LA PLAÇA DEL DIAMANT

La protagonista d'aquesta novel·la, va seguint una evolució i uns canvis durant el llibre: primer de tot, se'ns presenta com a Natàlia, fins que coneix a en Quimet, qui li canvia el nom, i passa a ser Colometa. Quan Quimet mort al front, Colometa coneix a l'Antoni, un adroguer, que li demana per casar-se i ella accepta. Antoni és un home sensat que deixa fer el que vulgui a la Natàlia. Aquí, la protagonista, podríem dir, que “torna a ser” la Natàlia, és a dir, recupera la seva identitat.

2. Els homes a La plaça del diamant. La funció dels dos personatges principals: Quimet i Antoni.

Quimet és el marit de la protagonista, es coneixen a la plaça del diamant, en un envelat de Gràcia, on es coneixen i ballen un vals. A partir d'aquí, continuen la seva amistat, d'on neix el seu niu d'amor, es casen, tenen dos fills... Quimet, l'únic que fa és embogir la Natàlia amb la seva personalitat. És una home egoista, fred, gelós, que indirectament no deixa que la seva dona es senti lliure amb ella mateixa, fins que aquesta embogeix gradualment.

Antoni és el primer fill que tenen la parella del llibre. Natàlia mostra molta estima envers el seu fill, ja que lluita perquè pugui tenir una vida com cal. Quimet també mostra molt d'interès per ell, però enlloc de com a mínim fer un negoci amb els coloms, els va regalant com si res. Natàlia, en temps de guerra es troba sola amb els seus fills, i viu en la misèria. Això, encara la fa embogir més, i fins i tot arriba al punt de voler matar el seus fills. Antoni és un personatge actiu, al principi gelós de la Rita, que en temps de guerra és enviat a les colònies de nens refugiats, on canvia totalment tant psíquicament com físicament.

3. Esdeveniments històrics que surten a la novel·la. Anàlisi i situació en el temps. Com influeixen en els canvis de comportament de la protagonista?

Durant la novel·la, es proclama la República (1931) i esclata la guerra civil espanyola (1936-1939), a partir d'aquests esdeveniments, la protagonista passa a tenir uns problemes molt més grossos dels que tenia abans: no pot alimentar als seus dos fills, i per tant, ha d'enviar el seu fill a unes colònies de nens refugiats.

4. Anàlisi dels elements simbòlics de la novel·la: embut, coloms, ganivet, balances, nines, flors...

Com en altres novel·les de l'autora, La plaça del diamant, juga amb els símbols:

• Coloms que la protagonista i en Quimet crien a casa, li serveixen a l'autora d'element simbòlic per anar mostrant l'evolució en la vida de la Natàlia. A mesura que la seva vida es va quedant sense il·lusions, els coloms del colomar van marxant i morint. Deixant en llibertat els coloms, la protagonista s'allibera també d'una part del seu passat.

• L'embut és un element que ve unit al colom. L'embut amb la seva forma, s'estreny cada cop més, símbol d'aflicció i de mort, és l'instrument triat per a Colometa per a matar els seus fills. La relació colom-embut neix de l'associació entre ous del colom = fills de la Colometa, i tots dos elements, s'inclouen a l'últim capítol; l'embut s'ha tancat i el colom s'ha mitificat; hi assenyalen la definitiva liquidació de la joventut de la Colometa i una possible vida futura.

• Les flors representen un símbol de la infancia, del somni. Les nines també.

• Els llaços que la mare d'en Quimet col·loca per tota la casa simbolitzen una funció purament decorativa.

• Les balances, que no s'aparten en cap moment de la vida de la Colometa, representen l'equilibri necessari. Per aquest motiu, la dona les toca cada vegada que puja al pis, perquè es troben precisament al lloc on se li acaba l'alè, on ha de tornar a respirar. Simbolitza seguretat.

• El ganivet i el crit de la Colometa són un mitjà d'alliberament que permet un pacte amb el present. El crit fa que la protagonista pugui treure el que durant molt temps s'ha guardat i poder mirar el seu marit des d'uns altres ulls.

5. Espai i temps. Quina és la Barcelona que apareix reproduïda a la novel·la?

Aquesta novel·la té lloc principalment, al voltant de La plaça del Diamant, una plaça que es troba al barri de Gràcia (antiga vila), a Barcelona. Mercè Rodoreda, de petita viva en aquest barri, prop d'aquest lloc. Per això, la sap descriure tant bé: l'ambient, les festes, la decoració, els músics, les cases, els carrers, les botigues...

6. La veu narrativa. El recurs del monòleg interior.

La novel·la està narrada per la mateixa protagonista, la Natàlia, que ho narra en primera persona. La majoria dels diàlegs no estan escrits de la manera més comú (amb punt i a part i guió), sinó que ho fa en la mateixa narració, separats per comes.

Al ser la mateixa protagonista la narradora, podem saber amb més detalls els seus sentiments, emocions, per on passa... Per tant, la novel·la és molt subjectiva.

Generalment, la Natàlia ens explica la seva vida, el que li passa, només ens explica el què li afecta a ella, ens fa descripcions molt complexes de la gent i de tot el què li envolta.

7. En la vida de la protagonista hi ha tres etapes ben diferenciades. Busqueu-les i citeu els capítols on apareixen aquests tres moments.

Les tres etapes són: l'infantesa, la joventut i la vellesa. Aquestes tres etapes es poden veure associades a la divisió de la novel·la en tres parts fonamentals (introducció, desenvolupament i desenllaç):

- Introducció/ Infantesa: capítols I - V. La Natàlia coneix en Quimet, i comença a sortir amb ell.

• Desenvolupament/ Joventut: capítols VI - XLIV. Es casen, lloguen un pis i tenen fills. Arriba la guerra civil i en Quimet mor. La Natàlia viu una mala temporada. Es casa em l'Antoni.

• Desenllaç/ Vellesa: capítols XLV - XLIX. La vida li canvia, els fills se li fan grans i la Rita es casa amb en Vicenç.

8. Els maldecaps petits i els maldecaps grossos: analitzeu-los.

La protagonista al llarg de la novel·la pateix diversos maldecaps, n'hi ha de més importants i d'altres que no tant. Per començar, durant els primers anys de matrimoni, estan marcats per la rutina i normalitat, per una vida quotidiana plena de repeticions, sense que ella pugui decidir res, sinó depenent dels altres: marit i fills...

Els diumenges són dedicats al sexe, que ella accepta resignadament, així com altres coses: la monotonia de la vida, la dominació del mascle, el dolor davant el sexe, tot ho accepta sense cap dramatisme.

En Quimet no deixa que ella sigui lliure, fins i tot, li canvia el nom (Colometa).

Natàlia pateix una exasperació, per a qui es fa insuportable una existència com la seva, d'aquí neix, una locució d'un capítol, on transmet tota la seva ràbia.

Quan arriba la proclamació de la República i l'inici/final de la Guerra Civil, comencen els maldecaps ja més grossos: no pot alimentar els seus fills, pateix desesperació, embogeix una mica, fins i tot, arriba a voler matar als seus fills amb salfumant... Embogeix per culpa de totes les situacions que ha hagut de passar des que viu amb en Quimet.

9. Trama i essència de la novel·la: tema principal i temes secundaris.

El tema principal d'aquest llibre, La plaça del diamant, és la vida de la protagonista, la Natàlia, una noia que viu a Barcelona, al barri de Gràcia, en l'època més propera a la Guerra Civil espanyola i que va evolucionant i canviant al llarg de la història.

També podem trobar temes secundaris, per exemple: la Guerra Civil, la proclamació de la República, “l'amor” entre la parella, etc.