Pla de màrqueting

Màrqueting. Producte: cicle de vida. Competència. Marca. L'eslògan. Preu. L'elasticitat. Consumidor. Empresa

  • Enviado por: Zoé
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Pla de Màrqueting

El que farem tot seguit serà elaborar un pla de màrqueting on definirem el segment de mercat sobre el qual l'empresa centrarà tota l'activitat i també les variables que formen el màrqueting total: producte, preu, promoció i distribució.

En aquest pla també s'hauria d'incloure un estudi de les accions dutes a terme per l'empresa en períodes anteriors amb un consegüent anàlisi dels resultats aconseguits, cosa que nosaltres no podrem fer ja que l'empresa és nova; una planificació dels objectius per al següent període que es pretenen aconseguir durant el període de vigència del pla, que seria avarcar el màxim tipus de música possibles per poder satisfer completament les necessitats del consumidor d'Amposta i voltants i, finalment, les accions concretes que s'aplicaran per a aconseguir-los, que seria un conjunt de tots els punts que ara passem a analitzar.

Començaré determinant la segmentació de mercat que es faria, que en aquest cas seria per edat, concretament de 14 fins 40 anys però, com que això avarca un interval molt gros d'edat, ens centraríem principalment en la gent jove, que són els que solen comprar més música.

Respecte al producte, el que la nostra empresa ofereix principalment són CDs, tot i que també es poden adquirir sense cap problema cassets i altres complements com camisetes, vídeos, cendrers, carteres, clauers… Aquest producte és de consum durador ja que es pot utilitzar totes les vegades que sigui convenient i sol tenir una llarga durada. Com ja hem vist en l'estudi fet anteriorment, el producte ja existeix en el mercat, tot i que la competència no arriba a cobrir les necessitats del consumidor. Després d'estudiar els punts forts i febles que presenta podríem dir que aquests són:

-punts forts: avarca molts més tipus de música que la competència i es poden adquirir diverses classes de complements, cosa que no es pot trobar a la competència.

-punts febles: al ser una botiga nova no se sap si tindrà acceptació per part del consumidor ja que aquest és un ésser de costums i li costa canviar però, realment, crec que això es podria solucionar fàcilment amb una bona campanya de publicitat ja que aquí podran trobar tot el que busquen sense haver d'esperar molt de temps per a que els ho portin o haver de desplaçar-se fora de la ciutat.

La gamma de productes seria bastant àmplia ja que hi hauria varies línies (CDs, cassets, camisetes, clauers, cendrers, vídeos, carteres…) i, respecte a la profunditat, passaria exactament el mateix ja que cada línia es podria subdividir segons el tipus de música (CDs/cassets), el tema que tractessin (vídeos), el color, el dibuix o la forma (encenedors, camisetes, carteres)…

Fent referència al cicle de vida del producte ens trobaríem a l'etapa d'introducció o llançament ja que l'empresa encara és desconeguda pel consumidor i, per tant, es té que fer una campanya de publicitat bastant agressiva, cosa que comportarà que, durant una curta etapa, els beneficis siguin negatius.

Sobre l'envàs no és pot fer cap anàlisi per decidir com hauria de ser ja que el producte ens ve envasat.

Si parlem de la marca, el nom de l'empresa ha de ser Tipo ja que el que hem adquirit és una franquícia, pel qual no podem canviar-li el nom tot i que, en part, ja ens va bé perquè és fàcil de pronunciar i recordar i hi ha consumidors que ja el deuen conèixer; l'eslògan seria algo així com “No et conformis amb el que et donen, tingues el que vols.” que, tot i ser una mica llarg, el trobo adequat perquè apel·la al total desig d'independència que sol tenir tot consumidor; finalment, el logotip seria el nom escrit en majúscules i en tres dimensions construït amb unes barres de ferro cilíndriques amb un lleuger toc roginós (com si estessin roents) i, de fons i també en tres dimensions, una gran flamarada de colors molt vius. He triat aquest logotip en particular perquè, personalment, tot i ser-me un poc difícil expressar les sensacions que em despertar, es podria dir que emana força, autenticitat, poder, simplicitat, independència…

Sobre el preu no podem decidir gaire cosa ja que aquest ens ve definit per la casa Tipo. Després d'haver fet un estudi sobre els preus agafats d'un catàleg de vendes podem observar que aquest oscil·laria entre les 850 i les 3995 pts, més o menys; en els CDs, tot i que el preu habitual rondaria sobre les 2400 pts, més baix que el de la competència. Respecte al dels complements s'ha de dir que és molt variat segons de quin es tracti; per exemple, els clauers rondarien per sobre les 400 pts, les carteres sobre les 700, les camisetes sobre les 2000…

Referint-nos a l'elasticitat, es podria dir que no és gaire elàstic ja que una disminució de preu, a no ser que fos realment considerable, per la qual cosa l'empresa perdria diners, no repercutiria gaire sobre les vendes.

L'estratègia de preus també l'hauríem de deixar de banda ja que, tal com ja he dit abans, no està al nostre poder modificar el preu del producte.

Referent a la distribució, aquesta es faria per via terrestre, molt probablement amb camions que proveirien les diverses botigues Tipo de tota Espanya. L'emmagatzematge tampoc representaria cap problema ja que se sol tenir tot a la vista però, per si un cas, hi hauria una habitació dins de la mateixa botiga reservada per si s'ha de guardar alguna cosa.

Tota la informació que el consumidor volgués tenir sobre nosaltres (si tenim qualsevol CD, si ens ha arribat allò que ens va encarregar, si tenim el nou vídeo de tal grup…) la podria obtenir venint a la botiga o bé trucant al telèfon que tindríem. Si, pel contrari, fóssim nosaltres qui tinguéssim que informar al consumidor sobre algo (canvi d'ubicació,. reformes, tancament per un període de temps determinat…) ho faríem mitjançant la publicitat.

L'empresa entraria, dintre del que són els nous canals de distribució, en la franquícia, ja que nosaltres li paguem un diners a l'empresa Tipo (franquiciadora) per a que ens deixi utilitzar el seu nom i la seva imatge.

Entrant ja en el tema de la publicitat, una de les coses que faríem seria anunciar-nos a la radio. Les cunyes s'emetrien a la Cadena 40 Principals Ebre; ja que és la que sol escoltar el segment de mercat al que volem arribar, és a dir, la gent jove; als programes Anda Ya, que s'emet de les 7 fins a les 10 del matí, i Fórmula 40, des de les 10 del matí fins a les 9 de la nit, que són els més escoltats de l'emissora, i el preu per una cunya de 15 segons seria de 800 i 1600 pts respectivament. Aquesta seria una cosa així: al principi tindria uns quants segons de trossos de cançons de música molt variada i després apareixeria una veu dient “T'ha agradat algo de tot el que acabes d'escoltar? Doncs a què esperes? Vine a comprar-t'ho! I, si no, no et preocupis, tenim milions de coses més per a oferir-te.” Tot seguit una veu en off diria l'eslògan de l'empresa “No et conformis amb el que et donen, tingues el que vols.” I, tornant a la veu primera, aquesta diria l'adreça de la botiga “ens trobaràs al c/ Estrella s/n.”

Un altre anunci també el ficaríem a l'Estel ja que, al ser una revista gratuïta, la sol tenir i fullejar tothom. L'anunci faria 9'5 x 9 cm i apareixeria a les pàgines centrals. En aquest sortiria en lletres grans, com a encapçalament, “nova botiga de discs” seguit del logotip amb l'eslògan baix i, per últim, la direcció de la botiga. Això ens costaria 22000 pts.

Per altra banda repartiríem papers anunciant-nos per les cases. En aquests papers apareixeria exactament el mateix que a l'anunci que ficaríem a l'Estel i, a més a més, el dia de la inauguració en lletres ben grosses i colors vistosos alt de tot per a que el consumidor s'hi fixi seguit de l'oferta de llançament, que consistiria en donar una camiseta (blanca o negra, a triar) amb el logotip de l'empresa als 100 primers consumidors que compressin un CD. L'oferta de llançament la faríem exclusivament el primer dia per a que la gent conegués la botiga, el que venem, a quin preu, on està i s'acostumés a venir. Aquestes camisetes costarien 360 pts les banques i 440 les negres (això és el preu per unitat, és clar).

Els mateixos papers que repartiríem per les cases però ampliats i imprimits en un paper de més bona qualitat els aniríem penjant per tota la ciutat per a que el consumidor, quan anés pel carrer, s'hi fixés.

Respecte a la promoció de les vendes, el consumidor, si ho desitgés, podria escoltar qualsevol CD/casset; però tan sols durant un període de temps determinat ja que no podríem permetre que s'estiguessin tot el dia escoltant música gratuïtament a la botiga; i, a més a més, podria participar en qualsevol sorteig que fes la casa Tipo. No es poden fer més promocions, en part perquè el producte en sí no ho permet, en part perquè estem lligats a les decisions de la Tipo.

En realitat, nosaltres no necessitaríem fer merchandising ja que no ens importa quin de tots els productes que s'ofereixen agafi el consumidor perquè en tots guanyem diners. Tot i això, la botiga estaria estructurada de forma que fos el més atractiva possible i ara passarem explicar-ho.

La música estaria separada en diferents taules segons el tipus del que es tractés. La de cada taula, a la seva vegada, es trobaria classificada per ordre alfabètic i en fileres verticals per a fer més fàcil la localització del que s'està buscant; tot i això, sempre estaria el dependent per ajudar el consumidor en tot el que fes falta.

Les taules estarien a l'altura de la mà i un poc inclinades cap al costat on s'hauria de posar consumidor; sobre aquestes, focos per a que estiguessin ben il·luminades.

Les parets estarien pintades de diferents colors clars per a que donés una sensació d'alegria i optimisme sense arribar a ser claustrofòbic o agobiador. Fora, perpendicular ala paret i a uns 3 metres d'alçada, un cartell lluminós amb el logotip de l'empresa per a que es pogués distingir la botiga d'un tros lluny.