Pablo Ruiz Picasso

Arte contemporáneo del Siglo XX. Vanguardias artísticas. Pintura cubista española. Cubismo. Biografía

  • Enviado por: Debi
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

PICASSO

Pablo Picasso va ser un dels artistes més célebres del segle XX. De fet, el seu nom es sinónim d ´art modern, mentres que la seua personalitat va cautivar a quins el van freqüentar i al mateix temps, va fascinar al mon sencer.

VIDA DE PICASSO

Pablo Picasso va náixer el 25 d´octubre de 1.881. Fou fill de Maria Picasso López y de José Ruiz Blasco. Son pare va ser mestre de dibuix, i éll va creixer amb una sola cosa al cap, la de convertir-se en artista. Pablo fou el primogènit; va tindre dues germanes, a més d´un germà del que, no obstant no es tenen noticies certes; es creu que va morir a terna edat, encara que no está aprobat que hi haja existit realment.

En 1.895, la familia es va trasladar a Barcelona, on el pare ensenyaba en la escola de belles arts anomenada La Lonja. Pablo va estudiar allí, per a en 1.897 pasar a la prestigiosa Academia de Belles Arts de Madrid.

En aquella época, de tots modes, ia havia asimilat tot lo possible dels seus mestres, i als pocs mesos va regresar a Barcelona per a montar un estudi propi. Tan sols anys tenia dibuit anys.

Pese a ser quasi un xiquet, Picasso es tomaba molt en seri el seu art, i els primers cuadres van ser sobre tot figures tristes i trágiques. Per a firmar els seus treballs, inicialment va emplear la fórmula tradicional: <<P. Ruiz>>. Més abant va anyadir el comnom matern, firmant: <<P. Ruiz Picasso>>. Apartir dels vint anys de edat va firmar simplement <<Picasso>> ; a més, le va servir per a diferenciar-se del seu pare, que com pintor havia fracasat. Ya a aquesta edat, el artista malagueny tenia un gran concept de sí mateix i no va dudar nunca de que triunfaria en la seua carrera.

LA VIDA PARISINA

Com tots els pintors ambiciosos de la seua época, Picasso volia conéixer París, la capital mundial de art.

La primera visita la va realitzar en 1.900, i va regresar en varias ocasions en els anys sucesius fins que, en 1.904 se coneixen com període blau, perque en moles cuadres de aquesta época predomina un color blau fred, refleix d´un estat de ánim melancólic. Seguidament, durant prop d´un any, va atravesar el període rosa, caracteritzat per una gama de colors més cálids (especialment el rosa).

De 1.904 a 1.909 Picasso va vivir al bohemi barri de Montmartre, en un edifici de decadencia, el Bateau-Lavoir (<<El barc de les lavanderes>>), el denominat així perque oscilaba amb el vent amb tanta inestabilitat com els barcs de les lavanderes atracats en en la Sena. Fou en aquesta época quan Picasso va conéixer a Fernande Olivier, una model que es va convertir en la seua amant i motiu de molts dels seus cuadres. Fernande describia a Picasso com un home “ xicotet, oscur, forniu, descontent, inquiet, d´ulls oscurs, profunds, penetrants…gestos desgrabats, amb mans de dona poc acicalau. Un fí mechó de cabell, negre i brillant, le partia en dues el front des de l´entrecella inteligent i obstinat>>.

Picasso i Fernande van viure junts al Bateau-Lavoir, rodeats de poetes i artistas bohemics. Mentres saboreaba aquest món míserament fascinant, Picasso va treballar dur i prompte va lograr l´éxit. A partir de 1.907 va empezar a ser conegut entre col.leccionistes i marchants, que van mostrar interés pel seu brillantísim jove talent. A pesar d´alló, Picasso no va exponer els seus treballs en les tradicionals postres públiques, una de tantes manifestacions del seu marcat individualisme.

ELS CÍRCULS ARTÍSTICS

Entre els primers en valorar el treball de Picasso s´ encontraban la escritora i col.leccionista de art norteamericana Gertrude Stein (de qui el artista havía pintat un retrat en 1.906) i el marchant alemá Daniel-Henri Kahnweiler. Gracies a Kahnweiler, Picasso va conéixer en 1.907 a un altre jove talent de la pintura, Georges Braque. Durant alguns anys Braque i Picasso van treballar colze a colze, i la seua colaboració va donar origen a un nou i revolucionari estil, anomenat cubisme, que va cambiar el curs de l´art al abandonar l´idea tradicional segons la cual un quadre debía representar una escena o un objecte des de un únic punt de vista. La colaboració entre Braque i Picasso va finalitzar en 1.914, quan el primer es va alistar en l´ejercit francés al estallar la Primera Guerra Mundial. El artista malagueny va continuar vivint en París, però en 1.917 es va trasladar a Roma per a ocupar-se de l´escenografía i els vestits per a el ballet Parade, montat per l´empresari rus Sergei Diaghilev. Picasso es va enamorar d´una bailarina, Olga Koklova, que va regresar amb éll a París. Es van casar en 1.918 i es van mudar a un pis més gran. Picasso ia era molt ric i famós; i els seus dies bohemis habíen quedat darrere.

La parella van tindre un fill, Paulo, nascut en 1.921, però més tard el matrimoni va caure en una peofunda crisis, sobre tot quan el artista va perdre el cap per Marie-Thérèse Walter, una xica de deset anys a la que había conegut en gener de 1.927. Picasso tenía entonces cuarenta cinc anys. En 1.935, ella li va donar una filla, Maya, nascuda just después de separar-se de Olga. Picasso volía el divorcio, però no va poder obtindre´l per dificultats legals derivades de la seua ciutatana espanyola. Pese oficialment separats, Pablo i Olga continuaren sent home i dona fins la mort de aquésta, acaecida en 1.955.

El fracas del matrimoni va abocar a Picasso a una profunda depresió, que va tener repercusions en el seu treball. Durant algún temps la seua desmesurada producció es va secar i el artista es va dedicar a la poesía. La relació amb Marie-Thérèse va durar tan sols uns par d´anys. En 1.937, la fotógrafa Dora Maar va ocupar el lugar de Marie-Thérèse al cor de Picasso.

Pese que va vivir des de llarg temps a França, Picasso va conservar sempre la nacionalitat espanyola i es va mantener profundament ligat a la seua patria (la seua obra a menut proposa temes espanyols, com la tauromaquia). En gener de 1.937, el gobern espanyol li va encargar una obra per la Exposició Universal de París. Picasso no va fer res fins a abril, quan el bombarder de Guernica en el curs de la guerra civil espanyola li va inspirar la seua obra més famosa.

NOVES COMPANYIES, NOUS LUGARS

Picasso va permanecer a París durant la ocupació alemana de França a la Segona Guerra Mundial. En 1.943, cansat de la seua relació amb Dora, es va unir a Françoise Gilot, junt a la que va viure deu anys, i Paloma en 1.949. Des de 1.946 Picasso va viura principalment al sur de França. Un dels seus lugars de residència (de 1.948 a 1.955) fou Vallauris, una població que es jacta de una antiquísima tradició al camp de la ceràmica. I fou en la mateixa industria local on el pintor es va inspirar per a dedicar-se seriament a la decoració de ceràmica, activitat que predominaría en la seua producció artística durant els últims anys. Entre els interesos i les pasions de l´artista, un lugar de relieve -que naturalment no va deixar de reflejar-se en la seua obra- correspon a la política. Pablo Picasso va ingresar en el Partit Comunista en 1.944, i en la inmediata posguerra va participar en numeroses conferències internacionals per la pau.

ELS ÚLTIMS ANYS

Françoise Gilot va deixar a Picasso en 1.953, anduvén-se con ella als seus fills Claude i Paloma. El seu lugar fou ocupat rápidament per Jacqueline Roque, una jove que el pintor havía conegut en una frabrica de cerámica de Vallauris i que es convertiría en la seua segona esposa en 1.961. El mateix any, Picasso es va establecer en la que sería la seua última residència, Villa Notre-Dame-de Vie. Una vella casa semioculta entre els arbres en una colina de la pintoresca població de Mougins, prop de Cannes, a la Costa Blau. Picasso va seguir treballant i, a pesar de de haver superat los buitanta anys, fou sorprendentement prolífic; la conciència de la proximidad i la mort va parèixer espolear-lo a realitzar el major treball possible en els anys que quedaben. La seua producció tardía mostra una vitalitat sorprenent, fins que careix del asombro geni creatiu de la junventut y la vejez foren temes que li van obsesionar, com si volguera alejar la mort amb la força del seu art.

El paper de Picasso com el més famòs i influient artista del segle jamás fou discutit, i li van dedicar una llarga serie de llibres, articles, exposicions i pel.licules. Picasso, sin embargo, tan sols es deixava veure de tard en tard; va preferir passar els seus últims anys com un reclús, vivint amb Jacqueline en la tranquilitat del hogar.

Picasso va morir el 8 d´abril de 1.973, als noranta y un anys de edad. Els seus restos mortals reposen al castell de Vauvenargues (segle XIV), on havía viscut i treballat des de 1.958 fins a 1.961.

BIBLIOGRAFIA :

-Picasso : Grandes maestros de la pintura Ed. Altaya

Any de l´edició : 2001