Pompeya

Mitología. Civilizaciones clásicas. Ciudades romanas. Roma. Erupción del Vesuvio. Descubrimientos # Pompeia. Descobriments. Erupcions volcàniques. Vesuvi. Carrers. Suministrament d'aigua

  • Enviado por: XiLf
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

1. INTRODUCCIÓ

Pompeia, va ser una ciutat romana d'uns 20.000 habitants que el 24 d' agost de l' any 79, va ser sepultada per les cendres del Vesuvi, matant en pocs minuts als aproximadament 2000 habitants que en aquells moments encara restaven a la ciutat immortalitzant la vida de l' època en la seva quotidianitat. A mitjans del segle XVIII comencen les excavacions a la zona, que duran fins els nostres dies. Encara queda molt per excavar.

Durant més de 1500 anys, va restar sota una capa de cendres, i fins el 1748, no van començar les excavacions. La importància dels descobriments es va arribar a conèixer per mitjà de l'arqueòleg alemà Johann Joachim Winckelmann. Durant els segles XIX i XX s'han realitzat nous descobriments. El 1912, en un carrer que unia la strada dell'Abbonanza amb l' amfiteatre es van trobar diverses cases, cada una amb un balcó al primer pis, de 6m de llarg per 1,5m d'ample. Els atacs aeris durant la II Guerra Mundial van danyar greument algunes de les ruïnes que han estat restaurades. Contínuament es realitzen més excavacions. Encara queda una quarta part de la ciutat sense excavar, i la major part de la zona continua sepultada per la terra amuntonada durant les excavacions més antigues.

La majoria dels habitants van escapar de la erupció, emportant-se els seus efectes personals. Els edificis, junt amb els objectes, constitueixen un document admirable, real i complet de la vida en una ciutat italiana del segle I d.C. Els edificis existents, els quals representen una transició des de l'estil grec pur als mètodes de construcció de l' Imperi Romà, han essent de gran importància en l' estudi de l' arquitectura romana.

2. QUE ERA POMPEIA?

'Pompeya'
Pompeia era una ciutat de Campania, al sud d'Itàlia, construïda a pocs quilòmetres al sud del Mont Vesuvi, entre el Herculano i Stabias. Fundada prop de 600a.C. pels Oscosos, més tard va ser conquistada pels Samnites.

Baix el poder del dictador Lucio Cornelio Sila, es va convertir en colònia romana el 80a.C., i més tard va ser el lloc favorit dels romans adinerats; va arribar fins una població d' aproximadament 20.000 habitants a principis de la era cristiana. Un terratrèmol, va causar greus danys a la ciutat el 63d.C., i una erupció del Vesuvi la va destruir totalment el 79d.C., i la va sepultar, juntament amb les ciutats de Herculano i Stabias.

3. PER QUÈ VA SUCCEIR TAL CATÀSTROFE?

-Les calderes volcàniques:

Els volcans presenten al seu cim un cràter de parets empinades. Quan el cràter supera el quilòmetre de diàmetre se'l denomina caldera volcànica.

Les calderes volcàniques són estructures de forma circular i la majoria es formen quan l'estructura volcànica s'enfonsa sobre la càmera magmàtica, que se situa per davall seu. La majoria de les calderes es creen per l'enfonsament produït després d'una erupció explosiva, però això no es així en tots els casos.

- El núvol ardent:

Quan les erupcions d'un volcà estan acompanyades de gasos calents i cendres es produeix el que es coneix com núvol ardent. El núvol ardent es desplaça pendent a baix, a velocitats aproximades als 200km/h. La secció basal d'aquets núvols contenen gasos calents i partícules que floten en elles. D'aquesta forma els núvols transporten fragments de roques que gràcies al rebot dels gasos calents en expansió es dipositen al llarg de més de 100km.

4. ELS CARRERS I EL SUBMINISTRAMENT D'AIGUA:

- Carrers i voreres:

Els carrers de Pomepia varien molt d'amplada. La majoria són molt estrets, el més ample fa uns 7m. Els carrers estaven pavimentats amb uns grans bolcs poligonals de lava del Vesuvi. Als dos costats dels carres s'aixecava una vorera, els marges de les voreres també estaven fets amb grans blocs de lava. De vegades hi havia dibuixos decoratius.

- Poca higiene als carrers:

Normalment la part central d els carrers era més alta de manera que l'aigua anés a parar a la cuneta. La vorera també feia pendent cap a la calçada. Pompeia no tenia un sistema d'eliminació d'aigües residuals les quals es llençaven a la cuneta. Per tal que la gent pugés creuar els carrers sense embrutar-se es col·locaven unes passeres molt grans a intervals regulars, es col·locaven de manera que deixessin uns espais a cada banda que permetessin el pas de les rodes dels carros.

  • El subministrament d'aigua:

El subministrament d'aigua de Pompeia, provenia del riu Sarno i dels pous. Més tard, es va construir un aqüeducte que conduïa l'aigua des dels pujols. Aquest aqüeducte distribuïa l'aigua per totes les ciutats de la zona. A l'interior de la ciutat l'aigua passava per unes canonades de plom que hi havia sota terra i que la portaven a les cases més riques, als banys i a les fons públiques que hi havia distribuïdes per tota la cuitat. Les fons públiques servien perquè la gent més pobra tingués aigua al seu abast. Pompeia està situada sobre un pendent i s'ha de suposar que l'alçada d'aquestes torres era la mateixa que la del dipòsit que el subministrava l'aigua per tal que les cisternes estiguessin sempre plenes però no vesessin.