de substància amfòtera, ja que l'utilitzarem a la pràctica: és aquella espècie química, molecular o iònica, que es pot comportar com a àcid i com a base depenent de les circumstàncies i de la natura de les substàncies amb les que reacciona.

  • QÜESTIONS:

  • 1) Escriu totes les equacions químiques que tenen lloc i justifica l'aparició i redissolució dels precipitats, així com els colors dels sòlids i de les solucions. Anomena tots els complexos que apareguin.

  • Fe(NO3)3(aq) + 3NaOH(aq) 3NaNO3(aq) + Fe(OH)3

  • color taronja.

    Fe(OH)3(s) + 3HCl(aq) FeCl3 (aq) + 3H2O (l)

    color llima, redissolució

  • Zn(NO3)2(aq) + 2NaOH(aq) 2NaNO3(aq) + Zn(OH)2

  • precipitat blanc

    Zn(OH)2(s) + 2HCl(aq) ZnCl2(aq) + 2H2O (l)

    Es redissol i queda transparent.

  • Zn(NO3)2(aq) + 2NaOH(aq) 2NaNO3(aq) + Zn(OH)2

  • Precipitat blanc, que desprès es redissol perquè al continuar afegint NaOH, apareix tetrahidroxozinc (soluble):

    Zn(OH)2(s) + NaOH(aq) Na2[Zn(OH)4](aq)

  • Fe(NO3)3(aq) + 3NaOH(aq) 3NaNO3(aq) + Fe(OH)3(s)

  • Precipita amb un color taronja molt fosc, desprès apareix un color més clar però apareix més precipitat.

    Fe(OH)3(s) + NaOH(aq) Na[Fe(OH)4](aq)

  • Mg(NO3)3(aq) + 2NH4OH(aq) 2NH4NO3(aq) + Mg(OH)2

  • Apareix un precipitat blanc translúcid.

    Mg(OH)2(s)+ 2NH4Cl(s) MgCl2(aq) + 2NH4OH(aq)

    El sòlid es dissol i queda blanc transparent.

  • K2CrO4(aq) + 2AgNO3(aq) 2KNO3(aq) + Ag2CrO4(s)

  • Inicialment el K2CrO4(aq), és groc fosforito, desprès precipita i queda un color iode

    2Ag2CrO4(s) + 2HNO3(aq) Ag2Cr2O7(aq) + 2AgNO3(aq) + H2O(l)

    Queda un color taronja i es redissol. Es forma Ag2Cr2O7 perquè els ions cromat i dicromat es poden interconvertir en solució aquosa segons l'equilibri:

    2CrO42- + 2H+ Cr2O72- + H2O

  • CuSO4(aq) + 2HCl(aq) H2SO4(aq) + CuCl2(aq)

  • El clorur de coure (II) és soluble en clorhídric, per això no precipita. En posar un excés de l'àcid, es forma un complex de color groc-llima: el ió tetraclorocuprat (II): [CuCl4]2-

    h) CuSO4(aq) + 4NH3(aq) [Cu(NH3)4]SO4(aq)

    Primer apareix un color blau fluix amb impurificacions i posteriorment un blau més intens sense aquestes.

    i) AgNO3(aq) + HCl(aq) HNO3(aq) + AgCl(s)

    Apareix un precipitat blanc.

    AgCl(s) + NH3(aq) Ag(NH3)Cl(aq)

    Apareix menys precipitat, perquè hi una petita redissolució.

    j) Hg2(NO3)2(aq) + 2HCl(aq) 2HNO3(aq) + Hg2Cl2(s)

    Precipitat blanc

    Hg2Cl2(s) + 2NH3(aq) Hg2ClNH2(aq) + NH4Cl(aq)

    Hg2ClNH2(aq) + NH4Cl(aq) [HgClNH2]+(aq) + NH4Cl(aq) + Hg(s)

    Apareix una mica (molt poc) de Hg sòlid de color negre.

    k) Pb(NO3)2(aq) + 2HCl 2HNO3(aq) + PbCl2(s)

    Apareix un precipitat blanc. Escalfem amb una mica d'aigua i es dissol.

    Pb(OH)2(aq) + K2CrO4(aq) 2KOH(aq) + PbCrO4(s)

  • Discuteix el possible caràcter amfòter del Zn(OH)2 i del Fe(OH)3.

  • El Zn(OH)2 és blanc i pot passar fàcilment a tetrahidroxozinc, una substància fàcilment soluble. És una substància amfòtera.

    El Fe(OH)3 no és amfòter i és insoluble.

  • Discuteix la solubilitat del PbCl2 amb la temperatura.

  • Com més alta és la temperatura, més soluble és la substància, i això ens permet poder separar-lo d'altres substàncies no tant solubles o insolubles a temperatures més elevades, com el AgCl.

  • BIBLIOGRAFIA:

    • Apunts de classe.

    • Química COU. Ed. Casals

    • Química analítica Cualitativa. F.Burriel. Paraninfo S.A.

    • Análisis Inorgánico Cualitativo Sistemático. F. Buscarons, Ed.Grijalbo.