Paisos Baixos

Geografía. Países Bajos. Holanda. Pólders

  • Enviado por: Debbie
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Els Paisos Baixos

Els Paisos Baixos també conegutsde mode no oficial com Holanda és una monarquia constitucional d'Europa nordoccidental; limita al nord i l'oest amb el mar Nord i a l'Est amb Alemanya i al sud amb Bèlgica. Junt amb Bèlgica i Luxemburg formen la unió de Benelux. També formen part del regne de les Antípodes Neerlandeses i les d'Aruba, territoris insulars del Carib amb autogovern. Els Paisos Baixos tenen una superficie total de 41.526 km2, de les quals 33939km2 són terra guanyada al mar. La capital i la major ciutat del pais és Amsterdam.

El relleu dels Paisos Baixos és basicament pla. Al nord i al nord-est hi ha una zona pantanosa limitada al sudi al sud est pels turons de la Veluwe. Al sud i al sud -ests'eleva l'altiplà de Limburg. Al litoral es troben les terres baixes, envoltada d'una serie d'illots paral·lels .

'Paisos Baixos'
Aquest país és el més poblat d'Europa i té un nivell cultural i econòmic molt elevat. L'agricultura és intensiva i mecanitzada. Hi destaquen conreus de creals i patata a més de remoltaxa , lli ,tabac, llegums i hortalisses. Té una gran importància la floricultura . La ramaderia és un puntual de l'economia i ha donat origen a una industria làctia potent . La pesca és considerable i hi destaca l'areng i l'ostreïcultura. Se n'extreu carbó i petroli en quantitats modestes , és important la producció de gas natural. Té una industria molt desenvolupada i diversificada alimentaria ( sucre, mantega, formatges, xocolata, etc...) textil, metal·lurgica, de la construcció naval, de l'automovil, química, electrotècnica i electrònica.

El nom oficial és : Koninkrijk der Nederlanden ( Regne del Països Baixos)

Capital: Amsterdam el govern es troba a la Haya.

Bandera: El diseny de la bandera neerlandesadata de la campanya desenvolupada durant el segle XVI contra el govern espanyol. França v aconquerir els Països Baixos en el 1796 i la franja taronja va ser reemplçades per una vermella per que tingués una major similitud amb la bandera francesa.

La superfície és de 33.939km2 i el punt més elevat és Vaalseberg 321m. El punt més bai x és el Prins Alexander Polder 6,7m per sota del nivell del mar

El clima la mitjana de temperatures és de mínima 2ºC a 17ºC de màxima . El promitg de precipitacions és de 850mm.

La població és de 15.700.000hab, la densitat de la població és de 453 hab/km2, la distribució és 89% urbana i 11% rural.

Les principals ciutats són Asmsterdam 1091340hab

Rotterdam 1069360hab

La Haya 694320 hab

Utrecht 543370hab

La llengua oficial és el neerlandés, també es troba el frisi i les llengues minoritàries

La religió : protestantisme i catolisisme

La moneda : florí abans ara euro

Els Polders

Quasi la meitat del pais queda per sota del nivell de mar per aquesta raó de pes, el reforçament de les defenses naturals , constiutuides per línies de dunes i la construcció de dics ha permés guanyar al mar regions argiloses i molt fèrtils anomenades pòlders. Aquests terrenys guanyats al mar i convertits , més tard en terres de conreu, és una formació en la qual s'ha de distingir diversos pasos.

En primer lloc , cal construir un dic prou fort i prou llarg per a poder tancar una gran extensió costanera coberta per les aigües marines.

En una segona fase hom extreu aigua mitjançant tècniques diverses , bombes molins de vent, etc..., cal desprès dessanilitzar el terreny amb aigua dolça i extreure-la gradualment.

En una trecera part es conreen plantes adaptades a sòls salins.

Només els pòlders , impedeixen que la meitat del pais on hi ha les poblacions més densament poblades desepareguessin sota l'aigua.

Una xarxa de canals i estacions de bombeig , mogudes per la força que fan els molins de vent o ara per vapor i electricitat, els quals asseguren el drentge i l'eliminació de la sal.

D'aquesta manera la superficies de terres cultivables aumenta sense parar sobretot a Zuiderzee, transformat en un llac d'aigua dolça . En un altre temps era una ensenada. Durnat els temporals l'aigua saltava per sobre de les dunes i feia inundacions catastròfiques. Una vegada degudes a les destruccions de la Segona Guerra Mundial els elements es van deteriorar i hi van haver 2000 persones ofegades i 20000 submergides.

Els canals i els rius formen una extensa xarxa de transport que recorre la major part dels països baixos. L'economia holandesa depen en gran part del transporte martim internacional i aquests canals faciliten als vaixells l'acces als centres productors interiors.

La linia de costa de mar del Nord consisteix sobre tot de dunes. En el sud-oest les boques delsrius formen obertures en les dunes crean deltes amb numeroses illes i canals. En el nord el mar va trencar les dunes i va crear le illes Frisies occidentals. Des del segle XIII els golfs es van anar tancant mitjançant els dics que juntament amb les dunes, protegeixen les terres que es troben sota el nivell del mar (un 38% de la superficie del país) Els antics golfs i les zones pantanoses han estat dessecats i convertits en pòlders de gran productivitat agrícola . Abans de la desembocadura, el Rin i el Mosa es diviceixen en diversos canals artificials .

Un exemple de llac d'aigua dolça dels països Baixos és el llac poc profund anomenat Ijessel, forma part d'un progarama de recuperació de terres a llarg plaç. Es va formar després de fer la presa de Ijsselmeer construida a Zuider Zee que el braç meridional del mar del nord envoltat de terra. La presa de 31km de longitud atravessa per una carretera la navegació i de comportes de drenatge.

La ciutat d'Amsterdam s'aixeca en una ensenada del llac. En l'actualitat 3.691km2 d'aquesta part són amb l'actualitat terres de cultiu.

Holanda compta amb els millors sistemes de drenatge i recuperació de terres al mar del món. La major part del país és plana y es localitza sota el nivelld el mar , necessitan la protecció de dics per evitar la inundació. El sòl era d'origen pantanós i hi havia numerosos llacs però amb el drenatge i el bombeixde l'exes d'aigua per mitjà de molins s'ha transformat en teres cultivables . En el 1923 es va iniciar el major projecte,la recuperació de 223.000 hectàreas de terras sumergidas en el IJsselmeer, antigament Zuider Zee. Aquestes terres han d'estar drenades constanment. Una altre projecte semblant va ser el Pla Delta que es va iniciar al 1950 per protegir el sud de les invasions periòdiques del mar. Aquest cost total va ser de 5000000 de dòlars. Utilitzan un mètode de recuperació anomenat poldering es van crear garns llacs amb l'ajuda de dics i preses. Els llacs van ser desecats bombejant aigua i les terres es van recuperar per l'agricultura.

Les terres pantanoses de diversos llocs del món com l'extensa regió d'Anglaterra entre Cambrige i Lincoln han estat desecades. Aquesta recuperació de les terres un procés constant de varis segles, és el productor d'un drenatge extensiu , de la construcció de dics i de la recanalització dels rius de la regió per evitar obstruccions per sediments i fangs.

Deus maria fecit, batavous terrae (Dèu va crear mars, l'holandés les terres) és una antiga dita holandesa. Els dics, els canals les reencluses i els molins de vent són característiques del paisatge dels països baixos formen part d'un sistema de drenatge d'aigua que data de l'època medieval. Aquest sistema ha permés als holandesos incrementar la superfície del país en quasi una cinquena part. A més i el que és el més important és que sense un drenatge constant i la protecció de les dunes costaneres quasi la meitat dels Països Baixos s'inundaria sobre tot per el mar però també per les nombrosos rius que creuen el seu territori.

L'1 de febrer de 1953 una marea molt viva i uns forts vendevals van fer del mar Nord va trencar els dics costaners i les dunes en la provincia sud-oest de Zelandia (Zeeland). Es van inundar unes 162.000 hectàrees i van murir 1800 persones. Exactament 42 anys després més de 250.000 persones van haver de ser evacuadesde l'est del país i també del centre. Les pluges torrencials a França i Alemanya van fer que el Rin i el Mosa creixecin i es temia que els dics en els rius Lek,Maas i Waal (afluents en els països baixos) és trenquessin per la pressió de l'aigua avenada. Els dics van aguantar però després de l'emergència és va anunciar que s'invertirien uns 1200 milions de dòlars per reforçar més de 800km de dics fluvials, el que en principi hauria d'estar ultimat en l'any 2008.

Bibliografia

- Gran enciclopedia catalana Volum 18 Barcelona

- www.xtec.es/holanda.htm

- www.artehistoria.com/paisesbajos.htm

- www.guiamundialdeviajes.com/holanda

- usuarios.lycos.es/spanishtrainees

- NOVA enciclopèdia Catalana de l'Estudiant Volum7 L'univers i la Terra Carroggio Barcelona 1999

- Enciclopèdia Enacarta 1998 PC

- Enciclopèdia Combi visual Volum 3 Barcelona 1972 Editorial Èxito

- Enciclopèdia Interactiva de Consulta Ciencias Sociales Geografia 3 Paisos del mon Lectus Vergara