Orígenes de Roma

Historia universal. Monarquía romana # Conquesta d'Italia. Imperi Romà. Romanització

  • Enviado por: Gerard
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Els orígens de Roma

Eneas en acabar la guerra contra els grecs arriba a la pàtria dels llatins anomenada Laci. Eneas es casa amb la filla del rei del Laci i els seus descendents funden la ciutat Alba Longa. Quatre segles després sorgeix un conflicte dinàstic i el rei legítim Numitor es destrona pel seu germà menor. Aquest per garantir tota la seva seguretat ordena matar tots els fills mascles de Numitor i l'única filla que té Numitor anomenada Rea Sílvia està condemnada a ser verge tota la seva vida i per tant desenvoluparà el paper de sacerdotessa de la deessa Vesta. A partir d'aquí se succeeixen fets fantàstics. Rea Sílvia que és Vestal es visitada pel Déu Mart (Déu de la guerra) i ignora absolutament els plans del seu oncle i engendra dos bessons Ròmul i Rem que són els fundadors de Roma. El germà menor de Numitor, el fill il·legítim, ordena tirar al riu Tiber a Ròmul i Rem, però el cistell on viatgen queda estancat a la riba. Una lloba atreta pels plors de les criatures els alleta i els cria. Són trobats per un pastor que els endu a la seva cabana i amb la seva dona els crien com si fossin seus. Ròmul i Rem arriben a la joventut i el seu avi, Numitor, els hi diu que la vertadera identitat dels bessons, i per tant se sabrà que són els descendents del tro. El poble, Alba Longa, vitoreixen als futurs reis. Mor el seu avi Numitor i decideixen fundar una nova ciutat allà on havien estat salvats i criats per la Lloba capitolina. En el moment en què es construeixen les muralles de la ciutat, els germans es barallen i en un acte fratricida (un germà mata a l'altre) Ròmul mata a Rem i es converteix, per tant, en el primer rei de Roma.

Els reis romans

Després del fundador de Roma apareix el rei Numa que organitza els primers cultes religiosos i institueix el primer calendari. El segon rei va ser Tul·lus Hostili, aquest rei destrueix Alba Longa per donar-li supremacia a Roma. El tercer rei va ser Anc Marci que estén el territori de Roma fins el mar i construeix el port d'Òstia. De mica en mica Roma es va fen gran i crea una federació del Septimontium (és la unió d'estats però cadascuna amb les seves lleis pròpies) perquè són les set muntanyes. El fet de formar la federació del Septimontium reforça la posició de Roma davant la civilització etrusca que són els veïns dels romans els que s'estableixen a l'altra banda del riu Tiber que amenaça a Roma constantment. Els etruscos van annaccionar la regió del Laci i a Roma es van succeir tres reis etruscos. Tarquini l'Antic, Servi Tul·li que és el gran reformador de la ciutat romana, organitza la ciutat romana com si fos etrusca, Tarquini el Superb. Aquest rei és destronat per la noblesa romana (els patricis) i recolzats pel poble (els plebeus) per tant amb Tarquini el Superb s'acaba la monarquia i s'inicia la república que es du a terme en els anys 509-31 a. C. Amb la república els romans desenvolupen institucions pròpies: el Senat i les magistratures per tal de no tenir el poder personal. El Senat i l'Assemblea va quedar amb mans de l'oligarquia patrícia (el poder d'uns quants, 3 o 4 nobles), van substituir el sistema monàrquic vitalici que era hereditari per un govern de dos magistrats que aquests magistrats s'anomenaven cónsols, aquests cónsols eren elegits per l'Assamblea de la ciutat, i aquesta Assamblea de la ciutat estaba controlada pels patricis.

Davant d'això els plebs començen a reaccionar davant dels patricis i obligen a què s'institueixi el magistrat dels plebeus que són anomenats Tribuns (és el que ara anomenen conseller o ministre). Els plebeus tenien una Assamblea pròpia que s'anomena el Concili de la plebs. Durant dos segles i mig es van anar igualan els drets entre els partricis i els plebeus i es va establir la república.

El lema de la república romana és SPQR senatus populusque romanus (el senat i el poble romà) que evidencia el equilibri entre els patricis i els plebeus.

LA CONQUESTA D'ITALIA

El procés de democratització que imposa la plebs na hauria tingut lloc si el Senat no hagués imposat una política expansionista perquè la plebs formava la major part de l'exèrcit. Primerament els romans dominen el Laci i dins d'aquesta, Roma és la més important, posteriorment s'intenta dominar els pobles del centre d'Italia: Sabins, Eqües, Volscs i els etruscs que són els antics dominadors dels romans. Aquets van vèncer els etruscs l'any 396 a.C. a la ciutat de Veïs. Al començament del segle IV a.C. Roma va ser conquerida per els Gals i se'n van alliverar gracies al pagament d'una gran quantitat de diners.

En la segona meitat del segle IV a.C. els romans comencen a enfrontar-se amb els pobles del sud del Laci, i uns d'aquests pobles són els Samunites que ern molt guerrers. Els romans van necessitar tres guerres per vencer-los.

Els segle III a.C. Roma contrololava tota la península Itàlica excepte el nord que era anomenada Gal·lia cisalpina. La lluita contra els grecs de la Magna Grecia va contribuir en la tercera fase del expansió Italica. La Magna Grecia era constituida per el sud d'Italia i l'illa de Sicília.

El punt colminant de la seva guerra contra Tarent dominada per els grecs i que els romans la conquereixen l'any 272 a.C.

264 a.C. Roma aconsegueix tot el domini d'Italia.

CONQUESTA DE LA MEDITERRANIA

A Partir del segle III a.C. Roma era una potència, com ho era Cartabo (el que dominava era el nord d'Àfrica, el sud de la península Ibérica, Sicília, Córsega i Sardenya). Macedónia que era la zona important del món grec. La expansió de Roma va permetre que s'enfrontés amb els Cartiginesosdonant pas a les guerres púniques i molt més tard s'enfronta. Guanyen els grecs Macedonia.

La primera guerra púnica (264-241 a.C.) va acabar amb l'alliberament de Sicília dels Cartaginesos i la seva annexió a Roma. Sicília es converteix en la primera povíncia de l'Imperi Romà.la victoria romana d'Escipio sobre Anníbal en la segona guerra púnica, enfonsa l'imperi Cartaginés que cau automáticament en mans de Roma: l'imperi s'estèn per tot el nord d'Àfrica, el sud i l'est de la Península Ibérica, el sud de França i el nord d'Italia.

En el s. II i I a.C. l'imperi romà s'exten per tots els paisos que tenen costa a la Mediterrania. Durant aquesta època els romans intentaven pacificar l'interior de la península Ibérica i lluitaven contra els celtibers i els lusitans. Roma a partir d'aquest moment Roma el que fa es expandir-se cap a Orient i conquereix Macedonia (nord de Grècia) i després Grècia sencer. A partir d'aquets moment arrasen Cartago i converteixen tota la regió en la nova provincia d'Àrica. Posteriorment Roma rep el regne de Pèrgam (Turquia). A mitjan s. I a.C. es conquereixen el que s'anomena les Gàl·lies que són: Franca, Paisos Baixos i Suíza, i envaeixen Anglaterra. Finalment s'ennexiona: Egipte, a la batalla Àccium, l'any 31 a.C. en la qual Octavi guanya a Marc Antoni i Cleopatra. A partir d'aquí Roma parla del Mediterrani com del Mare Nostrum.

L'IMPERI ROMÀ (31 a.C.- 476 d.C.)

Aquesta etapa imperial té dos estats: l'Alt imperi (s. I a.C.-2 d.C.) i el Baix imperi (s. III d.C.)

L'ALT IMPERI

Octavi August va ser el primer emperador romà, i és precisament ell comença un nou sistema polític i una nova època. La república finalitza i Octavi es proclama emperador. L'època de l'Alt imperi es coneix com el nom de Principat perquè el títol oficial de l'emperador era el de príncep. El règim políticé el de dictadura militar. Octavi August és un dictador que té la força en l¡exèrcit. L'emperador augmenta el territori i el defensa amb fortificacions per tal de fer-lo segur.

BAIX IMPERI

Durant aquesta època l'imperi comença a trencar-se. Les causes: crisi económica, anarquia militar. La pressió dels bàrbars, per tant comença el baix imperi o també Dominat. Davant d'aqeusta po en que inveeixin els bàrbars. L'emperador Dioclecià al final del s. III d.C.reestructura el sistema econòmic i polític i divideix l'imperi en dues parts: l¡imperi d'Orient i d'Occident. En cada una d'aquestes parts hi aura un emperador que rebran el nom d'August i sempre tindrà un hereu que es dirà Cèsar. Tetrarquia que significa govern de quatre. L¡imperi romà d'Occident va ser enveit pela bàrbars: visigots, sueus, alans, vàndals i burgundis. L'imperi romà d'Orient passarà a anomenar-se imperi bizentí amb capital a Bizanci. És l'antiga Constantinoble i la Nova Estambul.

LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA (218 a.C.)

Els romans arriben a Empúries no per conquerir la prninsula sino per para els cartaginesos.

Els cartaginesos estaven governats per la familia Barca i van decidir colonitzar la península l'any 237 a.C. Amílcar Barca, el seu filla Anníbal i el seu gendre Asdrúbal arriben a Gades (Cádiz) on instal·len la base d'operacions.

Roma envia a Gades un embajador per conèixer els plans d'Amílcar. Quan Amílcar mor el succeeix el seu gendre Asdrúbal i es aquest qui funda la ciutat de Cartago Nova (Cartagena).

Roma tem el poder cartaginès i l'any 226 a.C. firma el Tractat de l'Ebre amb Cartago. Amb aquest pacte als romans prometen no sobrepassar en les seves conquestes el riu Ebre. L'any 219 a.C. els cartaginesos prenen la ciutat de Sagunt cosa que motiva la segona guerra púnica perquè els romans van creure que els cartaginesos havien incomplert el Tractat. Quan Anníbal després de les seves incursions per l'Àfrica arriba amb el seu exèrcit a Italia, després de haver creuat els Alps amb elefants. Gneu Escipio desembarca a Empúries i poc temps després ho fa el seu germà Publi. Aquests dos germans duen a terme una ràpida peneteració cap al sud però l'any 211 a.C. moren. Els substitueix Publi Corneli Escipio i el que fa es subornar els caps cartaginesos. L'any 209 a.C. guanya a la ciutat de Cartago Nova i l'any 206 a.C. la ciutat de Gades. Els cartaginesos deixen automaticament Hispania.

FASES DE LA CONQUESTA

En el moment en que els romans tenen l'est i sud conquerit necessiten conquerir l'oest i el nord i es trobaran amb els lusitans, els altibars, cantrabres i astures.

Lusitans: un general romà anomenat Galba promet als lusitans (151 a.C.) que els repartiria terres si aquests acudien desarmats a rebre aquestes terres. Els romans els van agafar i els van fer els seus esclaus però un dels lusitans es va escapar, Viriat. Aquets va organitzar un petit exèrcit i va ocasionar multiples derrotes als romans fins que tres col·laboradors seus el maten. En el moment que maten a Viriat els romans acaben amb els lusitans.

Altíbars: es refugiaven a la seva ciutat, Numancia, i van resistir 20 anys als romans però l'any 133 a.C. Numancia cau en mans dels romans.

Cantabres i astures: l'any 29-19 a.C. l'únic territori no ocupat peks romans era el nord i qui va posar fi aquests pobles va ser Agripa.

LA ROMANITZACIÓ

S'entèn per romanització el procès d'imposició dels costums, religió, política, societat i llengua de l'Imperi Romà.

L'organització policoatministrativa va ser la següent: l'any 197 Hispania es divideixen dues parts: la Citarior amb capital a Cartago Nova i l'Ulterior, Corduba. Aquesta divisió és duu a terme fins els emperadors August i Caracal·la. Posteriorment Dioclecià organitza la Península en cinc províncies: la Bética, la Lusitania, la Tarraconense, la Gal·lecia i la Cartaginense. A més a més la provincia de Mauritania. La capital de cada ciutat és: Cartago Nova, Emerita Augusta, Tarraco, Bracara i Hispalis. Cada provincia té un governador que es nomenat pel seu Senat. Aquest governador es diu procònsol o propretor i aquets té com ajudant el qüestor.