MACBA

Art contemporani. Barcelona. Catalunya. Museu. Art. Exposicions. Distribució

  • Enviado por: Rafols
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

2.- MUSEU TRADICIONAL I MUSEU REFORMAT

El model de museu que proposa el MACBA es caracteritza per ser una tipologia innovadora dins dels models museístics vigents. Parlem d'un model tradicional i d'un model reformat, exemplificant, podriem considerar un museu tradicional al Museu del Prado i el reformat al MACBA.

El MACBA, “Museu d'art contemporani de Barcelona”, és un espai dinàmic, obert a la ciutat i integrador del seu entorn, així com dels visitants, ja sigui dins de l'edifici o de fora. Això s'aconsegueix gràcies a que la façana exterior és de vidre, i connecta l'espai interior i l'exterior. El Macba funciona com una obra d'art contenedora de més obres d'art, una concepció diferent al del museu tradicional, ja que aquest només es limita a exposar l'obra, l'edifici en sí hi té poc a veure, per tant podem dir que el MACBA com a model de museu reformat respòn a les característiques que esmenta T. Sola en la seva anàlisi de museus. El museu reformat contempla l'edifici com a centre de l'acció, i el MACBA ho és, a més va ésser construit com a reclam de la ciutat de Barcelona i com a centre de l'art català contemporani. La seva situació dins del pla urbanístic de Barcelona no és en va, s'ha volgut rehabilitar una zona de la Barcelona marginal, el Raval, però només ha aconseguit “netejar” els voltants dels terrenys on ha estat ubicat. La façana, com abans s'ha esmentat, proposa un diàleg amb el paisatge immediat del seus voltants, integrant-se així en la ciutat i amb els ciutadans. Gràcies a la façana de vidre es pot contemplar la rampa per on pugen els espectadors del museu i aquests contemplar la plaça on s'ubica l'edifici.

Físicament el museu s'obre al públic i a la ciutat, però en realitat no contempla activitats per a tot el públic, l'oferta és dirigida a un tipus d'espectador concret, familiaritzat amb l'art. El fons d'art del MACBA és constituit, bàsicament, per obres d'art català contemporani dels últims anys, aquesta línia condiciona l'espectador, ja que per al profà en la matèria és difícil de comprendre.

El MACBA com a museu reformat és dinàmic en tant a les activitats que hi desenvolupa com en la gran variació d'exposicions temporals que hi passen al llarg de l'any, la informació sobre les activitats trimestrals del museu s'edita en l'agenda (trimestral) a disposició del públic tant a la recepció del mateix museu com a la recepció de la biblioteca i en la biblioteca mateix.

Es desenvolupen activitats paralel.les a les exposicions tals com l'apropament del públic a l'obra (insuficient i generalment només a les exposicions temporals) o cursos i seminaris enfocats cap a persones versades en la matèria. Les visites guiades són els dissabtes a les sis i els diumenges a les onze, concertades prèviament això implica un apropament gairebé nul per al públic que acudeixi al MACBA, ja que com abans hem esmentat, l'obra que s'hi exposa és contemporània i és difícil de comprendre per al profà en la matèria, encara que a l'última exposició de Perejaume s'ha habilitat una sala de lectura amb bibliografia de l'artista, fulls al començament de les exposicions amb la ressenya de l'obra exposada, a més de suport multimèdia (un ordinador i una entrevista amb l'autor projectada en video).

Com a museu reformat introdueix la tecnologia com a suport per a transformar

la visió de l'art, per arribar al públic, encara que en el cas del MACBA no és del

tot suficient, ja que els antics informadors de sala han estat substituits per

guàrdies jurats amb l'única missió de vigilància, que s'aguditza en les exposicions temporals.

D'altra banda es podria entendre aquesta actitud poc educativa en el sentit de que el museu reformat pretén establir un diàleg amb el present, ja que no hi ha prou distància històrica com per avaluar l'obra dels últims trenta anys, és aquest un dels puntals del museu reformat, pretén acostar el públic a l'obra sense implicarse en un judici, però això no implica la desinformació existent al museu.

Arquitectònicament parlant, el MACBA és un museu poc funcional, tant des del punt de vista del trasllat de l'obra per dins del museu, passant per factors que dificulten la conservació de l'obra fins a elements que condicionen l'espai expositiu. Els ascensors que permeten l'entrada de l'obra a les sales estàn integrats moltes vegades amb els envans que configuren l'espai d'exposició, per tant l'envà on està ubicat l'ascensor queda inutilitzat per a exposar, i crea un buit dins la sala, l'exposició queda tallada, i no només per aquest factor, sinó que la distribució de l'exposició temporal pot estar dividida en diferents parts sense tenir una connexió arquitectònica lògica, i això en dificulta la plena apreciació. Generalment les sales són espais tancats, en contrast amb el centre del museu i la seva concepció general d'estar obert a la ciutat. La llum que entra per la façana principal matitza perfectament el blanc de les parets, però dificulta la conservació de l'obra, el control de temperatura i la humitat del museu.

Per paliar aquests efectes negatius, s'accentúa la refrigeració de les sales d'exposició, tant temporals com permanent, la diferència de temperatura s'accentúa quan l'espectador es dirigeix cap a l'espai central, on incideix el sol directament del brise-soleil.

3.- CONCLUSIONS

El Macba respòn a alguns qualificatius dels corresponents al museu reformat, però no oculta molts errors gravíssims en el tema expositiu i funcional de l'edifici. Malgrat tot, manté un diàleg coherent amb la línia que vol donar de museu contenidor de l'art català contemporani, comptant amb el risc que comporta l'evaluació del present. Es conceb l'edifici com a centre de l'acció, l'obra d'art més important del Macba és el propi edifici, funcionalment té moltes deficiències que dificulten la comprensió de l'obra i la seva conservació.

Vídeos relacionados