Mallorca durant la Guerra civil (1936-1939)

Revolta del 19 juliol. Alberto Bayo. Intervenció italiana

  • Enviado por: Juanma 17
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

INTRODUCCIÓN

Apartir de la proclamació de la segona república , el 14 d` abril de 1931 , l` estat espanyol va entrar en un període de canvis i en una dinàmica de modernització i d` abolició de privilegis que varen ocasionar moltes tensions i una profunda divisió entre els diversos partits polítics i entre les diverses classes socials.

El rei Alfons XIII , destronat per la república ; els falangistes , un petit partit fundat per José Antonio Primo de Rivera a imitació dels italians .

L` anomenada “ guerra d` espanya “ , “ guerra dels mil dies “ o “ guerra civil “ per antonomàsia - “ guerra de liberacio , segons la terminologia franquista , guanyada pels revoltats amb l` ajuda de les anomenades “ potencies de l` eix “ . Hitler es de alemanya va dur al poder al general Francisco Franco Bahamonde , un gallec que s` havia estat comandat militar de les balears. Mallorca va tenir un període en el any 1936-1939 i una percussió amb molt aspectes negatius .

LA REVOLTA DEL 19 DE JULIOL DE 1936

Mallorca , com a molts altres entrats de l` estat espanyol , la guerra civil va començar el 19 de juliol de 1936 , amb la proclamació d` un ban d` estat de guerra pel qual el general Manuel Goded , comandant militar de les balears , assumia el poder absolut a tot l` arxipèlag i en destituïa totes les autoritats civils.

La revolta , havia estat preparada des de feia temps amb tota minuciositat pels militars i els civils descontents amb el regim república , que havien format una junta - anomenada “ junta divisionaria “ representats de la infanteria , de la cavalleria , de l` artilleria.

La junta divisionária de les balears estava en contacte amb el general Emilio Mola, que dirigia els fils de la conspiració des de Pamplona , i tenia enllaços amb Madrid, Barcelona i valència. Les guarnicions i els civils compromesos de les illes balears només haurien de col·laborar a mantenir l` ordre públic fins a l` ocupació de Madrid.

El control de les illes de Mallorca , d` Eivissa i de Formentera resulta Fàcil. Els partits republicans i els grups obrers no hi tenien una implantació gaire forta i no comptaren amb el suport del governador civil de les balears.

El coronel Aurelio Díaz de Freijo , nomenat comandat militar provisional per goded mateix abans de partir cap a Barcelona , hagué de continuar exercint el comandament suprem a Mallorca .

EL DESEMBARCAMENT D` ALBERTO BAYO

L` arribada d` aviació que pogués defensar-los dels hidros republicans que des del 21 de Juliol de 1936 feren la seva aparició sobre el cel de Mallorca i n`esporuguiren la població, crearen milícies formades per persones addictes.

El càpita Alberto bayo Giroud , cap de l` aeronàutica Naval de Barcelona , que havia lluitat al Marroc i s` havia d` exiliar a Amèrica del sud i havia d` ajudar les guerrilles de fidel castro a Cuba. Se encuentra al davant d` un projecte d` ocupació de Formentera , d` Eivissa i de Mallorca que aconseguí l` aprovació del govern central , i que obtingué la cooperació del càpita de la Guardia civil valència Manuel uribarry Barrutel.

Bayo aplega un exèrcit bigarrat i poc disciplinat , format per milicians dels diversos partits que es disputaven el poder a Catalunya. Als quals s` afegiren estrangers i mallorquins republicans que havien acudit a Barcelona per a l` olimpíada popular que s` hi havia de celebrar el juliol de 1936 .

L` expedició contra Mallorca , va fer perdre als republicans l` avantatge del factor sorpresa i va obligar els militars de l` illa a extremar les mesures de precaució i a demanar ajuda a l` exterior d` una manera desesperada.

L` arribada d` assessors italians i de material bel.lic igualment Itàlia , tot plegat decisió per aconseguir el reembarcament de bayo.

La nit del 15 al 16 d` agost , les milícies de bayo , reforçades per una part de la guarnició de la guarnició de Menorca , varen sortit de maó amb una petita flota en la qual sobresortien els canoners xauen i tetuan, el torpediner T- 17 i tres submarins , a mes de diversos transports de tropes i del vaixell - Hospital marques de Comillas.

L` única acció bel.lica empresa des de mallorca en aquelles moments fou la recuperació d` Eivissa i de Formentera , el 20 de setembre , sense desparar ni un tret , atès que les milícies catalanes se n` havien retirat pocs dies abans.

França i Anglaterra es varen alarmar d` una manera extraordinària durant aquestes noticies i feren tots els possibles per allunyar bonacorsi de mallorca i per aconseguir garanties que els italians no n´ esdevindrien els amos , d` altra banda, el general Franco , que cada cop manava mes a l` espanya “ nacional “ , desitjava

l` ajuda militar dels italians , però no volia problemes internacionals , ni tenia cap interès a cadira territoris ni bases a cap potencia estrangers . Franco mateix va nomenar cap de la base devia de les balears el seu germà Ramon Franco bahamonde , amb l` encàrrec de controlar els aviadors italians que romanien a mallorca des del mes d` agost .

Itàlia va donar moltes garanties a França .

“ ELS GRANS CEMENTERIS SOTA LA LLUINA “

L` abril de 1938 va aparèixer a parís un llibre d` un gènere literari difícil de classificar , titulat les grands cimetieres sous la lluna . El seu autor era conegut escriptor francès , catòlic i de tendències dretanes , georges bernanos , que havia passat uns quants anys a mallorca , del 1934 al 1937 , hi havia redactat algunes de les obres que li havien de donar mes fama . bernamos havia estat , de bon començament , un addicte fervent a la falange i al “ moviment “ i tenia un fill que s` havia fet falangista i que havia arribat a formar part dels dragons de la muerte de bonacorsi.

L` obra de bernamos , plega de detalls que sovint tenen una gran precisió , donava tota la culpa de la duréssim repressió que s` havia abatut sobre l` illa als militars i als italians , carregava les tintes sobre el bisbe Miralles i els seus sacerdots i justificava l` actuació dels falangistes . En el fons , sentia una gran nostàlgia de la falange primitiva , segons el corrompuda pels militars revoltats , i havia heretat dels seus amics falangistes . En octubre de 1936 hi hagué múltiples consells de guerra , que s` allargaren durant uns quants anys a partir de l` abril de 1939.

Aquesta supressió de la qual eren víctimes sobretot membres dels partits d` esquerra i de les organitzacions obreres , mestres , periodistes i persones d` altres professions liberals i maçons . Havien ascendido 1.750 persones només durant els mesos de agost i setembre de 1936 . Aquesta situació duro fins al març de 1937 , quan benjumeda va substituir barrado pel tinent coronel d` artilleria Víctor ensellat Martínez , i millora encara el maig de 1937 , quan torres bastard cessa com a governador civil i fou substituït pel mes moderat Josep quint - zaforteza , cap dels tradicionalistes de mallorca i oposat a la repressió indiscriminada dels falangistes.

Durant l` estiu de 1936 es posà en marxa igualment una gran campanya contra Catalunya i els catalans , que afecta d` una manera especial els intel·lectuals mallorquins que acabaven de signar un manifest de solidaritat amb un missatge de germanor cultural entre Catalunya i mallorca redactat a Barcelona per instigació de Francesc cambó i del seu braç dret Joan estelrich . Els principals factors d`aquesta campanya foren els germans Miquel i Llorenç Vilallonga , castellanistes declarats i enemics del grup de la nostra terra i de l` associació per la cultura de mallorca.

LA INTERVENCIÓ ITALIANA I L` EQUILIBRI MEDITERRANI .

L` ajuntament del perill d` una ocupació de Mallorca pels milicians de Bayo va donar un respir a una bona part de la població de l` illa seguit amb consternació els assassinats , els incendis els saqueigs d` esglésies a Eivissa , a Menorca i a la petita zona de Mallorca que caigué a les mans dels invasors , on portocrist fou rebatejat amb el port de “ porto - Rojo “ , i l` adhesió al nou estat de coses es va fer més ferma i mes general.

Els falangistes , que en començar la guerra eren molt pocs arreu de l` illa , varen créixer en nombre i en influencia , malgrat les suspicàcies que desvetllàveu entre altres sectors dels grups dretans revoltats , entre els quals es trobava la família March.

El marqués de zayas va continuar essent-ne el cap provincial fins al 1938 , però durant els darrers mesos de 1936 l` autèntic líder de la falange mallorquina , fou el Conde Rossi , l` arconovaldo bonacorsi al qual ja ens hem referit.

L` única acció bel.lica empresa des de mallorca en aquells moments fou la recuperació d` Eivissa i de Formentera , el 20 de setembre , sense disparar ni un tret , atès que les milícies catalanes se n` havien retirat pocs dies abans .

Itàlia va donar molt sovint garanties a França i ha Anglaterra que no volia alterar l` statu quo mediterrani i que , per tant , es retiraria de mallorca tan aviat com la seva presencia no hi fos necessària . El govern de Franco va insistir , per la seva banda , en el fet que la sobirania de mallorca no era negociable i que els italians hi eren simplement uns aliats útils.

MALLORCA , BASE AERONAVAL MEDITERRANIA

Els mallorquins hi participaren no solament amb la tramesa de soldats i de material als fronts peninsulars , sinó amb la creació d` una poderosa base aeronaval que aviat tingué el control del mediterrani i sembla la mort i la desolació a molts territoris de la zona republicana provocant , com a represàlia , nous bombardeigs de l` aviació adversària , més considerables que no les febles accions dels primers mesos.

Els avions italians que possibilitaren la derrota de Bayo es mantingueren a Mallorca amb els seus pilots i els seus mecànics i foren el nucli d`un cos expedicionari Italià que hi adquirí un veritable relleu . Ens consta que ja el mes d` octubre de 1936 els bombarders italians nomenada “ aviació legionari “.

Des del començament de 1937 els italians augmentareu els seus efectius a mallorca i actuaren decididament contra Menorca i contra les costes , els ports i les comunicacions republicans , fins al punt que la primavera d` aquell any fou nomenat cap de l` aviació legionari de la península . Els bombardeigs anaren creixent en intensitat i arribaren fins a la seu del govern republicà , valència .

Segons fonts italianes de l` època , ens consta que del gener de 1937 al novembre de 1938 els aparells legionaris havien fet 19.191 vols amb un total de 29.275 hores de vol, durant els quals foren llançats 2.843.775 quilos d` explosiu , foren sostinguts 50 combats aeris i fets 1.207 reconeixements i 3.187 bombardeigs ; foren tocats 199 vaixells enemics , 32 aparells republicans abatuts en combats aeri i 22 destruïts durant el bombardeig de camps d` aviació .

A partir del gener de 1938 , sabem amb tot detall les accions fetes per l` aviació de les balears arreu de Catalunya i del país valència , i amb incursions fins a Cartagena i Almeria . Els italians lliuren mol a mallorca . La seva presencia era habitual al born .

Molt mes , discrets resultaven els alemanys de legió còndor , que des del final de 1937 actuaven amb una esquadrilla d` hidros des del port de Pollença . Mes disciplinats i mes precisos que els italians- acusats de poca valentia i de descarregar a vegades les bombes a la mar per evitar confrontacions perilloses.

Franco fins que , el 28 d` octubre de 1938 , mori en circumstancies obscures mentre volava prop de la costa brava del nord de mallorca , a l` altura de Formentor .

Aquest hidros tingueren una activitat notable per a la vigilància del Mediterrani , la localització d` unitats de la flota republicana i de vaixells mercants que s` adreçaven als ports adversaris .

D` altra banda , des del novembre de 1936 s` organitzà una base naval al port de palma , amb la cooperació dels italians , que hi mantenien constantment unitats i que en reforçaren la seguretat. Des del final d` octubre de 1936 , el creuer canàries i altres unitats de la minúscula flota “ nacional

L` octubre de 1937, hi hagué una reestructuració de les forces de mar “nacionals”. Acabada la lluita de cantàbric , tot l` esforç bel.lic fou concentrat sobre el mediterrani, amb la intenció de bloquejar la costa compresa entre la frontera francesa i Almeria . Aleshores palma passa a ésser pràcticament l` única base ”nacionals” i hi fou concentrada tota la flota disponible , ales ordres del vicealmirall francisco moreno Fernández , nomenat per Franco cap de les forces de terra , mar i aire del bloqueig mediterrani , amb resistència amb palma.

La seca arribada va posar fi a un conflicte que havia sorgit entre el comandant militar benjumeda i l` almirall bastarreche , aviat substituït pel general enrique canovas lacruz.

D` aleshores els uniformes blanes dels homes de mar i la ciutat s` omplí sovint de mariners que hi passaven unes hores de permís .

El comandament republicà mirà , sense èxit , de neutralitzar el port de palma per mitjà de bombardeigs , alguns dels quals foren especialment violents i causaren un bon nombre de víctimes , i fins i tot el març de 1938 va planejar una operació naval que resulta furtada , però que , de retop va motivar l` enfonsament del creuer balears . nombrosos morts, ferits i supervivents d` aquesta d` aquesta tràgica acció, que causà prop de vuit-cents morts , entre els quals nou fletxes navals .

El mateix març de 1938 , després de la conquesta de Gandesa , d` Alcanyís , de Vinaròs i de Benicarló , que havia canviat l` estratègia de la guerra en arribar les tropes “ nacional “ al mediterrani i dividir en dues la zona republicana . Al mateix temps havia de vetllar per les comunicacions entre palma i Vinaròs .

Al començament de març de 1939, poc abans de l` ocupació de Cartagena , es decidí la dissolució de la flota de bloqueig tan aviat com aquest port fos conquistat.

LA DIÀSPORA REPUBLICANA

No tots els mallorquins d` esquerra foren empresonats o afusellats . Els mallorquins residents a Barcelona varen crear diversos organismes per ajudar-se mútuament i per relacionar-se segons les anitats polítiques i vàrem organitzar algunes activitats a Barcelona mateix i fins i tot a Madrid.

Molts d` aquests mallorquins , que no podien tornar a mallorca si no volien ésser represaliats immediatament varen escollir de grat o per força el camí de l` exili en acabar la guerra i en algun cas varen lluitar contra els alemanys a França durant la segona guerra mundial .

LA VIDA QUOTIDIANA

Encara que l` illa de mallorca no sofrís tant els estralls de la guerra com altres entrats de l` estat , entre 1936 i el 1939 la vida hi esdevingué especialment penosa .

Altres morts i ferits . Durant els primers moments del 19 de juliol ja hi hagué falangistes i militars morts a Palma , per un error degut al nervisionisme dels uns i dels altres , entre els quals el mític Joan bàrbara .

Des de 1936 mateix i sobretot a partir de 1937 , voluntaris i soldats mallorquins lluitaren als fronts peninsular.

La població mallorquina de mes a mes , va haver de viure en circumstancies excepcionals , sense un lligam directe amb la resta de la Aznar “ nacional “ fins a la conquista de Vinaròs , el 1938 , i dependent en una bona part de coses de l` ajuda dels vaixells italians i alemanys .

L` atur i la misèria vàrem ésser pal·liats amb obres publiques i amb la beneficencia,privada , d` institucions d` església i dela falange , que organitza uns menjadors d`esglesia i de la falange , que organitza uns menjadors econòmics i posa en marxa l` anomenat auxili social.

Una bona part de la població fou enquadrada en les noves estructures laborals creades a imitació de les italianes i en diverses organitzacions falangistes , imitades.

Indice

Pagina 1 : introducció , la revolta del 19 de juliol de 1936

Pagina 2 : El desembarcament d` Alberto Bayo

Pagina 3 : Els grans cementeris sota la lluina

Pagina 4 : la intervenció italiana i l` equilibri mediterrani, mallorca , base aeronaval mediterrania

Pagina 5 : La diàspora republicana , la vida quotidiana