Pedagogía Libertaria: Bakunin

Evolución cultural. Pedagogos libertarios. Justificación mental. Anarquismo. Dominio político

  • Enviado por: Marta Lacalle
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

IV. BAKUNIN I LA PEDAGOGIA LIBERTÀRIA

IV.1. La anarquía:

Tant les activitats educadores com els escrits pedagògics recolzen recionalment sobre supòsits concrets que els dónen suport epistemològic o justificació mental.

En aquest tema s'emprèn l'estudi del concepte anarquista de l'ésser humà, de la societat i de la Història, a fi d'aclarir les qüestions plantejades.

“An-arquista” prové del prefix an- (sense) i del mot grec “arké” (guia, cap, el que mana). Per tant, significa sense cap, sense legitimació. “Sense déu i sense amo” és el lema anarquista.

IV. 2. L'anarquisme:

Utòpic

Científic o marxista

Pacífic (Tolstoi)

Individualista (Max

Stirner)

Societat * Socialismes Anarco-sindicalista

Home Anarquisme Revolucionari (Proudhon, Baku-

nin)

Anarco-comunista

(Malatesta)

Individu * llibertàries

L'ésser humà és una tensió entre individualisme i societat. Si s'exclou alguna d'aquestes dues fites, l'home desapareix. Les doctrines que privilegien l'individu s'anomenen liberalismes; per contra, les que subratllen amb força la dimensió social de l'ésser humà es denominen socialistes (dins on s'enmarca l'anarquisme).

La història de l'anarquisme ofereix dues vessants que es contraposen:

  • Defensa de la fraternitat universal (idees)

  • Terrorisme (fets).

L'anarquisme pressuposa que l'origen de tots els mals de la humanitat és el domini polític. Considera que el domini polític és pervers i que només les masses, alliberades de la política, són bones. L'anarquisme creu que es pot separar el món social del món polític i decideix suprimir aquest últim.

-Neo-malthusianisme.

-Terrorismes contemporanis

- Passotisme.

- Educacions llibertàries.

Noves tendències - Pedagogies autogesionàries.

Anarquistes - Pacifisme.

  • Feminisme.

  • Ecologisme.

  • Moviments “Gay”

IV.3. L'anarquisme i Freud:

El desig de benaurança és tan present en l'inconscient freudià com en l'antropologia anarquista (messianismes pedagògics i socio-polítics). Moviments orientals (el gurú) com occidentals (hippy) es situen al mateix nivell que les pedagogies místiques com l'autogestionaria.

IV.4. Anarquisme individualista:

Schmidt (amb el pseudònim de Max Stirner) era un individualista anarquista, un antihegelià pur. Afirma que no hi ha cap altra existència rela sino la de cada individu. Solament aconseguirem la perfecció general si cadascú es realitza.

No hi ha cap altre més valor que el jo únic, el de cadascú (ni déu, ni estat, ni poble, ni humanitat…). La paraula llibertat ens fa por, perque no significa res real, humà ni concret.

S'oposa al comunisme de Marx perquè considera que oprimeix els individus en nom del bé comú.

IV.5. Anarquisme utòpic:

Saint-Simom, Fourier i Proudhon representen un socialisme que Marx i Engels qualifiquen d'utòpic perquè no analitza la realitat social i es deixa portar per la fantasia.

Tots 3 creuen que la industria que neix portarà tots els homes a la benaurança, dominarà la naturalesa i se'n beneficiarà tota la humanitat.

Proudhon és socialista utòpic i anarquista. Està convençut de que la Història avança moguda pel desig inalterable de justicia total. Aquesta justicia ens fa veure el pròxim com a persona igual a nosaltres. Considera que el món social de l'economia s'ha de sotmetre al món moral de la justicia.

Per realitzar-se, l'individu necessita la societat. La persona individual aconsegueix la plenitut en el si de la persona superior o Humanitat. La realitat social està entre dos pols: la personalitat individual i la personalitat col.lectiva.

Proudhon rebutja amb força el comunisme perquè dissol el jo de cadascú en una societat amorfa i despersonalitzada.

La societat que imagina Proudhon és antiestatal. Vol l'anarquia social i la formació d'una federació de nacions. Proposa una revolució perenne, com altres que s'han donat a la Història:

  • L'Evangeli: “Tots els homes són iguals davant Déu”.

  • Des de Luter fins a Descartes: “Tots els homes són iguals davant la raó”.

  • Revolució Francesa: “Tots els homes són iguals davant la llei”.

  • Revolució 1848: “Tots iguals davant la justicia”.

  • IV.6. Anarquisme antimarxista:

    Bakunin concep l'ésser humà com a tensió entre llibertat i igualtat (o solidaritat).

    L'autonomia i la cooperació són les columnes i entorn d'elles gira l'el.lipsi antropològica. Bakunin, que defensa la individualitat, només podría ser antimarxista. S'oposa a l'estat, fins i tot si és a mans de l'esquerra, perquè l'Estat, al capdavall, sempre conquereix els qui l'han conquerit abans.


    Marxisme

  • propietat estatal dels bens de producció.

  • Dictadura política del proletariat.

  • Domini del partit comunista.

  • Anarquisme

  • Propietat col.lectiva dels bens de producció.

  • Autogestió.

  • Solidaritat revolucionà-

  • ria dels treballadors.

  • Conquesta nacional de la

  • democràcia popular.

  • 4. Conquesta internacional de la

  • crcia poulkjasdoifajoljasdf democràcia popular.-


  • IV.7. Pedagogs llibertaris:

    Els postulats antropològics de Rousseau i la concepció personalista-social de Proudhon són la base de dos vessants educatives: la llibertària i la institucional.

    “L'home és bo per naturalesa” “El poder polític deshumanitza”

    • La llibertat antropològica exigeix l'autogestió educativa. Destaca Ferrer i Guárdia. Ferrer i Guárdia era bakunista. Fundà l'Escola Moderna el 1901.

    Principis de

    l'Escola Moderna

    • Els anarquistes afavoreixen la revolució educacional perquè estaven convençuts de que l'estructura de la societat no canviaria si no es transformava la consciència col.lectiva.

    • La Pedagogia Institucional del francès Michel Lobrot, se situa també entre les pedagogies autogestionàries. Només l'autogestió dels educands pot esquinçar el domini alenant de la burocràcia docent.

    IV.8. La pedagogia antiinstitucional.

    L'anarquisme rebutja la societat que recolça l'autoritat de les institucions. L'escola fracassa perquè en comptes d'eliminar les diferències socials i de permetre que l'individu creï lliurement, reforça les diferències i anorrea la creativitat.

    Característiques

    Els seus màxims representants són Illich, Reimer i Goodman. Aquest vessant anarquista veu que la institució escolar s'imbrica tant, en la societat dels poders polítics i econòmics, que només pot defensar la desaparició de l'escola a fi que l'educació alliberi els homes.

    Illich ha criticat els sistemes de les societts desenvolupades. N'ha analitzat, no solament l'escola, sino també la sanitat, l'energia, el transport, la ciutat, el treball i la sexualitat. Així desmunta les premisses en què s'ha basat aquest progrés actual.

    Antropologia de la primera època de Freud. (La realitat social pertorba l'impuls originari de plaer).

    Antropologia anarquista

    (Proudhon, Bakunin)

    Laing

    Cooper

    Antipsiquiatria Basaglia

    Mannoni

    Norman O.Brown

    Deleuze Contracultura Guattari

    Keruac

    Moviment Pop

    Pedagogies antiautoritaries

    Pedagogies antiinstitucionals

    Pedagogies llibertàries

    Lobrot

    Lourau

    Oury

    Rogers

    Neill

    Reimer

    Goodman

    Illich

    Tolstoi

    Ferrer i Guàrdia

    Escoles d'Hamburg

    Canvis bruscos en la

    Revolució Contínua

    A

    N

    T

    R

    O

    P

    O

    L

    O

    G

    I

    A

    P

    E

    D

    A

    G

    O

    G

    I

    A

    Rousseau

    (1712-1778)

    Proudhon

    (1809-1865)

    Pedagogies

    Llibertària

    (autogestionària)

    Antiinstitucional

    (antiescolar)

    Bakunin

    Tolstoi

    Ferrer i Guárdia

    Lobrot

    Reimer

    Goodman

    Illich

  • Racionalisme naturalista (Raó + experiència)

  • Cientifisme Il.lustrat i possitivista.

  • Antidogmatisme.

  • Antiestatalisme anarquista.

  • La sociabilitat corretgeix l'individualisme.

  • Escola sense premis ni càstigs.

  • Coeducació.

  • Assistència lliure a classe.

  • Educació manual i intel.lectual.

  • Finalitats de la desescolarització

  • Suprimir l'ense- nyament obligatori.

  • Abolir el monopoli del coneixement que exerceixen les institucions do-cents.

  • Facilitar a tothom l'accés a les fonts de saber.

  • Donar facilitats a fi que les persones que vullguin puguin participar els seus coneixements.

  • Permetre que si algú sap res d'interessant, que ho exposi a través dels mitjans de comu-

  • nicació de masses.

    Alternatives a l'Escola: Socie- tat convivencial