La plaça del diamant; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana. Argument. Personatges. Època

  • Enviado por: Carlos Relay
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

L'AUTORA:

Mercè Rodoreda:

Escritora espanyola en lengua catalana (Barcelona 1909). Al temps que colaboraba en diaris com "Mirador", "La Rambla" i "La Publicitat", va publicar les seves primeres noveles. Però fou l'exit d' "Aloma" (1938), análisi de l'evoluciò d'una adolescent seduïda pel seu cunyat, el que li va donar transcendència dins la narrativa catalana. L'exili, després de la guerra civil, va interrompre la seva labor creativa ; des de 1954, en que es va establir a Ginebra i començà a treballar com a traductora, ha publicat "La Plaça del Diamant" (1962), visiò de la Guerra Civil a través de la vida cuotidiana i sentimental d'una dona de clase obrera, "El carrer de les camèlies"(1966), i dos llibres de narracions: "Vint-i-dos contes"(1958) i "La meva Cristina i altres contes"(1967). Va morir el 13 d'abril del 1983 en una clínica de Girona (Barcelona).

RESUM DE L'OBRA:

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida e ingènua, va conèixer una nit en el ball de la plaça del Diamant a Quimet, gracies a la seua amiga Julieta que li va proposar anar-hi.

Colometa, que era com li deia Quimet, va deixar el seu treball a la pastissería i al seu promés, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb Quimet. Amb ell va tindre dos fills: un era Antoni i l'altre Rita. Quimet tenía una botiga on treballava de fuster, però això no anava molt bé, i Colometa va posar-se a treballar en una casa.

Quan va comensar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivía aleshores Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va de haver de vendre totes les seves pertenències. Aviat Colometa es va quedar sense diners i no tenía ni per a menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fí a la seva vida. Per això, va a anar a comprar salfumá a una droguería, i va ser allí on va conèixer a l'Antoni. L'Antoni li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà.

Pasà el temps i l'Antoni li va demanar que es casara amb ell, segons ell per a tenir alguna companyía perque ell era un home que en la guerra havia estat ferit i no podía tenir relacions sexuals. Ella, com veia que no tenía res, acceptà i es va convertir en la seva dona. Antoni era un home molt més comprensiu que Quimet i un bon pare per als seus fills.

A la fí, Toni (el fill de Natàlia) s'havía convertit en soldat, però va poder vindre a la cerimonia de casament de la seua germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia acaba l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius en la seva casa després de la festa.......

PESONATGES:

Está molt clar que el personatge principal és la Natàlia. Ella és la que ens conta tota la historia durant tota l'obra. Apenes tenim descripcions i les poques que tenim en fan referència a com es veu le narradora a ella mateixa, i sempre en relació al seu caràcter i mai al seu aspecte físic. Natàlia és una dona que es marcada pels costums de les classes baixes de l'època, molt sofridora, amb un caràcter molt dèbil i necessitada d'ajuda en algunes ocasions de la obra. No en tenim molts detalls més de com podía ser de veritat Natàlia.

Després tenim una bona parella de personatges que són els que compartirán la historia amb la protagonista: Quimet i Antoni.

Quimet serà el primer marit de Natàlia i amb ell tindrà dos fills. Ell no es porta molt bé amb ella, és molt gelós, i també molt masclista, però tot això no será impediment per a que Natàlia continuí enamorada d'ell fins que li comuniquen que ell ha mort a la Guerra. Aquest serà l'únic que tindrá una bona descripció, detallada i bastant fiable: "Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com el xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb un altra mà.[...] Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'un ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores del ulls sempre les tenía humides, com una mica untades i li feia bonic...". L'autora amb aquesta descripció tan detallada i veritable pense que el que vol es donar-li importancia a Quimet pel que significa per a Natàlia. Amb ella protagonitza uns del conflictes de l'obra: la problemàtica relació home-dona en el marc d'una institució matrimonial masclista.

El segón(Antoni), l'home amb el que es casa després de morir Quimet a la Guerra, será un home molt més comprensiu i bo amb ella. Ell és un invàlid de la guerra, que no pot tenir relacion sexuals. Li diu que es casi amb ell per tenir companyía a la casa, pero també es pot especular amb que de veritat li agrada com a persona Natàlia i que lo de la companyía fos sols una excusa perque es quedara a viure amb ell.

Després hi ha els dos fills que té amb el Quimet: Toni(Antoni) i Rita. El primer es pareix molt al seu padrast, obedient i tímid, i per això que l'autora li feia concedir el nom amb l'Antoni. La Rita es molt més pareguda al seu pare de veritat(Quimet) i tracta al seu promés com el Quimet tractava a Natàlia.

Amb aquest caràcter dur de la dona amb l'home, l'autora vol deixar constancia que de vegades és la dona la que pren el timó de la relació. Un clar exemple el tenim en el Mateu i la seva dona Griselda, que són uns amics de Natàlia, i que Griselda tracta de la mateixa mena al Mateu que Quimet a Natàlia pel que la protagonista es veurà reflectida en ell i es convertirá en el seu millor amic durant tot el llibre.

Altres personatges poden ser la senyora Enriqueta que fará de mare de Natàlia ja que aquesta es queda òrfa i el seu pare no fa molt per ella. El promés de Rita, Vicenç, amb el que acaba contraient matrimoni. Cintet, un amic de Quimet. La Julieta, la qual gràcies a que ella li convenç per anar al ball, coneix al Quimet i també Pere, que era el promés de Natàlia abans de que coneguera a Quimet.