Moral

Percepción # Percepció científica. Popper. Visió objectiva i exacta de la realitat. Idealisme. Nihilisme

  • Enviado por: Aniol Jódar Garcia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

Percepció científica: La ciència pretén superar les percepcions i les concepcions subjectives i proporcionar-nos una visió objectiva i exacta de la realitat.

Característiques del coneixement científic:

  • Sistemàtic: Una ciència és un conjunt d'arguments connexos.

  • Analític: és deconstructiu: busca simplificar els elements bàsics dels fenòmens.

  • Especialitzat: tendeix a parcel·lar la realitat, a concentrar-se en aspectes parcials

  • Clar i precís:

    • Formula els problemes de manera entenedora

    • Defineix els conceptes que empra

    • Crea un llenguatge artificial precís

    • La ciència sempre mesura els fenòmens

  • Creatiu: Imagina per formular noves teories i conceptes amb noves hipòtesis.

  • Metòdic: Segons el mètode Hipotètic-deductiu de Galileu, que ha de seguir quatre passos bàsics:

    • Observació de fenòmens: han de passar regularment, perquè no són arbitraris.

    • Formulació d'una hipòtesis

    • Deducció: extraiem casos concrets de l'enunciat hipotètic universal

    • Contrastació empírica: comparació amb la realitat.

  • Justificable i demostrable/contrastable: es pot demostrar o bé per la contrastació empírica o bé per deducció lògica

  • Crític, obert i progressiu: entre l'observador i l'objecte hi ha una distància. El científic s'ho mira de fora i està obert a canvis i a equivocar-se.

  • Predictiu: cal que digui què passarà per ser útil.

  • Útil: cal que tingui una vessant pràctica per utilitzar el coneixement.

Falsacionisme de Popper: Segons Popper, la ciència pot anar justificant tots els fenòmens que trenquen la hipòtesi. Per tant, demana crear hipòtesis que puguin ser refutades de Iure, però no de Facto, és a dir, que puguin ser revocades.

Relació entre ciència i filosofia

Ciència: cerca la certesa en el coneixement particular de la natura, i no enuncia quelcom fins que s'han refutat totes les proves en contra.

Filosofia clàssica: Busca la veritat, el coneixement de la realitat de la natura (realisme).

Filosofia moderna: Busca la certesa del coneixement en general (racionalisme): Només és vàlid allò que és cert.

Realisme:

  • Entre l'enteniment i les coses hi ha una adequació natural: la ment i el coneixement pren la forma de les coses i són iguals (les identifica).

  • Els actes són de l'individu

Aristòtil, Sant Tomàs

Racionalisme: En què consisteix la certesa/obligatorietat(contrari impensable)? La certesa és independent de qui la pensa, i se sosté per compte propi (és)

= Penso, així doncs existeixo.

Descartes, Spinoza

Idealisme: Suposa la supressió del subjecte particular, de manera que el pensament és l'únic que existeix. (jo penso X = JO (desapareix) penso (cert) X (no és cert))

Hegel.

Crisi de l'idealisme (nihilisme) Marx, Nietzsche. Ser no és res.

Teoria general de l'acció:

Ètica/moral: allò que resulta del què es fa repetidament (home = animal de costums). Totes les nostres accions creen un hàbit.

L'ètica estudia allò que fa l'home:

  • Actes de l'home (irracionalment)

  • Actes humans (racionalment)

    • El resultat dels quals recau fora de l'agent.

    • El resultat dels quals recau sobre l'agent.

El resultat és el subjecte mateix, la seva personalitat moral.

Cada individu sol repetir les pautes característiques de la seva espècie, i poques vegades inclou innovacions pròpies. A l'animal la naturalesa li dóna tot fet: l'animal s'ajusta a la Naturalesa directament en virtut de la seva pròpia naturalesa. Les persones no; es troben desajustades i entre elles i la natura hi ha la llibertat, és a dir, la capacitat d'escollir d'acord amb unes pautes, interessos, objectius personals, ...

Naturalesa humana animal racional

  • Tendències apetitives * supervivència - Individual nutrició

- Específica sexuals

  • Tendències intel·lectiva * coneixement

* Sociabilitat llenguatge

* Religiositat

Animals: impuls acte objecte Home: impuls racionalitat acte

En l'animal l'instint determina l'acte

En l'home tot hi haver un impuls és la racionalitat la que determina l'acte

Els homes són lliures i per això estan obligats a dirigir la seva pròpia conducta.

ELS VALORS: són dignitats de les coses, activitats i les realitzacions de les persones.

  • Posicions subjectives: no existeixen coses valuoses per elles mateixes ni valors en sí, sinó que els valors són creats per les persones.

  • Posicions objectives: els valors posseeixen una existència pròpia.

Cada individu sol repetir les pautes característiques de la seva espècie, i poques vegades inclou innovacions pròpies. A l'animal la naturalesa li dóna tot fet: l'animal s'ajusta a la Naturalesa directament en virtut de la seva pròpia naturalesa. Les persones no; es troben desajustades i entre elles i la natura hi ha la llibertat, és a dir, la capacitat d'escollir d'acord amb unes pautes, interessos, objectius personals, ...

Naturalesa humana --> animal racional

  • Tendències apetitives * supervivència - Individual: nutrició

- Específica: sexuals

  • Tendències intel·lectiva * coneixement

* Sociabilitat: llenguatge

* Religiositat

Animals: impuls --> acte --> objecte Home: impuls --> racionalitat --> acte

En l'animal l'instint determina l'acte

En l'home tot hi haver un impuls és la racionalitat la que determina l'acte

Els homes són lliures i per això estan obligats a dirigir la seva pròpia conducta.

ELS VALORS: són dignitats de les coses, activitats i les realitzacions de les persones.

  • Posicions subjectives: no existeixen coses valuoses per elles mateixes ni valors en sí, sinó que els valors són creats per les persones.

  • Posicions objectives: els valors posseeixen una existència independentment de tota consideració dels subjectes.

  • Fundamentació objectiva: els valors, les seves propietats i les seves relacions ens indiquen les nostres obligacions.

  • Fundamentació al subjecte: l'obligació es troba en l'enteniment i la llibertat de les persones.

Homes amos dels seus actes. A la vegada que realitzem un acte estem escollint la nostra manera habitual de ser (caràcter).

Conducta lliure --> Acte --> engendra hàbits ---> formen caràcter.

Així: el nostre caràcter es fruit de la nostra manera d'actuar. Però també els nostres actes i hàbits són una manifestació del nostre caràcter.

La teoria general de l'acció

Ètica , Moral: Tot allò que l'home fa (acció). La nostra vida està organitzada al voltant d'una rutina, un seguit de costums (L'arrel llatina de moral i la grega d'èpica = costum). Tots els nostres actes creen hàbits

Allò que l'home fa

  • En tant que irracional: actes de l'home

  • En tant que racional: actes humans

    • Poiesis: El resultat dels actes recau fora de l'agent. El resultat és la tecné o l'art (transformació del medi).

    • Praxis: el resultat dels actes recau sobre el propi agent. Per tant, l'home forma la seva personalitat moral.

El bé és allò que perfecciona les coses, que les fa més complertes. El bé moral és la tria d'allò que ens perfecciona.

La naturalesa humana té dos tipus de tendències:

  • Com a animals tendim als apetits (supervivència).

    • Individual: nutrició

    • Específica (de l'espècie): sexualitat

  • Com a racionals tendim a l'intelecte

    • Coneixement

    • Sociabilitat

    • Religiositat (ésser transcendental)

La persona com a ésser lliure

Cada individu sol repetir les pautes característiques de la seva espècie, i poques vegades inclou innovacions pròpies. A l'animal la naturalesa li dóna tot fet: l'animal s'ajusta a la Naturalesa directament en virtut de la seva pròpia naturalesa. Les persones no; es troben desajustades i entre elles i la natura hi ha la llibertat, és a dir, la capacitat d'escollir d'acord amb unes pautes, interessos, objectius personals, ...

En els animals, l'impuls determina l'acte (no hi ha res enmig).

En les persones, abans d'actuar hi ha la deliberació racional, i després l'acte. Així, la persona té llibertat, és a dir, ha d'elegir d'acord amb unes pautes, uns interessos i uns objectius propis. L'home està obligat a dirigir la seva pròpia conducta.

Animals: impuls --> acte --> objecte Home: impuls --> racionalitat --> acte

En l'animal l'instint determina l'acte

En l'home tot hi haver un impuls és la racionalitat la que determina l'acte

La moral com a estructura i com a contingut

La moral com estructura diu que les persones tenen una estructura moral, que ve donada pel fet que són lliures. Així, l'acte realitzat lliurement és valuós, i l'obligatori no té valor.

La moral com a contingut assenyala a les persones què han de fer i què no. El què és valuós és el bé, i allò no valuós és el mal, independentment de la llibertat.

Els continguts morals

Hi ha alguns filòsofs que creuen que l'home té autonomia moral absoluta, i que ha d'inventar-se els objectius, valors i normes de la seva conducta.

Malgrat això, cal buscar un contingut moral que serveixi de guia al comportament. Hem de buscar normes que tinguin valor per si mateixes, és a dir, que no tinguin res a veure amb els interessos particulars.

Els valors

Són dignitats de les coses, activitats, realitzacions i de les persones que es descobreixen mitjançant l'activitat intel·lectual, i que fa que les volguem.

Posicions subjectivistes i posicions objectivistes

Subjectivistes: les defensen els filòsofs que creuen en l'autonomia moral. Segons aquestes, allò valuós és allò que cada ésser humà creu valuós. no existeixen coses valuoses per elles mateixes ni valors en sí, sinó que els valors són creats per les persones.

Objectivistes: els valors existeixen independentment de la consideració del subjecte, de manera que valorar consisteix en descobrir valors.

Hi ha valors superiors i inferiors, però per ordenar-los no totes les persones tenen la mateixa mentalitat ni cultura, i no les ordenaran de la mateixa manera. Així, tota ordenació axiològica (dels valors) és susceptible de ser corregida.

Els valors morals i l'obligació

Fonamentació objectiva: el deure està basat en la objectivitat, jerarquia i polaritat de valors, és a dir, els valors constitueixen exigències objectives segons les quals orientar la conducta. els valors, les seves propietats i les seves relacions ens indiquen les nostres obligacions.

Fonamentació en el subjecte: l'obligació es troba en la llibertat i enteniment de cadascú. Gràcies a la llibertat podem imposar-nos obligacions o deures. Els valors humans són importants perquè la persona és l'únic ésser responsable de la seva activitat, perquè només per l'individu poden tenir significat els valors i la seva ordenació i perquè la orientació que la persona doni a una conducta pot fer variar el sentit de la resta de valors.

Les apropiacions morals

Les realitats morals configuren una estructura circular. Així, l'acte condiciona l'hàbit, i d'aquest en surt l'acte.

Davant un impuls (gana) podem no menjar, menjar massa o menjar ajustadament. La virtut és un hàbit electiu bo que s'assoleix per repetició d'actes i és el terme mig de les passions. El vici és un hàbit dolent que s'assoleix per repetició d'actes i és un defecte de les passions.

Conducta lliure --> Acte --> engendra hàbits ---> formen caràcter.

Així: el nostre caràcter es fruit de la nostra manera d'actuar. Però també els nostres actes i hàbits són una manifestació del nostre caràcter.

Els actes i les normes

Els actes morals poden ésser mesurats i valorats per les normes morals. Però com es poden trobar normes de moralitat adequades als actes?

Autonomia moral absoluta: cada persona s'ha d'inventar les seves, segons les circumstàncies.

Heteronomia moral: hi ha un ordre objectiu, d'acord amb el qual s'indiquen les normes, deures i drets.

L'origen de les normes morals

Hi ha diverses teories:

  • Sociologisme: les normes morals s'originen en la societat, i d'aquesta reben la força per imposar-se als individus.

  • Marxisme: les normes morals són invencions de la classe dominant per defensar els seus interessos i controlar els dominats.

  • Historicisme (sociologisme històric): al llarg de la història i segons un ritme variable, la sensibilitat vital d'unes persones és substituït per la d'unes altres, de manera que uns principis es tornen vigents i uns altres desapareixen.

  • Teologisme: les normes morals tenen un origen diví.

  • Iusnaturalisme: la naturalesa humana és el criteri que marca el dret.

    • Clàssic: Aristòtil, Sant Tomàs. La naturalesa humana ja té tendències naturals, i allò que les perfecciona és el bé moral (ètica com a estructura i contingut)

    • Racionalista: En què consisteix la certesa en la decisió? En que no tingui contrari. Per tant, aquesta certesa consisteix en actuar de tal manera que es garanteix la mateixa possibilitat d'actuar sempre i per a tothom així. Així, mentir no té contrari perquè mentir sempre i tothom deixa de tenir sentit.

irracional

domina

irracional

domina

examen

negatius (vicis)

positius (virtuts)

irracional

domina

negatius (vicis)

positius (virtuts)