LES

OFICINES DE FARMÀCIA A LA COMUNITAT VALENCIANA

LEGISLACIÓ I DEONTOLOGÍA 5é-A.

1.- INDEX.

1.- INDEX ……………………………………………………………………………………3

2.- INTRODUCCIÓ………………………………………………………………………….4

2.1.-ESBÓS HISTÒRIC DE L'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA. …………………4

2.2.- ORDENACIÓ FARMACÈUTICA EN LES COMUNITATS AUTÒNOMES…7

A) LLEIS D'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA…………………………………..7

B) ASPECTES COMUNS DE LES LLEIS D'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA………………………………………………………………...8

C) ASPECTES NO COMUNS DE LES LLEIS D'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA………………………………………………………………..9

1.- PLANIFICACIÓ FARMACÈUTICA……………………………………..9

2.- PROCÉS D'AUTORITZACIÓ…………………………………………..16

3.- ADQUISICIÓ…………………………………………………………………………...18

3.1.- PROCÉS D'OBERTURA DE UNA NOVA OFICINA DE FARMÀCIA……..18

A) DOCUMENTACIÓ A PRESENTAR………………………………………18

B) REQUISITS DEL LOCAL…………………………………………………..19

C) INICI DEL PROCÉS D'AUTORITZACIÓ………………………………….21

3.2.- ADQUISICIÓ DE OFICINES DE FARMÀCIA OFERTADES PER LA CONSELLERÍA DE SANITAT………………………………………………………23

4.- TRANSLLAT…………………………………………………………………………..40

4.1.- NORMATIVA EN LA COMUNITAT VALENCIANA………………………....41

4.2.- NORMATIVES AUTONÒMIQUES AL RESPECTE………………………..45

5.- TANCAMENT………………………………………………………………………….75

5.1.- TANCAMENT TEMPORAL …………………………………………………..75

5.2.- TANCAMENT DEFINITIU……………………………………………………..77

6.- MORT DEL TITULAR: DRETS DELS ÒRFENS I CÒNJUGUES……………….77

6.1.- INFORMACIÓ GENERAL……………………………………………………..77

6.2.- RESERVA DE TITULARITAT………………………………………………...78

6.3.- NOMENAMENT DE REGENT………………………………………………..79

6.4.- LEGISLACIÓ EN ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES………………..80

7.- CONCLUSIÓ…………………………………………………………………………..85

8.- BIBLIOGRAFÍA………………………………………………………………………..92

2.-INTRODUCCIÓ.

2.1.-) Esbós històric de l'ordenació farmacèutica

-Decret del 24 de gener de 1941:

Limitació a l'establiment d'oficines de farmàcia:

Municipis 20000-50000 hab. Distància >150m.

Municipis 50001-100000 hab. Distància>200m.

Municipis>100000 hab. Distància>250m.

Mòdul de població:

5000 habitants.

-Llei de bases de sanitat de 1944:

Base setzena (servicis farmacèutics)

Titularitat-propietari d'oficines de farmàcia: farmacèutic

Regularització i limitació de les oficines de farmàcia

-Decret del 31 de maig de 1957:

Limitació d'oficines de farmàcia:

Municipis < 50000 hab. Distància > 150m.

Municipis 50001-100000 hab. Distància >175m.

Municipis > 100000 hab. Distància >225m.

Mòdul de població:

4000 h. Nova oficina de farmàcia fracció superior a 1000 h.

Excepcions:

Municipis <50000 hab.

Nucli de població > 2000 hab. Distància 500m.

-Reial Decret 909/1978, del 14 d'abril:

Limitació a l'establiment d'oficines de farmàcia:

La presència i actuació professional del farmacèutic és condició i requisit inexcusable per a la dispensació al públic de medicaments i especialitats farmacèutiques. Els locals tindran accés lliure, directe i permanent a una via pública. Superfície útil d'al menys 80m2.

Mòdul de població:

4000 habitants. Distància 250m.

Nova oficina de farmàcia, fracció superior a 5000 habitants.

Excepcions:

Nucli de població > 2000 hab. Distància 500m.

Procediment d'obertura:

A instància del farmacèutic interessat.

D'ofici, pel col·legi de farmacèutics

Transmissió:

Inter vivos: 6 anys

Mortis causa: 18 mesos

Hereu amb títol de farmacèutic

Cònjuge o fills si cursen estudis de farmàcia

Trasllats:

En el mateix municipi

-Constitució espanyola 1978:

Limitació de l'establiment d'oficines de farmàcia:

Lliure elecció d'ofici i de professió (art. 35 CE)

Lliure elecció de residència (art. 19 CE)

Llibertat d'empresa (art. 38 CE)

Sentències del TS i TC:

La sentència del TS de 10 de maig de 1983, estima que la Llei de Bases de Sanitat de 1944 troba el seu suport en l'article 36 de la CE en ser la dita Llei de Bases legal per a l'exercici d'una professió titulada com és la de farmacèutic.

La sentència 83/1984 del TC estima la plena constitucionalitat de la Base XVI, però és contrari a la CE que el Govern establisca, a través de normes reglamentàries, la regulació i limitació de l'establiment d'oficines de farmàcia.

Competències transferides a les CC.AA.:

Art. 148.1.21a

Sanitat i higiene

Competències Exclusives d'Estat:

Art.149.1.16a

Sanitat exterior

Bases i coordinació general de sanitat

Legislació sobre productes farmacèutics

-Llei General de Sanitat 1986:

Article 103:

1.- La custòdia, conservació i dispensació de medicaments correspondrà a les oficines de farmàcia legalment establides.

2.- Les oficines de farmàcia obertes al públic es consideren establiment sanitari.

3.- Les oficines de farmàcia estaran subjectes a la planificació sanitària “en els termes que establisca la legislació especial de medicaments i farmàcia.

4.- Només els farmacèutics podran ser propietaris i titulars de les oficines obertes al públic.

-Llei del Medicament:

Article 88:

Ordenació de les oficines de farmàcia segons els criteris:

-Planificació de les oficines de farmàcia

-Presencia i actuació professional del farmacèutic

-Obligació de les oficines de farmàcia a dispensar els medicaments que els demanden tant pels particulars com pel SNS.

-En funció del volum s'establirà reglamentàriament la necessitat de farmacèutics addicionals.

-Atorga competències el Govern per a establir, amb caràcter bàsic, les exigències mínimes, materials, tècniques i de mitjans suficients per a assegurar la prestació d'una correcta assistència sanitària.

-Reial Decret-Llei 11/1996:

-Caràcter transitori

-Planificació farmacèutica: mòduls poblacionals i distància entre oficines de farmàcia.

Densitat de població, característiques geogràfiques, dispensació i necessitats sanitàries del territori.

-Mòduls màxims per a les zones urbanes: 2800 hab/farmàcia (ampliable per les CC.AA. fins a 4000 hab/farmàcia)

Una vegada superades aquestes proporcions, podrà establir-se una nova farmàcia per fracció superior al 2000 hab/farmàcia.

-S'entendran per zones de salut urbanes aquelles que, concentrant almenys el 75% de la seua població en un sol terme municipal, siguen qualificades com tals en la planificació farmacèutica de les CC.AA.

-Garantia de transparència, mèrit i capacitat en els procediments d'autorització.

-Iniciativa dels procediments d'autorització:

D'ofici, per l'administració sanitària

Entitats locals

Col·legis de farmacèutics

Farmacèutics interessats

-Procediment regularitzat per les CC.AA.

-Obligació de la presència del farmacèutic en la dispensació.

-Flexibilitat en el règim d'horaris.

-Llei 16/1997, del 25 d'abril:

-Definició i funcions de les oficines de farmàcia

-Mòdul de població: 2800 habitants.

-Mòduls inferiors zones rurals, turístiques, zones de muntanya...

-Distància mínima: 250m.

-Limitacions a les oficines de farmàcia pròximes a centres sanitaris.

-Autoritzacions administratives.

2.2.-) Ordenació farmacèutica en les Comunitats autònomes:

A) Lleis d'Ordenació Farmacèutica:

• LLEI 4/1999, 25 de març, d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA per a Aragó.

• LLEI 7/1998, de 12 de novembre de 1998, d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA de les Illes Balears.

• LLEI 7/2001, de 19 de desembre d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA de Cantàbria.

• LLEI 13/2001, de 20 de desembre, d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA de la comunitat de Castella i Lleó.

• LLEI 4/1996, de 26 de desembre d'ORDENACIÓ DEL SERVICI FARMACÈUTIC de Castella la Manxa.

• LLEI 31/1991 de 13 de desembre de 1991, d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA de Catalunya.

• LLEI 3/1996 de 25 de juny, d'ATENCIÓ FARMACÈUTICA de la comunitat autònoma d'Extremadura.

• LLEI 51/1999 de 21 de maig d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA de Galícia.

• LLEI 19/1998 de 25 de novembre d'ORDENACIÓ I ATENCIÓ FARMACÈUTICA de la comunitat de Madrid.

• LLEI 3/1997 de 28 de maig d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA de la regió de Múrcia.

• LLEI FLORAL 12/2000 de 16 de novembre d'ATENCIÓ FARMACÈUTICA de Navarra.

• LLEI 11/1994 de 17 de juny d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA de la comunitat autònoma del País Basc.

• LLEI 8/1998 de 16 de juny d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA de la comunitat autònoma de La Rioja.

• LLEI 6/1998 de 22 de juny d'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA de la Comunitat Valenciana.

B) ASPECTES COMUNS DE LES LLEIS D'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA:

1.- Definició: Establiment sanitari privat d'interés públic.

2.- Funcions:

-Adquisició, custòdia, conservació i dispensació de medicaments.

-Vigilància, control i custòdia de receptes mèdiques dispensades.

-La garantia de l'atenció farmacèutica.

-Elaboració de fórmules magistrals i preparats oficinals.

-La informació i el seguiment dels tractaments farmacològics.

-La col·laboració en el control de l'ús individualitzat dels medicaments.

-La col·laboració de les Administracions Sanitàries en la promoció i educació sanitària i en la formació i informació del personal sanitari i usuaris.

-Col·laboració en la docència per a l'obtenció del títol de llicenciat en farmàcia.

3.- Titularitat: Només els farmacèutics podran ser propietaris i titulars d'una única oficina de farmàcia.

4.- Farmacèutic regent: En els casos de mort, incapacitació o declaració judicial d'absència del titular.

5.- Farmacèutic substitut: Per absència del titular, com a vacacions, malaltia, deficiències físiques, càrrec públic...

6.-Farmacèutic adjunt: Exerceix la seua activitat professional conjuntament amb el farmacèutic titular.

7.- Presencia i actuació professional del farmacèutic

8.- Identificació del personal

9.- Jornades i horaris de servici

10.- Identificació i senyalització de les oficines de farmàcia

C) ASPECTES NO COMUNS DE LES LLEIS D'ORDENACIÓ FARMACÈUTICA:

1.-Planificació farmacèutica:

a) Mòdul de població

b) Distàncies

CATALUNYA (1991)

-Mòdul de població:

%Àrees urbanes: 4000 + 2000 habitants

%Àrees de muntanya: 1500 habitants

%Àrees rurals i semiurbanes: 2500habitants

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia

%225m d'un centre d'atenció primària

%125m d'un centre d'atenció primària donen municipis de farmàcia única.

PAÍS BASC (1994)

-Mòdul de població:

%Municipi superior a una zona de salut: 3200h+2500h

%Municipi igual a una zona de salut: 2800h+2500h

%Zona de salut comprén diversos municipis: 2500h

%No obertura d'oficina de farmàcia en municipis < 800h

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia

%Fins a un mínim de 150m en zones farmacèutiques de densitat major a 4000hab/Km2

%150m com a mínim a qualsevol centre sanitari

EXTREMADURA (1996)

-Mòdul de població:

%Zones de salut

%Una oficina de farmàcia cada 1800 h

%En cada municipi podrà haver-hi una oficina de farmàcia i en entitats menors amb més de 400 h

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia

%250m de centres sanitaris

CASTELLA-LA MANXA (1996)

-Mòdul de població:

%Nucli de població

%Oficines de farmàcia cada 1750 h+1000 h

%En cada nucli de població de 1000 h. Distància 500m

-Distàncies:

%150m d'una oficina de farmàcia

%150m de centres sanitaris

MÚRCIA (1997)

-Mòdul de població:

%Zona farmacèutica urbana: 2800 h+2000 h

%Zona farmacèutica turística: 2500 h+2000 h

%Zones farmacèutiques rurals: 1500 h

%No obertura d'oficines de farmàcia en municipis menors de 500h

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia

%En funció de la concentració es podrà rebaixar fins a 150m %200m de distància d'un centre sanitari

CANÀRIES (1997)

-Mòdul de població:

%Caràcter general, 2800 h+2000 h

%Zona farmacèutica que coincidisca en la seua totalitat amb nuclis construïts de població: 3500 h+2000 h

%Zones farmacèutiques especials: 1500 h. Distància 1000m

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia i d'un centre sanitari

%En funció de la concentració es podrà rebaixar fins a 125m

COMUNITAT VALENCIANA (1998)

-Mòdul de població:

%Zones farmacèutiques generals: 2800 h+2000 h

%Zones farmacèutiques turístiques: una vegada ajustada la proporció d'hab/farmàcia en base al mòdul general,s'estableix un mòdul turístic: 3500 h+2500 h

%En tots els municipis i entitats locals menors es podrà autoritzar una oficina de farmàcia

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia

%250m de centres sanitaris públics

BALEARS (1998)

-Mòdul de població:

• Zones farmacèutiques: 2800 h+2000 h

• Es podrà autoritzar una oficina de farmàcia en nuclis de població amb més 750 h distància igual o superior a 1000m

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia

%250m de centres sanitaris públics

MADRID (1998)

-Mòdul de població:

%Zones farmacèutiques urbanes: 2800 h+2000 h

%Zones farmacèutiques rurals: 2000 h

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia

%250m de centres sanitaris.

LA RIOJA (1998)

-Mòdul de població:

%Zones farmacèutiques urbanes: 2800 h+2000 h

%Zones farmacèutiques no urbanes:2000 h

%Es podrà autoritzar una oficina de farmàcia en municipis de mes de 400 h

%Es podrà autoritzar una oficina de farmàcia en aquells nuclis de menys de 2000 h, agrupament social o barri allunyat amb dificultats de comunicació. Distància mínima d'una altra oficina de farmàcia: 500m

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia

%250m de centres sanitaris.

GALÍCIA (1999)

-Mòdul de població:

%Zona farmacèutica urbana: municipis amb més de 30000h:2800 h+1500 h

%Zona farmacèutica semiurbana: municipis de 10000 a 30000 h: 2500h+1500h

%Zona farmacèutica rural: municipis de menys de 10000h: 2000 h+1500 h

%En cada municipi podrà haver-hi, almenys, una oficina de farmàcia

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia

%250m de centres sanitaris

ARAGÓ (1999)

-Mòdul de població:

%Zones de salut urbanes: 2600 h+1500 h

%Zones de salut no urbanes: 2000 h+1800 h

%Podrà existir, almenys, una oficina de farmàcia en cada zona de salut

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia o 225m si no hi ha locals lliures

%150m de centres sanitaris públics

NAVARRA (2000)

-Mòdul de població:

%El nombre mínim d'oficines de farmàcia serà el que resulte a dividir la població de la ZBS/2800

%Les localitats amb una població superior a 700 h comptaran com a mínim amb una oficina de farmàcia

%En les ZBS d'especial actuació farmacèutica haurà d'existir com a mínim una oficina oberta al públic per cada 1400 h

%El nombre màxim total de farmàcies no serà superior a una per cada 700 h

-Distàncies:

%150m d'una oficina de farmàcia

CANTÀBRIA (2001)

-Mòdul de població:

%Zones farmacèutiques: 2800 h+2000 h

%En tots els municipis podrà autoritzar-se una oficina de farmàcia

-Distàncies:

%250m d'una oficina de farmàcia, en zones d'alta densitat es podrà disminuir a 150m

%150m de centres sanitaris públics

CASTELLA-LLEÓ (2001)

-Mòdul de població:

%Zona farmacèutica urbana: municipis amb més de 20000h: 2500 h+1500 h

%Zona farmacèutica semiurbana: municipis de 5000 a 20000 h: 2000 h+1500 h

%Zona farmacèutica rural: 1800 h+1500 h

-Distàncies:

%Zones farmacèutiques urbanes i semiurbanes: 250m d'una oficina de farmàcia o centre sanitari públic

%Zones farmacèutiques rurals: 150m a una oficina de farmàcia o un centre sanitari públic

ASTÚRIES (2001)

-Mòdul de població:

%Mòdul 2800 h+2000 h

%En totes les zones bàsiques de salut i consells podrà existir una oficina de farmàcia

-Distàncies:

%250m a una oficina de farmàcia o centre sanitari

Còmput d'habitants:

S'efectuarà en base al Padró Municipal (PM), sense perjuí dels elements correctors introduïsquen les CC.AA.

PM (País Basc, Castella-La Manxa, La Rioja, Madrid, Galícia, Aragó, Navarra, Castella-Lleó, Astúries i Canàries)

PM+ població flotant prorratejada ( Extremadura)

PM+10% allotjaments turístics (Catalunya)

PM+20% allotjaments turístics (C. Valenciana)

PM+30% places turístiques i 40% segona vivenda (Múrcia)

PM+40% places turístiques i 30% segona vivenda (Balears)

PM+20% places turístiques i 20% segona vivenda (Cantàbria)

2.- Procediments d'autorització:

-Principis:

Concurrència

Competitivitat

Publicitat

Transparència

Mèrit

Capacitat

-Iniciació del procediment:

Administració Sanitària

Farmacèutics interessats

Entitats locals

Col·legis professionals

-Barem de mèrits

-No poden participar els farmacèutics > 65 anys (Catalunya, Extremadura, Castella-La Manxa, Balears, La Rioja, Galícia, Aragó, Castella-Lleó i Astúries)

-No poden participar els farmacèutics > 70 anys (València)

-No poden participar els titulars en la mateixa zona de salut (Catalunya, Castella-La Manxa, València, La Rioja, Aragó, Castella-Lleó i Astúries)

3.- Transmissió:

-Prohibida:

-Extremadura, Castella-La Manxa i Galícia)

-Concessió fins a 70 anys: Extremadura i Galícia

-Inter vivos:

-No es requereix termini (Navarra)

-3 anys (Aragó, Balears, Castella-Lleó, La Rioja, Madrid, Múrcia, València i País Basc)

-5 anys (Canàries)

-6 anys (Catalunya)

-10 anys (Cantàbria)

-Mortis causa:

-18 mesos (Aragó, Castella-Lleó, Catalunya, València i País Basc)

-24 mesos (Balears, Cantàbria, La Rioja, Madrid i Múrcia)

-60 mesos (Navarra)

4.- Locals:

-Superfície útil mínima: 60-80 m2

-Accés directe, lliure, permanent i sense barreres arquitectòniques

-Zones diferenciades:

-Dispensació i atenció a l'usuari

-Recepció, revisió i emmagatzemament de medicaments i productes sanitaris

-Zona de despatx o d'atenció farmacèutica individualitzada

-Zona de laboratori per a l'elaboració i control de fórmules magistrals i preparats oficinals

-Servici

3.-ADQUISICIÓ.

3.1.-PROCÉS D'OBERTURA D'UNA NOVA OFICINA DE FARMÀCIA.

L'obertura d'oficines de farmàcia queda subjecta a l'autorització administrativa de la Conselleria de Sanitat, prèvia comprobació que tant el titular com els locals i instal·lacions propals reunixquen els requisits i instalacions exigides. Per tant, poden solicitar l'obertura d'una oficina de farmàcia els farmacèutics i farmacèutiques que hagueren obtingut dita autorització administrativa.

A) Documentació que és deu presentar.

- Imprés de solicitud en el que s'inclourà una descripció exacta de la situació del local propost per a la instalació de l'oficina de farmàcia.

- Plànol municipal en què es representarà gràficament la ubicació del local propost, la ubicació dels oficines de farmàcia més propers i la ubicació de l'o dels centres sanitaris depenents de la Conselleria de Sanitat mes propera.

- Plànol del local en què puga apreciar-se el cumpliment de lo dispost a l'article 14 de la Lllei d'Ordreació Farmacèutica, elaborat per un tècnic competent.

- Certificat, emés per un tècnic competent en què ha de constar:

. Estat de construcció del local.

. Superfície útil construïda.

. Que el local disposa d'accés lliure, directe i permanent a la via pública, cumplint amb la normativa vigent en matèria de barreres arquitectòniques.

- Plànol a escala 1:2000 de la zona del municipi, sobre el qual es represente gràficament el mesurament de distàncies als oficines de farmàcia, amb indicació del titular i als centres sanitaris depenents de la Conselleria de Sanitat mes propers, amb indicació del trajecte seguit i que duu cada un dels trams, elaborat per un tècnic competent.

- Document acreditatiu de la disponibilitat jurídica del local.

Si durant la tramitació de l'expedient es trobara que falta algun document reflectit en els apartats anteriors, es requerirà als interssats la seua aportació amb advertència d'arxius de conformitat a lo establert a l'artícle 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic dels Administracions Publiques, i del Procedimient Administratiu Comú.

B) Requisits dels locals

1. Requisits higienicosanitaris.

Els locals i instalacions, d'ús exclusiu per a l'exercici professional propi dels oficines de farmàcia i aquelles altres activitats que tradicionalment o be per regulació específica es realitzen als oficines de farmàcia, deuràn reunir els condicions higiènic-sanitaries necessàries per a prestar una adequada asisstència farmacèutica i per a permetre un correcte desenvolupament dels funcions a les que es referix l'artícle 8 de la Llei 6/1998, d'Ordreació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana, així com unixes condicions d'humitat i temperatura òptimes per a la conservació dels medicaments, productes sanitaris i matèries primes necessaries per a l'elaboració de formules magistrals.

2. Accesos

Els locals per a la instalació d'una Oficina de Farmàcia comptaràn amb un accés lliure, directe i permanent a la via pública, de forma que se garantitze l'accés als peatons tant durant l'horari habitual d'obertura al públic, com durant els serveis d'urgència que s'establixquen a l'artícle 32 de la Llei 6/1998, d'Ordreació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana, devent complir el dispost a la Llei 1/1998, de 5 de maig, d'accesibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació en quant a edificis de pública concurrència d'ús general.

En ningún cas podrà autoritzar-se l'obertura d'oficines de farmàcia en mercats, centres comercials o qualsevol altra classe d'establiments a què, per tindre restringits els seus horaris d'obertura al públic, resulta impossible la prestació dels serveis d'emergència o guàrdia.

3. Superfície mínima i requisits estructurals

Els oficines de farmàcia dispondràn d'una superfície útil mínima de 80 metres quadrats i amb, al menys, els següents zones:

. Zona d'atenció a l'usuari.

. Zona d'atenció farmacèutica individualitzada.

. Zona de recepció, revisió i magatzematge de medicaments i productes sanytaris .

.Zona d'anàlisi i el·laboració de formules magistrals i preparats oficinals.

. Zona administrativa (despatx del farmacèutic)

. Lavabo per a ús personal de l'oficina de farmàcia.

.Zona destinada a la recepció, revisió i magatzematge de medicaments i productes sanitaris, que deurà reunir els condicions d'humitat i temperatura òptimes per a la conservació dels mateixos i, en especial, comptarà amb un armari o caixa de seguretat per a la custòdia de substàncies psicotròpiques i medicaments estupefaents, i un frigorífic per a la conservació de medicaments i substàncies termolàbils, així com una zona d'anàlisis i el·laboració de formules magistrals i preparats oficinals.

4. Distàncies

Els locals designats per a la instalació d'una Oficina de Farmàcia, deuràn guardar, amb caràcter general, una distància del menys 250 metres respecte als Oficines de Farmàcia més properes i del menys 250 metres respecte a qualsevol centre sanitari depenent de la Conselleria de Sanitat, segons s'establix a l'artícle 23 de la Llei 6/98, de 22 de juny d'Ordreació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana.

C) Inici del procés d'autorització:

Procediment d'autorització

1.-Tramitació i resolució correspon al Departament competent en matèria de farmàcia.

2.-Iniciació del procediment (d'ofici per l'Administració Sanitària, a solicitut dels farmacèutics interesats, Colegis Oficials de Farmacèutics o municipis)

3.-Procediment d'autorització: principis de publicitat, concurrència, transparència i mèrits.

4.-Establiment de garantíes o fiança.

5.-Concurs públic per barem de mèrits.

6.-Resolució del concurs.

7.-Designació del local.

8.-Obertura i funcionament de l'oficina de farmàcia.

%DOCUMENTS A APORTAR JUNT A LA SOLICITUT:

A la COMUNITAT VALENCIANA per a l'autorització d'oficines de farmàcia, s'establirà reglamentàriament un procediment administratiu específic, que és podrà iniciar d'ofici per la Conselleria de Sanitat, o a sol·licitud dels entitats locals, els col·legis oficials de farmacèutics de la Comunitat Valenciana o dels farmacèutics interessats. El procediment podrà preveure l'exigència de fiances o garantíes que asseguren l'adequat dessenvolupament d'este en temps i forma.

Normalment han de presentar-se els documents en original o compulsats, però hi ha excepcions com succeix a la Comunitat de MADRID, on és vàlida la pressentació de simple fotocopies.

També resulta curiòs i “alarmant” el que a la Comunitat Autònoma d'ASTURIES s'entenga com defecte no subsanable el fet que no és tinguen els documents al moment de presentar la solicitut, és consideren que els documents són “essencials”.

A EXTREMADURA hi ha aportar entre altres, el Certificat de Naixement.

A la COMUNITAT FORAL DE NAVARRA s'exigix la designació de local.

És pràctica habitual als diferents Comunitats Autònomes que acredite l'experiència professional amb documents tals com: contrat de treball com regent, substitut o adjunt, alta en el Régim Especial de Treballadors Autònoms a la Seguretat Social, boletins de cotització a la Seguretat Social, i informe de vida laboral.

Els terminis per a la presentació de la solicitut i documents varía d'una Comunitat a altra, entre quinze díes hàbils i 1 mes, dónes de la publicació de l'inici del procediment de nova obertura al corresponent Butlletí Autonòmic. Realment el termini concedit és insuficient per a omplir tots els documents, i sobre tot, si es concursa dónes d'una altra Comunitat Autònoma, No obstant, cap presentar el resguardo sellat de solicitut d'expedició del document i a posteriori aportar-los, en el termini concedit per a esmenar defectes.

3.2.- ADQUISICIÓ DE O.F. DE LA CONSELLERÍA DE SANITAT.

% NO PODRÀN PARTICIPAR, com a norma general:

-Els farmacèutics que hagen cumplit 65 o més anys d'edat, a València l'edat és la de 70 anys. No obstant a ASTURIES podràn participar si no existixen altres sol·licituds en els mateixos procedimients.

-Els farmacèutics que siguen titulars d'una altra autorització a la mateixa Zona de Salut; a CATALUNYA regix el municipi, igual que a València.

-Tampoc podràn participar aquells que hagen transmés la seua titularitat o cotitularitat sobre una oficina de farmàcia dins del territori de la Unió Europea en un termini de temps inferior a tres anys respecte del moment de la presentació de la solicitut, com succeix als ILLES BALEARS.

-A CANÀRIES sols podràn participar al concurs de noves obertures els llicenciats en farmàcia que no hagen sigut titulars o cotitulars d'una autorització d'oficina de farmàcia, situada dins o fora de l'Arxipiélag Canari, en els tres anys anteriors a la data de finalització del plaç de presentació d'instàncies.

-No podrà participar el titular d'una oficina de farmàcia instal·lada a la mateixa zona farmacèutica de la nova obertura, excepte per als zones rurals quan eixa obertura seguisca a un altre municipi; tampoc podràn participar els cotitulars amb percentaje igual o superior al 50%, com ocurrix a CASTELLA-LLEÓ.

Així mateix a esta Comunitat Autònoma de Castella-LLeó el farmacèutic autoritzat no podrà participar en altre procediment d'autorització durant els cinc anys següents a l'anterior autorització. 

%NO SE COMPUTARÀN CRITERIS PROFESSIONALS a aquells farmacèutics titulars o cotitulars d'oficina de farmàcia:

-que hagen transmés la mateixa en els tres anys anteriors al acord d'iniciació del procediment per a l'adjudicació de la nova oficina de farmàcia, a Castella-Lleó, o a Castella La Manxa.

-que hagen transmés alguna oficina de farmàcia, a Extremadura o a La Rioja.

-que hagen transmitit l'oficina de farmàcia en l'últim any anterior a la data de la convocatòria d'adjudicació a què es presenta, a la Regió de Múrcia.

És mes, en altres Comunitats Autònomes “el possible càstig per transmetre” s'accentúa, com suceix al País Basc, on no se computaràn cap mèrit en este concepte als farmacèutics que havent sigut titulars o cotitulars l'hagen transmés tant a títol gratuït com gèneres, a favor de fills, pares, nets, germans, o cònjuge, dins dels 12 mesos anteriors a la convocatòria.

A Galícia la valoració de la experiència professional d'aquells farmacèutics que sent titulars o cotitulars d'oficina de farmàcia, hagueren realitzat la transmisió o cesi inter vius per qualsevol títol als últims zinc anys anteriors al moment en què se presentaren la seua solicitut d'autorització d'obertura d'una nova oficina de farmàcia, serà la de dividir per dos la puntuació obtessa a l'apartat 2.2.1 dels criteris de valoració. 

%PARTICULARITATS DE CADA COMUNITAT AUTÒNOMA:

En La COMUNITAT DE VALÈNCIA s'establix la valoració d'una prova escrita dels coneixements d'atenció sanitària i farmacèutica, amb un pes percentual del 25% del total dels punts a obtindre, amb esta prova el govern no pretin revalidar els coneixements adquirits a la universitat, sense que els aspirants demostren que són capaços d'afrontar els problemes que planteja el dia a dia a una oficina de farmàcia; amb això s'obriràn les portes de les oficines de farmàcia als llicenciats mes jóvens. El 75% restant correspón a la baremació de mèrits del farmacèutic.

A ARAGÓ segons el barem es tindrà en compter entre altres factors la renuncia de l'oficina de farmàcia de la que s'és titular amb anterioritat, quan a un farmacèutic se li adjudique una oficina de farmàcia i no procedixca a la seua obertura, els seus mèrits no podràn ser valorats de nou en els zinc anys següents. Es considerarà negativament no haver mantingut obertes, durant al menys zinc anys, anteriors oficines de farmàcia que hagueren sigut autoritzades al mateix titular. Quan l'adjudicatori d'una oficina de farmàcia siga ja titular d'una altra, deurà transmetre o renunciar a la que ja tinga. En cas de renuncia l'Administració iniciarà un expedient d'obertura de l'oficina de farmàcia que queda vacant i l'obertura de la nova oficina de farmàcia no és farà efectiva fins que una volta resolt l'expedient, se realitza la reobertura de l'oficina de farmàcia a què renuncia, moment en què començaràn a contar-se els terminis per a procedir a l'obertura de la nova oficina de farmàcia autoritzada.

En esta Comunitat si el farmacèutic titular o cotitular realitzara transmissió o cesi durant la tramitació del procediment de nova obertura, els mèrits aportats en el seu favor se veuràn reduïts al 50%, si renuncia voluntariament a la titularitat, en el cas de ser-li otorgada l'autorització de l'oferida, els mèrits se veuràn incrementats en un 50%, per al cas que no haguera mantingut oberta al seu nom l'oficina de què era titular un temps del menys 5 anys, els mèrits per experiència professional i acadèmics, li seràn reduïts en un 75%..

A CANÀRIES els concursos de nova adjudicació seràn sempre precedits per un de traslladament. Al barem aplicable als de nova adjudicació d'autorització primarà la formació personal dels concursants, adjudicant a eixos mèrits un valor del 51% del total de la puntuació. L'experiència professional es puntuarà amb el 49% del total dels punts establerts.

A CANTÀBRIA els noves oficines de farmàcia s'autoritzaràn per concurs públic, d'acord amb el procediment establert al recent Decret 7/2003, de 30 de gener, que s'iniciarà d'ofici per la Conselleria de Sanitat, Consum i Serveis Socials mitjançant convocatòria del pertinent concurs publicada en el BOC en què se faràn constar els Zones Farmacèutiques on calga la instalació dels noves oficines de farmàcia, i en el que s'establix entre altres requisits per a participar en el concurs de nova obertura, la declaració responsable, de ser o no titular o cotitular d'una oficina de farmàcia en el moment de formular la solicitut, i per al cas de ser-ho, compre-els meus que si resultara autoritzada, acreditarà documentalment en el moment d'obertura de la nova farmàcia la clausura de l'altra; així com declaració responsable d'haver transmés o no una oficina de farmàcia o percentatge de participació a la mateixa, en l'any anterior al dia 19 de febrer del 2003.

A CASTELLA LA MANXA la realització voluntària d'una proba escrita de valoració de coneixements sanitaris en general i de salut pública en Castella-La Manxa puntuarà entre 0 i 20 punts.

A CASTELLA-LLEÓ a la solicitut ha d'indicar ordre de preferència i es baremarà la puntuació el propi farmacèutic.

A EXTREMADURA mitjançant la publicació de la convocatòria de nova obertura en el DOE s'indicarà el nombre d'Oficines de Farmàcia, la Zona de Salut i el municipi on deu realitzar-se la instalació així com en el seu cas, l'emplaçament de cada una dels Oficines de Farmàcia susceptibles de ser obertes.

Cada farmacèutic presentarà una única solicitut indicant l'ordre de preferència dels Oficines de Farmàcia a què opta, així com, en el seu cas, la creació de treball net en cada una d'elles i/o manteniment dels llocs de treball existents en el moment de l'autorització administrativa, per al cas dels oficines de farmàcia obertes amb anterioritat. En el supost que el sol·licitant participe conjuntament amb altre u altres farmacèutics es formularà una sol·licitut per cada uno dels participants, havent de vindre firmada cada una dels instàncies per tots ells.

A GALÍCIA no podràn ser transmesos els oficines de farmàcia adjudicades per concurs amb posterioritat al dia 25 de juny de 1999. Els oficines de farmàcia obtingudes amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei no podràn transmetre's des del moment en què el seu titular haja presentat solicitut d'autorització d'obertura d'una altra farmàcia; a l'artícle 19(7) de la citada Llei d'Ordreació Farmacèutica, l'adjudicació per ressolució firme en la via administrativa a un farmacèutic titular d'una oficina de farmàcia d'una altra nova obertura determinarà automàticament la pèrdua de l'autorització de la primera, encara en el cas de renúncia a la nova oficina adjudicada.

A MURCIA el procediment d'autorització s'ajustarà als principis de concurrència competitiva, publicitat, transparència, mèrit, i capacitat; i se pot iniciar a petició de l'Ajuntament, del Vaig inferir Oficial de Farmacèutics, de farmacèutics interssats, i per la Conselleria de Sanitat i Política Social.

A NAVARRA si alguna Zona Bàsica de Salut quedara desprovista del nombre mínim d'oficines de farmàcia que resulte de la planificació, no podrà autoritzar-se la instalació de noves oficines en tot el territori de la Comunitat Foral de Navarra, fins que és complixquen en la seua integritat els previsions de planificació. En conclusió, lo únic que poden entendre's vertaderament estimat per la Llei, és que no se produixquen noves autoritzacions pel mecanisme del lliure exercici fins que no se complixquen els seues previsions mínimes.

A LA RIOJA al titular d'una oficina de farmàcia que, resultant adjudicatari d'una nova oficina de farmàcia, decidixca tancar l'anterior i possar-la a disposició de l'Administració Sanitària, per a una possible convocatòria de concurs, o no, segons procedixca, se li incrementarà la seua puntuació total en un 30%. Es valorarà la integració socioprofessional a la Comunitat Autònoma, com pot ser l'empadronament a la Comunitat durant al menys els tres anys anteriors a la data de la solicitut, així com que els mèrits professionals s'hagen obtingut en l'àmbit territorial de La Rioja.

Al PAÍS BASC la convocatòria deurà contindre els següents mencions:

1. Zona Farmacèutica on procedixca la seua instalació.

2. La possible ubicació de l'oficina de farmàcia. De conformitat a la Disposició Addicional Tercera.

2ºb) de la Llei 11/1994, de 17 de juny d'Ordreació Farmacèutica, com prioritat serà que previament a l'autorització de funcionament dels noves, se produixquen els tancaments definitius dels oficines de farmàcia de què eren titulars. En els casos que el solicitant de major puntuació fora ja titular d'una oficina de farmàcia, la tramitació de l'expedient de transmissió o tancament de la mateixa, no interromprà el termini de 4 messos per a acreditar la inexistència de víncul jurídic algun, relatiu a la titularitat i a la propietat, amb l'oficina de farmàcia de què fora titular. transcorregut el termini sense justificar eixe extrem s'entendrà perduda la renúncia.

%BAREMACIÓ DE MÈRITS:

En cas d'empat de puntuació, es donen diferents solucions segons la Comunitat Autònoma, així doncs l'ordre de prioritat serà:

A la COMUNITAT DE VALÈNCIA tindrà preferència el farmacèutic de major antiguetat en l'exercici de la professió. La llei que regula els critèris de selecció aplicables en els procediments d'autorització de noves Oficines de Farmàcia és el Decret 198/2003 (DOGV nº 4604) on s'especifiquen el càlcul de la puntuació en la baremació pròpia per optar als 121 noves farmàcies que la Conselleria tragué a concurs a l'any 2003, publicades al DOGV núm. 4618.

A mes hi havia una prova voluntària, escrita, constava d'un questionari de 100 preguntes amb quatre contestacions possibles, dels quals només una era correcta. La puntuació màxima era de 25 punts.

També donava punts el coneixement del valencià acreditat per certificats de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, i coneixements de llengues de la Comunitat Europea certificats per la Escola Oficial d'idiomes.

A ARAGÓ s'adjudicarà en primer lloc al farmacèutic que no siga en l'actualitat, ni haja sigut, titular d'una Oficina de Farmàcia, i en segon lloc a què mes puntuació obtinga en l'apartat de mèrits acadèmics.

A ASTURIES les autoritzacions s'otorgaràn per este ordre:

1.- als farmacèutics que no hagen sigut titulars d'oficines de farmàcia,

2.- als que hagen sigut titulars d'oficines de farmàcia en zones farmacèutiques o municipis de població inferior a 2.800 habitants.,

3.- a qui hagen desenvolupat el seu exercici professional a l'àmbit del Principat d'Asturies,

4.- als que tinguen mes mèrits acadèmics. 

A BALEARS es resoldrà el possible empat en el següent ordre de preferència:

a) El farmacèutic que no haja sigut titular d'una oficina de farmàcia.

b) El farmacèutic que no siga titular d'una oficina de farmàcia en el moment de la convocatòria del concurs o no l'haja sigut en el termini dels déu anys anteriors a la data de la convocatòria.

c) El farmacèutic que hi haja obtingut més punts a l'apartat de mèrits acadèmics.

d) El farmacèutic que hi haja instat la iniciació de l'expedient d'autorització de l'oficina de farmàcia sobre la que es produixca l'empat

e) En defecte dels anteriors, el farmacèutic de major edat.

A CANTABRIA l'ordre de prioritat comença pels mèrits professionals a municipis de població de 2.800 habitants, i en segon lloc els que no hagen sigut titulars d' oficina de farmàcia.

A CASTELLA LA MANXA es resoldrà:

- en primer lloc a qui tenint oficina de farmàcia haja sofrit retràs en l'obertura de la mateixa per haver-s'hi acumulat en el seu procediment altres sol·licituds de farmacèutics amb mes mèrits, que han esgotat els terminis legalment establerts sense procedir a l'obertura de l'oficina de farmàcia,

- en segon lloc a qui participe com titular d'una oficina de farmàcia en un nucli de població de menys de 500 habitants;

-en tercer lloc a qui no tinga farmàcia,

- a quart lloc qui hi haja estat inscrit mes temps en el i.NEM,

- en quint lloc qui participe dónes d'una oficina d'un nucli de població amb menys de 1.500 habitants,

- en sext lloc qui duga més temps en l'oficina de farmàcia dónes de la que participe,

- per últim, qui tinga el títol de farmàcia mes antic.

En CASTELLA-LLEÓ s'otorgarà d'acord amb el següent ordre de prioritat:

1.- Al farmacèutic que no haja sigut mai titular o cotitular d'oficina de farmàcia.

2.- A que acredite més temps d'exercici què regent, adjunt, o sustitut.

3.- A què tinga millor puntuació en l'apartat corresponent a altres criteris de l'Anex.

4.- A què tinga menys edat,

5.- A què acredite mes temps de treball per als Administracions Sanitàries. La puntuació per experiència professional se correspondrà sempre amb l'exercici professional durant els últims déu anys anteriors al acord d'iniciació del procediment; s'otorga més puntuació a l'exercici en oficina de farmàcia oberta al públic com farmacèutic titular en municipi de menys de 5.000 habitants, amb 0,1 punt per mes, fins un màxim de 12 punts.

A EXTREMADURA s'adjudicarà l'oficina de Farmàcia al solicitant amb més mèrits a l'apartat d'experiència professional, posteriorment en el de mèrits acadèmics, formació postgraduada, i finalment en el de integració professional a l'àmbit de la Comunitat Autònoma d'Extremadura. En últim extrem si continúa l'empat, es determinarà per sorteig públic.

A GALICIA se concediràn d'acord amb el següent ordre de prioritat:

1.- Farmacèutics que no seguixen titulars d'oficina de farmàcia,

2.- Qui obtinga la major puntuació seguint l'ordre dels apartats del barem (acadèmics, experiència professional, formació postgrau, experiència docent, publicacions i treballs científics, coneixement de l'idioma galleg, minusvalidesa, fomento i creació de treball).

A MADRID s'otorgarà al farmacèutic que no siga titular d'una altra oficina de farmàcia. En cas de persistir l'empat a què hi haguera presentat abans la sol·licitud.

A MÚRCIA tindrà prioritat el farmacèutic que obtinga major puntuació en els mèrits acadèmics i de formació postgrau. En cas de persistir l'empat, tindrà prioritat aquell que no tinga, ni hi haja tingut amb anterioritat, oficina de farmàcia oberta al públic.

A NAVARRA la prioritat en el dret d'obertura serà reconeguda de conformitat amb l'ordre cronològic de persentació dels sol·licituds.

A LA RIOJA els autoritzacions se concediràn per ordre de prioritat:

1.- als que no hagen tingut, no tinguen a l'actualitat oficina de farmàcia,

2.- als que no tinguen a l'actualitat oficina de farmàcia, ni l'hagen tingut en els últims 10 anys,

3.- farmacèutic amb major nombre de punts a l'apartat de mèrits acadèmics.

Al País BASC no es contempla expresament la solució en cas d'empat; no obstant, el criteri a seguir serà el que la Comisió de Valoració de Mèrits acord, en altres ocasions l'ordre de preferència hi ha sigut el següent:

1.- El farmacèutic que acredite més temps d'exercici professional en qualsevol dels seues modalitats a la Comunitat del País BASC.

2.- El farmacèutic que tinga mes punts en exercici professional.

3.- El farmacèutic amb mes punts en formació continuada.

4 .- Coneixement de l'Euskera.

Este acord de la comisió no es publica en el BOPV, però els participants al concurs poden tindre accés al mateix.

% ÚLTIMES CONVOCATÒRIES DE NOVES AUTORITZACIONS D'OBERTURA D'OFICINA DE FARMÀCIA ALS DIFERENTS COMUNITATS AUTÒNOMES:

Comunitat Valenciana

El 24 de setembre del 2004, s'ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la Resolució de 17 de setembre del 2004, per mitjà de la que s'ordena la publicació de l'Acord de la Comissió de Baremació, pel qual s'establixen les llistes provisionals dels participants en el procediment d'adjudicació d'autoritzacions d'obertura de noves oficines de farmàcia, convocada per Resolució de data 5 de febrer del 2004.

Es publica també la plantilla de respostes corresponent a la prova escrita voluntària.

Els participants disposen d'un termini de 15 dies hàbils, comptats a partir del dia següent al de la publicació de la resolució, per a formular les reclamacions que estimen oportunes.

Si desitgen consultar la llista dels participants poden accedir des d'ací al DOGV clicant en http://www.pre.gva.es/dogvimg/2004_09/pdf/4849.pdf i acudir a les pàgines 23682 i ss.

Els encapçalaments de les columnes són els següents:

 

Ident DNI Cognoms i Nom Punt mèrits Punt prova escrita Punt total Orde prelació Exclosos

 

Els municipis en què es preveu que s'òbriga farmàcia segons la llista publicada són els que a continuació es relacionen, s'obrirà una Oficina de Farmàcia en  L´Alfàs del Pi,  Almoradí,  Benejúzar, Benifallim,  Benifato,  Benillup, Benimassot, Callosa d´En Sarriá,  Castalla, Concentaina,  Cox,  Elda,  Famorca, Xàbia, Monfort,  La Nuncia, Redován, Sax,  Tollos, Torrevieja,  L´Alcora, Benicarló,  Castell de Cabres, Castillo de Villamalefa, Xodos, Espadilla, la Font de la Reina, Les fonts d'ayódar, Herbés,  Higueras,  Olocau del Rei, Palanques, Pavías, La Pobla de Benifassà, Sacañet,  Sarratella, Segorbe,  Todolella, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat, Vallibona,  Villamalur, Vilanova de la Reina, Villareal,  Villores,  Vinaròs,  Sorita del Maestrat, Alcácer, Aldaia,  Benetússer, Benigánim,  Bétera, Burjassot,  Carrícola, Catarroja, Picanya, Picassent,  la Pobla de Sant Miquel, Quart de Poblet, Requena,  Riba-roja de Túria, Rocafort,  Sempere,  Silla, Vilamarxant, dos Oficines de Farmàcia s'oferixen en les localitats de Novelda, Sant Vicent del Raspeig, Villena, Onda, Alaquás, Alboraya, Alzira, L´Eliana i Gandia, tres Oficines de Farmàcia s'obriran  a Crevillente, Mutxamel, Paiporta, Paterna i Xirivella, quatre Oficines de Farmàcia  es preveu obrir a Petrer i a Ontinyent, finalment s'obriran cinc farmàcies en Mislata i Torrent i en les quatre entitats menors de Llosa de Camacho (Alcalalí), Jesús Pobre(Dénia), Ballestar (La Pobla de Benifassà) i Benicull (Polinyà de Xúquer).

Andalusía

          El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia ha dictat Auto de Suspensió cautelar del Decret 353/2003, de 16 de desembre.

La Comunitat Autònoma d'Andalusia, des que es publicara el Decret 353/2003, de 16 de desembre, pel qual s'establixen la planificació farmacèutica i els procediments d'autorització relatius a Oficines de Farmàcia, ha convocat per mitjà de l'Orde de 3 de març del 2004, un concurs públic pel qual s'adjudicaran 182 Oficines de Farmàcia. Ja ha sigut publicada la llista provisional d'admesos i exclosos en el procediment, ara es reunix la comissió de baremació perquè es publique la llista definitiva amb la puntuació dels participants.

          No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia ha suspés cautelarment el Decret 353/2004, de 16 de desembre, però la comissió de baremació continua amb  la seua labor, per no ser la auto ferma fins que no arribe la resolució.Contra este auto ha presentat recurs la Junta d'Andalusia

.

La relació de les Oficines de Farmàcia convocades, per províncies és la següent.

1.- Província d'Almeria:

2 en Níjar, 1 en Cantoria, 6 en L'Empriu, 3 en Roquetas, 1 a Almeria, 2 en Huécar-Overa, 1 en Pulpi, 1 en Vícar, 1 en La Mojonera, 1 en Culgròs, 2 en Berja, 1 en Olula de Castro, 1 en Castro de Filabres, 1 en Benitagla, 1 en Beires, 1 en Huercal d'Almeria, 1 en Mojácar i 1 a Coves d'Almanzora.

2.- Província de Cadis:

1 en Ubrique, 1 en Encotona'ls, 1 a Alcalà del Valle, 1 en Barbate, 1 a Paterna de Rivera, 2 en Chipiona, 2 en Trencada, 6 en Chiclana de la Frontera, 1 en Port Real, 1 a Jerez de la Frontera, 2 en Tarifa.

3.- Província de Còrdova:

1 en Montoro, 1 en Adamuz, 1 en Fernán Núñez, 1 en La Rambla, 1 en Posades, 1 en Montilla, 1 en Pont Genil, 1 a Lucena.

4.-Província de Granada:

1 en La Zubia, 1 en Huétor Vega, 1 en Cájar, 1 en Monachil, 2 en Armilla, 1 en Churriana de la Vega, 1 en Cúllar Vega, 1 en Sopes de la Vega, 1 en Perills, 1 en Pulianas, 2 en Maracena, 1 en Cortes de Basa, 1 en Guadix, 1 en Salobreña, 2 en Nevada, 2 en Albolote, 1 en Moclín, 1 en Illora, 2 en Arenes del Rei.

5.- Província de Huelva:

3 en Aljaraque, 3 en Almonte, 2 a Lepe, 2 en Punta Ombria, 3 en Moguer, 1 en Jabugo.

6.- Província de Jaén

1 a Alcalà La Real, 1 en Alcaudete, 3 en Andujar, 1 en Marmolejo, 1 a Vilanova de la Reina, 1 en Banys de l'Alzina, 1 en La Carolina, 1 en La Iruela, 1 en Bedmar i Garcíez, 1 en Manxa Real, 1 en Navas de Sant Joan, 1 en Torredonjimeno, 1 en Rus.

7.- Província de Màlaga

1 en Cártama, 2 en Torrox, 4 en Mijas, 6 en Fuengirola, 7 a Marbella, 3 en Alhaurín de la Torre, 2 en Vélez- Màlaga, 1 a Vilanova del Trabuc, 1 en Albereda, 1 en el Racó de la Victòria, 1 en Manilva, 4 en Benalmádena, 3 en Nerja, 2 en Alhaurín el Gran.

8.- Província de Sevilla

1 en Aznalcóllar, 1 en Umbrete, 1 en Espartinas, 1 a Vilanova de l'Ariscal, 1 en Olivares, 1 en Lebrija, 1 en Els Palacios i Vilafranca, 1 en Écija, 1 en Estepa, 1 en Pedrera, 1 en Casariche, 9 en Dos Germanes, 3 a Alcalà de Guadaira, 1 en Arahal, 1 en Castilleja de Guzmán, 1 en Gines, 2 en Bormujos, 1 en Gelves, 1 a Còria del Riu, 2 en Mairena de l'Aljarafe, 4 en La Rinconada.

Aragó

El 16 de juny del 2004 es va publicar un nou concurs d'obertures en la Comunitat d'Aragó per mitjà de la Resolució de 3 de juny del 2004, va finalitzar el termini d'admissió de sol·licituds el 17 de juliol del 2004.

           Ja són públiques la llistes provisionals de persones admeses i excloses de la convocatòria d'este concurs, des del 5 de novembre del 2004.

 

           Les noves obertures són les següents: 

1.- Oficines de farmàcia que s'oferixen per Zones de Salut

En la província d'Osca: 1 Farmàcia en la Zona de Salut d'Osca 1- Perpetu Socorro i 1 farmàcia en la Zona de Salut d'Osca 3- Pirineus

En la província de Terol: 1 Farmàcia en la Zona de Salut de Calanda, en qualsevol dels municipis que la integren (Belmonte de Sant Joan, Cañada de Verich, La Cerollera, Foz-Calanda i Torrevelilla)

En la província de Saragossa: 1 Farmàcia en la Zona de Salut d'Actur Sud, a Saragossa, 2 en la Zona de Salut d'Almozara, a Saragossa, 1 en la Zona de Salut d'Oliver, a Saragossa, 2 en la Zona de Salut de Romareda, a Saragossa, 1 en la Zona de Salut de Torrero-La Paz, a Saragossa i una altra en la Zona de Salut d'Utebo, en el municipi d'Utebo.

Totes les farmàcies pertanyen a zones de salut urbanes.

 

2.-Oficines de farmàcia que s'autoritzen per municipis

En la província d'Osca: En Zones de Salut no urbanes, 2 Oficines de Farmàcia a Barbastre, 2 en Binéfar, 2 en Fraga, i 1 en Sariñena.

En la província de Terol: 2 a Andorra i 1 en Calamocha. En Zona de Salut no urbana.

En la província de Saragossa: 1 Farmàcia a Alagón , 1 en Ejea dels Cavallers, 1 en Epila, 1 en Fonts d'Ebre, 1 en Tarazona i 1 en Aranda de Moncayo, esta última en la Zona de Salut d'Illueca i s'autoritza com a conseqüència de la seua clausura provisional a petició de la farmacèutica titular. Totes les altres Zones de Salut a què pertanyen coincidixen amb el nom del municipi on s'autoritzen són de tipus no urbana excepte Ejea dels Cavallers que és urbana.

Astúries

Continua paralitzat el concurs convocat per mitjà de la Resolució de 14 de juny del 2002, de la Conselleria de Salut i Servicis Sanitaris, per la qual es convoca concurso per a l'autorització de 24 oficines de farmàcia en el Principat d'Astúries, el motiu de la dita paralització anà l'exclusió d'una de les sol·licitants, fet que va ser recorregut per la interessada, i s'està pendent que el Consell d'Estat emeta un Informe al la Conselleria de Salut, per a continuar amb el procediment.

Les noves obertures de farmàcies són les següents:

Són 2 en Avilés, 9 a Oviedo, 1 en Siero-Lugones 1, 9 en Gijón, 1 en Villaviciosa, 1 en Lena, 1 en Somiedo.

Balears

S'ha publicat en el BOIB de 22 de juliol del 2004 el concurs per a l'adjudicació d'una Oficina de farmàcia en Lluc, terme municipal d'Escorca, es tracta d'una Oficina de Farmàcia autoritzada per la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears per Resolució de 3 de març de 1989, que va ser tancada a petició del titular, el quina va obrir una nova farmàcia guanyada per concurs de mèrits. Es va publicar també el 12 de juny del 2004, la Resolució de 27 de maig del 2004, aprovant la valoració definitiva dels mèrits i l'adjudicació de les Oficines de Farmàcia als participants amb millors mèrits i l'adjudicació de les Oficines de Farmàcia als participants amb millors mèrits i puntuació de la convocatòria publicada a través de la Resolució del Director General de Sanitat de 5 de juliol del 2001.

Canàries

De les 63 farmàcies que es van publicar en l'últim concurs falten algunes per obrir, però la gran majoria estan ja funcionant. El nou concurs que es convoque dependrà de la publicació de la nova Llei d'Ordenació Farmacèutica per a esta Comunitat Autònoma, ja que una vegada que açò ocórrega, es publicarà el concurs.

Cantabria

Després de la publicació de l'Orde de 5 de desembre del 2003, per la que eixien a concurs 29 Oficines de Farmàcia, de les quins s'obriran, 5 a Santander, 4 en Castro Ordia'ls, 3 en Camargo, 2 en Torrelavega i 1 en Cabut de la Sal, Laredo, Mig Cudeyo, Pesaguero, Pesquera, Piélagos, Fregues de Valdearroyo, Sant Miquel Aigualix-jo, Sant Vicent de la Barquera, Santa Cruz de Bezana, Santoña, Tojos, Tresviso, Tudanca i Valdeprado del Riu.

El 8 de novembre del 2004, es va publicar la relació provisional de puntuacions dels participants en el concurs per a l'adjudicació de noves oficines de farmàcia en esta Comunitat.

Castella La Manxa

Fins que no es publique la nova Llei d'Ordenació Farmacèutica, després de la modificació requerida per haver sigut declarat inconstutucional per part del Tribunal Constitucional la prohibició de transmetre Oficines de Farmàcia i constituir cotitularitats, no es publicaran concurs d'oficines de farmàcies, però sí que caben obrir unes 65 noves farmàcies que van quedar vacants en els concursos publicats en el 1998 i en el 2001.

Castella Lleó

La passada convocatòria de noves obertures per mitjà de Resolució de 3 de setembre del 2001, de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat i Benestar Social va oferir 47 oficines de farmàcia, 2 a Àvila, 9 a Burgos, 4 en Lleó, 2 a Palència, 7 a Salamanca, 1 a Segòvia, 3 a Sòria, 17 a Valladolid i 2 a Zamora. Ja estan adjudicades i s'estan obrint.

S'ha publicat amb data de 21 de setembre del 2004, notificacions de la Direcció General de Salut Pública i Consum,perquè constituïsquen garanties tres farmacèutiques interessades en expedients d'obertures de  noves Oficines de Farmàcies en la província de Segòvia que obriran a l'empara de l'article 3.1 del Reial Decret 909/1978, de 14 d'abril, en els municipis d'Adrados, Alconada de Maderuelo, Aldea Real, Aldealengua de Pedraza, Aldealengua de Santa Maria, Aldeanueva de la Serrezuela, Aldeanueva del Codonal, Aldeasoña, Aldehorno, Armuña, Barbolla, Basardilla, Bercimuel, Brieva, Cabanyes de Polendos, Carabasses, Carrascar del Riu, Casla, Castillejo de Mesleón, Castro de Fuentidueña, Castroserna de Baix, Castroserracín,Cedillo de la Torre, Cerezo de Arriba, Cilleruelo de Sant Mames, Cobos de Fuentidueña, Collado Bell, Corral d'Ayllón, Cozuelos de Fuentidueña, Cuevas de Provanco, Donhierro, Duruelo, Alzines, Encinillas, Escobar de Polendos, Fleixar de Cuéllar, Fleix de Cantespino, Fleix de la Font, Frumales, Font de Santa Cruz, Fuentepiñel, Fuentesoto, Gallecs, Grajera, Juarros de Voltoya, Laguna de Contreras, Languilla, Martín Muñoz de la Devesa, Mata de Cuéllar, Matabuena, La Matilla, Melque de Cercos, Membibre de la Falç, Migueláñez, Montejo de Arévalo, Montejo de la Vega de la Serrezuela, Moral d'Hornuez, Navares d'Ayuso, Navas de Riofrío, Ortigosa del Pestaño, Ocellaires, Pinarejos, Reboll, Riaguas de Sant Bartomeu, Ribota, Roda d'Eresma, Sant Cristòfol de la Vega, Sant Cristòfol de Cuéllar, Sant Martí i Mudrián, Sant Miquel de Bernuy, Sant Vaig prendre del Port, Sotosalbos, Santo Domingo de Pirón, Tolocirio, Torreadrada, Valdecasas de Montejo, Valle de Tabladillo, Valtiendas, Vegas de Matuta, Villaverde de Montejo, Yanguas d'Eresma. 

Catalunya

Les competències estan en mans del Col·legi de Farmacèutics, no existixen en esta Comunitat concursos d'obertures, per part de l'Administració mai s'ha exercit la facultat prevista en l'article 7 de la Llei d'Ordenació Farmacèutica per a Catalunya, que regula el procediment per a autoritzar noves Oficines de Farmàcia.

Extremadura

No hi ha previst cap nou concurs d'obertures d'Oficines de Farmàcia  ordinari per ara, caldrà esperar a la publicació de la modificació de la Llei d'Atenció Farmacèutica d'Extremadura, motivada per la Sentència del Tribunal Constitucional en què es declara inconstitucional la prohibició de transmetre oficines de farmàcia.

No obstant això, el passat 12 d'agost del 2004 es va publicar en el Diari d'Extremadura un concurs públic per a atorgar l'autorització definitiva d'obertura d'una Oficina de Farmàcia en la localitat de Valverde de Leganés, sent requisit indispensable per a participar en esta convocatòria el que els farmacèutics interessats iniciaren en el seu moment un expedient d'obertura en la localitat de Valverde de Leganés, en el nucli de població determinat per uns carrers específics y sempre que no disposen d'oficina de farmàcia oberta distinta de la que és objecte del concurs.

Galícia

La Llei d'Ordenació Farmacèutica de Galícia s'està modificant, motivada la dita modificació per la Sentència del Tribunal Constitucional 152/2003 de 17 de juliol del 2003, després de la publicació del nou text legal, està previst que es convoque un concurs públic de 80 Oficines de Farmàcia en esta Comunitat.

Madrid

L'últim concurs publicat fue el 20 de maig del 2003, de 53 noves Oficines de Farmàcia, de les quins, 7 són de Majadahonda, 6 d'Alcalà de Fenars, 4 en Fuenlabrada, 4 en Coslada, 4 en Getafe, 4 en Vallecas, 3 en Arganda, 3 en Boadilla del Muntanya, 2 en La Moralitat, 2 en Navalcalnero, 2 a Leganés, 2 en Parla, 2 en Abellar Vell, 2 en Aranjuez, 2 en Collado Villalba, 1 en Alcobendas, 1 en Villaverde, 1 en Alcorcón i 1 en Fuencarral. 

S'han publicat el 8 d'Octubre del 2004, les resolucions 213/2004 i 214/2004 d'1 d'octubre, del Director General de Farmàcia i productes sanitaris, per la qual es fa pública la relació definitiva d'admesos i exclosos en els procediments d'autorització d'obertura de noves oficines de farmàcia, convocats per mitjà de resolucions 49/2003 i 50/2003, de 7 de maig, respectivament.

Múrcia

L'última Oficina de Farmàcia que s'ha oferit en esta Comunitat per a nova obertura es va publicar el 16 d'octubre del 2003, per a la zona farmacèutica núm.2 d'Alhama. En esta Comunitat les noves obertures encara les tramita el Col·legi de Farmacèutics.

Navarra

S'ha publicat el 9 de juliol del 2004 l'autorització de tres noves obertures de farmàcia, a Pamplona, Huarte i Areso.

La Rioja

L'últim concurs que es va publicar va ser el 20 de novembre del 2003, en el que es van oferir 3 noves Oficines de Farmàcia, de les quins 2 eren a Logronyo i 1 en Calahorra, es van recórrer les obertures de Logronyo per part del Col·legi de Farmacèutics i es va anul·lar la convocatòria per a les oficines de farmàcia d'esta ciutat, continuant avant l'obertura per a Calahorra, ja s'ha publicat la relació definitiva de sol·licitants d'Oficina de Farmàcia amb les seues puntuacions totals obtingudes.

País Basc

El 29 de juny del 2004 es va publicar un nou concurs per a dos noves oficines de farmàcia, en les zones farmacèutiques d'Amorebieta-Etxano i Durango, esta vegada atenent a un nou barem en virtut de la modificació del Decret 338/1995, de 27 de juny, pel Decret 24/2004, de 3 de febrer.

4.- TRANSMISSIÓ.

4.1.-Normativa a la Comunitat Valenciana.

Les farmàcies són des del punt de vist legal, establiments sanitaris d'interés públic i titularitat privada, subjectes a la planificació sanitària. La naturalesa de la farmàcia com a propietat privada és clau per entendre algunes de les més recents polèmiques legislatives que en el camp de la farmàcia s'han esdevingut, com són la recent declaració judicial d'inconstitucionalitat de les lleis d'ordenació farmacèutica de Galícia, Extremadura i Castella- La Manxa, així com els termes en què actualment hom duu endavant els projectes de reforma de les lleis o la situació de la normativa de Navarra o País Basc, que fica, segons les parts, en qüestió els límits de la propietat, la titularitat d'una banda i la planificació per l'altra.

La unió de la propietat i la titularitat ve de temps immemorial. Ja les Ordenances de 1860, reconeixen en l'article 4 la propietat de la Farmàcia com a forma d'exercici de la professió farmacèutica, després d'haver reconegut en l'article 3 “el dret exclusiu professional dels farmacèutics i la llibertat de comerç d'indústria dels obrers i herbolaris”.

Amb independència d'altres preceptes, el reconeixement de la indisolubilitat de la propietat i la titularitat es contenen, en la legislació postconstitucional, sobre tot, en l'apartat 4 de l'article 103 de la Llei General de Sanitat “només els farmacèutics podran ésser propietaris titulars de les oficines de farmàcia obertes al públic”. El precepte, com la pràctica totalitat de la Llei, té caràctes bàsic. El principi està latent en quantes al·lusions a les farmàcies es contenen en la Llei de Medicament i de forma rotunda en l'article 1r de la Llei 16/97. En congruència, l'apartat 1 de l'article 4 de la mateixa Llei estableix que “la transmissió de les oficines de farmàcia únicament prodrà realitzar-se en favor d'un altre o altres farmacèutics”. És d'aplicació a la propietat de les farmàcies l'article 89 de la Llei General de Sanitat, on “es reconeix la llibertat d'empresa en el sector sanitari, conforme a l'article 38 de la Constitució”.

El fonament d'aquesta prerrogativa és que la llei ha considerat històricament que el farmacèutic és un professional sanitari independent, subjecte a estricta deontologia, a la lex artis de la professió i a unes exigències ètiques i morals en benefici dels pacients i de l'interés general, que en mode algun poden ésser satisfetes si la propietat de la Farmàcia no va legalment unida a la titularitat, que faça passar a segon terme el pur ànim de lucre comercial que inevitablement inspiraria l'actuació del propietari no professional de la Farmàcia. Conseqüència natural d'això és que, front a tal prerrogativa, la normativa espanyola -com la de la majoria dels països europeus- estableix el “límit d'una sola Farmàcia per titular”.

Encara que sia dins del marc de l'ordenació farmacèutica en quant activitat d'interés públic, no per això la titularitat de la Farmàcia deixa d'ésser una propietat. Com a tal, hauran de considerar-se element essencial de la propietat els següents:

-dret a l'aprofitament dels fruits

-dret dels farmacèutics a compartir la titularitat, mitjançant la copropietat (cotitularitat)

-transmissibilitat de la Farmàcia, tant “inter vivos”, com “mortis causa” a favor d'un altre o altres farmacèutics.

No està de més assenyalar que és tradicional i consolidada la doctrina del

Suprem reconeixedor la “patrimoni farmacèutic” susceptible d'apropiació i transmissió, justificant els aspectes assenyalats. L'abast de la propietat de les farmàcies i de llur transmissió ha estat analitzat també pel Tribunal Constitucional en les recents sentències 109/2003 i 152/2003, que tractarem després, i des les que hom pot extraure dues conclusions:

1a.-la propietat i transmissió de la farmàcia està emparada pel principi constitucional de lliure empresa sense que resulte, per tant, solament de la qüestió de competència estatal en funció de les lleis bàsiques ordinàries.

2n.-l'interés públic justifica que cada farmacèutic només puga ésser propietari o copropietari d'una oficina de farmàcia, el que, al cap i a la fi, conicideix amb la tesi exposada, en quant al fonament en l'interés públic de la unitat propietat-titularitat.

La normativa reguladora de les Farmàcies, desenvolupada per les Comunitats, arreplega no tan sols la figua del “titular-propietari” sinó que preveu l'existència d'altres situacions. Tal com convé, s'aclareixen a continuació:

-titular-propietari / cotitular: farmacèutic (titular) o farmacèutics (cotitular) a nom dels quals consta l'autorització del funcionament de l'Oficina de Farmàcia. Algunes Comunitats Autònomes han denominat aquesta figura com “Director Tècnic de l'Oficina de Farmàcia”. És el responsable de la prestació dels serveis de l'establiment (adquisició , custòdia i dispensació de medicaments, inclosos estupefaents i psicotrops; elaboració i dispensació de fòrmules magistral i preparats oficinals; informació sobre medicaments i activitats d'atenció farmacèutica; activitats d'ús racional del medicament i farmacovigilància; col·laboració amb les Administracions sanitàries en la informació sobre medicaments als professionals sanitaris, en els programes de promoció i protecció de la salut i en salut pública i drogodependència; col·laboració en la docència per a l'obtenció del títol de Llicenciat en Farmàcia) i la seua presència física és obligada durant l'horari mínim d'atenció al públic. La col·laboració de farmacèutics adjunts no excusa l'actuació del titular ni exclou la seua responsabilitat.

-regent: farmacèutic que exerceix transitòriament les funcions i assumeix les responsabilitats corresponent al titular o cotitular en els casos de defunció, jubilació, incapacitació per sentència judicial ferma o declaració d'absència del titular o cotitular.

-substitut: farmacèutic -adjunt o no- que temporalment exerceix les funcions i assumeix les responsabilitats del titular o regent quan aquests es troben en situacions transitòries que impedesquen l'exercici de llurs reponsabilitats (baixa per malaltia, accident, maternitat, desenvolupament de càrregs públics, corporatiu i sindical, assistència de cursos i congressos, vacances o altres assumptes)

-adjunts: farmacèutics que exerceixen, conjuntament com a col·laborador del titular, regent o substitut i sota llur direcció, l'activitat professional en la Farmàcia. Existeix obligació reglamentària de farmacèutics adjunts en funció del volum d'activitat (facturació/volum de vendes/jornada) de les Farmàcies. Algunes Comunitats estableixen l'obligació a partir de determinada edat del titular

-Auxiliars de Farmàcia: professionals qualificats que presten serveis en la dispensació de medicaments o en les tasques d'anàlisi o formulació magistrals sota la direcció d'un farmacèutic.

La transmissió només podrà realitzar-se a favor d'un altre o altres farmacèutics, sempre que haja romàs oberta al públic, al menys, tres anys regulant les Comunitats Autònomes les formes, condicions i terminis necessaris (article 5é del RD 909/1978, de 14 d'abril, amb la modificació que la Directiva del Consell 85/432/CEE, de 16 de setembre, introduí reduint a tres el termini de sis anys indicat en la redacció original del RD).

Res obsta que en aquelles autonomies que no hagen promulgat llurs respectives lleis d'ordenació farmacèutica, el règim de cessions, transpassos o vendes d'oficines de farmàcia se seguesca operant mitjançant els propis decrets autonòmics quan existesquen i sempre que no contravinguen allò disposat en la Llei 16/1997, 25 d'abril, que, al seu torn, no derogà la normativa del Reial Decret 909/1978, de 14 d'abril, en allò que no s'oposés a la citada Llei. En el cas de les Comunitats òrfenes de llei específica -Illes Canàries, Principat d'Astúries i Andalusia- no existeix un buit legal al voltant de les transmissions d'oficines de farmàcia, sinó, més aviat una regulació complexa que pot induir a determinada problemàtica.

Les Comunitats Autònomes amb llei d'ordenació farmacèutica, com Aragó, Cantàbria Catalunya, País Basc, Castilla-La Manxa, Extremadura, Múrcia, País Valencià, La Rioja, Illes Balears i Madrid, apliquen en aquesta matèria llur pròpia normativa.

El nou executiu preveu afavorir la transparència en l'obertura de farmàcies i en transmissions entre les mesures que sobre obertura i transmissió de farmàcies incorporarà el Pla Estratègic de Política Farmacèutica. Per dur-ho a terme cabria una reforma de la normativa bàsica sobre ordenació farmacèutica (Llei 16/1997, de 25 d'abril) o marcar pautes que deixen ample marge de maniobra a les autonomies, algunes de les quals, ja preveuen aquesta qüestió en llurs pròpies lleis.

Hom considera molt poc probable que el Ministeri tracte d'intervenir en competències ja transferides ni que plantege una modificació del model de farmàcia, que és defés obertament. El camí seria aleshores el de les recomanacions, respectuoses amb les iniciatives de les autonomies i amb la jurisprudència del Constitucional que corregí les normes de Galícia, Castella- La Manxa i Extremadura on determinava que hom no pot prohibir les transmissions però sí limitar-les.

En essència el Ministeri desitja obrir l'accés tant a les noves oficines com a les que es venen (no entraria en les transmissions de pares a fills) i que hom tinga en compte els mèrits dels candidats, més enllà de l'únic criteri econòmic.

També vol estimular l'obertura de noves farmàcies, sobre tot en l'àmbit rural.

4.2.- Normatives autonòmiques al respecte.

País Valencià

La normativa perquè es regulen les Oficines de Farmàcia és la Llei 6/1998m de 22 de juny, d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana publicada en el DOGV de 26 de juny de 1998 i en el BOE de 21 de juliol.

En ella s'estableix que la titularitat correspon a un o més farmacèutics sent cadascun propietari o copropietari d'una única Farmàcia. Se'ls exigirà la llicenciatura en farmàcia i el càrrec presentarà incompatibilitat amb qualsevol altre tipus de treball que els impedesca estar present en l'Oficina de Farmàcia durant l'horari mínim, així com amb l'exercici de professions sanitàries (medicina, odontologia, veterinària, infermeria i fisioteràpia) a fi de deslligar la prescripció i la dispensació de fàrmacs. Tampoc podran estar vinculats directament a laboratoris farmacèutics.

L'apartat de la transmissió mitjançant traspàs, venda o cessió, del qual s'encarrega en l'article 26, el concreta només podent-se dur a terme quan l'establiment haja romàs obert al públic tres anys, excepte en cas de mort, incapacitat física o jurídica o absència del farmacèutic titular, en què hom deu procedir a la designació d'un farmacèutic regent. El període de regència i les condicions i duració abans no expire el termini per alienar-la se sotmeten a la posterior regulació en la normativa, encara que aqueixos casos s'entenen sense perjuí dels drets adquirits que tinga el farmacèutic copropietari.

Si en el moment de produir-se les circumstàncies descrites el cònjugue o algun fill del titular és farmacèutic o cursa estudis per ser-ho tindrà reservada la titularitat, podent-se prorrogar fins a 8 anys la gestió a càrrec d'un regent fins l'acabament dels estudis. Caducada l'autorització de la pròrroga hom procedirà al tancament o transmissió de l'Oficina de Farmàcia en sis mesos improrrogables o, obtinguts els estudis, accedirà obligatòriament a la titularitat (articles 19, 20 i 21 del Decret 187/2001, de 27 de novembre, del Govern Valencià, publicat al DOGV l'11 de desembre de 2001).

Els farmacèutics que participen en el canvi de titularitat que es deriva de la transmissió total o parcial, vindran obligats a sol·licitar en un termini inferior a 30 el canvi de titularitat de l'autorització de l'oficina. Si en 30 dies des de la presentació no hi hagués dictada resolució expressa, hom la considerarà autoritzada. Per sol·licitar el canvi de titularitat hom deurà aportar la següent documentació:

-sol·licitud signada pels farmacèutics en cas de transmissió inter vivos

-títol de propietat que ostenta el nou titular

-còpia compulsada del títol de farmacèutic del nou titular

-document acreditatiu de la col·legiació del nou titular

-declaració jurada de no incompatibilitat per a l'exercici professional en oficina de farmàcia del nou titular

-document acreditatiu de la disponibilitat dels locals.

Si cap d'aqueixos documents faltés, es requerirà l'aportació en 10 dues. En cas

de no ser aportats es tindrà per desistits de la petició. La resolució es dictarà en 30 dies o en el seu defecte, s'entendrà autoritzada la sol·licitud. Una vegada autoritzat el canvi de titularitat disposaran d'un mes per alçar acta del canvi de titularitat en la direcció territorial de Sanitat de la província on s'ubique l'oficina (article 3 de l'Ordre de 22 d'abril de 2002, de la Conselleria de Sanitat per la que es desenvolupa el Decret 187/2001, publicada en el DOGV a data de 6 de juny de 2002).

A partir de l'1 de gener de 2005, les oficines de farmàcia valencianes que vulguen ésser transmeses deuran haver estat obertes al públic al menys durant 10 anys, segons una de les modificacions previstes de la Llei d'Ordenació Farmacèutica prevista en el projecte de llei d'acompanyament dels pressuposts per a l'any vinent. La modificació no s'aplicarà a les farmàcies que hom adjudicarà en novembre amb el nou concurs perquè la reforma entra en vigor en gener.

L'altre canvi és eliminar la distància obligatòria entre oficines i centres sanitaris en municipis de menys de 1500 habitants si només hi ha una oficina.

Des del COF de València, hom està d'acord amb el fons de les mesures puix donen suport a qualsevol mesura destinada a tallar les especulacions amb oficines de farmàcia (en relació a l'ampliació dels requeriments per a la transmissió). Alhora, des del mateix organisme es refusen les formes. Aprofitar la llei d'acompanyament per modificar lleis és una pràctica molt contestada des de tots els àmbits.

Aragó

Aquesta Comunitat Autònoma es regeix per la Llei 4/1999, de 4 de març, d'Ordenació Farmacèutica per a Aragó (BOA nº39, de 6 d'abril de 1999). El procés de transmissió que descriu es diferencia per reconéixer en els casos de cotitularitat, el dret de retractació legal per part dels farmacèutics cotitulars quan es produesca l'alienació d'una porció indivisa a favor d'un tercer.

El procediment per a transllats, transmissions, obres i tancaments, queda sotmés

a una futura regulació reglamentària (Article 25)

El Govern d'Aragó estableix el Conveni de 27 d'abril de 1999, entre la Diputació General d'Aragó i els Col·legis de Farmacèutics d'Osca, Terol i Saragossa la publicació del qual al BOA (BOA nº 80 de 25 de juliol de 1999) es disposa en l'Ordre de 17 de juny de 1999 del Departament de Sanitat, Benestar Social i Treball. Al Conveni delega les competències en matèria d'obertura, transmissió i trasllats (pendents de reglamentació segons l'article 25.2 de la Llei 4/1999 de 4/03/99), tancaments, ampliació i modificació de locals de les oficines de farmàcia, horaris, guàrdies i vacances.

Astúries

El Decret 27/98, de 18 de juliol d'Ordenació d'Oficines de Farmàcia i Farmacioles del Principat d'Astúries (BOPA. Nº 7043 de 19/06/98) no regula les transmissions en quant a les formes, condicions i terminis encara que hom suposa que seguirà la Llei Marc i que només podran realitzar-se a favor d'una altre o altres farmacèutics.

La Conselleria de Salut del Principat d'Astúries treballa actualment en l'elaboració de l'esborrany de la nova llei d'ordenació farmacèutica que la comunitat, després de diversos ajornaments, espera aprovar aquest any i que contempla com a novetats l'establiment d'una edat de jubilació per als farmacèutics i reduir la xifra d'habitants necessària per autoritzar l'obertura de noves farmàcies.

La Conselleria de Sanitat no ha detallat més aspectes del que constituirà l'esborrany de la nova llei d'ordenació farmacèutica.

Illes Balears

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears compta des de 1998 amb la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'Ordenació Farmacèutica de les Illes Balears. (BOCAIB nº 149 de 21/11/98).

La transmissió de la titularitat dins del territori de la UE impedeix participar en el procediment per a l'autorització d'una nova oficina de farmàcia si l'esmentada transmissió ha tingut lloc en un termini inferior a tres anys respecte el moment de presentació de la sol·licitud d'autorització. (article 25.4 de la secció IV de la Llei 7/1998 de 12/11/98)

El titular tampoc no la podrà transmetre des del moment en què haja sol·licitat l'autorització d'una altra farmàcia. La impossibilitat de transmissió es mantindrà fins que es resolga la sol·licitud llevat que prèviament renuncie per escrit al concurs. En el supòsit que obtinga autorització per a una nova oficina de farmàcia, decaurà automàticament l'anterior i, amb ella, el dret a la transmissió, convocant-se nou concurs per cobrir el titular. (article 25.5 de la secció IV de la Llei 7/1998 de 12/11/98)

A més, la disposició addicional primera de la Llei 7/1998, preveu la possibilitat que el conseller de Sanitat i Consum, havent-ho acordat el Consell de Govern, delegue en el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Balears la competència per a la tramitació dels expedients de trasllat, modificació i transmissió de les oficines de farmàcia, així com el nomenament de farmacèutics regents, substituts o adjunts. Aqueixa possibilitat es feu efectiva al Decret 9/1999, de 19 de febrer. (BOCAIB nº 27 de 2/03/1999).

Les altres diferències amb la legislació valenciana objecte de l'estudi comparatiu radiquen en els terminis màxim de transmissió (24 mesos), nomenament de regent durant la finalització dels estudis farmacèutics per l'hereu (un any més que els anys que resten per acabar la carrera) i transmissió o tancament (9 mesos) en el supòsit que caduqués l'autorització de l'hereu o que perdés dos cursos consecutivament o tres de forma alternativa. Tot això d'aplicació en cas de mort del titular. (article 35 de la secció VIII de la Llei 7/1998 de 12/11/98)

Illes Canàries

No tenen aprovada llei d'ordenació farmacèutica. Al Decret 258/1997, de 16 d'octubre pel que s'estableixen criteris de Planificació i Ordenació Farmacèutica (BOC nº 142 de 3/11/97) hom no desenvolupa el punt referit a la transmissió d'una Oficina de Farmàcia. Tan sols comenta que les Farmàcies de nova obertura no podran ser transmeses fins passats 5 anys. Fins l'aprovació d'un règim de transmissions, els és d'aplicació la normativa establerta en la Llei 16/1997, de 25 d'abril, de Regulació de Serveis de les Oficines de Farmàcia.

El projecte de Llei d'Ordenació Farmacèutica de Canàries contempla entre altres aspectes, l'obligació de mantenir la titularitat de l'oficina durant 10 anys per traspassar-la o traslladar-la com una imposició amb caràcter retroactiu. Aquesta qüestió ha motivat la presentació d'al·legacions a la llei per part dels col·legis i les empresarials.

L'esmentat projecte de llei es troba en tràmit de debat parlamentari. La Taula de la Comissió de Sanitat i Consum del Parlament de Canàries es constituí el propassat mes d'octubre. Coalició Canària és l'únic grup parlamentari que ha avançat el contingut d'algunes de les esmenes:

-pretén que la nova norma no tinga efectes sobre els drets adquirits pels farmacèutics en el que es refereix a les limitacions de la transmissió d'oficines (ampliació a 10 anys del termini) que afecta als drets dels farmacèutics ja autoritzats (5 anys) si hom manté l'aplicació retroactiva -eliminar l'exigència (recollida en l'article 11 del projecte) que, si hi ha diversos titulars, hagen d'estar presents de forma simultània, puix que en consideren suficient a un

Cantàbria

La Llei de Cantàbria 7/2001, de 19 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Cantàbria, que ve a regular les farmàcies com a superació del Decret 15/1998 de 24 de febrer és l'única del conjunt de la normativa on, en el preàmbul de la qual, hom fa referència a la l'objectiu subjacent en la prohibició de trasmetre la farmàcia als propietaris que haguessen obtingut autorització d'obertura d'un nou establiment en els darrers deu anys. El motiu d'aqueixa limitació l'enuncia com “intentar evitar que mitjançant la transmissió es produesquen especulacions, al temps que puguen veure's sistemàticament vulnerats els principis de mèrit i capacitat que regeixen els concursos d'adjudicació”.

Altres particularitats del text que cabria assenyalar, en el que toca als requisits de la transmissió d'autoritzacions (article 25) serien:

-la no trasmissibilitat d'oficines des del moment en què el titular haja presentat una sol·licitud d'autorització d'obertura fins que no es resolga. La renúncia del sol·licitant a l'autorització li permetrà recobrar el dret que li pogués correspondre a la transmissió segons la llei

-quan el titular obtinga l'autorització, l'originària, així com el dret de la seua transmissió, decaurà automàticament per a ell i la resta de cotitulars, en cas d'haver-ne

-hom prohibeix la transmissió quan s'esdevé una clausura o tancament obligatori

Val a remarcar que els hereus disposen de 24 mesos per efectuar la transmissió “mortis causa” transcorreguts els quals, s'extingirà l'autorització administrativa existent a fi de tramitar-ne el tancament. En la llei hom no reconeix als hereus cap dret d'herència o pròrroga per a la finalització dels estudis.

En quant al règim de transmissions, la llei reprodueix l'article 9 del Decret 15/1998 de 24 de febrer l'aplicació del qual estava anul·lada judicialment juntament amb la Disposició addicional primera (sentència de 22 de juliol de 1999 del Tribunal superior de Justícia de Cantàbria).

El Decret 7/2003, de 30 de gener arreplega la documentació amb què el transmitent haurà d'acompanyar la sol·licitud d'autorització a la Conselleria de Sanitat, Consum i Serveis Socials i tota ella va destinada a acreditar la permanència de l'oficina al menys deu anys oberta al públic, la condició d'hereu en cas de mort del titular i l'abonament de les taxes a més de la declaració d'haver sol·licitat o no autorització d'obertura d'una altra oficina en el moment de sol·licitar la transmissió.

La resta de la documentació, a entregar per l'adquirent en un termini de 15 dies una vegada formalitzada la transmissió, no difereix en l'essencial de la que hom indica en la normativa valenciana.

Castella i Lleó

La planificació farmacèutica en règim jurídic i el procediment per a l'autorització d'obertura d'oficines de Farmàcia en la Comunitat de Castella i Lleó hom l'estableix al Decret 199/1997, de 9 d'octubre (BOCyL nº 196 de 13/10/97). En el Decret hom no desenvolupa el punt de la transmissió. De fet en la disposició transitòria tercera aclareix que “en allò no previst en aquest Decret, particularment en les matèries relatives a (...) transmissió d'oficines de farmàcia, continuarà sent d'aplicació el Reial Decret 909/1978, de 14 d'abril, i normativa de desenvolupament”.

El propassat mes de maig ha estat aprovat un projecte de llei que serà sotmés a debat parlamentari en l'actual període de sessions.

Extremadura

Adoptà la Llei 3/1996, de 25 de juny, d'Ordenació Farmacèutica. (BOE de 9/08/96). En ella (article 14) hom prohibeix la venda, cessió, traspàs, arrendament o qualsevol altra forma de transmissió ja sia “inter vivos” o “mortis causa”, de l'autorització administrativa concedida per a l'obertura d'una Oficina. Els locals i altres existències de caràcter privat seran sotmeses al règim jurídic.

En el cas de caducitat de l'autorització per compliment de l'edat establerta de 70 anys i en els de mort, incapacitat o renúncia del titular de l'autorització administrativa, hom procedirà a iniciar un nou procediment d'autorització; durant la tramitació del procés, al front de l'oficina de farmàcia romandrà un farmacèutic regent, que serà nomenat per l'Administració Autonòmica.

Una vegada produïda la nova autorització, el titular o titulars mantindran en llurs llocs de treball, com a mínim, als auxiliars i ajudants tècnics de farmàcia.

Tots els procediments d'establiment, transmissió i integració d'Oficines de Farmàcia que a l'entrada en vigor de la Llei s'estiguessen tramitant, caducaran (Disposició Transitòria Primera). No obstant això, hom podrà autoritzar l'alienació, cessió o traspàs de titularitat de les Farmàcies obertes en l'actualitat per una sola vegada. No estarà permés en cap cas l'exercici del dret de tanteig per a la clausura de l'establiment (Disposició Transitòria Tercera).

El President del Govern interposà recurs d'inconstitucionalitat contra l'indicat article 14 (prohibició de transmissions), en connexió amb el darrer paràgraf de l'article 6 (caducitat de l'autorització als 70 anys) i contra el paràgraf 1r de la Disposició Transitòria Tercera (autorització d'una sola transmissió de les farmàcies obertes) i la Disposició Transitòria Quarta (caducitat als 5 anys de les autoritzacions vigents a els titulars de les quals tinguen 70 o més anys, els quals deuran contractar farmacèutics adjunts a l'entrada en vigor de la Llei). Fou admés a tràmit el 17 d'octubre de 1996 produint la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats. El 19 de març de 1997 el Tribunal Constitucional alçà la suspensió. En Sentència del Tribunal Constitucional núm. 109/2003, de 5 de juny, foren declarats inconstitucionals i nuls el paràgraf primer de l'article 14 i el paràgraf primer de la disposició transitòria tercera, desestimant el recurs d'inconstitucionalitat en la resta.

Pel que fa a la inconstitucionalitat del que afecta a la transmissibilitat dels establiments, la Comunitat Autònoma, no és competent per prohibir-la, puix que aqueixa competència forma part de la legislació bàsica de l'Estat, tenint reservat en exclusiva la regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l'exercici de llurs drets. En la cessió traspàs o venda de l'oficina de farmàcia és on l'activitat privada del farmacèutic es projecta amb major intensitat. L'article 33 de la CE reconeix el dret a la propietat privada, sense que ningú puga ésser privat dels seus bens sinó per causa justificada d'utilitat pública o interés social, mitjançant la corresponent indemnització. Recordar, que la Sentència 149/1991, de 4 de juliol del Ple del Tribunal Constitucional ens ensenya que “la necessitat d'assegurar la igualtat de tots espanyols en l'exercici del dret de propietat -article 33 CE- es trencari si l'Estat, en ús de la competència exclusiva que li atorga l'article 149.1.1a CE, no regulés les condicions bàsiques de la propietat. Aquest punt es tracta amb major profunditat en relació al cas anàleg plantejat en la Comunitat de Castella- La Manxa.

La decisió del Tribunal Constitucional permet establir límits a la transmissió car en la sentència s'aclareix que “la llei nacional en aquest aspecte no proclama un principi general de transmissibilitat , sinó una transmissibilitat limitada i amb uns condicionants”. Un exemple d'això és el suport que ha rebut la caducitat de l'autorització en Extremadura, mesura ara aprovada en Galícia, als 70 anys.

Altrament pot ésser revelador, l'exposició de les raons esgrimides en defensa de la inconstitucionalitat de la mesura.

En el que que es refereix a la caducitat de l'autorització administrativa concedida per a la instal·lació d'una oficina de farmàcia en complir els 70anys hom entén que estableix una desigualtat dels farmacèutics extremenys en relació a la resta de farmacèutics del territori nacional (circumstància vetada competencialment a les CCAA en l'article 149.1.1a CE, que sanciona la legislació laboral com a competència exclusiva de l'Estat sense perjuí de l'execució de les autonomies, amb les matisacions realitzades en sentències del Tribunal Constitucional alvoltat de la diferència dels principis d'unitat i uniformitat normativa). A més impossibilita la transmissió de l'oficina de farmàcia a un altre farmacèutic, estant emparada per l'article 4.1 de la llei 16/1997, de 25 d'abril (normativa bàsica). El punt 3 de l'article 4 faculta les CCAA per prohibir la transmissió en casos de clausura o tancament obligatori per sanció d'inhabilitació professional o penal, però mai com a conseqüència del compliment de certa edat. Tot açò és aplicable a la caducitat als cinc anys de l'autorització de l'obertura de farmàcia quan el farmacèutic titular haja assolit setanta anys o més ja que està en connexió amb el darrer paràgraf de l'article 6. Només afegir que podria ésser de dubtosa legalitat, obligar un farmacèutic a contractar adjunts encara que no els requeresca i es trobe en plenitud de facultats, assumint alhora les responsabilitats pròpies de la titularitat.

La Conselleria de Sanitat d'Extremadura disposa d'un esborrany, -l'últim d'uns 15 anteriors- segons el qual la norma posarà un límit econòmic al traspàs en funció de la localització de la farmàcia i el volum de vendes. Després del procés de negociació amb els col·legis i les empresarials que pretenia iniciar-se entre juliol i setembre serà duta al Parlament regional.

Castella-La Manxa

Les Oficines de Farmàcia estan regulades per la Llei 4/1996, de 26 de desembre d'ordenació del servei farmacèutic de Castella La Manxa (DOCM nº2 de 10/01/97).

Segons la llei les autoritzacions administratives que atorgue l'Administració per a la instal·lació de nous establiments seran personals, intransferibles (article 38.1 paràgraf 3er) i caducaran per renúncia del titular, jubilació, mort, inhabilitació professional, suspensió definitiva de funcions, incapacitació laboral permanent, total o absoluta, declaració judicial d'absència o incompatibilitat legal del titular (article 38.1 paràgraf 4t), i aconseguir una altra autorització d'obertura de Farmàcia en un altre nucli de població.

Els articles 20.2; 38.1 paràgrafs 3er i 4t i la Disposició Transitòria Segona , paràgraf 1r foren impugnats pel Govern davant del Tribunal Constitucional, mitjançant recurs d'inconstitucionalitat, conforme l'establert en l'article 161.2 de la CE. A aquesta circumstància s'ha sumat que la Junta de Castella- La Manxa ha rebut una sentència del Tribunal Suprem que anula, per defecte de forma, el Decret 65/1998 d'Autorització d'Oficines. Aquesta norma desenvolupava la Llei 4/1196. El mapa legislatiu farmacèutic ha quedat així definitivament en via morta.

El principal i únic motiu que ha estimal el Tribunal Suprem ha consistit en que durant la tramitació del reglament autonòmic d'autorització de farmàcies hom omití el tràmic de sol·licitar un informe al Consell General de Col·legis de Farmacèutics. L'informe s'exigeix en la Llei de Col·legis Professionals.

La sentència apunta que la consulta al consell era obligada al tractar-se d'una elaboració d'una norma que contemplava “el règim dels concursos convocats per atorgar autoritzacions d'obertura d'oficines de farmàcia en què poden prendre part farmacèutics de tot el territori nacional”.

D'altra banda, l'informe del Consell era obligat perquè en el reglament “hom defineix les condicions d'exercici de la professió que contenen una regulació detallada dels requisits per obtenir una autorització d'obertura”.

Respecte a la Llei d'Ordenació Farmacèutica, comentarem el contingut dels articles recorreguts a fi de tenir una perspectiva del que fou l'abast del debat processal en seu constitucional:

-Cada farmacèutic només podrà ésser titular d'una oficina de farmàcia, sobre la que no podrà recaure cotitularitat (article 20.2): la prohibició no s'entén ni des de la perspectiva legal ni tampoc des de la vessant aconsellable per a la creació de treball. Des de la perspectiva legal el règim de cotitularitat d'una oficina de farmàcia és matèria pròpia del dret civil, regulada específicament en el Títol III del Llibre II del CC. L'estat té competència exclusiva sobre legislació civil, sense perjuí de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials allí on existesquen (article 149.1.8a CE). La Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa, però, no té drets forals, especials o consuetudinaris d'imprescindible tutela judicial que, derogant el règim general aplicat pel CC en matèria de comunitat de bens prohibesca la cotitularitat.

-El règim de caducitat de les autoritzacions administratives per a la instal·lació de noves oficines de farmàcia (article 38.1 paràgraf 4t), també recorregut d'inconstitucionalitat és analitzable en paral·lel al recurs del President del Govern contra preceptes de la Llei 3/1996, de 25 de juny, d'Atenció Farmacèutica de la Comunitat Autònoma d'Extremadura, pel que la línia argumental sostinguda ací és d'aplicació al precepte recorregut en aquella Comunitat extremenya.

-La naturalesa intransferible de les oficines de farmàcia castellano-manxegues destinada a permetre l'accés de nous professionals a les oficines de farmàcia, i que l'accés tinga lloc en condicions d'igualtat d'oportunitats (car les oficines de farmàcia són una activitat planificada i l'accés subjecte a autorització administrativa) se sanciona en el paràgraf 3r del l'article 38.1.

Quan és aprovada la Llei 16/1997, de 25 d'abril (normativa bàsica), la Comunitat Autònoma de Castella -La Manxa ja havia aprovat la llei que comentem on hom prohibeix la transmissió. Al establir la Disposició Final Primera de la Llei 16/1997 que l'article 4 -transmissió de les oficines de farmàcia- constituïa la legislació bàsica de l'Estat, entrava en col·lisió amb les competències desenvolupades per la llei castellano-manxega en aqueixa matèria. De fet el Consell de Govern de la Junta de Comunitats de Castella- La Manxa hi interposà un recurs d'inconstitucionalitat que fou desestimat en la mateixa Sentència del Tribunal Constitucional en que s'estimaven parcialment els els recursos plantejats pel President del Govern en sentit contrari contra la seua llei autonòmica i la d'Extremadura.

Davant del conflicte de competències hom s'acull a la Sentència 264/1993, de 22 de juliol, del Ple del Tribunal Constitucional, que entre altra fonamentació recollia la següent:

“Segons reiterada jurisprudència, el comú denominador normatiu que les normes bàsiques contenen, dirigit a assegurar de manera unitària i en condicions d'igualtat els interessos generals, no pot arribar a tal grau de desenvolupament que deixe buides de contingut les correlatives competències de les CCAA”

Cal, doncs, estudiar si la regulació que es fiu en la Llei estatal 16/1997, de

25 d'abril, tractava d'assegurar de forma unitària i en condicions d'igualtat els interessos generals dels farmacèutics en quant a la transmissió d'oficines de farmàcia, així com si buidava de contingut la correlativa competència de Castella -La Manxa.

Respecte a la primera qüestió recordar que, de conformitat amb l'article 149.1.8a CE, l'Estat té competència exclusiva sobre legislació civil, sense perjuí de la conservació, modificació i desenvolupament per les CCAA dels drets civils, forals o especials on existesquen, així com per establir les regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques i les bases de les obligacions contractuals. Hom entén que la regulació de la Llei estatal 16/1997, de 25 d'abril, garanteix bàsicament la possibilitat que la transmissió puga realitzar-se en favor d'un o altres farmacèutics assegurant de manera unitària i en condicions d'igualtat els interessos generals i els drets constitucionals de tots els farmacèutics espanyols.

En relació a la segona qüestió, en absolut l'article 4 de la Llei 16/1997, de 25 d'abril, buida de contingut les competències de la CA de Castella- La Manxa en matèria de transmissió d'oficines de farmàcia. Ans al contrari, les respecta i reconeix al determinar que “les CCAA regularan les formes, condicions, terminis i altres requisits de les transmissions d'aquests establiments”. El punt 3 del mateix article 4 faculta les CCAA per prohibir la transmissió així com la intervenció dels medicaments en els casos de clausura o tancament obligatori per sanció o inhabilitació professional o penal, temporal o definitiva. No ha quedat, per tant, buidat el contingut competencial de la Comunitat. De conformitat amb la Sentència 151/1992, de 19 d'octubre, del Ple del Tribunal Constitucional “la norma autonòmica que contradiu la llei bàsica estatal envaeix l'àmbit material del bàsic, així delimitat, incorrent per això en un vici d'incompetència vulnerador de l'esmentat ordre constitucional de distribució de competències”.

Ara bé, si hom concursà per una oficina sense dret a venda posterior, ¿es pot considerar hui que legalment sia transmessa quan aqueixa anul·lació del dret de transmissió fou determinant per a la participació o no de molts farmacèutics o de les posteriors renúncies?

L'aute del Tribunal Constitucional no anul·la per ell mateix el concurs manxeg car al concurs no assitiren en igualtat de condicions que els altres que sí ho feren, cosa que no impedeix que posteriors canvis de la legislació alteren la situació dels professionals establerta arran de l'esmentat concurs. En l'aute del Tribunal Superior de Justícia de Castella- La Manxa en què es desestima el recurs d'un grup de farmacèutics contra els concursos d'obertures de l'autonomia s'estima tan sols el cas d'un farmacèutic per l'especial situació que patí en el moment del concurs: tenia 65 anys pel que sí es pot considerar que hi hagué desigualtat en la seua situació respecte a la resta de farmacèutics, car el concurs prohibia la participació de majors de 65 anys, extrem la validesa del qual no acaba de quedar clara en la sentència del Tribunal Constitucional.

Amb tot, l'assumpte no està gens clar i de fet l'Administració està consultant els seus experts cercant una eixida que, per damunt de tot, sia legal i evite recursos posteriors

-Disposició Transitòria Segona paràgraf 1r s'expressa de la següent manera: “La titularitat de les oficines de farmàcia exitents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei podrà transmetre's per una única vegada conforme a la legislació prèvia vigent.” Veure el comentari que es fa d'aquest punt en la llei extremenya.

L'incompliment de la present Llei respecte a les transmissions, trasllats i el procediment que se segueix per a l'autorització d'oficines de farmàcia es considerarà infracció molt greu.

La Conselleria de Castella- La Manxa actualment està treballant amb un esborrany per modificar la Llei d'Ordenació Farmacèutica i adaptar-la a la sentència del Tribunal Constitucional.

Principals canvis en la Llei d'Ordenació Farmacèutica de Castella- La Manxa (afecten als articles 20 a 23, que tracte de la transmissió, autorització i titularitat; 36, planificació i 62 a 64, dipòsit de medicaments):

-Transmissió d'oficines: pot fer-se tant “inter vivos” i com a “mortis causa” que, en els primers esborranys, no estava inclosa (s'ha regulat a petició dels col·legis i les empresarials). La farmàcia ha d'estar oberta al públic durant 6 anys per poder dur-la a terme (situació intermitja entre els 10 d'anteriors esborranys i els 3 que demanaven les empresarials i els col·legis). El termini serà de 3 anys en el cas de oficines que es troben en un nucli de població de menys de 500 habitants. El procediment per a la transmissió serà mitjançant concurs públic, excepte si es fa a favor de familiars pròxims (article 23). Aquest sistema té de positiu que:

-valora l'experiència i el mèrit professionals fent que la capacitat econòmica no sia l'únic requisit per accedir a la titularitat. Així es vetlla per la qualitat de l'atenció farmacèutica

-incentiva la formació continuada del farmacèutic.

-contempla la transmissió lliure -no sotmesa a consurs- en favor de pares, fills, néts, germans i conjuge del farmacèutic titular

-evita l'especulació i augmenta la transparència

Ha rebut però crítiques perquè:

-suposaria un intervencionisme excessiu per part de l'Administració. En el cas que l'Administració pugués fixar límits econòmics de venda per a les oficines (l'altra opció que contemplava la Conselleria), aquesta variant en el concurs públic desvirtuaria notablement la propietat privada, car el preu és un element decissiu de l'acord de voluntats amb el que afectaria la llibertat de transmissió, pel que hom estaria privant a les parts per assolir un acord, generaria una enorme inseguritat jurídica per les condicions com es fixassen els preus, que a més de font d'inseguritat podria ésser font d'injustícies.

-faria més lenta la tramitació jurídica de les transmissions que no tindria en compte les circumstàncies personals del boticari. Risc de les demores excessives per part de l'Administració en resoldre els procediments en via administrativa

-els compradors es veurien obligats a prendre decissions d'inversió quasi sense dades, tan sols disposant de la facturació dels dos últims anys

-existeix el risc de judicialització pel barems

-l'elaboració d'un barem hauria de tenir en compte les peculiaritats de l'exercici, per exemple, les dificultats de rebre formació en el medi rural

-el concurs desvia recursos administratius en un àmbit en què les relacions privades funcionen “a la perfecció”

L'esborrany manté la limitació de la cotitularitat en una proporció mínima del 25% i no permet participar en els concursos d'adjudicació els majors de 65 anys.

El nou article 21 arreplega 9 causes de caducitat de l'autorització: la renúncia del titular, la jubilació (70 anys), la defunció, la inhabilitació absoluta o especial per a l'exercici de la professió, la suspensió definitiva de funcions, la incapacitat laboral permanent, la declaració judicial d'absència, la incompatibilitat legal del titular i l'obtenció d'una altra autorització d'obertura en un altre nucli de població

-Jubilació: tindrà lloc amb caràcter forçós als 70 anys (article 21)

-Planificació: augmenta la distància entre farmàcies i, segons el cas, els mòduls de població

-Disposicion transitòries: els transllats sol·licitats abans de l'entrada en vigor de la llei es resoldran d'acord amb la normativa vigent en el moment de la presentació, però les sol·licitud de transmissió o de constitució de cotitularitats es resoldran conforme a la nova llei

L'esborrany ha anat modificant-se en alguns punts, que no han trascendit encara, després que els col·legis manifestaren llur disconformitat a distints apartats del contingut. Tant els col·legis com empresarials estan esperant reunir-se amb el nou conseller, Roberto Sabrido.

Les al·legacions que fins ara han realitzat col·legis i empresarials són, principalment:

-els serveis de farmàcia hospitalària deuen estar al càrreg d'un farmacèutic especialista

-cal eliminar la limitació que impedeix concursar en l'obertura de noves oficines en una població en què el farmacèutic ja sia cotitular

-l'adjunt podria substituir de forma automàtica al titular en els terminis inferiors a 4 dies, així s'arreglarien de forma àgil els imprevistos causats per malalties de curta durada etc

-la condemna per sentència ferma que supose el tancament definitiu de la farmàcia deuria especificar que el delicte comés comporta la inhabilitació professional permante

L'evacuació del text a les Corts, després que la Conselleria de Sanitat haja estudiat aquestes al·legacions a l'esborrany, tindrà lloc en desembre.

Galícia

Adopta la Llei 5/1999, de 21 de maig, d'Ordenació Farmacèutica (DOGA de 26/05/1999). Estableix que les farmàcies adjudicades mitjançant concurs públic amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, no podran ésser transmeses.

Transmissió “inter vivos”. Total o parcial i obtinguda amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, estarà subjecta als requisits que s'establesquen reglamentàriament.

Transmissió “mortis causa”. En cas de mort del titular de l'Oficina de Farmàcia i obtinguda abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, els hereus comunicaran en el termini de 20 dies, a l'Administració Sanitària, si continuen amb ella o procedeixen al tancament. Dins d'aqueix termini s'ha de designar al farmacèutic regent. Si açò no es compleix hom procedirà al tancament.

Duració màxima de la regència: 12 mesos però si el cònjuge o algun hereu en primer grau és farmacèutic podrà continuar amb ella. Si estan cursant els estudis de farmàcia deuran finalitzar-los en 5 anys, estant al front mentrestant un farmacèutic regent.

Limitacions a la transmissió:

-Les Farmàcies obtingudes amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, no podran transmetre's si el titular ha presentat la sol·licitud de nova obertura d'una altra.

-Si el titular obté l'autorització d'obertura amb anterioritat a aquesta Llei, l'autorització de la primera caducarà així com el dret de transmissió però açò no afectarà al local, instal·lacions i equipament segons el disposat en la legislació civil.

-En els casos de tancament forçós, hom no podrà transmetre la farmàcia mentre romanga clausurada.

Les autoritat sanitàries, escoltats els Col·legis farmacèutics podran procedir al tancament temporal de les Farmàcies per un període màxim de 2 anys. L'esmentat període no serà aplicat en els casos de tancaments forçosos.

La transmissió d'una oficina de farmàcia que posseesca una farmaciola vinculada implica automàticament la transmissió d'aquesta.

El Tribunal Constitucional de 23/07/2003 declarà la inconstitucionalitat, entre altres, d'un article de la Llei 5/1999 d'Ordenació Farmacèutica de Galícia, que prohibia la transmissió “inter vivos” de les oficines de farmàcia.

La referida sentència del Tribunal Constitucions analitzà l'article 4 de la Llei Estatal 16/1997 (llei bàsica), segons la qual, la transmissió únicament podrà realitzar-se en favor d'un altre o altres farmacèutics corresponent a les CCAA regular les formes, condicions, terminis i altres requisits de les transmissions.

Aqueix anàlisi es resolgué declarant que la Llei 16/1997 té caràcter bàsic en la mesura que estableix un mínim comú normatiu per a tot el territori nacional sobre la transmissibilitat de les autoritzacions administratives d'obertura d'oficines de farmàcia

La sentència aclarí que el precepte no proclama un principi general de transmissibilitat de les oficines de farmàcia, sinó una transmissibilitat limitada en els termes i amb els condicionaments que les CCAA poden establir en ús de llurs facultats de desenvolupament en llur funció planificadora en bé de l'interés públic.

Mentre Castella- La Manxa i Extremadura encara analitzen com fer-ho Galícia té un text aprovat pel Consell de Govern de la Xunta per adaptar-ne el contingut. Arran de la sentència, el Consell de Govern de la Xunta de Galicia ha aprovat una modificació de la llei gallega d'ordenació farmacèutica en virtut de la qual estableix la transmissió “inter vivos” de les oficines de farmàcia podrà dur-se a terme sempre i quan l'oficina haja estat oberta al públic un mínim de tres anys.

La modificació de la Llei d'Ordenació Farmacèutica introduirà que les autoritzacions caducaran quan el titular complesca 70 anys. La caducitat de les autoritzacions per complir 70 anys serà efectiva després que passen 5 anys des de l'entrada en vigor de la modificació. Així, tots els titulars pròxims a la jubilació tindran temps d'adaptar-se a la nova normativa.

Un mes abans de complir l'edat, el farmacèutic deurà comunicar a la Delegació Provincial de la Conselleria de Sanitat que es produirà aquesta circumstància. En altres paraules, per transmetre l'oficina ha de fer-se abans d'arribar als 70

La decisió del Tribunal Constitucional permet establir límits a la transmissió car, com ja s'ha reflexat, “la llei nacional en aquest aspecte no proclama un principi general de transmissibilitat , sinó una transmissibilitat limitada i amb uns condicionants”. Un exmple d'això és el suport que ha rebut la caducitat de l'autorització en Extremadura, mesura ara aprovada en Galícia, als 70 anys.

El text, aprovat pel Consell de Govern de la Xunta encara ha passat al parlament de Galícia per a la tramitació legislativa. La reforma preveu que les farmàcies adjudicades després de l'entrada en vigor del text, 1999, només puguen transmetres quan porten obertes 3 anys i fixa la jubilació del titular als 70 anys (l'adjudicatari estarà obligat a notificar el septuagèsim aniversari un mes abans a l'Administració per procedir al tancament si abans no es transmeté.

Madrid

Les Farmàcies són regulades per la Llei 19/1998, de 25 de novembre, d'Ordenació i Atenció Farmacèutica de la Comunitat de Madrid (BOCAM nº 287, de 3/12/98). A la transmissió i regència es refereix el Títol II, Capítol I, Secció V de la llei. Els 5 articles recollits en la indicada secció són el 38, 39, 40, 41 i 42.

En la Comunitat Autònoma de Madrid la transmissió mitjançant traspàs, venda o cessió total o parcial, estarà subjecta autorització administrativa i en qualsevol cas, només podrà dur-se a terme quan l'establiment haja romàs obert al públic 3 anys, llevat dels casos de mort, jubilació, incapacitació judicial i declaració judicial d'absència del farmacèutic titular.

En l'adquisició, cessió, traspàs o venda de la farmàcia tenen preferència el cònjuge farmacèutic, el descendent farmacèutic en primer grau, el farmacèutic regent, el substitut i l'adjunt sense perjudicar el farmacèutic copropietari. en cas de mort del titular de l'Oficina de Farmàcia, els hereus podran transmetre-la en un termini màxim de 24 mesos, durant els quals estarà un farmacèutic regent. Si algun hereu és farmacèutic podrà continuar amb ella. En cas de copropietat, els farmacèutics copropietaris podran exercitar el dret de retracte legal, quan es produesca l'alienació d'una porció indivisa a favor d'un tercer, que no ostente la qualitat d'hereu.

Limitacions:

-Hom no podrà transmetre des del moment en què el titular haja presentat sol·licitud d'autorització d'obertura d'una altra farmàcia. En cas de cotitularitat només afecten al cotitular que haja sol·licitat la nova obertura.

-Si el titular obté l'autorització de nova obertura, l'autorització originària decaurà així com el dret de transmissió amb el consegüent tancament de la farmàcia antiga. En elos casos de copropietat, la pèrdua de l'autorització afectarà el cotitular que hagués obtingut l'autorització de nova obertura.

-L'anulació de l'autorització que comporta el tancament de la farmàcia, no afectarà als drets sobre els locals, instal·lacions i instruments que hi existissen.

-En els casos de tancament obligatori per sanció o inhabilitació professional, administrativa o penal del titular, hom impedeix la transmissió durant el temps que romanga clausurada.

La Disposició Addicional Primera de la Llei faculta a la Conselleria de Sanitat i Servei Socials la possibilitat d'encomanar al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid determinades fases de la tramitació dels expedients de transmissió entre altres, d'oficines de farmàcia.

La redacció d'aquesta llei, segons els experts, pot induir a confusió. El fet resulta de particular importància quan, no havent dubte sobre el dret preferent a l'adquisició, cessió, traspàs o venda “inter vivos” d'una oficina de farmàcia -article 38.2- es planteja incertesa respecte a l'abast de la darrera frase que diu “sense perjuí del dret de retracte legal que atorga la legislació civil al farmacèutic copropietari”. La legislació civil no atorga específicament al farmacèutic copropietari cap dret de retracte legal. El que sí que reconeix el Codi Civil en l'article 1522 és el genèric dret del copropietari a “fer ús del retracte en el cas d'alienar-se a un estrany la part de tots els altres copropietaris o d'algun d'ells”. Pareix el mateix, però no ho és. Sent la cessió o traspàs d'una farmàcia un negoci jurídic complex amb dues vessants -pública i privada- no cap dubte que el retracte legal a què es refereix el precepte afecta exclusivament a l'esfera privada del contracte.

En essència, el retracte legal es circumscriurà al local on se situa l'oficina de farmàcia quan sia propietat comuna de dos o més farmacèutics. Com a conseqüència de la venda, cessió o traspàs parcial indivisa d'una oficina de farmàcia en el supòsit que el farmacèutic que roman en el local no sia l'adquirent de la quota parcial indivisa que s'aliena s'esdevindria una situació en què, generat el dret de retracte legal i en cas d'exercir aquest dret, la nova situació originada seria tan complexa com delicada car invalidaria, en principi, acords de tercers. Si el negocis jurídics així avortats naixeren legalment i eficaç a l'empara del dret, el cas suposaria perjuís de tot ordre (fiscalitat, devolució de quantitats, possibles indemnitzacions...)

Regió de Múrcia

Aquesta Comunitat Autònoma adoptà la normativa referent a Oficines de Farmàcia, Llei 3/1997, de 28 de maig, d'Ordenació Farmacèutica de la regió de Múrcia. (BORM de 25 de juny).

Els apartats de la llei que atenyen la transmissió “inter vivos”, especifiquen que només pot dur-se a terme mitjançant traspàs, venda o cessió, quan l'establiment haja romàs obert al públic tres anys, o hagen transcorregut tres anys des de la darrera transmissió o trasllat llevat que aquesta es produesca per jubilació, incapacitat física o jurídica o mort del farmacèutic titular. En cas d'alienació té preferència el cònjuge farmacèutic, el descendent farmacèutic en primer grau, el farmacèutic regent, el substitut i l'adjunt, sense perjudicar el cotitular.

En cas de mort del titular, els hereus podran transmetre-la en un màxim de 24 mesos posant al front a un regent. Si cap dels hereus fos farmacèutic, podria continuar amb ella. En cas de copropietat, els farmacèutics copropietaris podran exercitar el dret de retracte legal, quan es produesca l'alienació d'una porció indivisa a favor d'un tercer que no ostente la qualitat d'hereu.

Limitacions: en la situació que decaiga d'autorització originària i el dret de transmissió a conseqüència de l'obtenció d'una nova autorització d'obertura, la Conselleria de Sanitat i Política Social iniciarà d'ofici un expedient d'obertura per a la Zona Farmacèutica on decaigué l'autorització podent al seu torn iniciar-se instàncies per part d'entitats o particulars. La resta de l'apartat de limitacions és idèntic en contingut a les que imposa la Llei de la Comunitat de Madrid.

País Basc

Fou la segona autonomia que adopta legislació específica d'Oficines de Farmàcia a través de la Llei 11/1994, de 17 de juny, d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Autònoma del País Basc. El Decret 166/1999, de 16 de març, estableix el procediment per a la transmissió d'Oficines de Farmàcia. (BOPV nº 73 de 20/04/1999)

Mitjançant el traspàs, venda o cessió, només pot dur-se a terme quan l'establiment haja romàs obert al públic tres anys, excepte en cas de mort, jubilació, incapacitat o declaració judicial d'absència del farmacèutic titular. En aqueixos casos hom deu procedir a la designació d'una farmacèutic regent.

Quan hom opta per la jubilació, incapacitat o declaració judicial d'absència, en 10 dies serà presentada la sol·licitud o es procedirà al tancament de la Farmàcia.

La regència tindrà una duració màxima de 10 anys, excepte si el declarat absent o incapacitat tingués més de 65 anys, establint-se una regència de 5 anys. Transcorregut el termini hom en concedirà un altre de 18 mesos per procedir a la transmissió o al tancament. En els casos de jubilació, la regència serà de cinc anys després de la qual hom formalitzarà la transmissió o el tancament.

En cas de mort del titular, els hereus deuran comunicar a l'Administració sanitària el tancament o transmissió en un termini màxim de 10 dies. Si no, hom procedirà al tancament. La Farmàcia podrà alienar-se en un màxim de 18 mesos, posant al front a un farmacèutic regent. Si el cònjuge o fills són farmacèutics podran continuar amb ella.

Si el cònjuge o fills anaren a matricular-se o es trobaren cursant els estudis de farmàcia i manifestassen la voluntat d'exercir, una vegada finalitzats, deuran comunicar-ho a l'Administració sanitària i presentar en un termini de 9 mesos, la sol·licitud de tots els hereus del difunt a favor d'un o diversos beneficiaris, per un període màxim de 6 anys, en funció del curs en què es trobe, a comptar des de la mort del titular. Finalitzats els estudis, els beneficiaris de l'autorització de continuïtat deuran acreditar la propietat de l'oficina de farmàcia. Si els estudis es conclouen en un termini inferior als 18 mesos, seguiran disposant del termini de 18 mesos per sol·licitar la propietat. Una vegada assolida la propietat hom disposarà de tres mesos per sol·licitar l'autorització de transmissió. Si a la finalització dels estudis no s'hagués obtingut la propietat, els hereus disposaran de tres mesos per a la transmissió o el tancament.

En els casos de transmissió a un tercer no hereu de la proporció indivisa de la Farmàcia, els farmacèutics copropietaris podran exercitar el dret de retracte legal. La resta de transmissions d'una porció indivisa es regiran per les regles descrites per a la transmissió de les Farmàcies com a unitat, excepte la designació de regent que no caldrà al comptar amb la presència del cotitulars. Hom considera hereus, als que ho siguen de la part de la herència que comprenga la Farmàcia o porció indivisa d'ella. Les Farmàcies que presenten un règim de copropietat, duran comunicar a l'Autoritat Sanitària la quota de copropietat de cada farmacèutic, en un termini de 6 mesos a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Llur transmissió estarà subjecta a autorització del Departament de Sanitat i hom farà públic en el Butlletí Oficial del País Basc, l'obertura del concurs de mèrits, per determinar l'ordre de preferència de tots els qui accepten les condicions de l'oferta efectuada per el transmitent. Serà requisit indispensable acreditar tres anys d'exercici professional en algun servei relacionat amb l'atenció farmacèutica.

Totes les transmissions a títol gratuït, així com les oneroses a favor de fills, pares, nets, germans o cònjuge del farmacèutic titular, s'autoritzaran d'acord al procediment que sia establert reglamentàriament.

L'autonomia basca és l'única que, fin ara té en vigor la transmissió per concurs, adoptada em el propòsit que la capacitat econòmica no sia l'únic requisit per accedir a la titularitat sinó també els mèrits professionals, i vetlar així per la qualitat de l'atenció farmacèutica. Aquest sistema incentiva la formació continuada del farmacèutic. Alguns dels representants dels col·legis farmacèutics manxegs (on està en estudi l'esborrany d'una llei que podria establir un règim de transmissió equivalent) el veuen com “un sistema que conjuga el criteri econòmic amb el de mèrit i capacitat”.

El Decret 23/2004 estableix el barem del concurs. En ell, el farmacèutic que al participar en un concurs ha transmés l'oficina 12 mesos abans a títol gratuït, els mèrits es calculen al 50%; no estableix distinció entre la puntuació de l'experiència com a titular, adjunt o de l'Administració, ço és, tots puntuen igual. La fòrmula permet de conéixer les farmàcies ficades a la venda, car habitualment, els farmacèutics no se n'assabenten i contribueix a la transparència fiscal (els diners negres desapareixen des del moment en què comprador i venedro han de justificar a l'Administració el preu satisfet.

Per l'interés per quant suposa un model per al desenvolupament del sistema castellanomanxeg, resumim el funcionament del concurs públic per a la transmissió d'oficines de farmacia al País Basc:

-Notes del concurs públic

-Normativa: els Decrets 166/1999 i 23/2004 del País Basc marquen els requisits del procediment per a la transmissió d'oficines en l'autonomia

-Inici: el venedor envia la sol·licitud a la Conselleria en què especifica, entre altres, el preu i el justificant de les vendes declarades en els dos últims anys

-Publicació: l'Administració publica la sol·licitud en el Butlletí Oficial del País Basc perquè qui puga estar interessat aporte la documentació que n'acredite els mèrits professionals

-Ressolució: la Conselleria autoritza la transmissió al farmacèutic que major puntuació haja obtingut

-Peculiaritats: la transmissió a favor de familiar pròxims té un procediment especial

-Modificacions: el Decret 23/2004 introdueix canvis relevants en la valoració del barem.

LA Rioja

Està adoptada la Llei 8/1998, de 16 de juny, d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Autònoma de la Rioja (BOLR nº 74 de 20/06/1998), on l'article 11 tracta el punt de la transmissió.

Els aspectes més diferenciadors són que, en cas de defunció, declaració judicial d'absència o incapacitat laboral definitiva del farmacèutic titular els hereus proposaran a l'autoritat sanitària en un termini màxim de dos mesos el nomenament d'un farmacèutic regent. Transmissió “inter vivos” únicament podrà realitzar-se a favor d'un o diversos farmacèutics, devent constar en escriptura pública i figurar-hi la part proporcional de la propietat. En tot cas la transmissió està subjecta a l'autorització sanitària.

Transmissions a títol gratuït així com les realitzades a favor del cònjuge, descendents, ascendents i col·laterals de segon grau, s'autoritzaran conforme es regule.

Transmissió onerosa, tenen dret d'adquisició preferentment per aquest ordre: el farmacèutic cotitular, el regent, el substitut i l'adjunt. Respectant en tot cas el dret que atorga la legislació civil al farmacèutic que estigués interessat. En els casos de clausura o tancament obligatori per sanció o inhabilitació professional o penal, temporal o definitiva, quedarà bloquejada la possibilitat de la transmissió durant el temps que romanga clausurada.

Andalusia

No havent-hi estat aprovada cap llei d'ordenació farmacèutica, convé indicar a efectes pràctics que, en quan al règim de transmissions d'oficines de farmàcia, deu aplicar-se la Llei 16/1997, de 25 d'abril, de Regulació de Serveis de les Oficines de Farmàcia que, al no derogar el Reial Decret 909/1978, de 14 d'abril, en el que no s'hi opose, el deixa subsistent en aqueixa matèria.

La transmissió es realitzarà a favor d'un altre farmacèutic o farmacèutics sempre que l'establiment haja romàs obert al públic tres anys, excepte en cas de defunció jubilació, incapacitació o declaració judicial d'absència del farmacèutic titular o cotitular. Queda prohibida la transmissió en els casos en què hagen caducat les autoritzacions d'instal·lació i funcionament.

Les transmissions seran autoritzades per la Conselleria de Salut, existint:

-transmissions “mortis causa” a favor d'hereus legalment reconeguts

-transmissions “inter vivos” a favor del cònjuge farmacèutic o descendent farmacèutic en primer grau. Si l'hereu legal no és farmacèutic, aquest podrà transmetre-la segons l'estipulat en les transmissions a títol onerós dins d'un termini de 24 mesos en què hi estarà al front un farmacèutic regent.

Si la transmissió és realitzada a favor de qualsevol altre farmacèutic, exceptuant les transmissions entre cotitulars, l'Administració Sanitària mitjançant concurs públic anunciat al Butlletí de la Junta d'Andalusia, determinarà l'ordre de preferència segons barem de mèrits, d'entre tots els qui accepten les condicions de l'oferta realitzada pel transmitent.

Hom considerarà transmissions entre cotitulars les realitzades parcialment o total a títol onerós o gratuït, per un cotitular a favor de l'altre o altres cotitulars.

Limitacions a la transmissió:

-No es podran transmetre la farmàcia els titulars o cotitulars que estiguen participant en procediments d'autorització per instal·lar una nova oficina de farmàcia. Continuant aquesta limitació per als titulars o cotitulars que resulten adjudicataris del dret a l'autorització d'instal·lació i funcionament d'una altra.

-Quan el titular o cotitulars obtinguen l'autorització d'instal·lació i funcionament d'una nova Oficina de Farmàcia. L'autorització original caducarà automàticament així com la transmissió.

-Hom prohibeix la transmissió de la titularitat o cotitularitat en aquells casos en què caducà l'autorització d'instal·lació i funcionament.

-La transmissió de la copropietat d'una Oficina de Farmàcia només podrà realitzar-se a favor d'un altre i altres cotitular de farmàcia o a favor d'un tercer en els supòsits reglamentaris.

Els articles 8 i 9 del Decret 353/2003 de la Conselleria de Salut asseguren que els titular d'oficines de farmàcia als que hom concedesca una farmàcia pel concurs andalús perdran el dret d'adjudicació si transmeten o cedeixen totalment o parcial la nova oficina (article 8). Així mateix l'autorització d'obertura implicarà automàticament el tancament de l'anterior de la que fos titular l'adjudicatari (article 9.1). La nova oficina no podria obrir-se, malgrat tot, fins acreditar que la població que restaria desatesa amb aqueix tancament compta amb una nova concessió d'obertura (article 9.2).

La normativa andalusa impedeix transmetre llur oficina de farmàcia, estiga on estiga, a qui tinga una nova adjudicació. Al afectar als que concursen sense pertànyer a l'autonomia, planteja el dubte sobre la possible ingerència en les competències d'altres comunitats, segons interpretacions d'alguns juristes perquè qualsevol farmacèutic de qualsevol lloc d'Espanya a qui li adjudiquen una nova oficina en Andalusia, no podrà transmetre l'antiga per més que no pertanya a la comunitat.

Els juristes afins a aquesta interpretació qüestionen la manera en què les autoritats andaluses controlaran el precepte donat que l'àmbit d'acció només pot ésser el de l'autonomia on tenen competències. A més, assenyalen que el procés d'adjudicació deuria regular-se amb una norma amb rang de llei (Andalusia no té encara llei d'ordenació farmacèutica) i no amb un decret.

Altres, com el jurista del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Saragossa, Ángel Giner, defenen la tesi contrària. El barem de mèrits en Aragó duplica els punts als que renuncien a l'oficina antiga i redueix a la meitat els de les que transmeten el que no es valora com extraterritorial. Considera que en cada territori regeix la norma de l'autonomia, en el que suposa de favorable i en el deperjudicial. Així al concurs hom imposa les legítimes normes de la comunitat, la presentació al qual implica una voluntària acceptació de la norma. Segons el jurista Rafael Ariño, l'exigència de tancament és totalment lògica , puix el farmacèutic titular deu atendre personalment l'oficina, sense que per això les autonomies tinguen competència més enllà de llur àmbit específic per estendre llurs preceptes als supòsits de transmissió en altres comunitats.

El procés pareix que només es dirimirà amb una sentència judicial.

Actualment existeix un Projecte de Llei d'ordenació farmacèutica que gaudeix del consens de totes les parts implicades.

Catalunya

La Generalitat catalana adoptà la primera normativa autonòmica d'Oficines de Farmàcia mitjançant la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d'Ordenació Farmacèutica. (DOGC de 8/01/1992 i BOE de 6/02/1992). En l'article 9.1 regula el traspàs o cessió total o parcial de l'oficina de farmàcia, el qual només podrà dur-se a terme una vegada transcorreguts 6 anys, llevat que es done el supòsit previst en l'apartat 2 d'aquest article o en cas de jubilació del farmacèutic titular. Al respecte val a dir que com a conseqüència de la transposició de la Directiva del Consell 432/1985/CEE al nostre Dret intern per Reial Decret 1667/1989, l'esmentat termini de 6 anys fou reduït a 3, pel que no s'entén que la Llei d'Ordenació Farmacèutica de Catalunya seguesca mantenint el termini llarg de 6 anys, puix que, en tot cas, és d'aplicació el principi de supremacia de l'ordre comunitari sobre el nacional

Mitjançant el traspàs, venda o cessió, hom només pot dur a terme una transmissió quan l'establiment haja romàs obert al públic 6 anys, excepte en cas de mort o jubilació del farmacèutic titular. En cas de mort del titular de l'Oficina de Farmàcia, els hereus podran alienar-la en el termini màxim de 18 mesos, durant aquest període n'estarà al front un farmacèutic regen. En el supòsit que el cònjuge o algun dels descendents hereus es trobassen cursant els estudis universitaris de farmàcia i manifestassen la voluntat d'exercir, una vegada finalitzats aquests, hom podrà autoritzar a un farmacèutic regent en els termes que es determinen. Si algun dels hereus és farmacèutic i compleix amb tots els requisits podrà continuar-ne al front. Tot açò s'entén sense perjuí del copropietari de l'Oficina de Farmàcia, quan existesca.

Si hom vol vendre la Farmàcia tenen dret preferent per adquirir-la, el farmacèutic regent, el substitut i l'adjunt, respectant per llei el dret del farmacèutic copropietari. Si aquests no existissen o desistissen podrà ésser venuda a qualsevol altre farmacèutic interessat.

Navarra

De conformitat amb els criteris fixats amb l'Acord de 16 de juny de 1997 del Govern de Navarra, interpretatius de la Llei 16/1997, de 25 d'abril, de Regulació dels Serveic de les Oficines de Farmàcia i segons el criteri 4t “la transmissió d'oficines de farmàcia obertes al públic, únicament podrà realitzar-se en favor d'un altre o altres farmacèutics i es realitzaran d'acord a la normativa vigent amb anterioritat a la Llei 16/1997, de 25 d'abril, en tot allò que no s'hi opose”.

Malgrat la polèmica suscitada en general per la Llei Foral 12/2000 de 16 de novembre, d'Atenció Farmacèutica, publicada en el Butlletí Oficial de Navarra, nº 143 de 27 de novembre, mitjançant la que hom ha abordat la regulació de l'atenció farmacèutica, la transmissibilitat de farmàcies no ha general problemes. El text legal no regula específicament l'aspecte, pel que hom aplica com a supletòria la legislació estatal, que permet la lliure transmissió.

El Decret Foral 197/2001, de 16 de juliol, que desenvolupa la llei, reconeix la possibilitat de canviar de titularitat de la farmàcia prèvia autorització del Departament de Salut. Afig que el canvi implica l'extinció del Concert amb el Servei Navarrès de Salut devent, en el seu cas, sol·licitar-se l'adhesió a l'acord marc pels nous titulars.

5.- TANCAMENT

Les condicions legals per al tancament d´una oficina de farmàcia venen establertes a la Llei d´Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana 6/1998, i es desenvolupen al decret 187/2001 de 27 de Novembre. Pel que fa a l´anomenat decret es recullen en els articles 17 i 18 dos supòsits:

5.1-Tancament Temporal (Article 17):

Recull com a raons per al tancament temporal d´una oficina de farmàcia les següents

-Obres de modificació dels locals.

-Raons personals o professionals excepcionals, que caldrà acreditar adequadament, i sempre que quede garantida l´atenció farmacèutica.

Mort del titular:

Mentre es fa la transmissió

Mentre es nomena un regent

Indepenentment de la raó del tancament temporal s´estableixen 3 consideracions inexcusables:

-Mai serà superior als 2 anys. Aquest periode és improrrogable

-Hi haurà un termini de 30 dies per a que s´emeta la resolució.

-La inspecció farmacèutica estendrà una acta d´inici i fi del tancament.

Posteriorment al article 15 de l´Ordre de 15 d´abril de 2002 trobem la normativa per a fer la sol.licitut de l´anomenat tancament temporal. Allí podem veure el següent:

La sol.licitut de tancament temporal indicarà la causa que motiva el tancament, la durada prevista i una certificació que acredite que queda garantida l´atenció farmacèutica.

Si el tancament és inferior a un mes s´entendrà per admessa en el moment en que es presente la documentació requerida. Només caldrà notificar a la Secció d´Ordenació i Inspecció Sanitaria (de la direcció territorial de la província) el dia d´inici i d´acabament.

Si el tancament és superior al mes s´entendrà l´autorització concesa si no s´ha dictat una resolució en trenta dies, desde que es formule la sol.licitut. La Secció d´Ordenació i Inspecció Sanitaria (de la direcció territorial de la província) estendrà una acta d´inici i fi del tancament provisional.

5.2.-Tancament Definitiu (Article 18):

Per al tancament definitiu d´una oficina de farmàcia és necessària una autorització administrativa prèvia. A més s´estendrà una acta de tancament per part de la Direcció Territorial de Sanitat de la Província on estiga ubicada.

Açò suposarà l´automàtica autorització, d´ofici per la Conselleria de Sanitat, d´una altra oficina de farmàcia, sense tindre en compte els mòduls poblacionals.

6.- MORT DEL TITULAR: DRETS DE ÒRFENS I CONJUGUES.

6.1.- Informació general:

Ja al article 26 de la llei d´ordenació farmacèutica de la Comunitat Valenciana (6/1998 de 26 de Juny) s´anomenen les circumstàncies legals que regulen la transmissió de les oficines de farmàcia (incloent el cas de mort, incapacitat permanent absoluta, gran invalidessa o invalidessa permanent total del farmacèutic titular)

Amb el decret 187/2001 de 27 de Novembre es desenvolupa aquest article, i més concretament als articles 19 i 21.

Amb caràcter general els hereus la podran alienar en el termini màxim de 18 mesos, durant aquest periode de temps hi haurà un regent. A més podran optar pel tancament temporal o per mantindrela oberta, possant al capdavant un regent.

Es recullen dos supòsits:

- Si els fills o cònjuge son farmacèutics podran optar per mantindre oberta l´oficina de farmàcia, sempre que es faça el canvi de titularitat en el màxim d´un mes.

- Si els fills o cònjuge estan estudiant la Llicenciatura en Farmàcia podran optar per fer una reserva de titularitat. Caldrà que expressen la seua voluntat de seguir al capdavant, d´ aqueixa oficina de farmàcia, una vegada acabada la llicenciatura. La llei preveu la petició d´una pròrroga d´aquest periode de 18 mesos. La pròrroga serà com a màxim de 8 anys, sempre que no concòrreguen alguna de les circumstàncies excloents.

La pròrroga quedarà sense valor sempre i quant per segon any, consecutiu o no, no es superen un mínim de crèdits o assignatures. En aquest cas els fills o cònjuge tindran 6 mesos per a tancar-la o transmètre-la.

Al finalitzar la carrera obligatòriament accedirà a la titularitat i no la podrà transmetre fins que pasen 3 anys.

6.2.- Reserva de Titularitat:

A l´article 5 de l´ordre de 22 d´abril de 2002 s´explica el procediment per a la reserva de titularitat

Per a iniciar l´expedient de reserva de titularitat caldrà aportar la següent documentació:

-Sol.licitut signada de qui va a fer la reserva de titularitat.

-Compromís d´excercir la professió

-Compromís de presentar el març de cada any un extracte de l´expedient del curs anterior (per veure si s´acompleixen els mínims establerts)

-Document acreditatiu del grau de parentesc.

Pel que fa a la tramitació dóna un termini de 10 dies per aportar el o els documents que manquen.

En el document de ressolució apareixerà el nom del reservant i vindrà signada pel director general de prestació farmacèutica. Aquest podrà delegar aquesta funció en els directors territorials.

En aquesta ordre veiem reglamentat que el mínim de crèdits per continuar amb la pròrroga és de 35 (o 3 assignatures).

En quant a la caducitat de la mateixa no fa cap modificació respecte del decret 187/2001 de 27 de Novembre.

6.3.- Nomenament del regent.

A l´article 22 del decret 187/2001 de 27 de Novembre s´expressa la necessitat del nomenament d´un regent, en cas de mort o qualsevol dels casos anteriorment anomenats. Ací només regula l´autorització per a la regencia: s´entendrà per admessa si en 30 dies no s´ha dictat una resolució.

Posteriorment, a l´ordre de 22 d´abril de 2002, es desenvolupa aquest article. Es recullen 3 supòsits:

- Oficina de Farmàcia amb un sol titular i sense substituts ni adjunts: 3 dies per a fer la sol.licitut.

- Oficina de Farmàcia amb un titular i amb un substitut o adjunt. En aquest cas el titular o substitut podrà assumir les responsabilitats sanitàries. Els hereus tindran un termini de 15 dies per a fer la sol.licitut de nomenament de regent.

- Oficina de Farmàcia amb més d´un titular. El cotitular assumeix la responsabilitat pel periode d´un mes. Transcorregut aquest termini els hereus pendran una decisió.

Documentació per al nomenament del regent:

-Sol.licitut signada pels hereus o el representant legal del farmacèutic afectat.

-Certificat de defunció o de les circumstàncies previstes a l´article 26 de la llei 6/1998 de 22 de Juny.

-Copia compulsada del títol acadèmic del farmacèutic regent proposat.

-Document acreditatiu de la col.legiació.

-Declaració jurada de no incompatibilitat per a l´exercici professional.

-Acreditació de la relació laboral del farmacèutic proposat per a l´oficina de farmàcia.

En el cas que mancara algun document es requerirà mitjançant una notificació. Aquestos s´aportaran en 10 dies.

El director general de prestació farmacèutica dictarà resolució en el termini de 30 dies. Una vegada transcorregut l´anomenat termini, sense resolució, s´entendrà per acceptada.

Acceptada ja la sol.licitut disposaran de 10 dies, per personarse a la Direcció Territorial de Sanitat de la província, per a materialitzar el nomenament mitjançant l´acta de pressa de possessió.

6.4.- Legislació en altres comunitats autónomes:

L´aspecte legislatiu de les diferents comunitats autònomes és molt heterogeni, donat que tenen transferides les competències de sanitat.

Aragó: Llei 4/1999 de 25 de març. Article 21.

La transmissió "mortis causa" es durà a terme com a màxim en un termini de 18 mesos, al capdavant de l´oficina de farmàcia hi haurà un regent.

Si el conjuge, descendents o hereus son farmacèutics i acompleixen els requeriments legals podran continuar amb l´activitat.

Andalucia:

Als decrets estudiats no es fa referència a la mort del titular.

AsturiEs: Llei 7/2001 de 19 de decembre. Article 27.

En cas de mort o declaració de defunció la transmissió es portarà a terme en 24 mesos. Durant aquest periode al capdavant de l´oficina de farmàcia hi haurà un regent.

Illes Balears: Llei 7/1998 de 12 de novembre. Article 35.

En cas de mort del titular de l´oficina de farmàcia hi ha 24 mesos per a la transmissió, en aquest periode al capdavant hi estarà un regent.

Si algun dels hereus és farmacèutic podrà continuar amb la mateixa.

Si el cónjuge o hereus estan estudiant la llicenciatura en farmàcia es podrà nomenar un regent per un periode no superior als anys que queden per acabar més 1. En el cas que es perden 2 anys consecutius o 3 alterns no es podrà continuar amb la reserva de titularitat.

CanariEs:

Als decrets estudiats no es fa cap referència a la mort del titular.

CantÀbria:Llei 7/2001 de 19 de decembre.

En cas de mort o declaració de defunció del titular, els hereus dispondran de 24 mesos per a transmetre-la. En aquest periode al capdavant hi haurà un regent.

Castella-la-Manxa: Llei 10/200 de 26 de decembre. Article 38.1.

L´autorització administrativa per a l´obertura d´una oficina de farmàcia caducara per: mort del titular, renuncia, jubilació, incapacitació temporal o declaració d´absència.

Aquest article ha va ser declarat inconstitucional per la sentència 109/2003 del tribunal constitucional.

Castella-Lleó: Llei 13/2001 de 20 de decembre. Article 29.

En cas de mort del titular els hereus podran transmetre l´oficina de farmàcia en un periode màxim de 18 mesos, mentre dure el periode hi nomenaran un regent.

Si els hereus o conjuge son farmacèutics podrà assumir la titularitat.

En cas de cotitularitat els cotitulars tindran el dret de retracto legal quan es produisca l´enajenació d´una part indivisa d´una oficina de farmàcia a favor d´un tercer i que no ostente la qualitat d´hereu.

Catalunya: Llei 31/1991 de 13 de decembre. Article 9.

En cas de mort del titular els hereus disposaran d´un periode màxim de 18 mesos per alienar-la, mentre dure aquest periode hi haurà un regent al capdavant.

Si algun dels hereus és farmacèutic podrà assumir la titularitat.

Extremadura: Llei 3/1996 de 25 de juny. Article 14.

Queda prohibida la venda, transpàs, arrendament o qualsevol forma de transmissió de l´oficina de farmàcia.

Aquest article fou suspés mitjançant la sentència 109/2003 del tribunal constitucional.

Euskadi: Llei 11/1994 de 17 de juny. Articles 19 i 20.

En cas de mort del titular, els hereus disposaran d´un periode de 10 dies per a comunicar el desitj de tancament o transmissió. En l´ultim cas anirà acompanyat de la proposta de regent.

La regència màxima queda establerta en 18 mesos.

Els hereus o conjuge que vullguen fer una reserva de titularitat que estiguen cursant la llicenciatura en farmàcia disposaran de 9 mesos per a comunicar-ho. La reserva serà com a màxim per 6 anys, en funció del curs acadèmic que curse.

Galicia: Llei 5/1999 de 21 de maig

En cas de mort del titular de l´oficina de farmàcia caldrà comunicar el fet a l´autoritat sanitària en un periode màxim de 20 dies acompanyat de la proposta de regent, en cas contrari l´administració tancarà d´ofici la mateixa.

La regència serà com a màxim de 12 mesos.

Podran continuar amb l´activitat els hereus que siguen farmacèutics.

S´estableix un periode màxim de 5 anys per a la reserva de titularitat a favor dels hereus de primer grau o cónjuge, al capdavant estarà un regent.

La Rioja: Llei 8/1998 de 16 de juny. Article 11.5.

En cas de mort, incapacitació laboral definitiva o declaració judicial d´absència. Els hereus dispondran de 2 mesos per a nomenar un regent, en csa que no opten pel tancament.

Els hereus la podran alienar en un periode màxim de 24 mesos, al capdavant estarà un regent.

Si algun dels hereus és farmacèutic podrà continuar al front de la mateixa.

Madrid: Llei 19/1998 de 25 de novembre. Article 39.

En cas de mort del titular els hereus disposaran d´un periode de 24 mesos per a realitzar la transmissió. En un periode de 10 dies nomenaran un regent.

Si algun dels hereus de primer grau és farmacèutic podrà continuar com a titular de l´oficina de farmàcia.

Murcia: Llei 3/1997 de 28 de maig. Article 27.

En cas de mort del titular els hereus dispondran d´un periode de 24 mesos per a transmetrela, al capdavant estarà un regent.

Si algun hereu és farmacèutic podrà quedar com farmacèutic titular.

En cas de copropietat el copropietari tindrà dret a retracte legal quan es produisca alienació d´una part indivisa.

Navarra: Llei Foral 12/2000 de 16 de novembre. Article 16.

En cas de mort del titular de l´oficina de farmàcia es permetrà un periode de regència màxim de 5 anys.

7.- CONCLUSIÓ.

Tant en la legislació estatal com autonòmica s'ha mantingut la planificació farmacèutica d'acord amb limitacions quant al nombre d'habitants i distàncies entre farmàcies; observant-se sens dubte una major flexibilització per a l'obertura de farmàcies, al disminuir-se el nombre d'habitants exigits, al tindre's en compte les peculiaritats de les zones farmacèutiques o nuclis existents, al considerar-se les peculiaritats geogràfiques etc. de la demarcació territorial. D'esta forma, en l'actualitat es permet que en localitats amb un reduït nombre d'habitants (Navarra amb més de 700 habitants) es puga obrir una oficina de farmàcia per a donar assistència farmacèutica a eixa població.

L'obertura d'oficines de farmàcia queda subjecta a l'autorització administrativa de la Consellería de Sanitat. Es deu presentar una determinada documentació que continga amés els plànols del local i del municipi entre altres. El local deu acomplir uns requisists higienico-sanitaris, accesos a la O.F., superficie mínima, requisits estructurals i distàncies entre les demés farmàcies i centres sanitaris de la zona de salut corresponent. El procediment d'autorització té varios pasos i una volta acomplits, el farmacèutic/a pot obrir la OF.

Hi ha dos modalitats d'obertura de Farmàcies:

• per trasllat o transmissió

• per concesió de farmacias ofertades per la Consellería de Sanitat una volta fet l'estudi de la població i vore que falten farmacias d'acord amb la població existent per cumplir l'assistència sanitària mínima.

Per optar a una d'estes farmàcies es fa mitjançant un concurs-oposició convocat al Butlletí oficial de cada comunitat, el qual consistix en una prova escrita, tipus test, que suposa el 25% de la puntuació, i el 75% restant són els mèrits del opositant que s'haurà de baremar d'acord a expedient, experiencia professional, experiencia docent i entre altres el coneixement d'idiomes de la comunitat europea i la llengua pròpia de la comunitat a la que pertany.

Algunes CC.AA. quant al procediment del concurs han introduït limitacions. El primer requisit que s'exigix és ser Llicenciat en Farmàcia. A més, a fi que les autoritzacions de farmàcia no recaiguen sempre en les mateixes persones, donant lloc a successives transmissions, i el consegüent negoci que això suposa, en algunes CC.AA. s'han establit un mínim de temps perquè el farmacèutic que ja ha sigut adjudicatari d'una autorització d'oficina de farmàcia torne a participar en un procediment d'autorització com és en el País Basc i Castella i Lleó. En altres casos s'impedix que els farmacèutics amb oficina de farmàcia oberta en la mateixa zona o municipi on es pretén instal·lar l'oficina de farmàcia nova participen en el concurs (Catalunya, País Basc, Castella-La Manxa, i Galícia), ja que estos titulars l'única cosa que solen buscar és entorpir la nova instal·lació d'oficina de farmàcia en eixa zona. També es limita a les persones majors de 65 anys el participar en concursos (Illes Balears, Extremadura, La Rioja i Aragó) el que faria que estes persones generalment amb certa o gran trajectòria professional que obtingueren l'oficina de farmàcia i especulara amb ella, en detriment dels farmacèutics que mai hagen obtingut oficina de farmàcia. La implantació d'un sistema de baremació deurà establir els criteris de valoració, l'orde de preferència en cas d'empat i les circumstàncies que poden modificar l'aplicació normal del barem. Este barem deurà tindre un equilibri entre la valoració dels mèrits professionals i acadèmics, i altres mèrits, amb la finalitat de no perjudicar els farmacèutics més jóvens o als més majors

En algunes CC.AA (Cantàbria) s'imposa presentar el justificant d'abonament de la taxa legalment establida i el certificat de nombre d'habitants empadronats en la zona bàsica de salut que es tracta. En altres CC.AA. (Castella i Lleó) si el farmacèutic autoritzat és titular o cotitular d'una altra oficina de farmàcia i realitza la transmissió o cessió, total o parcial, durant la tramitació del procediment, perd el dret a l'autorització.

S'observa una àmplia diferenciació entre les CC.AA. on les oficines de farmàcia funcionen per mitjà d'autorització d'aquelles altres CC.AA. que funcionen per mitjà de concessió. En conseqüència, en unes hi ha possibilitat de transmissió de l'oficina de farmàcia als hereus del farmacèutic mort (Catalunya, Madrid, València), en altres es permet la transmissió als hereus però es limita l'elecció del comprador (País Basc), en tant que en altres (d'Extremadura, Castella-La Manxa i Galícia) s'arbitren davall el sistema de concessió administrativa, amb jubilació del farmacèutic als 70 anys, i sense possibilitat de transmetre l'oficina de farmàcia als hereus del farmacèutic mort, generant-se precisament en estos últims casos problemes ja que alguns farmacèutics d'edat avançada han presentat expedient d'autorització per a obertura d'oficina de farmàcia, amb un interés a vegades molt allunyat d'un estricte exercici professional, vulnerant esta incongruència el principi de bona fe que deu integrar l'exercici de tot pret. Estes últimes lleis han transgredit la Llei Bàsica de regulació dels servicis farmacèutics aprovada en 1997, ja que tant la caducitat de l'autorització (al complir el farmacèutic els 70 anys) o la no transmissibilitat d'autorització d'oficina de farmàcia són mesures que han de ser dictades per una legislació estatal. Si la transmissió d'acord amb l'art. 4 de la Llei 16/1997 té caràcter bàsic, i es preveu en ella la transmissibilitat de les autoritzacions, resulta inexplicable que en unes CC.AA. es puguen transmetre i en altres no.

La legislació en quant a la transmissió per mort del titular de les oficines de farmacia ens planteja diversos problemes:

- Quan el titular de l´oficina de farmacia, mor o presenta una incapacitat permanent per a l´exercici de la professió, el seus fills que encara estudien primaria o secundaria no tindran dret a la reserva de la titularitat. Açò ocorre perquè la llei sols reconeix els drets a reserva de titularitat als que, quan ocòrrega el fet estiguen cursant estudis de llicenciatura en farmàcia.

- En el cas que els hereus no siguen els seus fills o cónjuge no tindran dret a la reserva de titularitat, es per tant que no asegura la continuitat familiar. Es a dir, un germà o nebot no te cap dret de continuitat encara que siga hereu.

- Si el reservant només es matricula de menys de 35 crèdits, per qualsevol motiu (li queda poc per acavar la carrera) i és el segon any que ho fa perdrà el dret a reserva. Per tant es pot donar el cas de la pérdua de la titularitat per suspendre l´única assignatura matriculada.

Les autonomies, d'acord a la Llei 16/97, regulen les formes, condicions, terminis i altres requisits de les transmissions de farmàcies. Tot i això, a l'entrada en vigor d'aquesta Llei 16/97, ja havien legislat en matèria d'ordenació farmacèutica, Catalunya, País Basc, Extremadura i Castella- La Mancha, i és de destacar, que en aquestes dues darreres Comunitats hom no permetia la transmissió de les oficines de farmàcia, contravenint allò disposat en l'article 4 de la citada Llei 16/97.

Pel que fa a la transmissió, el Reial Decret 909/78, disposava que la cessió, traspàs o venda d'una farmàcia només pogués realitzar-se sempre que hagués romàs oberta al públic almenys sis anys i es verifiqués en favor d'un altre farmacèutic. D'altra banda, el Reial Decret 1667/89, que trasposà les Directives 85/432 i 85/433, disminuí el períodes de sis a tres anys, per la qual cosa, la majoria de les Lleis Autonòmiques, d'acord amb l'anterior, només permeten la transferència de les Farmàcies quan duen com a mínim tres anys obertes al públic, excepte Catalunya (sis anys), Canàries (cinc anys des de la concessió) i Cantàbria (deu anys). Aquest punt no és d'aplicació quan es produesca per defunció (“mortis causa”), jubilació o declaració d'incapacitat del titular.

Fins ara, la jurisprudència interpretava que el termini d'obertura de la farmàcia era aplicat únicament al primer propietari però les noves lleis autonòmiques exigeixen l'acompliment també als successius adquirents per evitar l'especulació en la compra de farmàcies.

No obstant això, les Lleis d'Extremadura i Castella- La Mancha, com ja hem dit, junt amb la de Galícia, consideraren que l'autorització per instal·lar una Farmàcia és personal i intransferible i prohibien qualsevol canvi de titularitat en aquests establiments sanitaris. L'autorització caducaria per defunció, incapacitat o renúncia. El Govern entengué que les prohibicions de transmissió de les Farmàcies i la caducitat de l'autoritació vulneraven els principis de la legislació bàsica estatal i per això, hi interposà recurs d'inconstitucionalitat. El Tribunal Constitucional mitjançant les Sentències 109/2003, de 5 de juny i 152/2003, de 17 de juliol declarà inconstitucionals i nuls els preceptes relatius a la prohibició de transmissió de les Oficines de farmàcia en les citades Lleis d'Ordenació Farmacèutica. Tanmateix, el Constitucional declarà preceptes constitucionals la caducitat de les autoritzacions administratives.

En Navarra, malgrat la polèmica suscitada en general per la Llei Foral 12/2000 de 16 de novembre, la transmissibilitat de les farmàcies no ha generat problemes. El text legal no regula específicament aquest aspecte, pel que s'aplica com a supletòria la legislació estatal, que permet la lliure transmissió.

El decret foral que desenvolupa la llei, reconeix la possibilitat de conviar la titularitat de la farmàcia prèvia autorització del Departament de Salut. Afig que el canvi implica l'extinció del Concert amb el Servei Navarrès de Salut devent, en el seu cas, sol·licitar-se l'adhesió a l'acord marc pels nous titulars.

La peculiaritat de Canàries (Decret 258/97) és que prohibeix participar en el procés d'adjudicació de noves farmàcies als farmacèutics que siguen titulars o cotitulars d'una oficina en aques moment o ho hagen estat en els tres anys anteriors. A més, tal com s'ha apuntat, hom només podrà transferir una farmàcia si han passat cinc anys des de la concessió.

La Llei del País Basc marca diferències respecte als requisits generals. La transmissió es fa per concurs de mèrits en el qual el titular fixa les condicions de la venda, que posteriorment seran publicades al Butlletí Oficial. L'avantprojecte de llei d'Andalusia, que actualment roman paralitzat, i el de Castella- La Mancha segueixen l'exemple del País Basc.

En quant a la transmissió “mortis causa” de les Farmàcies, està permesa en totes les Autonomies, concedint un termini màxim als hereus entre 18 i 24 mesos (durant el qual serà obligatori nomenar un regent) per fer-ho i recollint un dret d'adquisició preferent per als heureus, cotitulars i farmaèutics agregats (adjunts, regents o substituts). És habitual a més establir una reserva a favor del cònjuge o fills del difunt que estiguen cursant els estudis de Farmàcia. En Catalunya, aquest dret s'amplia als néts.

La majoria de les Comunitats han limitat el dret de transmissió durant la participació del titular en un concurs d'adjudicació de noves autoritzacions i al obtenir una altra concessió que implica el tancament automàtic de l'anterior. Així hom pretén evitar la participació de farmacèutics titulars (propietaris de farmàcies) amb fins especulatius en concursos de noves obertures.

Al País Valencià, la normativa perquè es regulen les Oficines de Farmàcia és la Llei 6/1998, de 22 de juny, d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana publicada en el DOGV de 26 de juny de 1998 i en el BOE de 21 de juliol. Al seu article 26 ho regula la transmissió mitjançant traspàs, venda o cessió. La llei, en l'actualitat, no s'aparta dels principis generals establerts per a totes les Autonomies (subjecta a autorització administrativa, la titularitat només podrà canviar a favor d'un altre farmacèutic, l'oficina transferida deurà estar oberta almenys 3 anys excepte en cas de defunció, jubilació o incapacitat del titular).

Puntualitzar que és en l'actualitat quan (encara) segueix el principis més comuns entre el conjunt de les autonomies es deu a que, a partir de l'1 de gener de 2005, les oficines de farmàcia valencianes que vulguen ésser transmeses deuran haver estat obertes al públic almenys durant 10 anys, segons una de les modificacions previstes de la Llei d'Ordenació Farmacèutica prevista en el projecte de llei d'acompanyament dels pressuposts per a l'any vinent.

El Decret 187/2001, de 27 de novembre, del Govern Valencià, publicat al DOGV l'11 de desembre de 2001, desenvolupa les disposicions pel que fa al període de regència (admet pròrrogues fins a 8 anys en què cònjuge o hereus puguen acabar els estudis, si estan cursant-los, i pels que se'l reserva la titularitat) i duració abans no expire el període per alienar-la.

Per sol·licitar el canvi de titularitat, sol·licitud que haurà de tenir lloc en un termini inferior a 30 dies des de la transmissió total o parcial, hom deurà aportar la següent documentació:

-sol·licitud signada pels farmacèutics en cas de transmissió inter vivos

-títol de propietat que ostenta el nou titular

-còpia compulsada del títol de farmacèutic del nou titular

-document acreditatiu de la col·legiació del nou titular

-declaració jurada de no incompatibilitat per a l'exercici professional en oficina de farmàcia del nou titular

-document acreditatiu de la disponibilitat dels locals.

Una vegada autoritzat el canvi de titularitat disposaran d'un mes per alçar acta del canvi de titularitat en la direcció territorial de Sanitat de la província on s'ubique l'oficina (article 3 de l'Ordre de 22 d'abril de 2002, de la Conselleria de Sanitat per la que es desenvolupa el Decret 187/2001, publicada en el DOGV a data de 6 de juny de 2002).

8.-BIBLIOGRAFÍA.

Llei 4/1999, de 25 de març, d'Ordenació Farmacèutica per a Aragó. Artícles 12-15, 21,

2252 Lei 7/1998 del 12 de novembre, d'Ordenació Farmacèutica de les Illes Balears. Artícles 7-27, 35.

Llei 4/1996, de 26 de decembre de 1996, d'Ordenació del Servei Farmacèutic de Castella-La Manxa. Article 21,22, 38.1.

Llei de Cantabria 7/2001, de 19 de decembre, d'Ordenació Farmacèutica de Cantabria. Artícles 21- 24.

Llei 31/1991, de 13 de diciembre de 1991, de Ordenación Farmacéutica de Cataluña. Articles 5-7, 9.

Llei 3/1996, de 25 de junio, de Atención Farmacéutica de la Comunidad Autónoma de Extremadura. Articles 3-11, 14.

Llei 51/1999, de 21 de mayo, de Ordenación Farmacéutica de la Comunidad Autónoma de Galicia. Articles 7,18,20.

15526 llei 8/1998, de 16 de junio, de Ordenación Farmacéutica de la Comunidad Autónoma de La Rioja. Articles 8 , 9, 11.5

Llei 19/1998 d'Ordenació i atenció farmacèutica de la Comunitat de Madrid. Articles 32 , 34, 39

Llei 3/1997 d'Ordenació i atenció farmacèutica de la Comunitat de Murcia. Articles 17-20, 27.

Llei 6/1998, de 22 de juny, d'ordenació farmacèutica de la Comunitat de València. Articles.

Llei 13/2001, de 20 de decembre, d'ordenació farmacèutica de la Comunitat de Castella Lleó. Articles 29,.

Llei 11/1994, de 17 de juny, d'ordenació farmacèutica de la Comunitat Autònoma del País Basc. Articles 19,20,

Llei Foral 12/2000, de 16 de novembre, de Atenció Farmacèutica de Navarra. Articles.16,

Decret 258/1997, de 16 d'octubre, per el que s'extableixen els criteris específics de planificació i ordenació farmacèutica de Canaries. Articles

Decret 72/2001, de 19 de juliol, regulador de les oficines de farmacia i farmacioles en el principal d'Asturies. Articles 27,

Decret 353/2003, de 16 de decembre, per el que s'establelixen la planificació farmacèutica i els procediments d'autorització relatius a oficines de farmacia d'Andalussía.

www.correofarmacéutico.es

www.rgid.com

www.camaracs.es

www.redfarmaceutica.com

www.juridicas.com

http://www.correofarmaceutico.com

Derecho práctico para farmacéuticos y oficinas de farmacia. Fernando Gutiérrez Laso. Pharmalex Consultores. 1999

Las oficinas de farmacia en España. Historia reciente. Dimensión internacional. Susana Alba Romero et al. A. Madrid Vicente,Ediciones. 1999.