Patrimonio cultural y etnológic de Mallorca

Definició. Classificació. Conservació. Difusió. Evolució. Registre. Valors. Béns arqueológics. Etapes Culturals. Arquitectura civil, residencial, militar, industrial. Bases jurídiques. Entitats guvernamentals. Legislació. Museología. Museos. Turisme

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 31 páginas
publicidad

PATRIMONIO CULTURAL

TEMA 1: EL CONCEPTE DE PATRIMONI CULTURAL

1. El concepte de Patrimoni. Definició. Classificació

Patrimoni: herència d'un bé que ens ve del passat.

Cultura: tot allò q és fruit del pensament y l'act humans.

Patrimoni Cultural: coneixements cultivats per generacions anterior que rebem per herència. Manifestacions portadores d'informació és allò q fa q arribin a nosaltres. Ens ajuda a conèixer el nostre passat. És important conservar i conèixer el nostre patrimoni per conèixer també el nostre passat. L'hem de conservar perque les generacions següents tenen dret a conèixer el seu patrimoni cultural, és a dir, el seu passat.

Conjunt de temps i de valors q indetifiquen cada comunitat, és el vagatge de coneixement acumulat a través de l'història i la tradició q serveix com a punt de partida per avançar cap a un futur i per donar la identitat q dóna sentit a l'existència humana.

Patrimoni Cultural Mundial: el PC d'un poble comprèn les obres dels seus artistes, arquitectes, músics, escriptors i savis, així com les creacions anònimes sorgides de l'ànima popular. També el conjunt de valors q dónen sentit a la vida, és a dir, les obres materials i no materials q expresen la creativitat d'un poble: la llengua, els ritus, les creences, els llocs i monuments històrics, la literatura, les obres d'art i els arxius i biblioteques.

Patrimoni natural: elements de la natura q s'han conservat sense sofrir l'alteració de la mà de l'home, o en tot cas q aquesta hagi estat mínima, entre aquests elements es destaquen per diversos valors: per la seva orografia, per la seva geologia, en quant a ecosistema. Vincula cada vegada més el concepte de PC a partir del concepte de P. integral.

Classificació de Patrimoni Cultural.

  • Segons la seva movilitat

  • Material (tangible)

    • Béns mobles (x les seves c. físiques i contingut, se poden traslladar sense q això suposi deteriorament)

    • Béns inmobles (no se poden traslladar de la seva ubicació original) -> tb poden ser béns q se extraen del seu emplaçament, perden part del seu significat.

    • Inmaterial (intangible): no té suport físic, se transmet oralment o pren forma musical o de costum. Per la manca de suport físic és el més fràgil i difícil de conservar.

      • Segons la seva naturalesa o temàtica.

    • Material.

    • 1. A. Béns arqueològics (terrestres o subaquàtics)

      1. B. Béns històrico-artístics

      - Arquitectura

      - Arts plàstiques: pintura, escultura, arts decoratives i industrials.

      - Fotografía

      - Jardins històrics

      - Arqueologia industrial

      1. C. Béns etnològics:

      - Construccions i obres d'enginyeria tradicionals (arquitectura popular).

      - Paisatges humanitzats

      - Estris i eines tradicionals

      - Artesanía popular.

      1. D. Béns urbanístics (amb valors històrics i artístics afegits).

      1. E. Llocs i monuments històrics (amb valor testimonial, no necessàriament artísti).

      1. F. Patrimoni documental: béns arxivístics i libraris.

    • Inmaterial

    • 2. A. Patrimoni Intelectual

      - Literatura

      - Música

      - Teoríes de la ciència i filosofies

      - Llengües

      - Topònims

      - Religions

      2. B. Patrons de comportament

      - Ritus i creences populars

      - Música i literatura tradicionals

      - Cultura popular oral

      - Festes i tradicions populars

      1.2. L'evolució del concepte del patrimoni al llarg del temps.

      En la cultura occidental, en l'època dels grecs, es comença a tenir cert interés en algunes peces q ja són valorades com a obra d'art, se li reconeix un mérit artístic. Sorgeixen espais on seran tresorades. En els temples es guardaven les obres que s'oferíen com a ofrena als Déus. A partir del s. III a. C. Sorgeixen les coleccions privades de les famílies poderoses. Aquesta situació passà a Roma, Se proclamen hereus del patrimoni grec; i en el món romà es dóna molta importància a les peces com a motí de guerra.

      En l'edat mitjana; alguns reis per justificar o proclamar el seu poder imiten lo q havia estat a l'antiguetat romana, en cultura, lleis, tipus d'edificis, per conquerir roma i fer-se antic hereu de l'imperi romà. Les acumulacions d'obres d'art ara s'acumulen en els edificis de caràcter religiós, llocs de peregrinació, tb en els palaus i castels però no té tanta força. Tb s'incorpora dins l'Europa cristiana les denominades relíquies de valor religiós cristià, hi havía un comerç de relíquies per veure quina té més valor.

      En el renaixement (s. XV-XVI) se produeixen grans canvis a nivells culturals. Sorgeix l'humanisme i antropocentrisme com a canvis indeológics. Tb surten canvis en la valoració artística, es valora l'art del món clàssic. Se produeix una mirada en el món classic greco-romà però ja conscients de q s'ha produit un canvi històric. Els edificis de l'antiguitat és ara quan s'anomenen monuments. Admiraven aquests monuments artísticament perque hi ha implicació de tipos ideológic, els hi porta a l'antiga grècia q tb tenía ideals humanistes i antropocentristes, els veíen com a font d'inspiració.

      S. XVII- XVIII Deteriorització: els poders polítics europeis no tendràn problemens en destruir edificis medievals destruits o reformats per introduir corrents renacentistes. No eren valorades a nivell artístic sinò a nivell d'ús. S. XVIII -> fenòmen de Col·leccionisme: d'obres d'art i/o valor simbólic per a la noblesa a coves reals, monarquies, grans col·leccions privades.

      Edat contemporànea S. XVIII- XIX: es produeix una nova sensibilitat respecte als monuments històrics i artístics. Se produeixen canvis radicals en el S. XVIII i sorgeix l' Il·lustració i s'hi afegirà una altra situació político-social, la rev. Francesa. Aquest fenòmen permetrà q se donin una serie d'esdeveniments q faràn possible l'elaboració del concepte de monument històrico-artístic: Arqueologia, coleccionisme, científic, antiquaris, aparició de l'història de l'art com a ciéncia, començament de l'acció i intervenció estatal per la protecció del patrimoni.

      La masa de població burgesa té interés per poseir obres.

      Situació en la revolució: les clases altes, noblesa i clero, es veuen en conflicte amb les clases baixes perque aquestes destrueixen els seus béns o obres d'arts, cremen castells, monuments, etc. Això es dóna quan sorgeix el bandalisme. El gob. Revolucionari, republicà, es dóna compte que s'han de prendre mesures en defensa del patrimoni. Apareix la declaració dels drets humans. Apareixen museus estatals, de caràcter públic, perquè tothom té dret a una educació i cultura.

      En el s. XIX, Romanticisme implica q ara se produirà una mirada cap al passat medieval. En Europa sorgeix el Nacionalisme encara farà incrementar la mirada cap al passat medieval. El Nacionalisme vol exaltar la glòria del passat de les nacions europees, volen recuperar els grans monuments de l'edat mitjana, testimoni d'un anterior passat gloriòs, catedrals i castells.

      Monument històric-nacional i monument històrico-artístic són conceptes dels que es comença a parlar en el S. XIX.

      Fenòmens: llibres de viatges -> escrits pels viatgers de moltes parts del món, on redactaren la història del llorc q visitaven. Descripció detallada de monuments i ruines arqueològiques. Monuments carregats d'un gran simbolisme històric i nacional. Els llibres v. Eren un antecedent a les guíes actuals.

      S. XX (1ª meitat): Publicació per Alois Riegl del llibre “El culte modern als monuments”. Aquest llibre és una reflexió seria i detallada sobre la noció de monuments històrics, sobre els valors q en aquells moments s'atribuïen als monuments. Destaquen els valors històrics, artístics, arqueològics, i materials o utilitat. Aquests valors se fan partint de criteris estétics i històrics. En definitiva, s'atribueix molt valor a les antiguitats creatives, obres d'art (cultura, escultura...) a monuments, però en canvi, no se dóna importància a les produccions, testimoni de la cultura de les classes humils (obrers, etc.).

      (2ª meitat): Canvis importants en relació a la primera meitat. La definició dels conceptes: bé cultural i patrimoni cultural. Per fer possible els canvis: descol·lonització, aquestes colònies han de cercar testimoni cultural propi per afiançar la seva identitat, moltes són arrels vinculades a classes humils, precisament aquestes no estàn incloses a la definició de PC i tb canvi a corrents historiogràfiques, en la manera de fer història, centrant-ñes a les classes humils: mòn obrer i camperols, en les seves manifestacions artístiques, en la part material; se considera més necessari protegir l'entorn del monument (se conserva millor els valors propis del monument).

      Anys 50': concepte de bé cultural i PC i a l'any 1964 Comissió Franveschini, se teoritzà i definí el concepte de bc i pc. Aquests varen sorgir per poder donar cabuda a tot tipus de valor cultural q fins ara havía quedat al marge, com el patrimoni etnològic, p. Industrial i altres patrimonis q no eren monuments, jaciments arqueològics ni obres d'art. Més elements culturals: el cas de patrimoni o béns inmaterials: cançons, música, comptes... Béns ambientals, s'agrupen paissatges naturals com els transformats per l'home. Sobretot s'estableixen 2 categoríes:

      1. Béns paissagistics i 2 Béns urbanístics

      2.1. Centres històrics

      2.2. Conjunts històrics

      Estat Actual (Llei de P. Històric): docs que recullen tots aquests temes.

      1.3. Els valors del Patrimoni.

      Els que la societat actual reconeix com patrimoni.

    • Valor d'ús: tipus de valor q s'atribueix a un patrimoni en relació a q permet satisfer una necessitat concreta ó utilitat, de tipus científic, material, etc.

    • Valor formal: valor estétic o artístic, és aquell tipus de patrimoni q permet despertar un sentiment de tipus estétic. Sobretot, obres d'art. La valoració estètica pot anar canviant al llarg dels segles. En moments diferents hi pot haver gustos diferents.

    • Valor simbólic o associatiu: aquell valor q s'atribueix a elements del patrimoni q permeten unir a una societat o una parte q se sent identificada de manera simbólica.

    • Valor històric: els q tenen els elements del patrimoni q són testimoni del passat, q permeten recordar aconteixements o personatges destacats de la història. I tb aquells elements del p. Q són fons documentals per conèixer/investigar el passat.

    • Béns arqueológics: béns mobles o inmobles q constitueixen un testimoni del passat i q se'ls coneix mitjançant la metodologia arqueològica.

      El jaciment arqueológic és el lloc on existeixen béns mobles o inmobles q siguien susceptibles de ser estudiats per tant si es troben en superfície vol dir q són fàcilment visibles, es poden trobar tb al subsòl o baix el mar. Poden ser terrestres o subaquàtics.

      Funcions metodología arqueológica: localitzar assenyalar, documentar i recollir els materials trobats.

      Béns arqueològics terrestres: hem de tenir en compte aspectes q ens ajudin a entendre la arqueología.

      • El nivell de la superfície de la terra en els espais humanitzats ha anat pujant al llarg dels segles i això provoca q les restes més antigues hagin quedat enterrades.

      • Aquesta superposició de materials és un fenòmen molt freqüent quan se succeeixen diverses civilitzacions, especialment quan es fa de manera violenta.

      • No tots els materials q han quedat enterrats resisteixen la corrosió. La majoría dels materials són orgánics i es desintegren. En canvi, uns altres materials sobrevivràn al fet d'estar enterrats. La ceràmica, altres metalls, objectes de bronce, vidri, pedra, ossos...

      • La ceràmica s'ha usat per establir cronologíes segons el tipus usat.

      • Procediments arqueològics: quan es fa una excavació és com si anessim obrint un llibre, de manera q les capes superiors són les més recents. I com més endins, més antics són els materials trobats. Si vols conèixer el estrat més antic, això implica la destrucció dels estrats més propers. S'ha de documentar cada estrat (memòries).

      Jaciments submarins: els que se troben en un cobert subaquàtic o aquells q en el seu moment estaven dins però ja s'han tret. Inclou estructures sumergides i especialment restes de naufragis (peci)

      Metodología: excavacions aquàtiques són més costoes técnicament i poden ésser molt més complexes quan els materials s'extreuen a la superfície necessiten tractaments molts costosos. Les excavacions de vegades sofreixen problemes degut als canvis de corrent marina.

      Expolis: extraccions il·legals de peces arqueològiques destinades a col·leccionistes q mouen un negoci enorme; tb són deguts a l'escassa vigilància dels jaciments. Molts d'aquests estan a llocs molt remots i no és possible una vigilància permanent.

      Vocabulari bàsic per poder describir una obra d'arquitectura, pintura o escultura:

      Arquitectura: és l'art de projectar i construir l'habitació de l'home segons determinats principis i regles de solidesa, de salubritat i/o higiene i aprofitament de l'espai, inspirades en el bon gust.

      *Criteri estilístic

      *Usos: -civil

      - religiosa

      - militar

      - funeraria

    • Denominació

    • Cronología

    • Autoría/Promotor

    • Aspectes arquitectònics

    • Estil

    • Funció o ús

    • Materials i técniques constructives

    • Volumetría

    • Planta: longitudinals i centralitzades

    • Long: basilicals (naus) i planta de creu llatina

      Cent: són aquells q ubicats en el centre, tots els costats qden equidistants.

      - Creu grega

      - Plantes poligonals

      - Circular

    • Alçat: organitzat a partir de murs, pilars, i columnes, obertures.

    • - Pilars: tipus de suport quadrats o poligonals

      - Columna: suport amb forma circular (cilindrica)

      S'identifiquen segons el tipus de capitell: capitells dònic, jònic, corinti i compost (jònic i corinti)

      Columna salomónica: distribució helicoidal, en espiral.

      - Obertures: portals, finestres i arcs.

      - Arcs: de mig punt, arc apuntat, o arc ojival, arc escarcer o rebaixat, arc carpanell.

      La llinda en portals o finestres, sempre és horitzontal (estructura allindarada).

    • Coberta:

    • - C. Plana: allindarada.

      - C. De volta

      + volta de cano: tipus de volta q se aconsegueix projectant un arc de mig punt amb una planta rectangular.

      + volta de aresta: resulta de l'intersecció de dues voltes de canó.

      + volta de crevería: es consegueix a partir de nervis. Creuar dos arcs apuntats en forma de X, constitueixen el nervi, i en el punt on es creuen es col·loca una creu o botó.

      + volta estrellada: gran proliferació de nervis i clars més petits.

      - C. De cúpula: té un volum semiesfèric, s'ubica al damunt d'una estructura amb secció circular o tb en estructura de planta centralitzada.

      Contrafort: depèn de la coberta i l'alçat. És una estructura q ajuda a reposar els murs i aguantar ses presions laterals de les cobertes.

      • Elements exteriors (façana)

      • Elements interiors

      Pintura: art de pintar; es tracta d'una representació d'un contingut formal mitjançant diverses tècniques sobre un suport bidimensional.

    • Autor

    • Títol

    • Cronología

    • Temàtica: figurativa: representa formes i figures de la realitat.

    • Abstracta: representa formes q s'han allunyat de la realitat.

      Temes p. Figurativa: temàtica religiosa, sants, etc. T. Mitològia, escenes dels dés classics; t. Alegórics, figures q representen valors de la humanitat. Pintura de gènere: retrat, paisatge (marina, rurals, urbans...); natura morta (bodegón), escenes de costums (costumistes), escenes de la vida quotidiana; p.històrica (escenes de la història).

      Temes de p. Abstracta

      5- Aspectes formals i estilístic

      5.1. Estil

      5.2. Tècnica i materia

      + Tècnica de tremp sobre fusta

      + Oli sobre tela

      + Fresc sobre mur

      + Aquarel·la sobre paper

      + Dibuix: carbó o tinta sobre paper

      5.3. Representació de l'espai i les formes

      + Presència de línia i color - colors plans (uniformes)...

      - Gradació tonal

      + Llum: - uniforme

      - clarobscur (s'il·lumina allò q es vol destacar)

      + Espai tridimensional

      (perspectiva) - Cavallera: representar profunditat col·locant les figures q se suposa estàn més a prop de la part inferior de la composició, i les que estan més allunyades a la part més alta (totes les figures son del mateix tamany).

      - Lineal: establir un punt d fuga q pot qdar ubicat al centre de l'obra o a un costat, i qda a l'altura de l'ull de l'espectador. Cap aquest punt hi confluiran totes les línies q permeten definir la profunditat de l'espai. Reducció del tamany de les figures segons la profunditat en q se situen.

      - Aèrea o atmosférica: per abarcar la profunditat difumina els elements més allunyats (esfumatto)

      + Composició de l'escena:

      - Estàtica: posició serena de les figures

      - Dinàmica: representació de moviment de les figures

      + Expressivitat:

      - E. Idealista: quan es rep. Les figures humanes segons el cánon de perfecció anatómica de cada época.

      - E. Realista: se rep. Les fig. humanes en el seu estat real.

      Naturalisme: quan els trets de la realitat se deuen al seu màxim, s'exageren, molta expressivitat.

      Escultura: és un art, l'art d'escolpir, obra tridimensional, obra de projecció exterior.

      • Autor

      • Títol

      • Cronología

      • Tema: figuratius i abstractes

      • Aspectes formals i estilístics.

        • Estil

        • Tècnica i materia

          • Buidar: escolpir: pedra o marbre Tallar: fusta

          • Omplir: fusa: metalls (tb soldadura...) Modelar: ceràmica.

      • Segons relació que guarda amb el seu suport.

        • Escultura en relleu, en plaques de pedra o fusta, 3 grups segons lo q se separi el relleu del suport.

      + Baix relleu

      + Mig relleu

      + Alt relleu

      Escultura exenta; de bult rodó: aquella q podem observar des de tots els costats.

      • Ambdues poden tenir acabat de policromia

      + Expressivitat

      Idealisme

      Realisme

      Expressivisme

      + Composició

      Estàtica

      Dinàmica

      Llei d'adeqüació al mar q la sustenta. Les escultures q s'utilitzen per decorar arquitectures o formen part de la costrucció d'han d'adaptar a les formes i disposicions dels elements arquitectònics.

      Mallorca. Etapes Culturals.

      Prehistòria: - Període pretalaiòtic (3.200 a. C. - 1.200 a. C.)

      - Període Talaiòtic (1.200 a. C. - 123 a. C.)

      Arqueología

      Història: - Període de Dominació Romana (123 a. C. ½ s. V d. C.)

      - E. Mitja (època fosca) (s. V d.C. - S. IX d.C.)

      s. VI - VII - Bizanci

      s. VIII - IX - Invasions

      Època Islàmica-musulmana (902 d.C. - 1.200 d.C)

      Evolució de períodes històrico-Artístics (estils)

      - Període cristià - Gòtic (s. XIII - XIV) E. Mitja

      Corona catalano-aragonesa - Renaixement (s. XVI) E. Moderna

      (1229) - Barroc (x. XVII - XVIII (1ª ½)

      - Neoclassicisme (2ª ½ S.XVIII - 1ª ½ s. XIX) E.C.

      [aquests estils afecten les arts majors: arq. Pint. Esc.]

      Arquitectura: 2ª ½ S XIX - historicismos (neogótico)

      s. XX (1920) - modernismo (eclecticismo)

      (-> 1920 - 1040) - regionalismo/racionalismo

      Pintura/escultura: -ismes

      2ª ½ s. XIX Realismo

      Impresionismo

      Cubismo

      S. XX Surrealismo Avantguardes

      Expresionismo

      *El modernismo tb tubo trayectoria en la pintura y escultura

      • Període pretalaiòtic (3.200 a.C. - 1.200 a.C.)

      1er testimoni de presència humana

      En quant al tipus de societat i economía: sabem q havia petits nuclis familiars dedicats a la ramaderia i agricultura. Construccions inmobles: edificis naviformes o navetes, q són construccions fetes amb la técnica megalítica (construir els murs amb grans blocs de pedra, juntats sense cap tipus de cimentació). Forma de U molt allargada. Aïllats o agrupats (adosats). Coberta a doble vessant de materia vegetal. Eren habitatges col·lectius i en el centre s'han trobat restes de la presència de foc, un únic portal d'entrada i sense finestres.

      Coves d'enterrament:

      Excavades a la roca, es tracta de coves artificials, q s'utilitzaven per enterrar. Escavades normalmente a poca profunditat. Accés per un corredor estret i el primer tram moltes vegades queda a celobert i desemboca a la cámara pral. Funerària, amb planta rectangular q pot ésser bastant irregular i té coberta semicircular. Aquesta càmara pral té una petita trinxera on es depositaven els ossos. En els costats a la part posterior es poden obrir petites càmares per guardar tb restes humans. Poder aparèixer en solitari, però tb es freqüent q aparesquin agrupades.

      Mobiliari de ceràmica, pedra, etc. i metalls.

      • Període talaiòtic (1.200 a.C. - 123 a.C.)

      Escultura amb moltes diferències respecte la pretalaiòtica. Aquestes diferències fan q sorgeixen 2 hipotesi de l'origen d'aquesta cultura: 1. Resultat de l'evolució de l'escultura pretalaiòtica. 2. Origen escultura talaiòtica relacionada amb les orades de les migracions.

      Característiques de tipus socioeconómiques: organitzades en poblats, base econ. agricultura i ramadería. Important act. comercial, inclús amb l'exterior q implica contacte cultural. Influencies religioses i intelectuals. És una cultura guerrera, bélica. Organització fortificada i objectes de guerra de restes de lluites amb l'exterior i internes en el poblat.

      Inmobles: construccions dels poblats:

      • Murades

      • Talaiots

      • Habitatges o habitacions secundaris/humils

      • Santuari

      • Construccions d'enterrament (fora del poblat)

      Murades: técnica megalítica, les pedres més petites adalt i les més grans abaix. 3 o 4 portes d'entrada q estan allindarades; aquest llindar está constituit per una sola pedra. Funció defensiva

      Talaiots: Funció d'habitació per a les famílies més poderoses i dominants del poblar. Podem trobar entre 1 y 3 per poblat. És una construcció més robusta i de major dimensió. Queden adosats al poblar, perque servíen de reforç per la mateixa murada. En molts casos apareix un fora i separat a una distància important, a un lloc privilegiat des del punt d vista orogràfic, i des d'allà es feia funció de vigilància.

      La técnica constructiva dels talaiots tb és megalítica, de planta circular o cuadrada; els murs son en talús (murs que pareixen lleugerament inclinats); l'alçat sol ésser d'una planta, però pot ser de dues altures. Té una única obertura normalment a la part inferior. A molts trobam una columna en el centre feta amb grans blocs de pedra q servía per aguantar la coberta q era plana, i feta amb grans blocs de pedra, disposats de manera radial.

      Habitatges humils: técniques amb pedres molt petites, per això s'han conservat pitjor.

      Santuaris: s'ubicaven fora del poblar, molt allunyats. La seva funció era la de lloc religiós, lloc de culte on es veneraven divinitats i es feien cerimonies.

      Característiques arquitectòniques: técnica megalítica. Planta en forma de [U] o de ferradura, en el costat recte és on hi ha l'únic portal q hi sol haver. Dues figures de suport q aguantaven la coberta q se suposa era vegetal.

      Taules: element central dels santuaris de Menorca. Construida per dos blocs de pedra de grans dimensions. Funció: suport de la coberta, o bé contingut de tipus simbólic.

      Construccions d'enterraments: coves d'enterrament fora del poblar i ben allunyades. Tenen una tipología diferent del període anterior. Coves de major dimensió, més amples, més altes, i en el seu interior s'organitzen a mode de sala hipòstila (tenen suports per reforçar-los). Són artificials.

      Espai d'enterrament: necrópoli de Son Real (Sta Margalida). Excepcional xq és un conjunt de tombes agrupades una al costat de s'altra, q segueixen esquemens constructius d'edificis característics de la prehistòria mallorquina dels dos períodes.

      Planta de naveta, cuadrada o circular (de dimensions més reduïdes totes tres). L'accés està sellat, però moltes d'elles a la part superior presenten forats q podíen servir per depositar ofrenes dins la tomba, o bé com a significat simbólic, ritual de manera q permetrien la sortida de l'ànima.

      Jaciments importants en Mallorca: Capocorp (lluchmajor), Son Fornés (Montuiri) -> Museo Arqueològic de Son Fornés i Ses Païses (Artà)

      Moble: ceràmica -> peces d'ús doméstic, urnes funeràries.

      Peces d'ós: agulles, punçons, etc.

      Peces de pedra: morters per fer farina de blat

      Metalls: bronze i ferro

      Segons el seu ús:

      • objectes vinculats a la joieria (arracades, braçalets, etc.)

      • objectes com a armes (espases, llances, fletxes, cascs...)

      • objectes de culte, de temàtica religiosa q eren venerats -> peces q representen bous: rituals de taurometria, ritual molt estés per la mediterrània, i peces q representen el denominat Mars Balearicus (déu de la guerra): escultures de bronze q representen figures masculines nues i normalment porten quelcom tipus d'arma o casc (representen divinitats guerreres)

        • Época Romana (123 a.C. - ½ s. V d.C.)

      123 a.C entrada de Mallorca i Menorca a la història. Els romans fundaren 2 ciutats portuàries a Mallorca: Pollentia i Palma q s'ubiquen a ses dues principals badíes de l'illa. Pollentia capital de l'arxipèlag i l'illa. Lloc estratègic per a les rutes marítimes pels romans.

      Restes de construccions: majoria a l'entorns d'aquestes dues ciutats. Quan cau l'imperi Pollentia es abandonada i no s'aprofità l'estructura urbana. 1er substrat: ciutat romana. Palma passà a ser la capital i ha estat continuament ocupada, per això, és menys interessant a nivell arqueològic.

      Jaciments d'època romana:

      Pollentia (s'ha excavat un 15%)

      • Foro

      • Cases de Portella -> Murada

      • Teatre romà

      Foro: s'hi reunien els edificis més importants (administratius, religiosos i comercials) al voltant. Està excavat parcialment. Queda el temple principal (capitoli) comerços i botigues denominats tavernes, al costat del foro, d'unes dimensions molt semblants.

      Cases de Portella: 3 cases de les famílies benestants. Cases grans, y d'aquestes es conserva una íntegra q s'anomena “Casa dels dos Tresors” (s'hi van trobar 2 tresors de dins). [La murada va reduir l'àmbit urbà]

      La Casa dels Dos Tresors té una disposició bastant regular. Organitzades entorn a un pati interior (atri) per la entrada de claror, tb confluien bona part de les teulades. En el centre de l'atri es construia lo q es deia un impluvium q era on es recollia l'aigua de pluja. S'hi habilitaven entorn a l'atri una cuina, un menjador de grans dimensions, o espai de reunió, els dormitoris, i altres espais. S'aprofitava alguna part de la planta baixa per llogar-la com a negoci, o taverna. A la part posterior un jardí q tenia un denominat peristil (q és un pórtic q l'enrevolta pels 4 costats) aguantat per columnes.

      Teatre: va ser construit entre el s. I a.C. i el s. I d.C. i segueix les directrius bàsiques de qualsevol teatre romà. Es troba a la periferia. Planta semicircular. Organitzat en 3 espais prals cadascun amb una funció molt concreta.

      • Gradería: (espectadors), la part més gran. Esglaonat, hi ha 3 àmbits (la gent benestant a les primeres files) immacavea (més a prop), mediacavea i summacavea (galliner). Están separats per un passadís i a la vegada es disposen escales d'accés en sentit radial.

      • Espai central: explanada al centre i a la part més baixa, i es denomina orquestra o coro, ocupada a vegades per les autoritats.

      • Pulpitum: escenari a on es representaven les funcions teatrals. És la part més espectacular des del punt de vista arquitectónic. Però en Pollentia no es troben, o no es van construir. Però trobam una sèrie de forats on sembla q es posaven els postes de fusta pels decorats.

      El teatre ha estat excavat a la roca. La càvea s'ha perdut xq el teatre en el s.IV es va començar a convertir en cementiri i xq a l'edat mitjana es va aprofitar la roca del teatre per fer altres construccions.

      Palma: queden molt pocs restes visibles d'edificis, etc.

      Porta romana: porta de l'Almudaina, en una excavació l'any 50 es van trobar restes del foro de la ciutat, part d'un temple.

      Època de crisi, època en q s'esten el cristianisme. La població es trasllada a zones rurals i en aquestes trobam el principal edifici d'aquesta època Construccions paleocristianes: basíliques paleocristianes aïllades al camp. Són espais de culte cristià (funció religiosa). Queden organitzades amb una planta basilical, rectangular, dividida en 3 naus separades per pilars i la central és més ampla q les laterals. Alçat: nau central més alta; coberta a doble vessant i les naus laterals eren més baixes i tenien la coberta a un vessant. Permet obrir finestres a la nau superior q iluminava tot des d'adalt. A la part del davant hi havia un petit espai q se denomina nartex q feia la funció de vestíbul. Hi havia les piles bautismals normalment en forma de creu. Ex: basílica de Son Peretó a Manacor.

      Els paviments, q estaven fets de mosaics no es conserven in situ, estan exposats al museu de manacor.

      Restes mobles:

      • Museu monogràfic romà de Pollentia (Alcúdia)

      • Museu de Mallorca

      Aquestes peces tenen procedència diversa; moltes tenen procedència subaquàtica sobretot de ceràmica.

      * Ceràmica: ocupa més lloc per número de peces. Les hi ha de diversos tipus i funcions.

      1º - Àmfores q eren els principals recipients per transportar líquids i de vegades sòlids en els vaixells.

      2º - Ceràmica d'ús doméstic per cuinar, etc.

      3º - Ceràmica sigilata (segell o motlo) romana, q es quasi vermella.

      * Peces de vidre

        • Període Islàmic o Musulmà (902 d.C. - 1229 d.C.)

      Les illes formen part d'Al Andalus. Estableixen la capital de les Illes en l'antiga Palma i la denominaren Madina Mayurqa, ciutat esplendorosa q creixerà ràpidament.

          • Restes inmobles: molt pocs, xq van ser destruits amb la conquesta, etc. Conservam alguns trams de la murada (s. XI) i tb lo q va ser l'antic alcàsser musulmà (Palau del Governador Musulmà actual Palau de l'Almudaina. L'element més representatiu q se conserva en el Alcàsser es el denominat “arc de la drassana”, del S. X q permetía accedir a la drassana particular del governador; estava organitzat així com està el Palau actual en quant a estructura general: Planta rectangular enrevoltat de torres, aquestes qden adosades al mur i són de planta quadrada. A l'altre extrem de la ciutat hi havia una altra fortificació q es coneix com El Temple.

          • Banys àrabs: no es conserven complets, només algunes de les sales. Banys públics, n'hi havien uns 8. S'hi conserven 2 sales. Destaca una sala de planta quadrada amb una disposició de columnes pels 4 costats q aguanten una cúpula q cobreix la part central. Un espai central amb 4 passadissos. Destaquen les columnes i els arcs. Columnes cilíndriques de tamanys diferents, al igual q els seus capitells, q fa pensar q són reutilitzats segurament d'antics edificis romans o d'edificis islàmics més antics. La técnica constructiva q els musulmas utilitzaven era la técnica de maó.

          • Castells roquers: eren fortaleses q s'ubicaven a damunt cims de muntanya a llocs molt estrégics x la vigilància com per la defensa. A llocs on hi ha molts penyasegats (llocs esquerps). Ajuden a fer més inexorable. Construccions defensives, només les trobam on hi havia un accés més fàcil. Ex: Castell d'Alaró, Castell de Santuari (Felanitx), Castell del Rei (Pollença) -> els restes q conserven són en majoria d'època medieval cristiana (s. XVI - XV)

          • Patrimoni arqueològic de tipus moble d'època islàmica: peces ceràmica, joieria, relleus amb inscripcions.

      • Ceràmica: les peces de ceràmica és del q més es conserva d'aquesta època. És una ceràmica molt treballada. Dominaven molt la técnica. Moltes vegades les peces presenten decoració amb esmalts representant motius molt diversos, inclús epigrafíes. Eren d'ús doméstic.

      • Joieria: tresor Almohade: de les col·leccions més importants q guarda el Museu de Mallorca. Conjunt d'or, plata, pedres precioses... va ser trobat dins d'unes coves, dins recipients de ceràmica talment com els van deixar fa 8 segles, quan es va produir la conquesta cristiana (eren collars, anells, etc. D'un valor incalculable).

      • Inscripcions en relleu: en fusta o guix, i segurament decoraven els edificis, sobretot a l'exterior. Esteles funeràries: peces de pedra decorades en escultura q tenien funció funerària, s'anomenen “MACABIRIYA”.

        • Etapa Cristiana (a partir de 1229 )

      Estil

      Arquitectura Catedral

      Religiosa: diversitat de monuments Esglesies parroquials

      Funció Civil Convents i monestirs

      Militar Santuaris/ermites

      SEU: quan es produeix la conquesta es converteix en el Regne de Mallorca, capital cristiana. La ciutat de Mallorca era ciutat vinculada a la reialesa o monarquia, i això fa q aquests monarques s'impliquin molt directament amb la construcció de la catedral.

      A partir del s. XIII i sobretot durant s. XVI i s. XV, la ciutat de Mallorca se converteix en una de les principals ciutats de la Mediterrània, viu una època de gran esplendor degut especialment al comerç marítim. Mallorca tenía un context històrics q afavoria la construcció d'una gran catedral, així com aquest esplendor económic i social.

      Es començaren les obres a final S. XIII fins ppi del XIV, i van durar el s. XIV i XV (més de 200 anys) i no se va acabar fins ppi del s. XVI quan se construeix la façana principal.

      La catedral se considera d'estil gòtic però el portal major és d'estil renaixentista.

      Han hagut intervencions importants amb el pas dels segles: intervenció a la 2ª ½ s. XIX degut a q un terratrèmol d'entorn a 1850 provoca s'esbucament de la major part de la façana pral. Es reconstruí la façana però sense seguir el model original i segueix un model q a nivell d'estil es denomina neogòtic.

      La darrera intervenció va ser a ppi S.XX, reforma de l'interior q farà Antoni Gaudí, no afectà a s'estructura però sí als elements decoratius. (Baldaquí: element més famós de Gaudí a la Seu)

      Punt de vista urbanístic: es molt important la seva ubicació, perque es troba al costat de la mar, fet q li dóna molt de protagonisme, i es converteix en símbol d'esplendor de la ciutat.

      Arquitectura: Planta basilical, rectangular, de 3 naus. La nau central és del doble d'ample q les laterals, i a més es disposen capelles entre els contraforts.

      Alçat interior: les 3 naus queden separades per dues fileres de pilars q se diuen poligonals, q aguanten l'estructura d'arcs givals o apuntats q serveixen per aguantar les cobertes, tant de les naus laterals com de la central. Aquest sistema de pilars permet aixecar edificis molt altads, gràcies a la utilització de contraforts exteriors.

      La nau central és molt més alta q les laterals i aquestes són molt més altes q les capelles, aquesta estructura permet cobrir finestrals als trams superiors q il·luminen directament cada nau.

      A la part principal hi ha rosetons de forma circular q permeten l'entrada de claror a través dels seus vidres.

      Coberta: de volta de creueria, amb clau o botó al centre per aguantar aquestes cobertes i els contraforts (d'època gòtica) arc botant (arcs q transmeten la pressió de les voltes, cap als contraforts exteriors)

      Alçat exterior: pinacles (petita torre de planta quadrada massisa, coronada per estructura piramidal molt apuntada). Elements únicament decoratius, no afecten a l'estructura. Funció: contribuir a emfatiçar la imatge de verticalitat.

      Tipus d'esglèsies:

      • Esglèsies de repoblació

      • Esglèsies parroquials

      • Esglèsies conventuals

      Tant a la ciutat com a la part forana, s'organitza el territori en parroquies, es comencen a construir esglèsies a la part forana, són les denominades esglèsies de repoblació (objectiu fonamental: contribuir a repoblar la illa). Eren de tipus rural, aïllades al mig del camp.

      D'aquestes es conserven moltes, esglesieta de Sta Aina, a alcúdia, Sant Pere a Escorca, etc.

      Caract. Arquitectóniques: són de dimensions reduïdes, de planta rectangular, d'una sola nau, i coberta a doble vessant (de taulada) aguantada per una estructura de fusta. A nivell d'exterior cal destacar a la façana principal, un portal d'arc de mig punt i l'espadanya, petit arc q serveix per aguantar una o diverses campanes.

      Entorn l'any 1930, es produeix una reorganització del q és la població de la illa, s'objectiu fonamental és impulsar la repoblació; el resultat va ser la fundació de moltes viles (nuclis de població) i la posada en marxa de tota una sèrie de normatives de dotació urbana (d'infraestructures o serveis bàsics) -> D'aquesta fundació de viles va sortir el desenvolupament de molts de nuclis de població.

      Se correspon un nucli per cada parroquia (el q ara són termes municipals). En aquests nuclis s'hi concluiran al s. XIV a cada un d'ells una esglèsia parroquial i especialment a partir del s. XVI als més imp. Tb s'hi instalarà un o dos convents.

      Són esglésies de planta rectangular, planta basilical d'una sola nau i capelles laterals entre els contraforts.

      Les esglèsies medievals del s. XIV fins s. XVI segueixen l'estil d'alçat i coberta gòtics, arc apuntat i voltes de creveria.

      A partir del s. XVI entraren nous llenguatges arquitectònics q es el q denominam renaixement, q són iguals a nivell d'alçat i coberta, l'arc apuntat ha estat substituit per l'arc de mig punt tant en l'alçat com a nivell de cobertes. Les cobertes d'arc són de volta de canó (projecció d'un arc de mig punt).

      Aquesta estructura arquitectónica es mantendrà fins S. XIX, q vol dir q es mantindrà durant l'estil barroc (s. XVII) i l'estil neoclàssic q arriba en el s. XIX. Vorem la construcció d'algunes esglèsies amb coberta de cúpula a la part central.

      Elements exteriors:

      + Torre campanar: la forma més comuna es la de planta cuadrada, i s'obrin 1, 2 ó 3 fileres de finestres.

      + Linies d'imposta: són linies de moldura de pedra disposades horitzontalment de manera regular. Funció de tipus decoratiu, q servien per rompre l'aspecte massís de les façanes.

      + Arcs entre contraforts: arcs q qden oberts entre els contraforts.

      + Gárgoles: q servien per expulsar l'aigua de les teulades.

      + Portals o portalada: és l'espai on trobarem més decoració. Tenen disposicions diferents segons l'estil. Era lo darrer q se construia (inclús alguns són inacabats) això implica q l'estil de l'interior i del portal són diferents.

      Esquema bàsic de tipus gòtic: arc apuntat, organitzat en una sèrie d'arcs en sentit decreixent denominats arquivolta, disposició aconolada, en relleu. Tb tenim la possibilitat de q hi hagi un portal o dos. En el cas q hi hagi dos, l'element q els separa s'anomena trencallum. Adalt del portal hi ha la llinda i damunt la llinda i x abaix de les arquivoltes, hi ha el timpà. I hi pot aparèixer decoració escultórica.

      • Edat Moderna

      Nous estils: S. XV - renaixement; S. XVI; S. XVII - barroc; S. XVIII - neoclassicisme: tot 3 s'inspiren en s'antiguitat clàsica grecoromana o grecollatina.

      S. XV - renaixement: solen ser portalades senzilles, austeres, i els arcs allindarats o de mig punt.

      S. XVII - barroc: parteix del llenguatge de l'antiguetat clàsica. Introdueix canvis imp. Es característica l'abundant decoració (horror vacui - por a deixar espai buit), decoració superposada al llenguatge clàssic. Arguments vegetals (flors, fulles…) i tb les bolutes. Element reconocible: les columnes salomóniques.

      Edifics religiosos:

      Convents i monestir: custodiats per ordes religioses (pertanyen a altra religió q les parroquies).

      Elements arquitectónics: Claustre: espai obert, de vegades ajardinats, de planta normalment, però tb poden tenir 2 ó 3 altures. Aquestes galeries es converteixen en un corredor q serveix per organitzar l'accés a les diferents dependències. Sist. d'arqueríes q s'obrin al claustre, aquestes seguiran les pautes dels estils de les diferents èpoques.

      Santuaris i ermites: poden estar custodiats per laics. Tots tenen una imatge d'una verge a la q es venera. Aquests santuaris tenen hostatgeríes (degut a la peregrinació) q serveixen per acollir els peregrins per un màxim de tres díes.

      Arquitectura civil: tipus d'edificis

      Arq. Modernista: té lloc els primers anys del s. XX (dues primeres décades). Estil molt peculiar. Modernisme a Balears: art-deco, estil q vol rompre amb la tradició: introdueix nous elements constructius, nous materials com el ferro i formes molt lliures de finestres, portals i arcs, combinant línies curves i rectes, volen crear un gran dinamisme.

      Interés per la decoració; incorporen técniques i materials molts diferents i novedosos, com l'escultura en pedra, i les ceràmiques de molts de colors, en forma de ratjoles a la façana i de “trencadís” (GAUDI). Tb agafa protagonisme el ferro forjat i les vidrieres de colors (interés per la policromia).

      Tracten la temàtica vegetal, zoomorfa (animals exótics i fantàstics, etc.)

      • Can Rei

      • Gran Hotel

    • Edificis amb funció d'administració i serveis (públics)

    • 1. 1. Edificis gobernamentals (funció política)

      Seus d'institucions polítiques

      + Parlament

      + Consell de Mallorca

      + Ayto (Palma)

    • Serveis:

    • - Escoles (Guillem Fortesa)

      - Mercats (Sta Catalina)

      - Teatres (t. pral Palma)

      - Estacions de ferrocarril

      - Altres (s'escorxador)

      (la Lonja: comerç)

      La Llonja: edifici comercial, era la seu del col·legi de mercaders a l'Edat Mitjana.

      Palma es converteix en una de les prals ciutats portuàries. Hi havia imp. comerç marítim al Mediterrani i fora, això, va obligar a construir infraestructures adequades. Les adaptades a la seu del col·legi de mercaders, l'edifici del Consolat de Mar (institució jurídica q regulava i protegia la contractació de mercaderíes), a més ses drassanes (edificis on es construien i arreglaven els vaixells)

      Es començà a construir al s. XV. Arquitecte: Guillem Sagrera, q tb fa les escultures principals.

      És un edifici d'estil gòtic. Planta rectangular, organitzada a nivell de murs de tancament, amb una torre poligonal a cada angle. Portal d'accés: té 2, un a cada costat curt, en posició simétrica. Finestres: dues de grans dimensions a cada costat llarg i 2 més als costats curts, una a cada costat del portal.

      Interiors: espai molt iluminat i alt, sense cap compartimentació, unitari, queda organitzat a partir de dues fileres de pilars alicoidals q ajuden a aguantar les cobertes de volta de creveria de nervis. A la part superior dels pilars no hi ha capitells, sino q s'ajunten amb els nervis directament.

      Exteriors: apareixen les línies d'importa. Filera de finestres a la part superior (finestres conopials). Decoració més destacada als portals i finestres. Portals amb elements del portals gòtics religiosos (àngel custodi, àngel protector). Finestrals: decoració de tracería gòtica, decoració q es concentra a la part superior del finestral, organitzada a partir d'un entrellaçat de curves i contracurves.

    • Arq. Residencial

    • 2. 1. Palaus Reials:

      Almudaina i Castell de Bellver (públics): fan funció de residència reial, però arquitectónicament tenen estructura de fortificació.

      2. 2. Residències de la classe alta: aristrocrácia (privades)

      Característiques arquitectóniques: planta molt complexa, xq son edificis grans i molt compartimentats, está organitzada entorn a un pati interior q actua de distribuidor cap als diferents àmbits de la casa, i de les diferents plantes. Alçat 3 altures: planta baixa, per estables, carruatges, magatzem, i espais d'habitatge per al servei; segona altura, més luxosa, q se denomina planta noble, espai on residia la familia propietaria; tercera altura, molt més baixa, porxo o golfes, té funció de desvà o magatzem, però tb com a habitació dels criats.

      Façana: disposició molt simétrica, el portal qda al centre i es disposen finestrals als costats tb de manera molt regular.

      Portals: p. d'ingrés, és normalment un portal d'arc de mig punt. Finestres: planta noble s. XIX i XVIII, balconades. A partir del s. XIX s'incorpora un altre element, els hivernacles (balcó cobert).

      A la part superior de tota la façana hi ha una sèrie de pilars. A partir del s. XVII-XVIII als porxos s'hi coloquen finestres, normalment cuadrades.

      A partir del s. XVIII s'introdueix tb un element important q són les “loggies”, és una galeria porticada, estructura organitzada a partir de columnes amb arcs.

      Interiors: pati. Organització a partir d'arcs molt amplis (arc campanell), q descansen damunt columnes (els seus capitells són clàssics), q són monolítiques (fetes amb una sola pedra), i tenen forma abombada. Escala d'accés a la pta noble, són escales de tipus imperial, trobam 2 tipus:

      • Escala imperial convergent: comença amb dos trams i s'unifica.

      • Escala impertial divergent: a la primera secció és un tram i després se desdobla.

      Arq. Militar:

      Etapa medieval (S. XIII-XV)

      • Castells/palaus reials: P. de l'Almudaina i Castell de Bellver, tb altres com el de Sineu.

      • Castells roquers

      • Nuclis organitzats/fortificats (murades)

      Edat Moderna (S.XVI - XVIII)

      • Murades (renaixentistes)

      • Talaies (foc)

      • Torres de defensa

      • Palau de l'Almudaina: s'ubica sobre l'antic palau musulmà, l'Alcàssar. És un gran edifici de planta rectangular organitzada a partir de 2 grans patis. Perímetres fortificats i envoltat de torres adosades. És un edifici q té elements de la arquitectura militar i altres de l'arquitectura residencial.

      Arq. Militar:

      + Presència de torres

      + Arpilleres - sagetera des del exterior, pareixen molt estretes però des de l'interior són molt amples. Se ficava el soldat per disparar.

      Arq. Residencial:

      + Galeríes porticades q poden tenir una o dues altures. Destaca la presència de l'arc apuntat

      + Finestres (geminades/bessones”, són finestres dobles amb 2 arcs de mig punt, separats per un pilar. Aquestes galeríes se troben en la façana q mira a l'exterior i la q mira al pati.

      + Interior: sala del trono. És molt complex.

      • Castell de Bellver: és un castell de nova planta. Es va construir en torn l'any 1300, i molt ràpid (en 3 anys).

      + Planta: org. en una planta circular en torn a un pati central. Se adosen diverses torres de planta semicircular a murs exteriors.

      + Destaca la torre de l'homenatge, tb de planta circular, q qda exenta del reste del castell, se creo q al ppi no estava conectada amb el reste del castell, és més alta q el reste.

      + Exteriors: selleteres per tirar fletxes.

      Arq. Residencial:

      + Finesteres geminades.

      + Interior: pati d'armes: galeríes porticades, tenen 2 pisos i envolta completament el pati. Volta de crevería amb nervis.

      Época Moderna. A partir S. XVI.

      • Fortificaciones para la defensa:

      2 grupos:

      - F. de núcleos de población.

      Sistema constructivo nuevo y diferente, de murallas. Es un sistema q se ve obligado a introducir importantes cambios debido a q cambian los sistemas de ataque ya q se introduce de manera masiva el uso de la polvera sobretodo aplicado a las armas de artillería (cañones). Deja inadecuadas las murallas medievales q no resistían el impacto de las armas de artillería.

      Consiste en muros más altos y más gruesos y sobretodo exteriormente tiene una disposición en talús (inclinado) xa hacerlo más resistente.

      Otro cambio es q si se mira en planta se organiza con el sistema llamado de Baluart: un Baluard es una estructura de planta triangular de manera q se crea un trazado de muralla q se le llama de estrella, xq el sistema de Baluard servía para resistir mejor los impactos y xa defenderse con artillería y se hacía el fuego cruzado q hacía más efectiva la defensa. La artillería se sitúa en las troneras en la parte superior de la muralla. Son las aberturas donde se colocaban los cañones.

      En Baleares:

      - Ciudad de Palma: se superpuso por el exterior una muralla Renacentista y duró hasta principios del s. XX. Sólo se conserva una pequeña parte en la zona del marítimo en el parque del mar y un trozo en el Baluard por parte de poniente, q se conoce como el Baluard de San Pere.

      En las murallas tb se hacían puertas y si habían fosas se hacían puertas levadizas. Sólo se conserva in situ una puerta: la puerta del mar q está en la fachada marítima.

      Cuando dejaron de tener función defensiva a ppio s. XX las derrumbaron para agrandar las ciudades.

      En otros casos no se derrumbaron por la opinión de la arqueología como en el caso de la ciudad de Ibiza q hace más de 10 años fue denominada patrimonio de la humanidad por la ONU.

      - F. de la costa o costaneras:

      F. defensivas: se construyeron especialmente en los lugares de la costa q eran más vulnerables sobretodo en las bahías (Palma, Alcúdia y Pollença) y otros lugares estratégicos.

      - Bahía de Palma: Castillo de San Carlos (junto a Porto Pi), tb alberga el museo militar.

      Elementos: Mismo sistema muralla q en los núcleos. Planta: normalmente poligonales y más reducidas, son diseñadas por ingenieros y tiene estructura planificada.

      • Torres o atalayas de vigilancia: este sist. de torres de vigilancia fue diseñado en el S. XVI por Juan Bautista Bininallis y rodeó completamente toda la isla, se colocaron en lugares de la cosa q permitieran dominar panorámicas del mar, y se colocaron de manera q todas mantenían contacto visual como mínimo con una misma, de manera q con señales de fuego si era de noche y de humo de día daban información desde una torre a cualquier otro punto de cualquier ataque.

      Características arquitectónicas:

      Torres de planta circular y alzado cilíndrico con los muros de la parte inferior en talús. La cubierta superior plana. Portal (sólo 1 por cuestión defensiva) y siempre elevado.

      Interior: 2 posibilidades:

      • Sólo una cámara superior donde está el portal de ingreso, cubierta interior de cúpula.

      • 2 alturas, 2 cámaras, cada una con su cúpula. Desde el exterior el portal siempre qda en la cámara superior (ponían escalera q se quitaba).

      • Torres de defensa: privades, es van construir al s. XVI i algunes en el s. XVII, la construcció d'aquestes coincideixen amb el moment de més atacs per mar (de pirates i corsaris) i a més l'imperi turc, s'ubiquen majoritariament a l'entorn rural, les trobam formant part del conjunt q anomenam les cases de possessió (nuclis d'explotació agrícola) especialment a les q estaven més a prop de la costa. Donaven refugi a gent q no era de la possessió en cas d'atac.

      Característiques arquitectóniques: les torres qdaven lleugerament separades dels casals, encara q poc a poc aniran quedant integrades, s'adosen a la possessió.

      Planta cuadrada, algunes rectangulars i altres circulars, solen tenir 3 ó 4 altures i es caracteritzen xq són construccions molt hermétiques. Portal qdava a l'altura del primer pis, q qdava protegit amb matacan. Petites finestres elevades, i algunes presenten artilleres.

      • Jardins histórics: jardins q formen part del patrimoni cultural xq tenen importància històrica, q degut als seus elements tenen un interés especial des del punt de vista patrimonial.

      Def: espai a l'aire lliure q ha estat intervingut per l'home per tal de crear un lloc agradable per passetjar, per estar, per l'oci...

      S'ubicaren entorn de les prals residencies de les classes poderoses, residencia de la burgesia... Molts d'ells a residencies rurals i eren privats.

      A partir del s. XIX es comencen a desenvolupar jardins urbans públics.

      Jardins botánics: tenien especial interés, ja q era allá on s'anaven plantant espécies vegetals exótiques q arribaven d'altres territoris.

      A l'hora de planificar i construir un jardí se té en compte q sigui agradable per tots els sentits, a l'olfacte, molt agradable a l'oïda (d'aigua, dels ocells), i inclús al gust (se sembren arbres fruiters).

      Dos tipus de tractament de la vegetació.

      - Una vegada plantada és treballada per donar-li formes artificials. Són jardins organitzats de manera regular amb parterre (els espais on sembren) de forma regular fent formes geométriques. Alguns simples i altres més complexos, fins i tot laberíntics.

      - Tendeix a recrear espais q semblin el més natural possible (espais salvatges). Boscos, tudons, llacs, s'hi va infondre a partir del s. XIX des de Anglaterra.

      Elements dels jardins:

      - Pérgola: es un carrer dins un jardí q qda flanquejat per una filera de columnes q aguanten una estructura (de fusta o metall) damunt la qual descansen plantes ornamentals de manera q qda en forma de túnel fet amb vegetació.

      - Escales: serveixen per comunicar les diferents altures dels jardins (la majoria estan ubicats en zones marjades) i li donaven molta teatralitat i monumentalitat.

      - Elements hidràulics: elements d'aigua q juguen amb l'efecte sonor de l'aigua. Ex: fonts, fonts d'escultura, o amb sortida directa de la roca; brolladors, de plants... q consistien en una successió en altura de plants amb tamany decreixent (per multiplicar l'efecte sonor amb poca aigua); llacs artificials, amb formes irregulars o estanys més regulars (es feien carreres de barques als llacs).

      - Pedrissos: banys de pedra

      - Berenadors: normalment a llocs privilegiats, taules de fusta o pedra.

      - Miradors: espais q servien per gaudir d'amplies panorámiques dels jardins o de l'entorn.

      - Grutes o coves: són artificials.

      - Cases de jocs: elem arquitectónic, eren cases destinades a q juguessin els infants, (una per nins i una altra per les nines). Són cases en miniatura, amb tot el mobiliari, etc. Tb hi havia estris de les act agrícoles.

      - Elements escultórics: decoren els jardins q representen escenes mitológiques, divinitats paganes, al·legoríes de les virtuts.

      - Hidría: especie de copa de pedra o ceràmica, on es plantaven flors ornamentals.

      - Escultures: en ocasions, als jardins es col·locaven elements arquitectónics trobats en excavacions, o be formes o escultures tretes d'edifics q van ser enderrocats.

      Exemples de jardins: Alfàbia, Raixa, Sa Vall, Son Berga Nou.

      Creus de terme: element inmoble (arquitectura), q estan protegits per llei. Creus normalment de pedra, q ja des de l'Edat Mitjana es col·locaven a les afores del poble, de les ciutats, als costats dels prals camins. Situades a l'entrada i sortida, i sembla q tenien significat geogràfic (xq delimitaven l'espai urbà i el rural) i tb potser religiós vinculat a la religiositat popular i tb significat vinculat a la superstició popular, servien per espantar els mals esperits, epidémies, etc. q poguessin arribar al poble. Tb trobam creus aïllades al camp, a truïlles de camins, i tb a llocs de divisió dels termes municipals.

      Elements:

      • Podi: base de la creu, q té casi sempre disposició escalonada, i són de planta poligonal.

      • Fust (columna o pilar): bastant esvelt (estret i alta).

      • Tambor: peça q té forma poligonal, q és la part més ampla de la creu, i serveix per subjecta la creu, q s'hi col·loca junt a damunt. El tambor es pot desmuntar.

      • Creu: la decoració es concentra al tambor i a la creu. Escultura en relleu, al tambor soler aparèixer sants, un a cada costat, llevat d'algun dels costats on es freqüent q aparegui un escut q representen les armes de la família o institució q l'ha pagat; tb podem trobar inscripcions al tambor, q relaten la persona o institució q van donar la creu i datacions, data en q es va fer la creu, etc.

      En algunes la temática és molt simple i se redueix a crist, però en altres és molt complicada, apareix el Sant Crist en un costat i en el oposat la verge, en els extrems dels braços de la creu hi ha representat els símbols dels 4 evangelistes Mª Magdalena besant els peus de crist. A la part superior apareix un niu d'un pelicà donant menjar a les cries (representa el símbol de la resurrecció de sang).

      Patrimoni histórico-industrial/ Arqueología industrial.

      P. relacionat amb el procés d'industrialització desenvolupat a un territori. Pot ser moble o inmoble.

      éns relacionats amb l'evolució i revolució industrial i de la comunicació maquinária, tèxtil, màquines de vapor, etc.

      Inmobles: edificis vinculats, com les naus industrials, fàbriques, estacions de ferrocarrils. Eren edifics fets de ferro, vidre, construccions molt novedoses.

      Problemàtica especial i molt més greu q en altres tipus de P. manca de concienciació del valor d'aquest patrimoni per part de la societat i les institucions.

      Un altre problema pot ésser la dificultat x rehabilitarles, estan en un alt estat de deteriorament i per restaurar-les requereixen costoses obres. La disposició original dels interiors se perd, per tant se perd part del valor patrimonial.

      Patrimoni etnológic:

      Def: formen part del P. etnológic els llocs i els béns mobles i inmobles, com tb els coneixements i les activitats q són o han estat expressió rellevant de la cultura tradicional d'un poble en els aspectes materials, económics, socials o esperituals.

      L'art popular no está subjecta a les modes de les classes dominants per tant es manté inalterat durant els segles. Són estils propis i únics en el món, està molt lligat amb les senyes d'indentitat d'un poble, unit a les classes humils.

      Classificació:

      1. Béns etnológics materials:

      1.A. Béns inmobles

      - Edificis i altres construccions (arquitectura popular)

      - Conjunt de construccions i paisatges humanitzats.

      1.B. Béns mobles

      - Objectes i eines de les act. laborals, estétiques, rituals i lúdiques, així com de la vida quotidiana

      en general.

      - La producció artesanal (les arts plàstiques).

      2. Béns etnológics inmaterials:

      2A - Costums i tradicions (gastronomia, meteorologia...)

      2B - Religiositat popular

      2C - Festes i jocs populars

      2D - Toponímia i antroponímia

      2E - Literatura popular

      2F - Música, balls, tonades i cançons populars.

      2G - Els oficis i feines tradicionals (menestrals, del camp, de la mar, etc).

      ARQUITECTURA POPULAR A MALLORCA

      Classificació segons el criteri funcional i tipològic:

      1. L'habitatge

      - Temporal (refugis)

      Coves (+ austeres i moltes vegades naturals)

      Barraques (construccions en pedres en sec, un sol portal i sense finestres, cobertes fetes amb pedres, branques i altres solucions molt primitives)

      Casetes i Porxos (+ avançat, planta rectangular, coberta de teules (taulada), molt pocs elements, espai molt reduït)

      - Permanent

      La casa unifamiliar: la casa rural (casa de pagès) i la casa urbana (casa vilatana).

      Característiques arquitectóniques: planta rectangular, té dues crugies i es conecten a la planta baixa amb un gran arc. Alçat: dues altures. Coberta de taulada a dues vessants. Murs de pedra i morter. Exterior: org façada principal molt característica amb uns trets propis. Portal al centre i una finestra a cada costar i a la planta alta 3 finestres. En Mallorca se lo afegeix a un costat una portassa, amb una porta molt grossa i q serveix per guardar els carros.

      La casa plurifamiliar: la casa senyorial: cases de possessió i posades de senyors.

      Eren el nucli de les grans explotacions agrícoles i ramaderes. Eren el lloc on vivíen els treballadors de les explotacions (els amos). Molt allunyades de les poblacions i per això donaven habitació als q treballaven allà, i se li havien de donar tots els serveis, fins i tot el servei religiós.

      Els pagesos habitaven la planta baixa, i els senyors la primera altura. A part d'haver-hi els espais d'habitació tb hi ha espais utilitzats com a magatzem de la producció agrícola i espais de transformació agrícola; graners, pallers, de vi i tafons. Espais d'ús ramader, estables... Org en planta: organització entorn d'una castra (pati interior).

      2. Les construccions per magatzem i transformació de la producció agrícola (integrades/conjuntades o no amb l'edifici de l'habitatge):

      Portassa (per guardar eines i carros)

      Era, graners i paller (cereal)

      Cup i celler (vi)

      Tafona i botiga de l'oli (oli)

      Seguers de figues, albercocs, etc.

      3. Les construccions per al bestiar (integrades/conjuntades o no amb la casa):

      Estables i bovals (cavalls i altres bèsties de feina)

      Sestadors (ovelles)

      Solls (porcs)

      Galliners, colomers, etc.

      4. Molins de vent: fariners. Amb habitatge o sense.

      Entorn als pobles (periferia), damunt d'una elevació. A vegades la producció de farina es feia amb molins d'aigua, sobretot a la Serra de Tramuntana. Tots els molins estan protegits.

      Característiques arquitectóniques: com a mínim una torre cilíndrica de planta circular i a la part superior es col·locaven les aspes i les pedres q trituraven els cereals. Coberta cónica. Hi pot haver casos q la torre qdi ubicada damunt la casa on vivia el moliner, q son cases de coberta plana de terrat. Perquè així podíen pujar a col·locar les veles de les aspes.

      5. Construccions de la hidràulica tradicional. Per l'escassa pluviometria.

      L'home intenta aprofitar al màxim l'aigua de pluja però tb ha hagut de recòrrer a captar l'aigua del subsól.

      Construccions per la captació d'aigües del subsól

      • Amb la força de la gravetat: fonts, fonts de mina i ganats.

      Fonts: de vegades són naturals, però d'altres requereixen de qualque construcció. Fonts de carpetella. Fonts de mina: subterràni.

      En aquestes fonts on flora l'aigua solia haver instalacions pròpies de l'ús q es feia d'aquestes fonts: piques (per abeurar i rentar)

      • Amb elevació: pous

      Sínies

      Molins de vent aiguaders

      Pous: excavació en vertical per elevar l'aigua, hi ha instalacions: pous de carriola, sínies (força animal), i molins de vent aiguaders -> solució més moderna q s'introdueix en Mallorca al s. XIX.

      Per aprofitar millor l'aigua se feien canalitzacions o xarxes (de vegades quilométriques) q conduien l'aigua cap a on havia de ser emprada.

      • Canalitzacions i dipòsits (safareigs)

      Construccions per drenatge: torrents, síquies i albellons

      Construccions per a l'aprofitament (dipòsit) de l'aigua de pluja

      - Basses, bassetes, cocons...

      - Aljubs

      - Cisternes

      Aigua de pluja de escorrentia, i es feien dipòsits per aprofitar-la: aljubs (cobert)

      Aigua de teulada, s'arreplegaba de les teulades -> cisternes.

      Abeuradors i rentadors (tots els pobles tenien, era un servei públic)

      Molins d'aigua (l'aigua com a força motriu): fariners, drapers, paperers.

      6. Construccions per a l'aprofitament dels recursos naturals:

      Cases de neu: molt representatives de la Serra de Tramuntana. Ús: guardar la neu convertida en gel. Bé molt emprat en l'estiu: grastronómics, terapéutics, etc. Normalment per damunt dels 800 mts. I a les zones ombrívoles.

      Fons de calç: planta rectangular, fets amb la técnica de pedra en sec.

      Rotlos de sitja: per fer carbó vegetal.

      Construccions per a la caça i la pesca. Els escars de barca.

      7. Parets i marges

      Els marges servien per cultivar zones de pendent, es construien marjades.

      Parets: fetes de pedra en sec, parets de tancament (a zones d'explotació ramadera)

      8. Camins.

      És una via de comunicació. Cal destacar els camins pavimentats amb pedres (empedrats) q recorden a les antigues calçades romanes. Ex: Biniaraix

      Arribaven al torrent i trobaven pedres passadores.

      Béns mobles:

      Classificació segons l'espai o l'activitat en q són utilitzats:

      Objectes i eines de les activitats laborals, estètiques, rituals, i lúdiques, així com de la vida quotidiana en general (hi tenen cabuda peces importades).

      • Eines dels diferents artesants: fuster, ferrer, sabater, teixidor, etc.

      • Eines de les diferents feines agrícoles, ramaderes i de la mar: del sembrar, del segar i batre, del vermar, etc.

      • Manifestacions estètiques i/o rituals:

      Teules pintades: decoració q se posava a las cortisses, i consistía en una o diverses fileres de teules q se decoraven amb pinzell, de color vermell, i representaven diversos motius, religiosos, de la vida quotidiana, objectes doméstics, motius vegetals, motius astrológics, m geométrics i m epigráfics, de vegades es deixava la data.

      Funció decorativa per alguns, però per altres autors té funció simbólica i ritual ja q es relaciona amb la protecció de la casa, però tb li donen sentit lúdic.

      Ex vots: ofrena o objecte q se feia en acció de gràcies a una titularitat religiosa (sant o verge) per haver sortit ben parat d'una situació de greu perill de mort, i s'entregaven a monestirs o santuaris, tb reproduccions dels membres del cos malalts.

      “Graffitti”: representa en pintura o gravat, l'escena de perill.

      • Mobiliari dels diferents àmbits de la casa: cuina, dormitori, etc.

      • Instruments musicals i de joc.

      Classificació segons la matèria, la técnica i la tipología de les peces:

      La producció artesanal pròpia (les arts populars):

      • Ceràmica (terrisser): + complet i complicat. Peces d'ús doméstic, per servir aliments, per cuinar, per l'ús lúdic (siurells i pastorets). Elements de la ceràmica monogràfica: molt treballades per funció únicament decorativa

      • Fusta obrada: mobles, eines, etc. (fuster primater, boter, torner, ebanista, mestre d'aixa...). Fusters q produeixen estris dels camps, altres carruatges o arades, altres (mestres d'aixa), de mobles... (molt revaloritzats, patrimonial i económicament.

      Ebanistes: especialitzats en marquetería (fustes nobles d df colors); decoratiu.

      • Metalls: argentería, ferro forjat, aram, llauna, etc. (argenter, ferrer, trinxeter, picaroler...). Hi ha gran diversitat de metalls, i molts d'ells treballats amb técniques molt diferents. Destacam el ferro i la técnica del ferro forjat (Aram).

      Argentería: art molt antic i en Mallorca important des de l'edat mitjana. Peça més difosa: botons o peces de botonada.

      • Teixits, brodats i randes: els vestits (teixidors, brodadora, randera, cosidora...)

      T: peça de tela, elaborada per un teixidor, a un teler. Ex: roba de llengues.

      B: aplicació q se feia damunt els teixits per decorar-los mitjançant un determinat punt. D'aquests punts el més famós és el punt mallorquí.

      R: aplicació amb un gran contingut decoratiu (ganxet).

      Cal destacar els vestits tradicionals masculí i femení. Tb hi havia roba “interior”: roba de davall i de damunt.

      Tb roba als dormitoris, per vestir els llits.

      • Vidre bufat (bufador de vidre): molta trascendència a nivell exterior. Ex: lámparas de araña.

      • Fibres vegetals: obra de palma, canya, vimet, espart, etc. (cisteller, granerer, panerer, cordador de cadires, espardenyer...). Obra de palma, amb ses fibres de la palmera de Palma, q s'anomena garballó.

      Paners: fibres de canya i mimbre. Panerer les combina de 2 maneres: estructura de mimbre i s'acaba amb canya i hi ha altres només de mimbre.

      • Hi ha altres per fer objectes d'ús doméstic: espart (espardenyes)

      Pedra (picapedrer): piques o pous de pedra o altres peces més esculturals

      Cuiro (sabater o selloter): per fer alguns tipus de cadires, per estris de les bésties, per fer sabates...

      Floreres i escaparats: campanes de vidre q a s'interior conflueix un ram de flors fetes amb material marí.

      TEMA 2: BASES JURÍDIQUES

      2.1. L'organització del sector del patrimoni (agents i models)

      Agents de la gestió del Patrimoni Cultural:

      Entenem per gestió el PC el conjunt d'actuacions programades amb l'objectiu d'aconseguir una óptima conservació dels béns culturals i un ús d'aquests adeqüat a les exigències socials contemporànies.

      Ha de tenir en compte la difusió dels béns i la utilització segons les necessitats, funcions actuals.

      Per tenir sentit la conservació del P. ha de complir la seva funció social i educativa, ha d'aportar coneixement a la societat, ha d'enriquir intelectualment.

      La manera de complir aquesta funció educativa hauria de ser seriosament plantejada i debatuda en cada un dels casos, ja q la difusió sempre ha d'estar baix la dependència de la conservació.

      És imposible conservar-ho tot en el màxim grau, per tant s'han d'establir prioritats i es prioritzen els béns q estan en perill de conservació. Tb hem de tenir en compte q la gestió del P té una primera misió, q es la de realitzar una apurada selecció i podrem saber quins béns de la història mereixen ésser conservats per damunt altres.

      La gestió tb té altra tasca molt imp q es marcar els usos més adients i socialment + beneficiosos per als béns q s'ha decidir preservar.

      Seleccionar patrimoni per protegir es una manera d'atribuir-li valor. Depèn d'un determinat context cultural, històric, ideològic, etc.

      Tasques dels agents q intervenen en la gestió:

      1º - Identificar, recuperar i documentar els objectes q formen part del patrimoni. Aquesta feina la fan técnics i experts en els dif. camps de la història (arqueòlegs, historiadors, etc.) Aquests experts fan catàlegs i inventaris.

      2º - Conservar i restaurar; en aquesta tasca participen museus, centres de documentació, arxius, biblioteques, etc. Els experts implicats duen a terme els denominats plans de conservació.

      3º - Planificació del desenvolupament urbanístic i mediambiental a fi de donar el protagonisme q correspon als béns patrimonials. Es duit a terme pels agents polítics. Per dur-la a terme realitzen els denominats plans generals d'ordenació urbana (PGOU).

      4º - Interpretació i divulgació del patrimoni: museus, universitats, profesionals independents -> s'encarreguen de posar els mitjans i els coneixements per difondre aquest patrimoni i per tant xq aquest complesqui la seva funció social i educativa.

      Per aconseguir la difusió s'organitzen exposicions, publicacions, visites guiades...

      Aquestes funcions se duen a terme per institucions i organitzacions públiques i privades q intervenen en la gestió i q tenen diferent competències a nivell municipal, autonómic, estatal o supranacional.

      Organitzacions públiques i privades:

      Org i institucions guvernamentals o interguvernamentals i hem de destacar la UNESCO, la ONU, i ICOMOS.

      Institucions estatals: ministeri de cultura, de mediambient.

      Org autonómiques: govern balear amb competéncies a nivell de patrimoni q les tenen els consell insular.

      Municipal: q tb tenen competencies.

      Tb hi ha altres organismes no guvernamentals molt importants, molts d'ells considerats públics, universitats, fundacions, esglèsia católica, organitzacions profesionals (col·legis), org i institucions privades, com fundacions privades, museus, etc.

      Org i associacions sense ànim de lucre: ARCA, GOB, GREENPEACE i altres plataformes.

      Entitats guvernamentals:

      Govern Balear: legislació de PC, adquisicions de competencia de dret preferent.

      Consell Insular: (IB hi ha 3) poder executiu: aplica les lleis sobre P. Autoritzen per fer obres damunt elements patrimonials, són tb els qui tenen la darrera paraula a l'hora de fer i aprobar catàlegs i inventaris de P. A més són els q duen a terme el programa de subvencions per conservar i restaurar el P.

      Ajuntaments: s'encarreguen del manteniment i vigilància del P q es troba dins la seva demarcació.

      Altres org: Col·legis profesionals: els col·legis oficials d'arquitectes i el d'arqueòlegs -> funció investigar patrimoni, difondre i vigilar (funció consultiva).

      Universitat: investiga sobre materia de P té la funció de difondre i en aquest cas és un órgan consultiu reconegut i estipulat per llei.

      Esglèsia católica: institució propietat de més de la meitat dels grans monuments i altres obres d'art. És un P amb problemes de conservació i necessitats de restauració i uns costos q l'esglèsia de vegades, no pot assumir, per això de vegades es fan convenis, etc. per obtenir ajudes.

      Institucions sense ànim de lucre: ARCA, GOB, SAL (Llul·liana). Moltes d'elles funcionen com a ONG's, tenen poder de fer, fan crides d'atenció davant les institucions i la societat en defensa del P. Gràcies a elles s'ha salvat de vegades.

      Institucions privades: empreses de gestió delegada. Funció: facilitar la gestió a altres agents com són l'administració pública o el sector privat o tb diferents associacions. Aporten personal especialitzat, informació, financiació, gestió administrativa i económica: Quan l'adm pública contrata qualsevol d'aquestes empreses per qüestions de PC, se deleguen les seves funcions, requereix la realització d'un projecte cultural. L'adm està obligada a exercir un control o seguiment de la tasca d'aquesta empresa.

      Sector lucratiu no cultural: es tracta de grans entitats privades no dedicades al P sinó a negocis q mouen gran capital com són la banca, empreses d'assegurances i q en qualsevol cas intervenen económicament en el P baix la forma de patrocini o frent les seves pròpies fundacions.

      La seva motivació principal no és la cultura ni el P, sinó el prestigi i el donar més valor a la seva marca o producte davant la societat. És necessari q l'administració vigili i controli els programes sobre PC q patrocinen aquestes entitats.

      Models d'organització jurídica:

      El Patrimoni qda reconegut jurídicament amb la legislació estatal i una autonómica. Se cataloguen els béns culturals en dues categoríes:

      1. Béns d'interés cultural (BIC): els q tenen la màxima protecció, aquests elements són els més representatitus del P; tb es declaren béns BIC elements del patrimoni material moble i fins i tot tb els elements de P inmaterial (Cant de la Civil·la)

      Una declaració de BIC suposa un expedient i una tramitació específica en casa cas. Tota una serie de monuments q per llei han estat declarats amb la màxima protecció de manera genérica. Ex: monuments arqueològics.

      2. Béns catalogats: aquells béns q qden protegits pel fet de formar part d'un catàleg de protecció (sempre inclou molts de béns). Quan es fa un catàleg hem de tenir en compte la separació en categoríes dels béns, tb es separa segons la naturalesa dels béns. Tb inclouen obligadament tots els elements q ja tenen una protecció legal.

      Categoríes de protecció: hi ha dif nivells de protecció segons sigui el grau de protecció q se l'ha donat, vol dir les obres q es podran fer (A1, A2, A3)

      Les dues declaracions sempre queden obertes a noves incorporacions, però no se poden desprotegir.

      2.2. La legislació: la seva evolució a l'Estat Espanyol fins la Llei del Patrimoni Històric Espanyol. La Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears.

      2.2.1. L'evolució.

      Evolució de la legislació sobre el PHE, parlam d'un corpus de normes de distints nivells i categoríes dictades sobretot durant el segle XX, a través d'aquestes lleis podem veure bastant clar com ha anat evolucionant el concepte de P i quins han estat els mecanismes legals de la protecció, conservació, increment i difusió del P.

      Creació 1844 de la comissió de monuments. 1873 quan se creà la llei d'antiguitats. 1911 llei d'excavacions arqueològiques. 1933 Llei de P artístic nacional, llei molt completa i moderna, pla antecedent de la llei de 1985 - Llei de PHE. 1998 - Llei de PH de les IB.

      1998 Objectiu principal: protecció, conservació, enriquiment, foment, investigació i difusió del P històric de les IB xq pugui ser gaudit pels ciutadans i pugui ser trasmés en les millors condicions a les generacions futures. Les dades dels béns catalogats seràn públics excepte aquelles informacions q podríen fer perillar la seguretat dels béns.

      2.2.2. Característiques de la llei actual.

      - Per qualsevol intervenció o decisió en materia dels béns protegits serà necessari un informe de la Comissió Insular de Patrimoni Històric q es s'organisme q té la darrera paraula.

      - Els promotors d'obres en zones d'interés arqueològic hauran de presentar un estudi previ sobre la incidència de les obres a la comissió de PH.

      - Qualsevol descobriment intencionat o casual haurà de ser comunicat al consell o a l'ajuntament corresponen abans de 48 hores. L'obra s'haurà de paralitzar inmediatament i es prendran les pertinents mesures de protecció, i es fa una excavació d'urgencia i el consell decideix si s'ha de respectar el jaciment o no, si és valuós.

      • El descobridor i el propietari del bé tenen dret a la meitat del alor q se li atribueix (amb una taxació legal).

      • El Consell Insular es reserva el dret de tempteig sobre les transmissions de P catalogat, el Govern de les IB pot exercir aquest dret en cas de q aquesta transmissió no se comunicàs. L'adm pot exercir tb el dret de retracte mitjançant el qual l'adm pública pot fer efectiu el seu dret a la prioritat en l'adquisició.

      • L'adm podrà fer efectives expropiacions de béns protegits per interés social o en el cas de q posi en perill la seva preservació o gaudiment per part de la societat.

      • Els propietaris estan obligats a permetre q s'estudïin els béns i a q se puguin visitar publicament al menys cuatre díes cada mes.

      • Es prohibeix l'enderrocament d béns inmobles d'interés cultural sense la prèvia declaració de runa i autorització de la Comissió Insular de Patrimoni Històric (CIPH).

      • Els propietaris de béns protegits gaudiran de exencions fiscals (reducció d'impostos).

      • La regulació de les infraccions en materia de PC i les corresponents sancions o multes.

      TEMA 3: RECERCA, CONSERVACIÓ I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL

      Recerca: tasca desenvolupada per profesionals qualificats per tal de descriure i analitzar aspectes desconeguts del PC i revisar els q ja es coneixen.

      La conservació i la difusió del PC permet saber quin és el P q cal conservar per tant es fonamental per fer els catàlegs.

      Els investigadors se solen agrupar formant els anomenats equips de recerca vinculats a universitats o altres centres de reconegut prestigi científic.

      Molts d'aquests equips de treball són interdisciplinats, formats per profesionals de diverses disciplines q se complementen. Trobarem arqueòlegs, historiadors de l'art, arquitectes, restauradors. Cal remarcar la importància q tenen per la recerca els congresos i foros de debat nacionals o internacionals, aquests són una eina per contrastar resultats entre diferents equips i “posar-se al día” del q s'està investigant, tb són una plataforma imp de divulgació dels resultats a la societat.

      La divulgació tb és possible gràcies a la publicació de revistes científiques.

      * Problemes per la recerca: el fet q hi hagi països q no disposen de persona qualificat especialment els del 3er món, i en canvi, molts d'ells són llocs amb un importantíssim P x això és bàsica la cooperació internacional i l'intercanvi profesional.

      - Falta de finançament, hi ha investigacions molt interessants q qden paralitzades per falta de finançament.

      3.2. La documentació i el registre dels fons patrimonials: els inventaris i els catàlegs.

      Es tracta d'una relació d'elements de PC q cal protegir, es tracta tb d'una relació de fitxes individualitzades per cada peça o construccií.

      Inventari: relació de béns mobles

      Catàleg: relació de béns inmobles, edificis...

      Estructura:

      La relació de fitxes va precedida d'una explicació del model de fitxa utilitzat, del q es denominen les entrades. Tb es detallen si es el cas els diferents graus de protecció. El model de fitxa utilitzat és diferent segons si són béns mobles o inmobles (dif si són edificis o jaciments arqueològics)

      1. Identificació 2. Descripció 3. Estat de conservació 4. Directrius d'intervenció

      - Títol, nom - Técnica (bo, dolent, regular)

      - Ubicació - Materials especificar

      - Autor - Mides

      - Estil

      - Cronología.

      Qui els fa i qui els encarrega??

      L'administració, Ajuntaments, Consells, etc. els encarreguen i els fan equips de profesionals, equips d'interdisciplinats (universitat), altres entitats en defensa del Patrimoni i tb de cada vegada més empreses privades.

      Pases q se segueixen perque un catàleg estigui vigent:

      Una vegada l'equip ha redactar el catàleg, afecta sobretot a catàleg inmobles, el presenta a l'adm q l'ha encarregat, aquesta fa una aprovació inicial, on pot ser canvis.

      Exposició pública a on qualsevol ciutadà o entitat hi pot presentar alegacions.

      Aprovar definitivament acabat el termini

      Actualment els catàlegs d'edificis q s'estan fent són bàsicament per exigencies de la normativa de planificació territorial, la qual obliga a tots els ajuntaments per poder revisar la seva normativa i planejament urbanístic i haver d'incloure els catàlegs dels béns inmobles del municipi.

      Un cop aprovat el catàleg per l'ajuntament ha d'ésser trasmés al Consell Insular q és l'organisme q donarà l'aprovació definitiva o no. Fins q el consell no l'aprovi no és vigent.

      Exemples de catàlegs inmobles: c. de camins, c. de molins, c. de pous públics, c. d'elements etnològics (tafones, cases de neu, barraques...)

      Inventaris: I. de l'esglèsia (per l'Estat Espanyol) és l'inventari de peces mobles.

      3.3. La conservació del Patrimoni.

      3.3.1. Causes de l'agressió al Patrimoni Cultural

      Poden ser d'origen humà o natural, hi ha causes inmediates (normalmente catastrófiques) i de efectes lents o acumulatius.

      Naturals catastrófiques Naturals lents

      Inundacions Humitat relativa

      Maremotos Disol·lució

      Terratrémols Temperatura

      Tormentes Sals

      Huracans Llum

      Calabruix Pol·lució

      Volcans Corrossió

      Foc Microorganismes (líquens, fongs, etc.)

      Plagues insectes Plantes

      Insectes

      Ratolins

      Pols

      Abrassió

      Humanes inmediates Humanes lentes

      Guerra Graffittis

      Urbanització Ignorància

      Treballs d'obres públiques Falta d'interés

      Treballs agrícoles Urbanització i especulació

      Vandalisme Repartició i divisió

      Robatori Exposició

      Excavació Manipulació

      Transport Oblid (patrimoni oral)

      Errades durant la gestió

      (errades dels profesionals)

      Els conceptes:

      Conservació: intervenció per consolidar ó mantenir l'estat actual d'un bé, o tb per prevenir futurs deterioraments (conservació preventiva). Ex: netejar parets, llevar humitats en peces mobles, solucions per controlar problemes d'humitat, de temperatura. A edificis: reforçar estructures...

      Restauració: intervenció q se fa per recuperar l'estat original d'un bé. Aquesta intervenció se fa per refer i sol·lucionar els problemes causats per diferents degradacions. Pot implicar eliminar afegits fets amb el pas del temps. Podeu implicar reconstruccions q podràn ser fetes des de dues perspectives (reconstrucció mimética, imitar la part original perduda, i la reconstrucció diferenciada.

      Rehabilitació: implica la intervenció realitzada perque un edifici q estava abandonat o molt degradat, torni a ser útil, gairebé sempre amb un ús diferent al original.

      A vegades s'utilitzen altres termes:

      Monuments vius: edificis q continuen amb un ús. Intervenció de restauració i de rehabilitació, tb de conservació.

      Monuments morts: monuments q no continuen amb un ús, únicament poden qdar obert a visites públiques. Ex: teatres romans.

      Teoría i pràctica de la conservació i la restauració (la seva evolució al llarg del s. XIX i XX)

      Dins s. XIX se varen desenvolupar 2 grans teoríes i corrents de restauració del P. La 1ª, teóric Viollet le Duc (França) i el 2º J. Ruskim (Anglaterra) [En Espanya tot el XIX i ½ del XX el del Francés]

      Viollet: teoría denominada la restauració estilística perque defensa la unitat d'estil, q implica eliminar els afegits fets en el llarg del temps amb estils dif. al original del edifici.

      Les restauracions estilístiques solen suposar tb reconstruccions mimétiques i a més inclús suposen afegir elements q mai havíen existit al edifici com si fosin originals imitant el tipus de pedra, etc.

      Volíen donar al edifici una unitat d'estil, segons aquest criteri restaurar un edifici es dotar-lo de una integridad estilística q a lo millor no havía tingut mai.

      VID França - Viollet le Duc

      XIX

      Ruskim (Anglaterra) -> teoría de la no intervenció, tb teoría de les ruïnes, i teoría

      romántica.

      Segons aquesta teoría restaurar un edifici significa destruïr-lo, diu q un monument no ha d'ésser intervingut i ha de mostrar les senyes del deteriorament causat pel pas del temps.

      1ª ½ -> teoría de la restauració de Boito i Giovannomi (Italia) “la restauració

      XX científica”

      2ª ½ -> Brandi “La teoría del restauro”

      1ª - Cal diferenciar la intervenció q se fa x restaurar. Implica q el monument s'ha de valorar com a document històric, s'ha de valorar en tota la seva història. Cal conservar tots els afegits fets en el temps.

      2ª - Defensa q s'ha d'evitar qualsevol falsificació artística o històrica. Cal reconèixer i conservar en l'obra els valors històrics i estétics.

      3.4. La difusió: interpretació, presentació i comunicació del patrimoni.

      Una de les funcions bàsiques de la difusió del P es donar a conèixer els béns patrimonials q custodíen. Per difondre aquest P no es tracta només de comunicar la informació q un objecte transmet sinó tb cal estimular l'interés en el visitant, cal fer-lo reflexionar i comprometre'l.

      Per dur a terme aquesta difusió, una eina bàsica és la interpretació, i x realitzar una bona interpretació cal un bon projecte de comunicació.

      Interpretació: facilita la presentació i l'ús social del P, la int. permet oferir diferents lectures del P utilitzant tota classe de recursos i dispositius de presentació i animació.

      Interpretació in situ: actualment de cada vegada se treballa més en la linia d'aquest tipus d'instalacions. Parteix dels recursos naturals i culturals vinculats a un determinat lloc amb la finalitat de dinamitzar el P en el seu context original i revelar in situ el significat d'aquest P d'aquesta manera el visitant podrà entendre molt millor el contingur i significat del P q visita.

      Ex: Pollentia i poblat prehistòric de Son Forner (Montuiri)

      + Objectius:

      • La int. té molt en compte el coneixement q volem transmetre en el visitant

      • La int. tb té molt en compte la emotivitat (gaudiment) q volen fer sentir al visitant.

      • Tb ha de tenir molt en compte el fomentar el bon comportament i respecte cap al P.

      Comunicació: les utilitats dels museus i equipaments patrimonials.

      Ofereix dif. tipus d'act. a dif. segments del públic.

      + La comunitat local: gent del poble. Els ofereix un lloc de trobada, un símbol d'identitat.

      + Les famílies - els ofereix un lloc de lleure, d'oci, combinat amb cultura i educació.

      + Escolars i profesors: ofereix la possibilitat de completar els coneixements ensenyats a l'escola i la possibilitat de poder fer act. q a l'escola no es fan per manca de recursos.

      - Segment de la 3ª edat a cobrat molt d'interés en quant a P, xq els grups reben subvencions, cerquen un lloc on passar el temps lliure.

      - Associació d'amics del P, cerquen llocs de trobada de persones molt interessades en el tema.

      - Investigadors: troben els llocs a on aprofundir les seves investigacions.

      - Turisme/turista: turisme cultural, cerquen un producte de turisme cultural i una manera de conéixer la comunitat q visiten.

      - Mitjans de comunicació, cerquen un ingredient pels seus espais informatius culturals.

      - Agencies de viatge, cerquen cada vegada més oferta cultural pels seus clients.

      - Empresaris/patrocinadors: cerquen un lloc x fer-se publicitat.

      -Institucions: cerquen un lloc “emblemàtic” x cumplir amb els deures amb la societat. Un lloc a on les institucions es faran “la foto”.

      Els recursos i dispositius d'interpretació i presentació de P.

      Les publicacions permeten posar a l'abast del públic dif. nivells d'informació sobre el P q es visita (fulletons, desplegables -> contenen inf. bàsica i general del contingut i serveis de vegades proporcionen un mapa del recorregut (itinerari a seguir) i un segon nivell de publicitat (monografíes o guies especialitzades) -> x un públic especial o molt interessat en el tema.

      Maquetes: reproduccions en miniatura

      Audiovisuals: vídeos, dispositus interactius.

      Presentacions escenogràfiques: reconstruccions o ambientacions (recreacions del passat).

      Ex: el barco en el museo de Mallorca.

      - Realització d'activitats com tallers dirigits a escolars o famílies (jocs, demostracions)

      -> se cerca participació molt directa del públic, forma eficaç de captar l'atenció del públic.

      Programació de visites guiades

      Activitats dirigides a escolars, amb un gran component didàctic

      En general el q intenten els museus es presentar unes ofertes basades en l'interés humà però tb conectades a una realitat social.

      Es preocupen per adaptar la visita al públic amb discapacitats físiques o psíquiques.

      3.5. El museu com a institució gestora del Patrimoni.

      1. Antecedents dels museus actuals

      - Col·leccionisme

      - Il·lustració (S. XVIII)

      Rev. Francesa

      1789 -> museus estatals públics.

      1793 -> Louvre

      • Col·leccionisme: precedent més remot dels museus conjunt d'objectes q mantingut al marge de l'act econòmica (no fer negoci) es troba subjecte a una protecció especial amb la finalitat de ser exposat a la mirada de l'home -> lligat a les classes dominants destinat a ser visitat pels grups privilegiats.

      Culmina amb les grans col·leccions europees creades per les grans monarquíes

      Respecte pel passat (per les cases antigues)

      Col·leccions de gent q vol agrupar mostres d'art.

      Instint de propietat: aquells col·leccionistes q volen crear col·leccions per remarcar el seu valor.

      • Il·lustració (S. XVIII): culmina amb la revolució. Declaració de P, dret a la cultura, se crearen els primers museus estatals públics.

      2. Definicions bàsiques dels museus

      Museu: institució permanent q conserva i presenta col·leccions d'objectes de caràcter cultural o científic amb la finalitat del estudi, educació i q servesqui com a entreteniment.

      Consideren q un museu no ha de tenir fins lucratius ha d'estar al servei de la societat i ha introduït noves categoríes de centres, d'espais, q han de estar incloses als museus. (Llocs i monuments històrics, arqueològics, etnològics i naturals), i tb són museus les institucions q presenten espécies vives (jardins botànics, zoològics o aquaris entre altres).

      La tendència de cada vegada és anar dirigit a un públic majoritari.

      3. Classificació dels museus (fotocòpia)

      Segons el tipus de col·leccions q tenguin.

    • Museus d'art

    • Museus històrico naturals

    • Museus de etnografía i folklor

    • Museus històrics

    • Museus de les ciencies i les técniques

    • .......................................................................

    • Hi ha 3 tipus de criteris per classificar

      Criteri de la propietat

      Públics i privats

    • Museus estatals, autonómics i municipals; i museus de l'esglèsia católica.

    • Privats: fundacions, corporacions...

    • 4. Gestió i org. de museus (fot)

      Organitzat de 2 formes: sales de reserva i exposicions, funcions per àrees o departaments: àrea de conservació e investigació.

      Analitzar museu:

      Espais públics i Espais reservats.

    • Sales d'exposició, conferències i un altre grup d'espais públics de serveis (adm, bany, etc.)

    • Espais de restauració, adm, magatzem.

    • 3.6. La nueva museología: aproximació teòrica i exemples (conjunts patrimonials (mostren el P in situ), centres històrics, ecomuseus, parcs naturals, parcs arqueològics, exposicions artístiques, etc.

      Cerca patrocinar el desenvolupalment sostenile

      Sorgeix als anys 70 com a resposta crítica als criteris museológics nacionals. Entre aquestes propostes cal destacar l'ecomuseu desenvolupat a frança, i el concepte de museu integral al context llatino-americà, serà als 80 quan confluiran ja desenvolupant el concepte de nova museología.

    • Defensem una nova sensibilitat per conservar el P al seu lloc d'origen (in situ).

    • Necessitat de preservar els sistemes de vida pre-capitalistes, davant els ràpids i grans canvis socio-económics, necessitat de preservar les senyes d'indentitat d'un lloc.

    • Nec. d'implicar la comunitat local en la conservació del P (el P és vist com un dinamitzador socioeconómic q permet el desenvolupament local).

    • La nova museología implica 3 canvis fonamentals en el concepte tradicional de museu.

    • Consideren q a on abans hi havia un edifici museu, ara hi ha d'haver un territori en el seu conjunt.

    • Consideren q a on abans es posaven col·leccions, ara s'ha de posar patrimoni cultural en sentit ampli.

    • Proposen q a on abans es parlava de públic ara s'ha de parlar de comunitat, s'ha d'interessar per la comunitat local q l'envolta.

    • La nova museología proposa unes noves orientacions del museu.

      1. - Descentralització, defensen la existència dels museus locals.

      2. - Racionalització de la gestió dels museus.

      3. - Consideren q un museu ha d'ésser un mercat d'art, un lloc de compra-venda o intercanvi d'obres.

      4. - No se considera a un museu com a un lloc només per exposar o guardar objectes “sacralitzats”. El museu ha de ser un “productor d'Art”. Ha de fer exposicions, publicacions obertes als profesionals de la societat contemporània.

      Les propostes de la nova museología resulta molt problemàtica a l'hora d'aplicar-se als grans museus tradicionals.

      -> Org d'exposicions temporals: per tenir-la exposada un temps limitat, de vegades són monogràfiques, procedéncia molt diversa, obres q el museu té de manera permanent.

      Tenen molt éxit de públic i són una gran alternativa per als grans museus.

      Moltes vegades es converteixen en exposicions itinerants (són traslladades a altres museus, etc.)

      MUSEU A LES ILLES BALEARS. HISTORIA I PRESENT

      Creació i extinció de museus o bé transformacions de museus. Cesió: museus q cedeixen obres a un altre.

      Ordre cronològic:

      S. XVIII: Il·lustració: moment en q preocupa molt la cultura (a Mallorca 2 exemples de col·leccions il·lustrades d'iniciativa privada): formació de la col·lecció (Despuig) (Casal de Raixa va col·locar la seva col·lecció d'antiguitats, sobretot a Roma).

      2on ex: gabinet d'antigüetats del convent dels caputxins (entre ells hi havia la élit intel·lectual de Mallorca, d'aquí sortiren els millors profesors, etc.)

      ½ S. XIX: Despuig, es comencen a vendre les peces per qüestions de crisi, i es desintegra la col·lecció. En el s. XX arriben a aconseguir q l'Ajuntament de Palma comprès el q qdaba i està al Museu Municipal de Palma.

      Gabinet dels caputxins: 1836 desamortitzacions dels béns dels ordres religiosos (se'ls apropia l'Estat i comencen a subastar-los).

      S. XIX: 1836 (primers museus provincials) entre els objectius principals: intentar q els museus poguessin recuperar gran quantitat d'obres d'art religiós q anaven sortint degut a les desmortitzacions -> només afectaven als convents no a les parroquies.

      2ª ½ S. XIX: museus arqueològics promoguts per ses societats arqueològiques (no és pública). Museo societat arqueològica Llul·liana - poder guardar les peces q es trobaven (xq no sortissin de Mallorca) Societat arq. Ebusitana (creada a principi del s. XX) preocupada per patrimoni únic d'Eivissa.

      Principis s. XX Museus principals: 1230 -> museu municipal de Palma (Castell de Bellver)ç

      Museu d'Història de la Ciutat. A més anys 70 museu municipal de Valldemossa, Pollença...)

      Museu diocesà: ppi S. XX iniciativa del Bisbe de Mallorca: recopilar obres d'art religiós q sortien de les esglèsies q eren competència del Bisbat.

      Museus o col·leccions q s'aniran creant (amb intenció de mostrar-les al públic) -> [la col·lecció Mulet, 1952] -> la cedeixen al museu de Lluc. Institut Lluís Salvador -> va crear Museu Balear 1919, Son Moragues (Valldemossa).

      Museu regional d'Artà: peces arq. importants.

      2ª ½ S. XX: creació del Museu Marítim de Palma, anys 70 (ja estava abandonat)

      Creació de Museus d'art i arqueologia promovida per l'Estat en les Illes.

      1961 Museu de Mallorca

      Museus q depenen d'institucions religioses de l'esglèsia católica: només són una petita mostra del P q té.

      Museu catedralici: tresor de la Seu.

      TEMA 4: LES DIMENSIONS ACTUALS DEL PATRIMONI CULTURAL: PATRIMONI I TURISME

      4.1. Patrimoni i Turisme

      4.1.1. Turisme i desenvolupament sostenible

      D. sostenible: tipus d'act q condueix a la satisfacció de les necessitats del present sense comprometre la possibilitat de les futures generacions per atendre les seves.

      Sostenibilitat ecológica:

      A les illes la diversitat en molts de casos ja ha vist trencada la seva cadena per la contaminació, el consum excesiu d'aigua potable, masificació de moltes zones, la urbanització de molts dels espais naturals de més valor i la desaparició de l'agricultura en favor del factor serveis.

      Sostenibilitat social i cultural:

      Comunitat amb grans desigualtats socials, q poden arribar a conflictivitat, forta estacionalitat en el treball q provoca grans corrents migratoris segons les temporades de treball, tb provoca molta població a l'atur en temporada baixa.

      En quant a la cultura hem de partir d q per tant l'arribada masiva d'immigrants és millor q la capacitat d'assimilació això implica una pèrdua d'ús de la llengua i els costums propis d'aquesta comunitat i en gral l'oblit de la identitat cultural, aquesta inestabilitat es tradueix en una manca d'esperit de comunitat i per tant en una falta de preocupació pel futur comú de la comunitat.

      Sostenibilitat económica:

      Hem de partir de la realitat q la economía de les illes es basa en el monocultiu del sector serveis i dins d'aquest especialment en el model turístic de “sol i platja”.

      Això el converteix en un territori amb una economía molt fràgil xq no se fomenta en cap fet diferencial, qualsevol destí q tb ofereix sol i platja i millors preus per un mateix servei, es converteix en competidor molt difícil de contrarrestar.

      Un turista q no vengui per sol i platja sino pel patrimoni propi i importantíssim q tenim amb aquesta oferta sí q podem competir.

      Modalitats alternatives a sol i platja: cultural, ecoturisme, turisme rural, d'esports i aventures (de senderisme i el cicloturisme), turisme de fires i congresos i el turisme de la 3ª edat. Aquestes modalitats són menys massives per tant provoquen menys impacte i són menys estacionals (repartits durant tot l'any). Aquestes modalitats hauríen de ser realment una alternativa, anar substituint turistes de les noves modalitats per de sol i platja.

      No s'han de confondre aquestes alternatives com a sinònim de turisme de qualitat, entenent per qualitat un turisme d'alt poder adquisitiu. De vegades s'assimila turisme alternatiu a un turisme d'alt poder adquisitiu i donen lloc a urbanitzacions de luxe, camps de golf (en menor mesura de polo, etc) i tb a la demanda d'amarraments.

      Turisme cultural: qualsevol desplaçament q es fa fora del lloc de residència q té com a motivació principal o parcial el conèixer els aspectes històrics, artístics, científics o els estils de vida propis d'una altra comunitat, regió, país, etc.

      Denominador comú de turisme cultural és el fet q estigui molt interessat per conèixer la cultura i el paisatge propis del territori. Aquest interés per conèixer és lo q diferencia especialment d'aquell tipus de turisme q només cerca oci.

      Aquest interés pel PC reverteix en lo q és la conservació del P.

      Modalitat turística sostenible:

    • Xq és un model turístic q el bé q consumeix es el coneixement per tant il·limitat conèixer la cultura no implica cap empobriment del territori q se visita, ni dels monuments.

    • Xq permet reinvertir en la conservació, investigació i difusió del P gràcies als beneficis q s'estrenen, per tant un turisme cultural permet contribuir a la conservació del P.

    • Xq és un turisme q implica un tipus de visitants de tot l'any.

    • Contribueix al coneixement de la diversitat mundial. Conèixer les dif. cultures del món i per tant tb contribueix a la conservació.

    • Contribueix a la creació d'una xarxa económica dedicada en aquesta activitat i per tant implica la creació d'una estructura económica més diversificada en contraposició a la del model de turisme de sol i platja.

    • Allà on hi ha turisme cultural hi haurà feina per arqueòlegs, investigadors, guies culturals, restauradors, tb tendran feina agricultors, s'industria local (sobretot artesaníes) i les empreses de construcció dedicades a la rehabilitació de monuments.

    • Xq potencia els estudis en gral i la creació d'un ambient d'identificació de la comunitat en la seva cultura i per tant permet aumentar la seva autoestima i la preocupació per la conservació dels béns comuns.

    • Xq contribueix a un model social més equilibrat amb menys inestabilitat laboral, menys migracions, millor alimentació.

    • Per tant, en definitiva, contribueix a una millor qualitat de vida de la comunitat.

      Realitat del turisme cultural a les IB.

      Diversos graus de motivació q condueixen a la realització de TC.

    • Les persones q viatges tenint la cultura com a pral motivació

    • Les persones per les quals la cultura representa un complement a la motivació pral, es a dir, són turistes q decideixen viatjar x un motiu no cultural, però una vegada al punt de destí s'interessen pels aspectes culturals.

    • Tipus de turistes culturals accidentals, persones q en absolut havíen pensat visitar cap lloc cultural però una vegada han arribat s'hi han vist involucrats (xq està inclós en els seus programes, xq fa mal temps, etc.)

    • Hem de tenit en compte q esteim davant un model de turisme de masses amb una gran estacionalitat.

      En quant a la realitat patrimonial de les illes són riquíssimes i ja des de s.XIX i fins ½ s. XX va motivar la visita de viatgers de tot el món (molts d'ells ilustres), i molts d'ells estaven preocupats o interessats per la cultura de les illes.

      Als 60 del s. XX canvi radical i passam d'un model de turisme d'élit a un turisme de masses, la preocupació, l'interés per conèixer el patrimoni de les illes, és molt reduït.

      Aquestes visites es conserven en un reduït espai, la Seu, Palau de la Almudaina, Castell de Bellver, fundació Miró, i Museu de Mallorca.

      Seu i Palau (10% dels turistes), Castell (5%), fund Miró (1%), i Museu de Mallorca (0'2%) * 90% en paquet turístic.

      Tendència del turisme cultural: anar potenciant-lo més.

      Patrimonio Cultural

      1