L'organitzaciò social

Historia de la filosofía # Societat. Convivència i democràcia. Liberalisme. Neoliberalisme. Socialisme. Comunisme. Anarquisme. Nacionalisme

  • Enviado por: Edgar
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad
publicidad

Tema 4

L'Organització social.

1.-La societat: ¿Ficció o realitat? Pàg 25

2.-Teories sobre l'origen de la societat. Pàg 26-27

3.-Societat i bé comú. Pàg 28-29

4.-El procés de socialització. Pàg 30 5.-Família, nació i Estat. Pàg 31

6.-Convivència i democràcia. Pàg 32

7.-Recorda Pàg 33-34-35-35

8.-Liberalisme Clàssic Pàg 37

9.-Neoliberalisme Pàg 38

10.-Socialisme Pàg 38-39

11.-Comunisme i socialdemocrata Pàg 39

12.-Principals idees Pàg 39

13.-Anarquisme Pàg 40

14.-Nacionalisme Pàg 40

23-XI-00

1.-La societat, ficció o realitat. (Pàg:63 i 64)

-Tots hem nascut en una societat concreta, aquesta ens exigeix un determinat comportament, la societat exerceix un poder sobre nosaltres, encara que avegades nosaltres mateixos ens manifestem afavor de la nostra opinió.

Hi ha tres maneres de manifestarse.(Individualisme, Col·lectivisme i Realisme).

  • Individualisme: El que es real, són els individus, la societat es solsament un nom que donen a un grup d'individualitats, la pressió dels individus que ens envolten, les obligacions que jo tinc respecte d'ells i els drets que m'emparen per ser al costat d'altres persones posicionats d'egoista i insolidaria manera.

  • Col·lectivisme: La societat és el que es l'individu .És una abstracció. Els individus com a membres s'expliquen exclusivament amb referencia colectivamentexpliquen suficientment la naturalesa de la societat i l'individu envers la col·lectivitat.

  • El Realisme: Societats són realitats, es tracta d'una categoria diferent gaudint dels drets individuals i tenint obligacions envers la societat .(La societat es una abstracció).

-La societat és més que la suma d'individus conté relacions reals entre les persones i busca un fi comú.

-Ser social és una dimensió personal en el seu ser social, l'home desenvolupa una dimensió personal.

Pàg 25

24-XI-00

2.-Teories sobre l'origen de la societat. (Pàg 65 i 66)

-Es evident que l'home viu en una societat que te el seu origen en la naturalesa humana o s'imposa per un pacte que diverses teories estudien.

  • Teories Contractualistes: L'origen de la societat cal buscar-lo en el lliure acord entre els homes que decideixen fer un contracte o pacte social axí pensaven:

  • Els sofistes: En el segle V a.c . Van sorgir a grècia un grup de persones pensadors “els sofistes”, tenen en pensament relativista el be i el mal depén de cadascú les normes morals i socials d'un pacte entre individus, d'aquesta manera en societat es pot trencar el pacte i establir un altre diferent.

  • Tomàs Hobbes: Precursor de l'empirisme en 1651 va escriure l'Eviatham ( l'home en estat natural) es egoista i està en contínua guerra (Homo Homini Lupous).

Convivencia és imposible pero necessaria per aconseguir la Pau

  • Jean Jacques Rousseau: il·lustrat atípic que va mantenir com Hobbes la hipotesi natural o presocial en aquest estat l'home era bo, l'home necessita .

Rosseau no preten tornar a la naturalesa sinó és per un contracte social, o drets individuals .

L'home per Rosseau no es social per naturalesa sinó voluntariament per final de buscar l'harmonia.

  • Teories Naturalistes: La societat te primàcia sobre l'individu no sorgeix d'un pacte, es un tot orgànic.

  • G.w.F Hegel: idealisme fase d'evolució dialectica universal,

l'encarnació. L'estat te una entitat superior als individus ,els cuals no creen l'estat per a Hegel.

  • Karl Marx: l'id`leg comunisme, pensava que la societat era anterior a l'individu, l'home viu en una societat animal, i va quedar instaurada la propietat privada.

L'antagonisme passat de la serietat esclavista a la feudal i capitalista, la societat va arribar a la revolució social sense classes i sense propietat privada.

Pàg 26

  • Teories de la sociabilitat natural.

  • Aristotil i Tomàs d'Aquino: No impedeix que els homes creïn voluntariament formes socials. Per naturalesa, l'home és social no per dependencia el fa un individu aïllat. D'una banda , la constitució biologica de l'ésser humà necessita la resta d'animals, per subsistir durant la seva vida, com a ésser espiritual necessita l'ajuda d'els diferents homes per assolir la seva plenitud.

Pàg 27

27-XI-00

3.-Societat i bé comú. (Pàg: 67 i 68)

-La societat, unió de diverses persones que cooperen d'una manera estable per arribar a un bé comú.

El bé comú es un ordre just de convivència i de llibertat amb un conjunt de valors morals, culturals i materials que s'han d'aconseguir mitjançant l'ajuda mutua i que constitueixen el perfeccionament moral de tots i cadascun dels membres de la societat.

El bé particular es un be privat que mai es contraposa al be comú, si aquest ho fos cauria en un individualisme , egoista i posaria en perill la finalitat de la societat.

-La paraula societat, designa sociabilitat natural l'home viu en societat, hi ha diferents tipus de societat:

  • Occidental - Societat d'avui.

  • Concreta - Basaca.

  • Europea - Americana.

  • Particular - Ludica, esportiva.

- Segons el soiòleg J.H.Fichet le característiques són:

  • Les persones que formen una societat constitueixen una unitat demogràfica.

  • La societat existeix dins d'una geografía comú.

  • La societat es compón de grups de persones amb cultura semblant.

  • La societat funciona com un tot malgrat les diferencies funcionals internes.

  • La societat s´ha de coneixer com una unitat social separada.

Pàg 28

- I les funcions d'aquestes són:

  • Reunir les persones en el espai i en el temps.

  • Proporcionar mitjans sistemàtics i adequats de comunicació entre elles.

  • Desenvolupar pautes comunes de comportament.

  • Proporcionar un sistema d'estratificació de manera que cada individu pugui tenir una posició relativament estable i recognoscible en l'estrucura social.

  • Produir i distribuir, mitjançant els diversos grups econòmics, els béns necessaris per al manteniment dels seus membres.

  • Stisfer, gràcies a una administració política la necessitat d'ordre i seguretat.

  • Atendre socialment, mitjançant diverses formes de religió organitzada, les necesitats religioses i espirituals de les persones.

  • Atendre socialment, per mitjà de grups socials o disposicions sistemàtiques , el descans i la diversió dels seus membres.

  • La organització social exigeix l'autoritat un dret a regular la conducta dels membres per un be comú.

Pàg 29

30-XI-00

4.-El procés de socialització. (Pàg: 68)

-Encara que l'home per naturalesa necessita viure en societat.

Aquest aprenentatge de “procés de socialització” molt intens als primers anys pero dura tota la vida, el procés s'incorpora al naixement, gràcies al intercanvi entre nosaltres i la societat amb habits i normes socials es pot dir que poc a poc apreném a ser humans.

-El procés de socialització es desenvolupa en un sentit doble.

  • Objectivament: La societat exerceix un influx sobre els seus components. La cultura es transmet de generació en generació, la societat dona pautes d'acció i normes de conducta.

  • Subjectivament: L'individu respón adoptan noés amb hàbits socials adaptarse a la societat , la persona es un socialitzant concretan, i no es converteix en un membre hamà sinó en un membre de una societat, sigui, espanyola, Francesa, etc...

-Els dos procesos de sociológics d'aprenentatge més importants són :

  • La Imitació: Acció humana, reproduïm el comportament dels altres, així els nens imiten als pares i adopten aspectes de persones que apreciem i amitem a la moda.

  • La Competencia: Procés estimulador, les persones rivalitzen entre si , pero aquest aprenentatge es manifesta en persones grans, per el procés que no ser menys que els altres i quedar bé.

-El procés de socialització comença,i te el seu lloc més degut en la família.

Pàg 30

1-XII-00

5.-Familia, nació i Estat. (Pàg: 69)

-Familia ; societat natural i estable propaga l'especie humana mitjançant comunitat vida i anar afrontant necessitats materials i morals.

-Familia es la societat humana essencial i fonamental.

  • Essencial: Manté la complexitat de les societats perque el seu caràcter, es trova la configuració d'altres formes socials.

  • Fonamental: es el fonament de les societats globals per aixó la familia afavoreix i estimula els seus fins, la institució familiar es l'autentic model de la societat.

- El nucli de la familia es el matrimoni convivencia legitima i estable d'home i dona per la procreació de fills . El matrimoni: unió lliure amb el consentiment mutu que presenten la unitat i la indissolubilitat.

-Nació: Unitat de tipus espiritual i moral, es defineix com a grup de persones units per raons de raça , cultura que junts tenen consciencia nacional viuen en comu compartint la mateixa sort.

-Estat: en canvi es una unitat jurídica i política edificada per la necessitat de cooperació per un be comú. Estat va sorgir al SXVI. L'estat és el conjunt d'organismes i autoritats que tenen al seu carrec el govern de la societat civil i pronació del seu be comú. Illes Canaries ---- Estat Espanyol.

- La unitat es total no coincideix amb unitat nacional.

- Estats nacionals: nacions a les quals correspón a un sol estat també hi ha nacions que agrupen estats com ara EUA Al sXIX el pensament liberal va formular el principi de les nacionalitats , Aquest dret és legítim pero alhora impracticable moltes vegades per raons materials historiques o socials.

Pàg 31

6.-Convivència i democràcia. (Pàg: 70)

-La convivencia entre els humans és cosa natural per aixó planteja problemes, perque confonen el que es natural amb el que eas espontani i pensen que la convivencia no es part d'un ordere , l'ambit rquereix l'esforç de tots.

Aristotil va dir, sense justicia ni concordia amb l'amistat no hi ha societat possible per mantenir l'organització social.

-La Convivència feliç entre persones es sovint distorsionada, les petites renuncies, els sacrificis, són necessaris per aprendre l'art de conviure, es a dir conviure i esforçarse, la importancia no es petita ja que depén la nostra felicitat.

-Aquest esforç de tots es essencialmentnecessari en la convivéncia democràtica.

-Democracia significa govern del poble i ha de proclamarse governant el que sigui escollit per els demócrats. D'aquesta manera en un estat democràtic no hi ha por a perdre la llibertat; es possible reeplaçarlos mitjançant el sufragi.

En altres paraules en cap règim polític la convivencia no es troba en mans de cadescú.

En un sentit profund la convivencia democràtica és cosa de tots i per tant no es tracta de deixar-se portar, sinó de cooperar pel bé comú.

Pàg 32

4-XII-00

-Recorda (omplir amb apunts). (pàg:70-71)

  • Relació entre individu i societat:

  • Individualisme: El que es real, són els individus, la societat es solsament un nom que donen a un grup d'individualitats, la pressió dels individus que ens envolten, les obligacions que jo tinc respecte d'ells i els drets que m'emparen per ser al costat d'altres persones posicionats d'egoista i insolidaria manera.

  • Col·lectivisme: La societat és el que es l'individu .És una abstracció. Els individus com a membres s'expliquen exclusivament amb referencia colectivamentexpliquen suficientment la naturalesa de la societat i l'individu envers la col·lectivitat.

  • El Realisme: Societats són realitats, es tracta d'una categoria diferent gaudint dels drets individuals i tenint obligacions envers la societat .(La societat es una abstracció).

  • Teories sobre l'origen de la societat:

-Teories contractualistes: la societat sorgeix per mitjà d'un pacte o contracte.

  • Els sofistes: En el segle V a.c . Van sorgir a grècia un grup de persones pensadors “els sofistes”, tenen en pensament relativista el be i el mal depén de cadascú les normes morals i socials d'un pacte entre individus, d'aquesta manera en societat es pot trencar el pacte i establir un altre diferent.

  • Tomàs Hobbes: Precursor de l'empirisme en 1651 va escriure l'Eviatham ( l'home en estat natural) es egoista i està en contínua guerra (Homo Homini Lupous).

Convivencia és imposible pero necessaria per aconseguir la Pau

  • Jean Jacques Rousseau: il·lustrat atípic que va mantenir com Hobbes la hipotesi natural o presocial en aquest estat l'home era bo, l'home necessita .

L'home per Rosseau no es social per naturalesa sinó voluntariament per final de buscar l'harmonia.

Pàg 33

  • Teories naturalistes:la societat te primàcia sobre l'individu

  • G.w.F Hegel: idealisme fase d'evolució dialectica universal,

l'encarnació. L'estat te una entitat superior als individus ,els cuals no creen l'estat per a Hegel.

  • Karl Marx: l'ideoleg comunisme, pensava que la societat era anterior a l'individu, l'home viu en una societat animal, i va quedar instaurada la propietat privada.

L'antagonisme passat de la serietat esclavista a la feudal i capitalista, la societat va arribar a la revolució social sense classes i sense propietat privada.

  • Teories de la la sociabilitat natural: la naturalesa ens incita a viure en societat, però els homes organitzen lliurement societats concretes.

  • Definició de societat: unió de diverses persones que cooperen d'una manera estable per arribar a un bé comú.

  • Definició de bé comú: es un ordre just de convivència i de llibertat amb un conjunt de valors morals, culturals i materials que s'han d'aconseguir mitjançant l'ajuda mutua i que constitueixen el perfeccionament moral de tots i cadascun dels membres de la societat.

  • Característiques de la societat civil:

  • Les persones que formen una societat constitueixen una unitat demogràfica.

  • La societat existeix dins d'una geografía comú.

  • La societat es compón de grups de persones amb cultura semblant.

  • La societat funciona com un tot malgrat les diferencies funcionals internes.

  • La societat s´ha de coneixer com una unitat social separada.

Pàg 34

  • Funcions de la societat civil:

  • Reunir les persones en el espai i en el temps.

  • Proporcionar mitjans sistemàtics i adequats de comunicació entre elles.

  • Desenvolupar pautes comunes de comportament.

  • Proporcionar un sistema d'estratificació de manera que cada individu pugui tenir una posició relativament estable i recognoscible en l'estrucura social.

  • Produir i distribuir, mitjançant els diversos grups econòmics, els béns necessaris per al manteniment dels seus membres.

  • Satisfer, gràcies a una administració política la necessitat d'ordre i seguretat.

  • Atendre socialment, mitjançant diverses formes de religió organitzada, les necesitats religioses i espirituals de les persones.

  • Atendre socialment, per mitjà de grups socials o disposicions sistemàtiques , el descans i la diversió dels seus membres.

  • La organització social exigeix l'autoritat un dret a regular la conducta dels membres per un be comú.

  • L'organització social:

Encara que l'home per naturalesa necessita viure en societat.

Aquest aprenentatge de “procés de socialització” molt intens als primers anys pero dura tota la vida, el procés s'incorpora al naixement, gràcies al intercanvi entre nosaltres i la societat amb habits i normes socials es pot dir que poc a poc apreném a ser humans.

  • Procés de socialització:

  • Objectivament: La societat exerceix un influx sobre els seus components. La cultura es transmet de generació en generació, la societat dona pautes d'acció i normes de conducta.

  • Subjectivament: L'individu respón adoptan noés amb hàbits socials adaptarse a la societat , la persona es un socialitzant concretan, i no es converteix en un membre hamà sinó en un membre de una societat, sigui, espanyola, Francesa, etc...

Pàg 35

  • Processos sociològics d'aprenentatge:

  • La Imitació: Acció humana, reproduïm el comportament dels altres, així els nens imiten als pares i adopten aspectes de persones que apreciem i amitem a la moda.

  • La Competencia: Procés estimulador, les persones rivalitzen entre si , pero aquest aprenentatge es manifesta en persones grans, per el procés que no ser menys que els altres i quedar bé.

  • Familia es la societat humana essencial i fonamental.

Familia ; societat natural i estable propaga l'especie humana mitjançant comunitat vida i anar afrontant necessitats materials i morals.

  • Nació: Unitat de tipus espiritual i moral, es defineix com a grup de

persones units per raons de raça , cultura que junts tenen consciencia nacional viuen en comu compartint la mateixa sort.

  • Estat: en canvi es una unitat jurídica i política edificada per la necessitat

de cooperació per un be comú. Estat va sorgir al SXVI. L'estat és el conjunt d'organismes i autoritats que tenen al seu carrec el govern de la societat civil i pronació del seu be comú. Illes Canaries ---- Estat Espanyol.

  • Principi de les nacionalitats Estats nacionals: nacions a les quals

correspón a un sol estat també hi ha nacions que agrupen estats com ara EUA Al sXIX el pensament liberal va formular el principi de les nacionalitats , Aquest dret és legítim pero alhora impracticable moltes vegades per raons materials historiques o socials.

  • La convivencia La convivencia entre els humans és cosa natural per

aixó planteja problemes, perque confonen el que es natural amb el que eas espontani i pensen que la convivencia no es part d'un ordere , l'ambit rquereix l'esforç de tots.

Aristotil va dir, sense justicia ni concordia amb l'amistat no hi ha societat possible per mantenir l'organització social.

Pàg 36

4-XII-00

Principals idiologies polítiques (pàg 72-73)

-Les diverses ideologies de l'occident sorgeixen de dues formes extremes d'entendre la relació entre l'indivdu i la societat, totes dues ideologies s'han desenvolupat de forma particular, de tal manera que avui no es pot dir que persvisquin en l'estat pur.

Pero els desenvolupaments històrics d'una i altra ideologia no es poden simplificar tant les coses i haver de col.locar més etiquetes.

Liberalisme Clàssic

El pensament liberal es perfila en el segleXVII amb obres de John Locke i de Montesquieu i en aquesta linea es troba:

  • Adam Smith-ja havia iniciat la construcció teorica des del punt de vista económic amb el principi de (deixeu fer, deixeu passar) la cual es quedava en mans de la iniciativa privada

De tots aquests plantejaments es poden extreure les caracteristiques essencials del liberalisme clàssic:

  • Llibertat. La llibertat de l'individu preval sobre la resta d'aspectes. Però es tracta d'una llibertat negativa entesa com una coerció estatal o legal mínima.

  • Pluralisme i tolerancia: Dret de tot home a fer el que vulgui mentre no perjudiqui a ningú. La llibertat d'una acaba on comença la de l'altre pero s'han d'acceptar els drets i les opinions dels altres.

  • Propietat privada el dret a la propietat privada és essencial en tota societat lliure.

  • No-intervencionisme l'Estat no ha de distorcionar el procés natural económic, la qual cosa es tradueix amb el nom d'economia de lliure mercat.

Pàg 37

14-XII-00

Socialisme (73-74)

-Encara que les idees de caire socialista es poden rastrejar al llarg de la Historia.

El socialisme adopta moltes formes particulars i que essencialment mantenen aquestes idees fonamentals.

  • Igualtat.El valor primordial és la igualtat.

La llibertat s'entén com el poder de gaudir del máxim de bens; per tant , es tracten de promoure la igualtat en gaudir d'aquests béns.

  • Intervencionalisme L'esser hmà per la seva propia acció tendeix a les igualtats i per aixó cal la intervenció de l'estat per anivellar les desigualtats.

  • Col.lectivització l'estat ha d'intervenir en tots cops. El que es propi del socialisme asi com traduïr en una col.lectivització generalitzada i els més moderns que accepta la existencia de que es privat i el que es públic, es a dir que tenen una economía mixta.

  • La socialdemocràcia, te el seu origen en una moderació Els socialdemocraciates prenen consciencia del valor del que és individual i dels drets de l'individu, pero sense arribar als exesos del liberalisme.

15-XII-00

Comunisme (Pàg 74-75)

-Dins de les idees generals del socialisme hi ha que desenvolupar la tendencia i el comunisme

-El 1920, a partir de la III intervenció socialista fascinats per la rev.Russa, creen els seus partits anomenats comunistes, que durant diverses dècades del segle XX va mantenir la seva harmonia de l'Est d'Europa i que actualment segueix vigent en altres països com ara la Xina i Cuba.

Sorgeix les idees marxistes segons els proletariats destrueix la burgesía gràcies a la Rev.Comunista lluites i sense cap tipus de dominació.

------Karl Marx (1818-1883) l'home es troba alienat, es a dir perdut en realitats fora de si mateix en 3 alienacions.

Pàg 38

-Alienació religiosa: la religió es l'opi de l'obi del poble,Marx entén la religió com una forma d'adormir, l'esperit revolucionari del proletariat, com una manera d'evadir els problemes reals.

-Alienació filosófica, La filosofia ha de deixar contemplar la realitat com objecte estatic, i ha de ser substituida,s'ha limitat a interpretar el nom de diverses maneres, tracta en transformar-la.

-Alienació social intenta superar la lluita de classes, l'estat se sent alienat.

Es el mateix motor la historia, sinó l'encarrila a la revolució proletària.

Segons Marx no son les idees les que mouen la história sinó les modes de producció la história de la humanitat.

No es sinó un determinisme históric l'home no es lliure sinó que està determinat per estructures socialeconomiques.

A B

1.-Llibertat. 1.-Igualtat.

2.-Pluralisme. 2.-Intervencionisme.

3.-Propietat privada. 3.-Col.lectivització.

4.-llibertat positivada. 4.-Moderació del socialisme.

5.-Minim.

c-Comunisme

1.-Lluita.

Pàg 39

19-XII-00

Anarquisme (Pàg 75)

-Anomenat també socialisme llibertari, rebuig a tota autoritat estat, llei, religió govern o qualsevol tipus d'istitució

-L'autoració ha de ser substituida per l'acció directe per l'actuació dels individus i els grups sense mitjà cap representació.

-L'abolició, més moderat, l'admeten amb certes limitacions i els anarcocol.lectivistes pretenen colectivitzar solament els mitjans de promoció, el sistema més desitjable sería mitjançant la raza general revolucionaria.

El pas de l'anarquisme es pot dur a terme per mitja del pacifisme extenen i de la resistencia passiva, mitjançant una revolució sagnant a través de l'automarginació i el boicot.(proudhon).

Nacionalisme (Pàg 75)

El moviment nacionalista actualment te actualment inusitat.

No solsament sorgeix en els antics territoris colonials sinó en vegias que fins hi tot estat integrades en una organització política supranacional, rescat els llaços d'identificacció nacional; llengua , costums, raça, historia) reclama alguna forma de autogovern , busca la identitat propia enfront la resta dels pobles perque ha estat regada d'alguna manera, com ara el fascisme i el nacionalsocialisme.

Pàg 40