Música clásica del siglo XX

Postromanticismo musical. Nacionalismo. Impresionismo. Falla. Turina. Rodrigo. Strauss. Bartók. Mahler. Borodin. Ravel. Satie

  • Enviado por: Yamabuky
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

El canvi de segle

El canvi de segle:

La música del s.XX presenta una gran quantitat d'innovacions respecte a la d'èpoques anteriors. Al mateix temps cal tenir en compte que també es fruit de l'evolució que el llenguatge musical ho experimenta durant els segles passats.

Els avenços tecnologics han facilitat molt aquesta tendència experimental i han donat als compositors i intèrprets noves eines d'expressió musical.

El post-romanticisme: A la segona meitat del s.XIX, existeixen tot un seguit de compositors que escriuen música de caracterísques, però amb una línia innovadora que s'allunya de l'estètica inicial i parteix del Romanticisme. Aquets compositors han estat anomenats últims romàntics o post-romàntics. Cracterístiques que defineixen el seu estil:

  • El gran desenvolupament de les melodies

  • la gran utilització de cromatismes

  • acostumen a ser obres que utilitzen el màxim de recursos sonors de l'orquestra simfònica.

El nacionalisme: És un moviment fruit de l'admiració per la tradició i cultura pròpies d'un país. La font principal de les melodies nacionalistes serà la música popular.

Aprofundint en la història d'aquest moviment, s'observa que a Rússia es donen les primeres manifestacions clarament nacionalistes per part de l'anomenat Grup dels Cinc. Aquest grup estava format per cinc compositors que, tot i tenir les seves característiques individuals, coincideixen ja en un esperit típicament nacionalista.

L'impressionisme: Sorgeix a la segona meitat del s.XIX i, intenta expressar amb la música la sensació d'un moment determinat. Les característiques principals de l'impressionisme són les següents:

  • La manca de configuració melòdica.

  • Les successions d'acords fugen de l'harmonia tradicional

  • La influència d'elements misicals orientals

  • La utilització de ritmes sincopats.

  • L'originalitat de les instrumentacions que dóna una importància suprema al timbre.

Autors més importsnts de l'època:

Estats Units:

G.Gershwin

Regne Unit:

E.Elgar

R.Vaughan Williams

França:

C.Franck

E.Satie

M.Ravel

Espanya:

M.de Falla

J.Turina

J.Rodrigo

Rússia:

A.Borodin

C.Cui

M.Musorgskij

Alemanya:

R.Strauss

P.Hindemith

Hongria:

B.Bartók

Z.Kodály

Àustria:

A.Brucker

G.Mahler

Catalunya:

A.Clavé

F.Pedrell

I.Albéniz

E.Granados

L.Millet