La segona republica y la guerra civil

Historia de España # Bieni reformador. Cop d'Estat. Franquisme

  • Enviado por: Amiaire
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 21 páginas
publicidad
publicidad

T.1 LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL

1.1 Introducció a la història contemporània de Catalunya

Espanya com a estat, es un estat modern. Com a estat autoritari neix a l'edat moderna. Comencen a ser un pais independent, a partir de la guerra se succesió. Desapareix aquesta coonfederació d'estats. Un estat centralista i unitari. L'estat del segle XVIII, els Borbons, estat centralista, unitari, absolutista. Per a Catalunya seria un segle de decadència: desapareix la Generalitat, es persegueix el català...

El segle XIX, a nivell d'Europa comença a produir algunes transformacions importants:

  • De tipus econòmic; la resolució industrial. El pas d'un economia agricola,

una de tipus capitalista , de tipus feudal.

  • De tipus politic; la revolució francesa, es la primera d'un seguit de

revolucions, que portara d'un sistema absolutista a un liberal. Això s'inicia

a Europa central.

Son transformacions en que la seva aplicació a vegades són complicades. S'oposen els que surten perjudicats, a això sortien perjudicats els privilegiats de l'antic regim.

En el cas de l'Estat de l'Estat Espanyol es de lluita per què es produeixin aquests canvis. El segle XIX serà un segle de conflicte, de guerres civils...

A Catalunya, al segle XIX, es un segle de renaixença, de recuparació.

Quan es parla de renaixença, es parla d'un triple procés:

  • Econòmic: Catalunya es va industrialitzar. Es coneguda com la fàbrica

d'Espanya.

  • Cultural: Comencen a apareixer alguns escriptors de la lengua i cultura

catalana.

Narrativa: Narcís Oller, Poesia: Àngels Guimerà, Filosofia: Jaume Balmes,

Historiador: Milà i Fontanals, Filòleg: Pompeu Fabra

També va haver-hi una recupareció de les universitats, especialment en

la universitat de Barcelona.

  • Política: Consisteix en la reclamació d'un cert autogobern per a Catalunya. Els goberns de l'Estat Espanyol, no estaven disposats a acceptar les institucions de Catalunya.

Hi ha una certa recuperació política, amb la creació de: Mancomunitats

de Catalunya, 1414-1423. Serà presidida per Enric Prat de la Riba.

Mancomunitat de Catalunya: Van deixar que les 4 comunitats s'uneixin.

Reinaixença política dels països catalans.

A nivell espanyol la transformacion del país es complicada, tant econòmi-cament com politicament.

  • Economicament; n'hi havia poca burgesia. L'única burgesia que hi havia

era catalana. Al llarg del segle XIX, desapareix l'estructura estamental

(societat dividida en estaments; burgesia, pagesia...) Encara que la

societat es dividida en camperols i societat alta.

  • Politicament: Hi ha intents d'introduir el liberalisme , encara que costa. Hi

ha periodes que si que s'instala, però aquests intents no triunfen, per que

quan es fa un intint democratitzadorl, els privilegiats s'oposen. I aquests s'oposaben amb l'exercit, a través de cops d'Estats, rebelions...

A més a més l'exercit es una aïna per contralr les clases més desfavorides. Cada cop que hi ha una revolta obrera, els privilegiats criden a l'exercit.

Al camp hi havia molta conflictivitat, en comptes de solucionar el problema, es reprimia.

Al segle XIX, es crea la guardia civil, es crea per controlar les zones rurals, era un cos de l'exercit. Aquella situació de conflicte s'allarga durant tot el segle XIX. L'inic del segle XX, es igual. De fet, a inicis del segle XX, es produeix un cop militar, donant lloc a una dictadura que es produeix del 1923-1931. Es la disctadura de Miguel Primo de Ribera. Aquesta dictadura contaba amb el soport dels privilegiats i el rei. Un dels més privilegiats al segle XX són els Borbons.

El rei en aquests periodes (1923-1931) es Alfons XIII (avi de l'actual rei).

L'Espanya, al principi del segle XX, es un desastre, perque té grans problemes de tipus economic, es un estat de tipus arcaic, amb molta agricultura.

-El segon problema: L'estat espanyol, continua sent un estat centralista, això creà unes certes tensions.

-El tercer conflicte: A nivell cultural, els més baixos de tota Europa.

-Quart problema: El paper de l'església, tenia molt poder, i sempre estava al servei dels rics.

Cinquè problema: L'estat Espanyol, es un estat de pressó, a l'estat Espanyol la gent no pot exegir els seus drets per po a que l'exercit el reprimís.

La segona república es un intent d'arreglar això, per que alguns privilegiats s'oposen.

La situació política del segle XX; Espanya era una monarquia parlamentaria (monarca més parlament ), no existia la democràcia plena, el sofragi no existia encara la democràcia plena, el sofragi era sencetari (no era universal) Universal vol dir que podia votar tothom. Sencetari, vol dir que no pot votar tothom, només es podia votar amb un cert nivell de riqueses. No només votaba una petita part de la població, si no que sovint eren manipulades.

A més a més, no resollia cap dels cinc problemes. Amb la qual cosa el decontentiment de la gent que era mayor. Els Sindicats d'obrers ere més nombrosos. Hi havia dos grans sindicats:

CNT: Confederació Nacional de Treballadors. (societat sense estat)

UGT: Unió General de Treballadors. (sindicat lligat a un partit, el PSOE )

I a nivell nacionalista a Catalunya, era més fort, demanaba autonomia, gobern...

Al principi del segle XX, a Catalunya, exixtien dos partits nacionalistes:

-Partit nacionalista (de dretes)

-Esquerra repúblicana de Catalunya (d'esquerres)

I per part dels privilegiats, hi havia una certa per les demandes d'aquestes obres.

El camp començaven ha haver-hi més problemes, reclamen els seus drets. L'alta burgesia tenen por, i promoven a fer un cop d'Estat, per tal d'instal·lar una dictadura militar. El lider serà un militar: Miguel Primo de Ribera.

Amb aquest cop d'estat s'iniciarà una dictadura del 1923-1931. Tindrà el suport de l amonarquia, en aquest moment el rei serà Alfons XII.

No es van resoldre cap dels problemes, ja que els reprimia.

De fet la dictadura va durar basicament fins el 1930, ja que Miguel dimiteix, com que no es solucionable cap dels problemes la gent comença a estar farta d'ell.

Llavors el monarca, posa un altre lider, el General Berenguer, que ho plega. La gent ya estaba farta de ell. Després de Berenguer, be un altre. Admirante Aznar. Convoca eleccion municipals (de l'alcelde) aqueste eleccions vn ser a l'abril de 1931. Aquestes eleccions la gent va votar la monarquia. A totes les ciutats espanyoles van guanyar les candidatures republicanes, volen un radical. A Catalunya, el triomf va etsar per esquerra republicana de Catalunya. Després de les eleccions el rei Alfons XIII, s'exilia, marxa d'Espanya.

1.2 L'adveniment de la república

En la decada de 1930, es va produir una crisi econòmica als Estats Units d'Amèrica que va afectar, a bona part dels països europeus. Aquesta crisi va provocar un augment en l'atur , de la pobresa, i de la fam. Va afectar als treballadors i a la clase mitjana. A la resta del món es la que es produeix amb més intensitat.

Espanya, i en especial Catalunya, van veure disminuir la producció industrial i agricola, al segle XX.

Coincidin amb aquesta crisi econòmica interior es va proclamar a l'Estat Espanyol, la Segona República, que va tenir el suport de les clases mitjanes i una bona part de la clase obrera. El grans propietaris de terres, els industrials, els dirigents de l'esglèsia catòlica... es van oposar a aquest nou règim republicà.

El 14 d'abril de 1931, va ser proclamada la Segon República Espanyola. El canvi de règim es va fer d'una manera pacifica, després de la derrota electoral dels partits monarquis, esdevingudes al 12 d'abril.

Per a molts ciutadans espanyols la República significava l'inici d'un periòde esperançador de reformes democràtiques. Sota la presència de Niceto Alcalá Zamora, primarament, i de Manuel Azaña, després, els governs republicans de 1931-1933, i de febrer-juliol del 1936, es van esfonçar per aplicar un programa modernitzador del país.

Al mes de juny de 1931, es va redactar l'Estatut d'Autonommia, anomenat de Núriam per què allí es van reunir els potents catalans, també es van celebrar les eleccions generals, guanyades pels partits de centre i d'esquerra; a l'agost, l'Estatut de Núria va ser aprovat a Catalunya per referendum: i el desembre es va aprobar la Constitució repúblicana, i Alcalà Zamora ocupà la presidència de la República.

1.3 Les fases de la segona república.

*Bieni reformador (1931-1933)

La segon república representa un intent de modernitzar Espanya, de reformar l''stat, de democratitzar, de treure Espanya al desenvolupament. Proclamatització de la República, enseguida es van convocar eleccion amb sufragi universal, podern votar les dones. Surten guanyant els partits d'esquerres, 250 diputats:

  • Dretes moderats, 100 diputats.

  • Extrema dretes, 80 diputats.

  • Esquerra republicana catalana, 30 diputats.

  • Partit nacional bacs, 14 diputats.

El primer president el gobern de la República Espanyola, Manuel Azaña, i el rpesident de la Rapública Vicel Alcalá Zamora.

Aquest nou gobern, el primer que va fer, va redactar una constitució per a Espanya. La Constitució espanyola de 1931, era una constitució de sufragi nacional, drets i deures per a tothom, la plurinalitat de l'Estat Espanyol (diferents idiomes, cultures...), institució progresista moderna. Un cop feta la contitució, el gobern d'esquerres decideix resoldre els problemes que tenia Espanya.

Reformes d'aquest gobern:

- Reforma religiosa; l'Esta espanyol era l'únic estat d'Europa on no exixistia una separació entre l'estat i l'esglèsia. Era obligatori ser cristià.

L'esglèsia tenia molt de poder econòmic (propietats), poder de tipus educatius. L'esglèsia era al servei dels poderosos, dels privilegiats.

La reforma ve consistir:

En la separació de l'esgèsia i estat. Un estat laic, cadascú pot creure en el que vulgui i a altre mesure. Prohibir a l'esglèsia a dedicar-se a activitats lucratives, de negociació.

I de l'escola, aquesta reforma va crear un descontetiment a l'esglèsia, els bisbes, arquebisbes... es van dedicar a condemnar a l'esglèsia.

-Reforma militar: L'exercit espanyol era molt anticuat. Exeptuant l'exercit que estaba a al Marroc. Era un exercit amb poca tradició democràtica.

La gent que es reboltaba estaba al carrer- es van oposar a la república.

A l'any 1930, per cada militar cap, li correponien tres soldats.

La reforma s'havia de fer amb molt de tacte, per què no s'enfadessin els militars. Es va porposar a tots els comandants, que pleguessin i segueixin cobrant. Aquesta mesura va donar resultat. De 170 generals, que hi havia 80 es van retirar. De 14.000 caps, van plegar 8650.

Tot i que la prudencia que es va utilitzar per la reforma, els militars es van queixar.

Al 1932, els militars van intentar fer un cop d'estat, San Jurjo era el cap.

-Reforma de les autonomies, de l'estructiura de l'estat: L'estat espanyol es un estat plurinacional, però això no etsab reconegut. L'Estat espanyol era un estat centralista. Aquesta reforma consistia; en a les 4 nacions autonomes a l'estat espanyol.

Així doncs Catlunya té l'estatut d'autonomis aprobat a setembre de 1932. Euskadi també té aquest estatut d'autonomis al 1936.

A Galicia va esclatar la guerra, durant l'estatut.

Catalunya recuperaba una institució de gobenr propia.

El primer president d'aquesta generalitat va ser Francesc Masià, i el successor Lluís Company, aquest president va ser fugejat pels feixistes.

La reforma va ser rebuda:

Hi havia grans sectors que no la veeien amb bons ulls.

Molta gent es va oposar, sobretot els militars. Això era d'esperar, però alguns membres de l'estat es van oposar.

-Reforma educativa: la situació d'Espanya, en un 33% de la població era analfabeta. La meitat de la població infantil de l'estat espanyol no etsaba escolaritzada (fills d'obrers, camperols...). això donaba com a resultat un país retessat. Les poques escoles que hi havieneren de l'esglèsia.

-Reforma de la constitució: A l'any 1931, a Espanya l'escola serà única.

-Educació primaria obligatoria.

-Evolució de les diferencies (mateixes asignatures..)

-Garantir la formació del profesorat, i que l'estat sigui responsable de vetjar per la formació.

A la pràctica va construir moltes escoles. E svan crear misions pedagogi- ques, intentaven portar la cultura a les zones rurals. Això va tindre la contradicció de molta gent.

-Reforma agraria: al 1930, 10.000 families tenien el 50% de la terra conreable, paral·lament 2.000.000 de pagesos es repartien el 50% de la terra conreable. 200.000 de persones que es dedicaven a l'agricultua no tenien terres. l'Estat Espanyol es molt agrícola, la terra està mol mal repartida. D'aqueste 10.000 families unes poques tenen grans parts de la terra, a aquestes persones se'ls anomenaba: “los grandes de España”.

Gran part d'aqueste terres que eren conreables, no s'utilitzaven.

200.000 camperols tenien terres, però eres llogades, eres jornalers, els jornalers cobraven una 3º part del sou mitjà d'aquesta època.

En el camp espanyol, es pasaba molta gana, però a més a més, el problema agrari era que l'agricultura era arcaica, es produia molt poc. Era un agricultura de subsistència. Què l'agricultua fos tan arcaica, era un fre per a l`industria. L'indústria catalana necessitaba compradors. La part dels compradors eres de fora del país, es practicaba molt l'exportació.

A la Ctalunya d'aquella època el balt, es compraba a Rusia. Està clar que reformar tot això. Calia fer un millot repartiment de les terres.

La reforma agraria va constar de molts decrets:

-Condiciosn laborlas per als treballadors:

-Una jornada laboral

-Un salari mínim.

-Contactes d'adarrement (el tros de terra lloat) fos fixe.

Va començar la reforma a fons. Millor repartiment de la terra.

A “los grandes de España” se'ls expropiaba la terra que no tenien cultibada, i era donada als pagesos, se'ls expropiaba sense donar-li's cap indemnització. N'hi havia algunes terres que s'expropiaben però pagant.

-Resultat de la reforma:

Transformar l'economia espanyola. La reforma va comptar amb l'oposició dels privilegiats. Però a més a més, la reforma va trobar l'oposició d'alguns camperols. Gran part dels camperols vivien amb molta il·lusió aquesta reforma, per què pensaben que cambiarien, però aquesta reforma va ser molt lenta. Això va causar la gran impaciència, però com era molt lent es veien dessabuts, especialment els jornalers andalusos. Molts camperols van acabar prenent la justicia per la seva mà, van asaltar terres dels terratinents per eliminar els latifundis. I en alguns casos van matar als propietaris.

Un dels casos més coneguts:

L'episodi de les tres Cases Viejas, els pagesos es van carregar tot. Van acabar amb la vida de moltes persones.

Això converteix el primer intent de reformaa l'estat espayol, democratització, descentralització. Tot això en un context internacional molt greu. Això xoca amb els interesos d'aquells que es beneficien dels terratinents.

Una reforma d'auqest tipus desgasta molt al gobern. Sobretot per l'oposició que va trobar.

*Bieni negre 1933-1936

A mesura que es naven fent les 5 reformes, les clases altes i mitjes, es van anant oposant a la política del gobern.

Algun pensaba que això ho podia cambiar tot. Cap a l'any 1933, un nombre elevat del camperols que havien rebut amb molta il·lusió aquests canvis de reforma, sobretot l'agrari. Amb la qual cosa el gobern va obtar per dimitir.

En convoca noves eleccion, els partits d'esquerres, es presenten per separta. En canvo els partits de dretes, aconsegueixen fer una qualició: CEDA (partit radical de dretes autonomes).

Altre partit més moderat de dretes: PR (partit radical).

Però a més a més, on aquestes eleccions els gran sindicat espanyol d'aquest moment era la FRT.

Aquest sindicat cridar els seus afiliats, a que la república que s'astringuin. Diuen que la república no a de de ser un gobern burgés.

Al 1933, guanyen els partits de dretes.

En alguns casos es van desfer les reformes, i es van parar.

Ex: Tota la terra que va apropiar, va tornar als seus propietaris.

El gobern de drtes cada cop tenia més conflicte amb la generació, volia tornar al centralisme.

Això va anant generah tensió. En aquest moment el gobern estaba en mans del partit radical: Alejandro Lerreboux. La CEDA no estba al gobern, estaba gobernada per Gil Robles, cada cop era un partit més d'extrama dreta- atacaba la pròpia demòcracia. Cap als anys 30, Hittler arribà al poder a Alemanya, s'està escampant el fascisme per Europa.

La CEDA, cada cop sembla un gobern més feixiste. La gent te por a que a Espanya pasi el mateix que als altres peisos. Aquesta es posa més real, a les clases baixes. Aquesta tensió finalmet va esclatar, l'octubre de 1934, en el gobern van entrar alguns ministres de la CEDA. Davant la qual cosa, les persones es van espantar. Els treballadors van fer vaga. La rtesposta va estar la repressió, la reacció del gobern va declarar l'estat en guerra.

Ex: Màxima autoritat l'exercit.

Això va fer fracassar la vaga. Excepte de dos jocs, la vaga es va convertir en una rebolta, es coneix com: els fets d'octubre.

Aquests jocs són: Catalunya, i Asturies.

A Catalunya, la rebolta va ser en contra de la tendència feixista del gobern . va ser per defensar la Generalitat, l'autonomia... En aquell moment el president de la Generalitat, era Lluís Company.

Lluís el que va fer va ser, proclamar la dependència de Ctalunya, dins del gobern espanyol. La resposta de l'autoritat va ser de guerra, treure l'exercit al carrer. Lluís Company, va ser empresonat, la Generalitat va ser abolida.

A Asturies la rebolta va ser més agresiva, els protagonistes són els miners. Aquests dominen els explosius. Va haber un enfrontament físic entre el gobern, exercit... i miners. La resposta del gobern va se enviar a l'exercit del Marroc. En aquest moment, era comandat per Francisco Franco, conegut com: “el carnicero de Asturias”, l'exercit no només va fer la rebolta, si no que també va fer unes execucions. La informació que tenia la població espanyola ,era limitada, era censurada.

El moviment i la represió eren molt dures. Dos anys després, 1936, esclata la guerra civil. Després dels fets del 1934, el gobern era de dretes. Després del succeit a Asturies, el general Franco, va ser ascendit a cap del gobern espanyol. La política cada cop era més de dretes. El gobern va caure en alguns escandols d'enriquiment. El president de la república Niceto Alcalà Zamora, veient la república, ell va obligar al gobern a dissolir-se. Convocà noves eleccions, al 1935. A l'any 1936 es van convocar noves eleccions.

1.4 Del cop d'estat a la guerra civil

Aquestes eleccions del 1936, els grups més progesistes, van apendre de l'error i es van presentar formant un únic país que rea el front popular, era format per dos partits, comunista, republicans, d'esquerres moderada.

A Ctalunya era anomenat front d'esquerra. Les dretes també van fer un intent d'unir-se, al voltant d'un partit anomat: Buque Nacional. Hi havia un altre partit que era Falange Español, aquesta era clarament feixista, era gobernat per Jose Antonio Primo de Ribera. La CNT no participaba en el front popular, va dir que anessin a votar. El resultat de les eleccions: Victoria clara de la gran qualició d'esquerres. Els partits de dretes queden a un segon joc, i el partit feixista ve treure 0. El front popular era retornar la política de reforma del primer bieni, i va treiure a la gent de presó.

Desde el dia següent de la victoria d'esquerres, els de dretes comencen a fer plans per un cop d'estat, ja que no han pogut guanyar democràticament. Després de la victoria, Manuel Azaña, president de la república, presidetn del gobern Santiago Casarn Quiroga.

Es produeix una guerra civil a Espanya per qupe la república havia estat un intent de modernitzar el país , i aquest intent beneficiaba a aquasi tots, i els privilegiats es sentien amenaçats. A partir de la victoria del front popular al 1935, aquest grup de privilegiats comencen a fer un pla contra la república (el gobern), decideixen abandonar la democràcia.

Auqest cop d'estat tenia que ser dut a terme pels militars. L'idoleg, era un general Emilio Mola, i el lider del cop d'Estat tenia que ser el General San Jurjo. El cop d'estat estaba planificat com a molts que s'havian fet abans, cambiar la situació en dues setmanes. El que pasa que el projecte de la república tenia molt de suport entre la gent. La inmensa major part dels espanyols havien asumit la reforma del pais, les clases mitjanes, petites burgesies. Fins i tot una part de l'exercit. Per tant tots aquests grups es van oposar al cop d'estat. Llavors aquest cop d'Estat va fracassar, però va deribar en una guerra.

Causes desencadenants: Als militars les hi faltaben excuses, i la van tindre al juliol del 1935, quan van matar a Castillo.

Aquest cop d'estat va començar a diversos punts d'Espanya el 18 de juliol de 1936. Va començar a: Marroc, Canaries, Pamplona i Sevilla.

El triomg o fracàs del cop d'estat, depenia del que passes a les ciutats importants,

A Barcelona, milers de catalans, amb el suport de de la guardia d'asalt es van oposar al cop d'estat, es van armar i van lluitar a Madrid, l'exercit majoritariament es va adaptar a la república.

Al cap d'uns dies, es va veure que el cop d'estat va fracassar. Totes les zones industrialitzadeses van mantenir fidels a la república. Les conques mineres (Asturies), també es van mantenir fidels a la república.

El territori que es va quedar fidel a la república era superior. En canvi a la zona controlada pels militars, era menor, però la situació militar era més faborable, la major part de l'exercit d'Espanya era adaptar a la república. Contaben amb el control de l'exercit d'Àfrica, fidels a la república, era una part de l'exercit; aviació, marina, es van mantenir fidels a la república. Hi havia una certa superioritat en el bandol republicà. La situació va deribar una guerra llarga, perdida per els republicans.

Això va succeir per:

-El paper de l'ajuda internacional. La guerra civilEsoanyola, no nomé sva ser espanyola.

Van demanar ajuda als altres països. Els militars també. No només els republicans. L'exercit del Marroc, no podia creuar l'Estret, era comandat per Franco. Va recorrer a Hittler i Musolini, van enviar avions, per transportar als militars.

Davant de l'intervanció dels països estarngers es va decidir fer una trobada per arreglarel problema que succeia a Espanya. Hi van anar molt països:

-Italia -França

-Urrs (Rusisa) - Anglaterra,

d'aquesta reunió e sva pendre l'acord de no intervenir en la guerra civil Espanyola. A més a més, aquest pacte des del mateix dia de l'asignatura Alemanya i Italia, no el van respctar mai. Van començar a manar soldats, armes... en ajuda del bandol reboltat. Els francesos, anglesos... en això no es vam ficar.

El bandol militar rebia bandols i armes de Hittler. Franco cada cop tenia mé simportancia al bandol reboltat, i aquest bandol fos feixista.

El bandol franquista o feixista, va rebre al llarg del tres anys de guerra l'ajuda d'Italia i Almanya. Per part d'Itali, va rebre ajuda human, i per part d'Alemnya va rebre armes.

A la república democtratica no va ser ajudat per ningú, cap pais va enviar tropes, però van ajudar en material... laURS (Unió Sovietica), vn decidir vendre ajuda. Mèxic també va ajudar desde el principi a Espanya.

Va haver molta gent que va lluitar al costat de la república. Milers de persones voluntaris/es van lluitar. Es coneix amb el nom de: les brigades internacionals.

Eren civils de molts paiso, van decidir vindre a lluitar, per que existia el convenciment de que si triomfaba el feixisme, podri ser el principi, per la resta dels paisos europeus.

Les causes són:

-Per un banda està l'exercit, i per l'altres el suport humà. La diferencia militar era gran, i per cupa d'altres països encara augmentà més. I d'altre banda hi havia militars, i majoritariament civils, aturant a un exercit profesional.

-Es la desunió interna del bandol reoublicà. Quan els militars ven utilitzar una excusa per fer el cop d'estat. El cop d'estat no només evitaba una revolució, si no que la va fer esclatar. Allà on el cop d'estat es va aturar, va esclatar una revolució: Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó.

El cop d'estat va ser aturat pels treballadors.

D'aquesta manera trobem que a la guerra civil hi ha tres models en lluita:

-Model democràtic: política democràtica. Però economicament, sistema capitalista; ERC, PCE.

-Denocràcia: Sistema econòmic socialisme (propietat privada abolida) PSOE, CNT,

en produeix una divisií ideologica en el bandol republicà: entre seguir amb la revolució, i aturar la revolució.

Les raons per les quals volen seguir amb la revolució:

  • Per que creuien que la gent pot cambiar la situació-

Raons per les quals es vol aturar la revolució:

  • Primer havia que guanyar la guerra. I després actuar segons convingui. Partits moderats.

Els partits socialistes són partidaris de la revolució els partits més moderats. El PCE, obeïs als rusos, aturaba la revolució, Stanli volia aturar la revolució a Espanya per que no li interesaba estar enfrontat amb els països capitalistes.

La posició contrarevolucionaria, es minoritaria, però es el partit comunista: URSS. Aquest enfronatment no nomé va estar ideològic, si no també físic. Ve estar entre els republicans.

Finalment es va imposar la teoria d'aturar la revolució, i concentrar-se en la guerra.

5.1 l'Evolució de la guerra civil

*L'esclat de la guerra

La guerra era entre dos bàndols, el republicà i el insurrecte (franquista). Aquesta guerra civil va esclatar el 17 de juliol de 1936 i va acabar l'abril de 1939.

*La política europea i la guerra d'Espanya

EL bàndol insurrecte tenia l'ajud militar d'Alemanya i Italia i una petita asist'encia de Portugal, i el bàndol republicà es va haver de conformar amb material bèl.lic comprat a l'URSS i la presencia de les Brigades Internacionals, formades per simpatitzants antifeixistes procedents de diveros paisos de América i Europa, peò el nombre de brigadistes a ser molt reduït i no es pot comparar amb l'ajud material i logístic d'Alemanya i Italia al bàndol franquista.

* La revolució a la zona republicana

Durant els primers mesos de la guerra, la zona republicana va viure un gran desgarvell com a conseqüència de la resposta dels sindicats i petits obrers al cop d'Estat.

La victoria contra els revoltats animà les organitzacions obreres i camperoles a dur a terme les seves idees revolucionàries. Totes aquestes coses, per suposat, es van fer per mitjà de la violencia.

*L'organització a la zona nacional

La zona controlada pels militars insurrectes no hi va haver cap desgravell social semblant, i la jerarquia militar es va imposar amb una disciplina absoluta.

Els generals insurrectes es van convertir en el poder màxim, tant civil com militar, i des de l'1 d'octubre de 1936 el general Franco esdevingué Generalíssim dels exercits.

De bon començament, s'eleborà un conjunt de lleis que tenien com a base els principis ideològics del moviment feixista anomenat Falange Española.

Políticament, el genral Franco va aconseguir unificar les forces les forces que donaven suport al cop d'Estat (falangistes, tradicionalistes i monàrquics) en un partit únic anomenat FET y de la JONS del qual es va autonimenar cap suprem

Els grans propietaris, terratinets, etc., donavem suport al règim militar.

La violencia al bàndol insurrecte va ser tant o més terrible que al bàndol republicà.

*L'evolució militar i la fi de la guerra

La iniciativa militar gairebé sempre va estar en mans dels insurrectes. En la primera fase van unir Andalucía amb Castella, des de Sevilla i per Extremedura. Van conquerir toledo i es van veure frenats a Madrid. Malgrat els atacs soferts la capital es va resistir fins al març de 1939.

En una segona fase, les tropes franquistes, tot i la resistencia que hi van trobar, van ocupar el País Basc, Astúries i Cantabria. Al final de l'any 1937, la guerra ja era totalment favorable a les tropes franquistes.

En un intent de canviar la situació, la República va decidir recuperar Terol. Les tropes insurrectes, en resposta, van organitzar una ofensiva que va ensorrar el front d'Aragó: van arribar fins a Lleida i, per la riba del delta de l'Ebre, fins a la Mediterrània. El territori republicà quedava dividit en dos.

A partir del desembre de 1938, Franco va iniciar la conquesta de
Catalunya, que gairebé va ser un passeig militar. El gener de 1939 ocupà Barcelona i, al febrer, el seu exèrcit arribava a la frontera francesa.

En caure la ciutat de Barcelona, prop de 500000 persones enfilaren, caminant, la ruta cap a la frontera francesa per por de les represàlies.

Activitats

(PAG 47,48,49)

  • Digues quins del trets següents caracteritzen millor la crisi de la dècada de 1930. Després argumenta les raons per les quals has fet la tria.

  • Atur elevat

  • b) Pobresa

  • Disminució de la producció industrial

  • h) Reducció de les exportacions

    A la década del 1930 es va produïr una crisi econòmica, que això va provocar un atur elevat, pobresa i molta fam.

  • Elabora un fris cronològic a escala del esdeveniments de l'any 1931.

  • Elabora un gràfic de barres a partir de les dades del quadre següent, que mostra la distrubució de la població activa per sector a cataluna i Espanya l'any 1930.

  • Llegeix les dues fonts següents i després fes les activitats que trobaràs a continuació.

  • Quina és la temàtica comuna de les tres fonts?

  • L'Estatut d'autonomia a Catalunya.

  • Tenen cap punt de coincidència? En què es diferencien?

  • Que la font 1 i la font 2 són feixistes.

    Cadascú volia un tipus de llengua. La llengua espanyola és la predominant.

  • La temàtica que plantegen ¿es vigent en l'actualitat? Argumenta la resposta.

  • Si, els catalans reclamen l'autogovern, la meyor part del que es presenta a Catalunya sigui en català, però n'hi ha gent que no està d'acord.

  • Llegeix amb molta atenció el text següent i després fes les activitats que trobaràs a continuació.

  • Posa un Titol a aquest text mirant que tingui relació amb el contingut.

  • Catalunya perd l'identitat.

  • Digues quina és la idea principal del fragment que has llegit.

  • Catalunya va perdre el seu autogovern, també la llengua catalana.

    El nou règim fou el país en conjunt i, en especial, les seus símbols més representatius.

  • Explica de que tracta aquest fragment, en conjunt.

  • De que catalunya sense iniciar la guerra, va sortir greument afectada, va perdre el seu autogovern i bona part del seus intelectuals i professionals.

    El catalanisme, la cultura i la llengua catalana van ser greument afectades.

  • Quins et sembla que són les detalls o les informacions menys importants, però que tenen relació amb la idea principal? Fes-ne un comentari.

  • Catalunya va perdre els seus intelectuals i profesionals.

    5. Omple un quadre com el del model que et donem aquí al costat.

    SEGONS EL TEMPS

    Causes de la Guerra

    Immediates: Cop d'estat militar i eleccions on guanya el front popular. Rivalitat entre seguidors republicans i feixistes.

    - Uns feixistes maten a un guarda d'assalt

    Llunyanes: Acceptació del privilegiats. Les generals moren. Reformes, endarreriment d'Espanya.

    - Aturar les problemes que arrosegava Espanya. Reformes.

    SEGONS LA TIPOLOGIA

    Causes de la guerra

    Ideològiques: Radicalització. Desprestigi a la democràcia.

    - Enfrontament entre feixistes i republicans. Influència del Partits Espanyols.

    Socioeconòmiques: La població obrera volien les reformes i les millores.

    - Desig de fer les revolucions.

    Demogràfiques: Molta gent patia la pobresa i augmenta l'atur. Desajustament entre la població.

    - Els sidicats obrers van assaltar conserves.

    Polítiques: Els feixistes volien fer fora les reformes.

    - No hi ha gaire partiste de centre.

    Internacionals: Conspiracions contra el govern.

    - Cop d'estat de Sant Jurjo

  • Amb l'ajut d'una enciclopèdia o d'un diccionari d'història, omple un quadre com el del model que et donem aquí al costat, amb el nom complet de cada partit o sindicat, la seva ideologia i els noms del seus líders durant la República i la Guerra Civíl.

  • CNT-FAI

    Confederació Nacional del Treball

    Federació Anarquista Ibèrica

    • Anarquista

    • Buenaventura, Durruti

    UGT

    Unió general de treballadors

    • Socialista

    • Julian Besteiro

    PSOE

    Partit Socialista Obrero Espanyol

    • socialista

    • Caballero

    PSUC

    Partit Socialista Unificat de Catalunya

    • Socialista, Comunista

    • Joan Comorera

    POUM

    Partit Obrer d'Unificació Marxista

    • Comunista, Troskista

    • Andreu Nin

    ERC

    Esquerra Republicana Catalana

    • Esquerra i Nacionalista

    • Lluís Companys, Francesc Macià

    PCE

    Partit Comunista d'Espanya

    • Comunista, Stalina

    • Ibarruri

    CEDA

    Confederació Espanyola de Drets Autònoms

    • Dretes

    • Gil Pobles

    FET y de las JONS

    Falanje Española tradicionalista de la junta de ofensivas nacionales sindicalistas.

    • Feixista

    • Francisco Franco

    t. 2 El franquisme (1936-1975)

    2.1. Introducció

    El Franquisme és un perìode històric de la història d'Espanya, es caracteritza per ser un peròde llarg. Comença l'any 1939, al acabar la guerra civil, i finalitza l'any 1975 amb la mort del dictador.

    És un règim no escollit que es manten per le força de les armes.El Franquisme és una dictadura, que desprecia els principis bàsics de la democracia i dels pret humans.

    La dictadura franquista és llarga i al mesura q passa el temps va evolucio-

    Nant. En els primer anys era clarament feixista, ja que tambè tenia el suport d'altres dicatures d'Europa com ara Hitler a Alemanya i Mussolini a Italia. Quan aquestes altres dictadures van anar desapareixent el franquisme va suavitzar les seves formes. Però encara que de vegades cambies una mica els fons sempre era el mateix al llarg de tota la dictadura.

    Aquest tambè és un perìode de la història d'Espanya mal conegut o gens conegut, ja que quan Franco mor es produeix una mena de pacte de silenci, per no passar comptes, per amagar el passat, tambè perque va ser un règim totalment manipulador, per la propaganda i especialment en l'educació.

    2.2 Característiques del règim franquista

    Hi ha 9 característiques principals del règim franquista:

    • En la primera època del franquisme no hi havia cap mena de constitució, no hi havia sufragi i el càrergs polítics eren ocupats del designació.

    • No existiem partits polítics perque consideraven q sembraven la divisió

    • La concentració de poders, durant el franquisme

    • Les restringcions de les llibertats individuals

    • Control absolut de la informació, escoles, propaganda, etc.

    • A les forces armades se li asigna un paper q no li correspon, com ara el control de la ciutat com si fossin policies.

    • La repressió dela lluita de classes, els camperols, obrers, etc. No hi havia llibertat de sindicat ni de vaga, només existia un sindicat anomenat “sindicato vertical” que era un eina de control.

    • El poc respecte als drets humans bàsics com ara el dret a la vida. Durant el franquisme es van asignar centenars de penes de mort i turturacions.

    • També es caracteritza per l'pdi miseral que tenia per tot alló que no fos Castellà, especialment a Catalunya i Euskadi.

    3.2 Les fases del franquisme

    a) Guerra Mundial i aïllament

    Durant els primers anys de la postguerra (1939-1945) el règim del genral Franco no va disimular les seves semblances amb el nazisme alemany i el feixisme Italia.

    Van ser èpoques d'eufòria oficial, pobrese popular i durísima repressió. Durant aquest període, el general Franco consolidà el seu poder. El 1942 creà les anomenades “Cortes Españolas”, una manera d'assemblea deliberativa i consultiva que res no tenia veure amb els parlaments democràtics elegits per sufragi universal.

    El 1945, les circumstàncies exteriors van canviar. Amb la derrota de Hitler i Mussolini, i el trionf de les democràcies i esl comunistes, Franco va quedar com el últim feixista d'Europa. L'ONU formada el juny del 1945, no hi va admetre Espanya coma membre. I al 1946 Franco va decidir retirar tots els ambaixadors ue hi havia a Espanya i la va bloquejar econòmicament.

    En aquesta època l'oposició al règim franquista no va tenir gaires oportunitats de triumfar. Durant aquests anys es formà El Front Nacional de Catalunya (FNC) I, el 1945, el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). El sindicat Confederació Nacional del Treball (CNT) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) van proseguir una tasca de resistencia malgrat les detencions dels seus militants. Les esperances de l'oposició de veure caure el franquisme es van anar esvaint.

    b) La fi de l'aïllament i le canvi econòmic

    A partir del 1948, la tensió creixent entre l'URSS i els Estats Units va donar lloc a l'època coneguda com a guerra freda. Aquesta circumstància internacional és la que explica la fi de l'aïllament polític i diplomàtic del franquisme. El 1950, l'ONU va anul·lar la resolució d'aïllament contra Espanya, al mateix temps que els Estats Units concedien al govern espanyols els primers crèdits. L'any 1952, a més, Espanya fou admesa a la UNESCO. El 1953, els EEUU signaven amb Espanya uns acords de col.laboració. El mateix any el Vaticà signava també un acord amb el règim franquista.

    Per la part económica del país Espanya patia una lenta recuperació, al voltant de l'any1957 la situació era tant preocupant que es va arribar a un col.lapse. Davant la gravetat de la situació, Franco va donar entrada al govern a un grup de tècnics econòmics que van preparar l'anomenat pla d'estabilització. Bàsicament consistia en la modificaió de l'autarquia tot recorventint l'economia del país en un model normal capitalista. Al cap d'un temps les expectatives i el nivell de vida va començar a millorar clarament.

    L'oposició contra el franquisme no va emprendre cap acció seriosa.

    Pel que fa a Catalunya, cal destacar d'aquests anys dos fets simbòlics. Al'exterior, l'elecció de Joseph Tarradelles com a president de la Generalitat a l'exili. A l'interior, els incident al Palau de la Música Catalana, coneguts des d'aleshores com els “fets del Palau”.

    c) La década del “miracle econòmic”

    En aquesta década, desde un punt de vista polític, s'han de destacar alguns elements externs de aparent liberització política. D'entrada, l'anomenada Ley orgánica del Estado (1966), que fou sotmesa a un referéndum sense garanties. En aquesta llei, etre d'altres elements, hi apareixia la figura d'un president del govern responseble únicament devant del cap d'Estat; les Cort passaven a tenir una funció legislativa clara, més que no pas deliberativa o consultiva com fins aleshores. Aplicacions d'aquest ambient de liberització van ser, entre d'altres, la Llei de Premsa (1965) o la Llei de la Llibertat Religiosa.

    Però el que s'ha relevat com més inerès va ser la proclamació per Franco, l'any 1969, del príncep Joan Carles, nét d'Alfons XIII, com a sucesor seu a títol de rei. En aquell moment molta gent va pensar que el futur rei d'Espanya no es mantindria gaire temps després de la mort del general Franco. Es van equivocar. El príncep Joan Carles, quan va esdevenir rei, va ser un dels impulsors decidits del sistema democràtic, tant a la fi del franquisme com en crisis importants de la democracia.

    Desde un punt de vista econòmic, durant aquesta década hi hagué un creixement espectacular de la producció i un desenvolupament també extraordinari de la industria. Tres en van ser els motors: El turisme, les inversions extrangeres i l'exportació de mà d'obra.

    Aquesta expansiió económica, que va ser impulsada mitjançant els anomenats plans de desenvolupament, va provocar un èxode del camp a la ciutat i de les zones rurals a les industrials sense precedents a la història d'Espanya. Catalunya, com a zona que va aprofitar la industrialització d'aquesta època.

    La dècada de 1960 destaca també a Catalunya per la formació del sindicat Comissions Obreres (CC OO). A través d'ell, la classe obrera va començar lentament a apropar-se, amb les seves reivindicacions laborals i socials, a la identitat nacional de Catalunya.

    Finalment, també cal esmentar la creació, el 7 de novembre de 1971, de l'Assemblea de Catalunya, un grup ampli i plural que aplegava partits polítics, sindicats clandestins, entitats cíviques, persones a títol individual, etc., que es va proposar realitzar tot d'activitats publiques per tal d'assolir tres punts irrenunciables: la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia.

    d) La crisi del sistema i la fi del franquisme

    Els darrers anys del franquisme van ser molts moguts, van ser presents les mobilitzacions obreres, les vagues en nombrosos serveis com la sanitat, l'ensenyament, etc., i no hi van faltar els atemptats terroristes. Entre auests destaca l'assasinat del president del govern franquista, l'almirall Luis Carrero Blanco, a mans d'ETA. Les conseqüències d'aquest fet van ser l'enduriment del règim polític i un progresiva degradació de franquisme.

    L'Econimia Espanyola tampoc anava massa be, degut a una profunda crisi económica occidental marcada per l'augment del preu del petroli.

    L'any 1974 Franco va patir la primera malatia greu reconeguda públicament, i va ahver de ser internat en un hospital. Per primer cop, en el mes de juliol va cedir la direcció de l'Estat al príncep Joan Carles.

    Al final del mes d'octubre de 1975, la malatia del general Franco es va agreujar i va esdevenir irreversible. Morí el 20 de novembre. Una ètapa molt dura de l'història d'Espanya s'havia acabat.

    Activitats

    2: Omple un quadre com el següent sobre els suports que va tenir la dictadura franquista.

    TIPUS DE

    SUPORT

    EXEMPLES

    Econòmics

    Econòmicament va rebre l'ajud del terratinets de l'època, de les banques, etc.

    Socials

    Socialment va rebre el suport de tota aquella gent que no volia tornar a viure una altra guerra.

    Polítics

    Políticament va rebre el suport de La Falange, els antics monàrquics, el antics seguidors de la Ceda, etc.

    Eclesiàstics

    L'esglèsia d'aquella època veia, o feia veure que veia, al dicatador com el home que havia vingut a salvar Espanya.

    internacionals

    Franco també va comptar amb l'ajud de Hitler (Alemanya) i Mussolini (Italia) com també dels EE UU.

    3: A continuació tens dues fonts primàries relacionades amb la condició femenina. Busca l'article del codi civil de 1968 (font 2) que faci referencia a cadascun dels articles de la llei de la Generalitat (font 1), encara que digui el contrari, i compara les dues fonts. Valora les idees del franquisme eren una “reacció” del pasta o un “progrés”.

    L'article 1 de la Generalitat va relacionat amb el 57 del franquisme.

    L'article 2 de la Generalitat va relacionat amb el 61 i el 62 del franquisme.

    L'article 3 de la Generalitat va relacionat amb el 60 del franquisme.

    L'article 4 de la Generalitat va relacionat amb el 59 i 57 fel franquisme.

    L'article 5 de la Generalitat va relacionat amb el 61 del franquisme.

    L'article 8 de la Generalitat no va relacionat amb cap del franquisme

    La font 2 està clarament en reacció ja que té a la dona com un instrument no com a una persona, i la font 1 en progés ja que intenta millorar la condició que tenia.

  • En quina de les dues èpoques la dona va gaudir de més igualtat de drets?

  • La dona va gaudir de més igualtat en la font 1, es a dir en l'any 1934.

  • Quina legislació et sembla més justa? Per què?

  • La de l'any 1934 perque es veu un progrés molt evident

  • Quina legislació et sembla més progresista? Quina et sembla més

  • reaccionària? Per què?

    La font 2 està clarament en reacció ja que té a la dona com un

    instrument no com a una persona, i la font 1 en progés ja que intenta

    millorar la condició que tenia.

  • Digues quina idea no explícita sobre la funció de la dona en la

  • societa hi ha darrere de l'afirmació de l'article 62 del codi civil de

    1968.

    Que la dona ha d'estar a casa cuidant els nens, rentant, fen feina, etc.

    4. Relaciona l'inici de cada fase amb la continuació que li correspongui:

  • La destrucció dels parits polítics i de les llibertats democrètiques

  • b) com ara la prohibició del pret de vaga

  • La repressió institucionalitzada de qualsevols disidencia

  • c) com, per exemple, l'empresonament d'una persona per haver criticat al

    cap d'Estat

  • L'arbitrarietat jurídica

  • a) com, per exemple, el fet que qualsevol llei es basava directament o

    indirectament en el fet que era voluntat del cap d'Estat.

    5. Digues quines d'aquestes afirmacions són certes i argumenta per què:

  • falsa, perque la primera etapa va ser molt dura, té una durísima repressió i Jona Carles va ser nomenat sucesor en la 3ª etapa.

  • Falsa, peruqe va ser en la 3ª

  • Certa

  • 8. Llegeix el text següent, que correspon a l'article segon de la Ley de las Cortes Españolas de 1942. Després contesta les preguntes i argumenta per què aquestes corts no eren democrètiques.

  • Avui afirmem que el Parlament de Catalunya, el de l'Estat espanyol i el Senat són democràtics. Per què?

  • Sí, perquè els càrregs que hi manen són escollits per la població.

  • Actualment, ¿pot votar al Congrés dels Diputats un ministre que

  • no hagi estat elegit diputat? Per què?

    No, perque per ser minstre cal haver estat elegit avans com congresista,

    regidor, etc.

  • Per qui eren triats directament els membres de les Corts

  • franquistes?

    Per el general Franco

    10. A continuació tens quatre fets desordenats en el temps. Ordena'ls i indica de quina naturalesa és cada fet (política, social o económica) i a quina fase del franquisme que has estudiat correspon:

    1. c) la no-admissió d'Espanya a l'ONU ( política 1ª fase)

    2. a) El pla d'estabilització (social 2ª fase)

    3. d) La formació de l'Assemblea de Catalunya (económica 3ª fase)

  • b) El nomenament de Carlos Arias Navarro com a president del govern (política 4ª fase)

  • 1932

    1931

    DESEMBRE

    Va ser aprobat la constitució republicana

    AGOST

    Va ser aprovat l'estatut a Catalunya

    JUNY

    Es redacta l'estatut d'autonomia de Núria

    ABRIL

    Va ser proclamada la Segona república

    Vídeos relacionados