Nacimiento de Venus; Sandro Boticelli

Arte renacentista del siglo XV. Quattrocento. Pintura italiana. Mitología. Composición. Estilo. Biografía # El naixement de Venus. Llum i textura. Composició. Estil

  • Enviado por: Lara
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

COMENTARI

  • FITXA TÈCNICA

Autor: Sandro Boticelli

Títol: Naixement de Venus

Any de realització: 1484 (tot i que no se sap amb certesa)

Tècnica: Tremp

Suport: Tela

Mesures: 184'5 x 285'5 (rectangle horitzontal)

Lloc original: Vila de Lorenzo Médici

Lloc actual: Galleria degli Uffizi, Florència

- IMATGE

'Nacimiento de Venus; Sandro Boticelli'

- DESCRIPCIÓ

La pintura és figurativa i presenta un grau d'iconicitat bastant alt, ja que les figures encara que com veurem després tenen algunes parts del cos retocades per fer-les més harmonioses són bastant realistes. En l'obra, que és bastant simètrica, hi podem veure al centre la figura de Venus, la qual està dreta damunt d'una petxina molt gran de color blanc, la qual per la part del darrera arriba fins als genolls de la Venus. Aquesta, té el cap lleugerament inclinat cap a la dreta i, té el pes del cos sobre la seva cama esquerre com una estàtua grega. Amb el seu braç dret es tapa els pits i amb l'esquerre, agafant-se el cabell, es tapa el pubis; imitant a les estàtues romanes de les Venus Púdiques. Venus correspon a la deessa grega Afrodita, i se l'associa amb la bellesa, l'amor, el riure i el matrimoni. Tot i que hi ha certes deformacions en l'anatomia del personatge (el coll és massa llarg, les espatlles són massa estretes i caigudes i el braç esquerre des del punt de vista de l'espectador, té una posició poc natural i s'uneix al cos d'una manera una mica estranya), aquestes accentuen la idealització de la Venus, fent així les seves característiques més suaus i delicades. Es pot dir que Boticelli va sacrificar el realisme per tal de dotar les figures representades de més harmonia i bellesa. Per darrera de la Venus i una mica més amunt de la seva cintura, podem veure que hi ha la línia d'horitzó que separa el cel de l'aigua. A la part superior dreta de la imatge, hi ha dues figures que estan flotant per sobre de l'aigua, i que representen a Cèfir, Déu del vent i a Aura deessa de la brisa que simbolitzen la unió entre la matèria i l'esperit. Els dos personatges estan abraçats i lleugerament inclinats cap a la Venus. Tenen ales i estan mig embolicats amb una manta de color blau. Els dos bufen cap a la Venus, empenyent-la cap al que representa que és la costa de l'illa de Xipre. A la dreta del quadre, on hi ha el bosc, hi ha una de les Hores, deesses de les estacions, concretament la que representa a la primavera. Aquest personatge es troba de perfil i com si estigués fent esforç par tapar a la Venus. Té els braços estirats amunt i amb la mà dreta, agafa un vel d'un to rosat amb motius florals, volent simbolitzar així que els misteris de Venus, com els del coneixement, es troben ocults. les roses que cauen junt a la Venus, es troben escampades a la part esquerre del quadre; la tradició diu que van sorgir amb el seu naixement.

  • ANÀLISI FORMAL

Línia: En aquest dibuix, podem observar que la línia predomina sobre el dibuix. En general també hi predomina l'ús de la línia corba que dóna una sensació de sensualitat i calidesa. Les figures destaquen sobre el fons ja que tenen molts detalls i la riquesa de colors i ombres és molt més rica i destaca més que el que tenen al darrera. Els contorns estan delimitats per les ombres pròpies dels cossos.

Colors: En aquest quadre, hi ha una gran gamma de colors utilitzats per a representar cada element de la pintura. Podem dir que hi predomina una suavitat cromàtica, els colors del quadre són tan discrets com la mateixa deessa que cobreix la seva nuesa amb les mans. La fredor dels verds i blaus del fons se suavitza amb el contrast amb les zones càlides i els tons rosats de les pells dels personatges i els tons daurats dels cabells i, també, per altres motius dispersos aquí i allà com ara les vores de les fulles o els joncs.

Llum i textura: La il·luminació és molt realista, com si la imatge hagués estat copiada en una sala força il·luminada. En general la llum és bastant tova i la representació dels volums és gràcies a aquests efectes de llum que fan que la imatge sigui molt realista. La llum que ve de la dreta, provoca ombres pròpies en els quatre personatges.

La superfície és llisa i mate. A les mànigues de la nimfa, hi podem veure una veladura tot i que és un efecte estrany en pintures fetes al tremp. Podem veure que s'ha emprat la mateixa tècnica en l'aire que bufen els pares de Venus.

Composició: Aquest quadre, té una composició bastant simètrica. Respon a la llei de la balança: Al centre hi ha un element que és el més important (la Venus) i, a banda i banda, dos elements que tenen la mateixa importància i que equilibren el quadre. La línia de força, seria la vertical que representa la Venus. L'esquema compositiu podria ser una creu alta o bé un triangle on el vèrtex superior és el cap de la Venus. És tancada ja que tot el que és necessari per a l'obra és a l'escena. És plana ja que tot el que resulta important està en primer pla; tot i que hi ha profunditat, el paisatge de fons és poc significatiu i purament decoratiu. També s'hi pot observar perspectiva atmosfèrica. Botticelli demostra un gran sentit de proporció entre les figures i l'espai, i reuneix figures i grups en masses harmòniques disposades en perfecte equilibri.

Temps: És una pintura atemporal ja que es representen a Déus de la mitologia grega clàssica i ens parla del naixement de la bellesa, l'amor, i d'altres coses transcendentals

Ritme: El ritme d'aquesta composició és estàtic ja que els elements no es mouen. Es pot dir que té un ritme uniforme.

Estil: Aquesta obra és d'estil renaixentista i correspon al corrent del Quattrocento. Durant el Renaixement l'art es converteix en un element de prestigi. Es considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual -no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes. L'art del Renaixement es caracteritza pels següents trets:

- L'ésser humà es converteix en el tema central dels artistes.

- Es considera la natura i l'individu com un tot harmònic i perfecte i se'l representa ressaltant-ne les qualitats estètiques.

- Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció.

- Es recuperen els models de l'antiguitat clàssica i pagana. Els artistes representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran interès en captar els sentiments de l'ésser humà.

- Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant temes bíblics.

  • INTERPRETACIÓ

- Contingut i Significació:

Tema: El tema, és el naixement de Venus, així doncs, el tema pertany a la mitologia grega. El quadre intenta reproduir una pintura d'Apeles (pintor de la Grècia clàssica) descrita en un poema de Poliziano. Aquest, en el seu poema, ens explica que Venus va néixer de l'escuma del mar davant les costes de Fenícia i que posteriorment va ser transportada fins les costes de Xipre al damunt d'una petxina tal i com es pot observar a l'obra. Aquesta escena mitològica, representa l'origen del sentiment de bellesa en l'ànima dels homes.

Gènere: És de gènere mitològic.

Recepció: Va ser encarregat perla família Médici amb el propòsit de servir de decoració en un del palaus de camp

- Funció: La seva funció és principalment decorativa i/o didàctica i narrativa, ja que decorava una estància i explicava un fet mitològic que representa el naixement de la bellesa entre la humanitat.

- Explicacions:

El model de Venus està inspirat en Simonetta Vespucci, l'amant de Lorenzo de Médici.

La Venus es correspon amb el model de bellesa del S. XV.

Aquest quadre, forma un conjunt juntament amb l'obra titulada La Primavera del mateix autor.

El nu femení, considerat pecaminós en l'art medieval cristià, es recupera al renaixement com a símbol de la immaterialitat. Aquesta Venus no representa l'amor carnal o el plaer sensual, sinó que amb la seva postura i les seves faccions fines, s'apropa més a l'ideal d'intel·ligència pura o saber suprem.

En aquest quadre s'aprecia una gran simbologia mitològica: La petxina és símbol de fertilitat; les roses que cauen al seu costat i que són creades en el moment de la concepció de la mateixa Venus, són símbol de l'amor; la garlanda de murta que llueix al coll l'Hora significa l'amor etern i les ones del mar, lluny de ser realistes, representen el romanticisme.

- Biografia:

Va néixer l'any 1445 a Florència i va morir a la mateixa ciutat l'any 1510. El seu nom vertader era Alessandro di Mariano Filipepi. Hi ha certs dubtes sobre el mestre amb el que va realitzar l'aprenentatge: alguns diuen que va ser amb Fra Filippo Lippi i d'altres diuen que va ser amb Verrocchio o a Pollaiuolo. Cap a l'any 1472 va començar a estar considerat professional i apareix inscrit al gremi florentí de pintors. Va començar a rebre els seus primers encàrrecs. La producció de Boticelli, va estar molt vinculada a diverses institucions oficials i a importants famílies, arribant a ser el protegit dels Médici, per als quals pintarà moltes obres entre d'altres els retrats de Cosme el Vell i Giuliano de Médici. També va pintar per als Médici l'Al·legoria a la primavera (1478) i el Naixement de Venus (1485). A principis de la dècada de 1480, va ser reclamat pel Papa Sixt IV per participar en la decoració de la Capella Sixtina. Al vaticà hi va pintar les Proves de Moisès on es demostra el gran domini que té de la perspectiva, de la llum de l'aplicació del color i de l'obtenció del volum. Quan va tornar a Roma va realitzar algunes obra de caràcter mitològic com per exemple el Centaure (1482) i Venus i Mart. A partir d'aquí, també va realitzar algunes obres de caràcter religiós com ara la Madonna de la Granada (1485) o l' Anunciació de Guardi (1489). A través de l'anàlisi d'aquestes pintures es pot apreciar l'evolució i la culminació de l'estil de Botticelli, preciosista i elegant, que comença a inclinar-se cap a la tristesa final de la dècada