Mayas

Situació. Arquitectura. Llenguatge. Govern. Religió. Aparença. Tecnología. Ambient. Educació. Historia

  • Enviado por: Loka 16 Bcn
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Situació:

El mon de els maies esta definit entre els límits geogràfics del antic imperi maia, el qual sen va atendre a traves dels països de Guatemala, Belize, El Salvador, occidental de Hondures y els cinc estats mexicans de Yucatán, Quintana Roo, Tabasco, Campeche, i Chiapas. La extensió territorial total es de aproximadament 500,000 kilòmetres quadrats.

Quins eren ?

Els maies van ser una de las mes radiants i poderoses cultures conegudes en Meso Amèrica, realment la seva civilització va ser d' un període de 3,000 anys. Ells contaven amb un llenguatge escrit;van ser arquitectes molt hàbils, comerciants i generalment artesans. Sen van desenvolupa en una societat agrícola, i van tenir sistemes religiosos ben desarrollats els 'Mayas'
quals adoraven el cosmos. Les dinasties reals van implicar als governants que van construir llocs exòtics, temples i encabessaren centres cerimonieres que segueixen estant avui dia.
La civilització maia està dividida en tres etapes diferents: període Preclàssic (2,000 Ac. a 250 D.c). Període Clàssic (250 y 900 d.C.), i el període Pos-Clásic (900 al 1,500 D.C.). Just avant de la arribada dels conquistadors espanyols al Nou Mon, els Maies van alcansa el seu punto màxim durant el període Clàssic on van fer alguns dels seus mes extraordinaris treballs. Però quan arribaren els europeus, al imperi havia desaparescut misteriosament, i el que quedava de ell, estava dèbil i dispers. Molts grups maies, van continua defenent la seva terra natal contra els invasors, sense vole abandonar les antigues creences. Realment, ni molts segles de domini espanyol van elimina el llenguatge, els vestiments tradicionals o cerimònies religioses.

Arquitectura:

La regió ofereix interessants, piràmides i temples afectats per el pas del temps els qual representen les mes altes expressions artístices de la cultura maia. Sin menys apreciar a la Mare Naturalesa que contribuïa amb una mostra apassionant de jungla tropical, muntanyes, selves virges, llacs tranquils i rius tumultuosos. Miríades de ecosistemes naixent i una flora i fauna abundant feia una zona meravellosa. També hi avia platges repletes de palmeres.

Llenguatge:

El llenguatge maia va ser parlat en el sud de Mèxic, Guatemala y Belize. Els llenguatges maies van ser també parlats en el occident de Hondures i de El Salvador. Els maies se subdividiren en grups: Huasteques, Justacòs, Maies Occidentals i Maies Orientals. Els mes importants llenguatges dels Maies Orientals van ser el Quiche, y el Cakchiquel, però també estaven el Mam, Teco, Aguacateco, Ixil, Uspanteco, Sacapultepeco, Sipacapa, Pocomam, Pocomchi, Kekchi. El llenguatge principal dels Maies Occidentals va ser Tzeltal el qual es va parla en Chiapas, Mèxic, parlaven unes altres llenguatges que incloïen el Chontal, Chol, Chortí, Tzotzio, Tojolabal, Chuj, Kanjobal, Acataeco, Jacalteco y Motozintleco. El Yucateco es el llenguatge mes important parlat en Yucatan, del nord de Guatemala y Belize.

Govern:

Cada ciutat gran tenia un cap suprem el qual governava sobre la ciutat i la regió dels voltants de por vida. Quan es moria, un fill o germà era el seu successor. En alguns casos la muller podia ser la següent en la línea de succions. Si no havia algun successor, un nou governant era seleccionat de classe alta. Cada ciutat maia o estat tenia varis caps intermedis importants que se semblaven a els nostres alcaldes. Aquets homes podien tenir unes altres postos. Se les consideraven els líders de les ciutats maies i també eren els responsables de guiar a la seva gent. Aquets caps també servien como caps i eren responsables de las conseqüències que aplicaven per certs crimens. Els assassins eren executats,a vegades como part de un ritual de sacrifici.

Para els crimens menors, el pèl del criminal era tallat como senyal de desgracia, això era una espècie de separació entre la vida de les classe regnant de la de els plebeus. Alguns articles de luxe como el jade, plomes i pell de jaguar eren únicament usats per els classes regnants. Era treball dels plebeus proveir-li de aquets articles como ofrenes. Quan alguns dels membres de la classe superior viatjaven, els treballadors devien cagar-los en lliteres. Els guerrers eren una classe apart culla funció principal era capturar pressiones de guerra. A vagades, campessin i altres membres de les classes inferiors eren obligats a servir como guerreres. Els enemics capturats es convertien esclaus . Oficials derrotats en guerres se convertien en sacrifiquessis humans, Els exercits no barallaven fins després de una cerimònia religiosa elaborada. Els guerrers portaven brillantés panachés de plomes i escuts de pels de animals. Els guerrers lluitaven amb mecenes de fusta, cuchillas de pedernal, llances i ones. Ells també utilitzaven bombes de vespes en les quals un niu de vespes era llançats en la meitat d`un grup de soldats enemics. Tota baralla era interrompuda cada tarda i havia una tregua que durava fins a la matinada següent. Si el comandant de un de los exèrcits era ferit o moria el seu exercit retrocedia y la batalla finalitzava.

Religió:

La religió era una part important de la vida Maia que regulava casi tot. Els sacerdots eren considerats como el tros de població mes important de tots usualment eren els caps regnants i solament ells eren educats para saber tot el que els seus desús significaran ( rituals, oracions, etc. ). Ells creien que els seus deus havien destruït i recreat el seu mon moltes vegades per lo qual ells estaven sempre tracta'n de complexar-los amb sacrificis i sempre tenien por quan ocorrien advents naturals como les sèquies, turmentes, i altres desastres naturals. Tots els seus deus es relacionaven amb la naturalesa i eren referits como els desús de una part d`esta (déu del sol, de la pluja, de la llum, etc.).

El ser superior i creador del univers era Hunan Ku a qui li atribuïen totes es seves acciones i creacions. Els seus deus mes importants després de ell eren els desús de la lluna i del sol. Els maies també pensaven que aquets deus eren els pares de els humans (el déu del sol era el pare i el déu de la lluna era la mare). El déu del blat de moro era responsable de les sembres i de les coseches. Les estàtues ho mostren portant un panaché fet de fulles de blat de moro. Havia quatre deus de la pluja nomenats Chacs (quins controlaven la quantitat de pluja, els llamps...)Para les maies el univers estava constituït en tres g rans partes que son: El Cel, la Terra, i el Inframón

Aparença:

La bellesa era molt important para les gents maies. Uns dels exemples de bellesa que ells practicaven era que pressionaven las cares dels seus fills quan eren jovenets per a que quan fossin grans tingueren alguna cosa de atractiu. Al encertares objectes colgants en els seus cosos era una forma de lluir dels Maies. La majoria dels maies eran de tez fosca i usualment tenien cabell y ulls negres. Els maies també portaven molt poca vestimenta pos no la consideraven important per la seva aparença personal. les plomes i unes alteres pells de animals eren usades com vestits i como joies. Els maies tambié anaven descalçats i usaven molts pocs coberts per als peus. La joieria era considerada important, però unes altres parts de la moda; la usaban únicament quant esta no era ofrenada en sacrifici u ofrena a els seus deus o líders (ossos, pedres...) i moltes eren usats per fer anells, braçalets...Els panachés eren usats per cerimònies i advents especials. La majoria tenia el pel llarg, tant homes com dones, tan llarg com ho pudiren tenir .

Tecnologia:

Moltes eines maies, incloent les de guerres eren fetes de ossos, parts de animals, pedres, metall i fusta. Les eines no eren decorades, es mes, casi mai es rentaven. Les cuchilles eren afilades freqüentment i fabricades per facilitar el treball a les persones que les utilitzaven i tambié per aquells en quines eren utilitzades. Moltes de la cuchilles eren corbes i fetes amb un mango còmode de ossos. Amaves mostraven el grat de habilitat de la tribu o cultura Maia. Les eines per la agricultura eren fetes de fusta, pedra o amaves. Les cases dels maies consistien mes que tot en temples, petites choçes o sub-temples. Aquets eren fets de roca en ocasions de fusta, el qual era usats per suportar-los. El únic medi de transport dels maies eren les seves cames i si viatjaven per rius, utilitza'n canoes.

Ambient:

El ambient dels maies era el bosc tropical, el qual eral a seva principal font de recursos. Casi mai feia fred durant el dia i plovia a diàriament. A vegades es convertia en una pluja que durava varis dies. El ambient dels maies necessitava molta pluja i calo per sobrevivi tant els animals com els humans.

Si les maies obeiran habitat en altre ambient s'obeiran convertit en una tribu completament distinta del que varen ser. El ambient reflexa moltes cosa importants como es el art, la vestimenta el llenguatge, la aparencia i la manera general en el qual una tribu o una cultura es comporta.

Educació:

La educació dels maies era exclusiva de les autoritats, com ser els sacerdots, els caps i els guerrers. En quant al rest de la població la educació era una cosa que es restringia a la seva casa on els seus pares les ensenyaven els conosiments que ells tenien i que havien sigüt de pesada de generació en generació.

'Mayas'

Historia:

Els maies primerament es assentaren en l'any 1,500 AC i desenvoluparen petites vil·les i creences així com els mètodes de fer certes cosa com el plantar, fer joies i vestits, etc., tot el qual va donar coments de la civilització maia. Els maies comanaren a construir centres cerimonials al voltant de any 200 DC els quals contenien camps de pilota, places, temples, piràmides, etc. Els maies també desenvoluparen un sistema sofisticat de calendaris i escriptura jeroglífica. La forma de usar els seus números va ser extraordinària i les emportaren a descobrir el numero cero. Els maies tambié practicaran la agricultura de cort i crema però al mateix temps utilitzaran tècniques de irrigació. La qualitat de les coseches probablement va ser dèbit a la seva forma de sembrar. La era clàssica maia començo al voltant del 250 AC i finalitzo en el 900 DC. Durant la era clàssica maia ells controlaren mes de quaranta ciutats en les quals habitaven de 5,000 a 50,00 persones. El període pos-clássic maia va dura des de el 900 DC al 1,500 DC. Ciutats com Chichen Itza, Uxmal i Mayapan que es varen troba en las planícies de la península de Yucatan varen folresi per varis segles mes. En el segle 16 quant els espanyols van arriba a la cultura maia havien evolucionat a una simple vil·la de campessin ambulants con cultura parasida a aquella practicada en les ciutats religiosa dels seus avantpassats.