Autor: NILVED, Giorgio

Títol: Missatge de Belfast

Editorial: L'esparver

Edició: Tercera edició: setembre de 1995

Estil: Novel.la juvenil amb 132 pàgines

Traductor: Jordi Moners i Sinyol

Edicions: La Magrana

Il.lustració de la coberta: Silvano Ferrari

Disseny de la col.lecció: Pep Trujillo

Utilitza un llenguatge col.loquial i escriu en primera persona. Escriu així perquè dóna a conèixer que ha passat de veritat i per donar-li més intriga, també perquè s'entengui el lector.

Primer, de jove, no feia cas del que el seu avi li deia, però quan assalten el camp i després de tancar-lo a la presó i més tard deixar-lo anar, s'adona del que passa a Irlanda i es fa nacionalista. Un nacionalista tan radical que decideix apuntar-se a l'IRA. És jove, uns divuit anys, fort ja que jugava al futbol Gaèlic.

Encara que no vulguis ser nacionalista, com que ets catòlic sempre els protestants et tractaran com la “merda”. Això fa que la gent menys nacionalista es torni radical, ja que tanta pressió per part dels protestants, injustícies i la necessitat de defensar-se els torna radicals. També perquè veuen que els anglesos estan a Irlanda quan Irlanda és dels irlandesos.

Que en una situació tràgica una rialla pot donar-te uns moments de felicitat.

Que pel sol fet de ser irlandès mai et deixaran en pau, perquè saben que tard o d'hora t'allistaràs a les files de l'Irish Republican Army. Només que hagis estat interrogat i no hagis dit res, et fitxen perquè ho saben que t'allistaràs.

En Seámus un noi jove irlandès està jugant un partit de futbol Gaèlic. Durant aquell partit va venir la policia anglesa i després d'un fort enfrontament amb la policia ell s'escapa. Arriba a casa i dies després, a la nit arriba un oficial anglès a arrestar en Seamus McGeough. Hi havia un problema, els Irlandesos tenen el costum de posar el mateix nom als fills. Per tant el noi, el pare i l'avi es deien igual .L'oficial no es va complicar i els va arrestar a tots. Després d'interrogatoris sense que el noi digués res, es va adonar del que el seu avi li deia sobre ser nacionalista. Dies més tard el van deixar anar. En sortir es volia allistar a l'IRA i amb l'ajuda del seu avi se'n va anar cap a Belfast. Va arribar, i va agafar un cotxe que el conduïa un home gran i com a co-pilot un de jove. Va trobar feina i una llar. Va conèixer un sacerdot, que els dos junts van ajudar a molts catòlics a que l'estat els pagués les indemnitzacions que els devien. Llavors de tant fer això, la policia l'agafà i li va preguntar per què ho feia, ell no va dir res. Passats uns dies va venir un home de l'IRA i li va preguntar si es volia allistar. Ell va acceptar, i per dissimular es casa amb la filla del que el va portar en cotxe des de l'estació fins a Belfast, la Maria. Es va mudar al seu poble i allà va aconseguir treball al camp, mentre li feien classes de com funcionaven les armes, fer explosius i col.locar-los. Un dia va haver d'actuar. Van fer una emboscada a les tropes angleses, però les tropes angleses eren massa fortes quant a armament i es van haver de retirar. Els anglesos van arrestar a tots els homes passant casa per casa. Quan van arribar a casa seva, va haver de sortir pel darrere, però el van agafar. A la presó els van obligar a posar l'uniforme de presoner, però van preferir anar despullats perquè ndefensaven que ells no eren criminals, eren presoners de guerra. Per rclamar això van fer una vaga de fam i van aconseguir que el govern els deixés portat el que volguessin. Però mesos després van tornar-ho a prohibir, llavors van fer una altra vaga de fam i ell va morir. Però abans de morir va venir el sacerdot i li va dir que li expliqués tota la seva vida, ja que el sacerdot li faria unes memòries. Un cop mort i enterrat uns soldats de l'IRA van disparar trets davant de la seva tomba, això ho van fer per saber que ell va ser un d'ells.

Ell en principi no tenia clar el que pasava a Irlanda. Pero desprès de lligar les preguntes que li feien a l'interrogatori i les que deia el seu avi se'n va donar compte. A partir d'aquell moment li va agafar un sentiment nacionalista. Jo hauria fet el mateix potser abans de que algú m'interrogués, sabent com està la cosa a Irlanda.

• Paper dels mitjans de comunicació dins l'argument: Són molt importants ja que els anglesos fan propaganda del que els hi passa als de l'IRA.

• Tema religiós i Denis: Parla sobre la lluita entre els catòlics (Irlandesos) i protestants (UK).

• El racisme: El tracta molt poc.

• El terrorisme: Parla fonamentalment de l'IRA.

• El nacionalisme: Parla de com està la situació a Irlanda i com els seus habitants com a contraatac de les barbaritats angleses reaccionen amb unes idees de fer fora els anglesos (nacionalista)

• La justícia i el compromís: Explica un judici on pràcticament no hi ha judici ja que es basen en acusacions falses o menors i que acaben en faltes molt greus.

Paddy: Vol dir en forma de despreci els seguidors de Sant Patrici (Irlandesos).