La història més bella del món; Hubert Reeves, Joël de Rosnay, Yves Coppens, Dominique Simonnet

Creació. Evolució. Univers. Big Banus. Dinosauris. Aparició dels planetes. Terra. Sol. Darwin

  • Enviado por: Josep Cuadrado
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Fitxa Bibliogràfica

Títol: La història més bella del món

Autor: Hubert Reeves, Joël de Rosnay, Yves Coppens i Dominique Simonnet.

Traductor: Xavier Dilla

Editorial: Llibres a l´abast. Edicions 62

Numero de pàgines: 159

Gènere: Secrets dels nostres origens (avantpassats ).

Bibliografia de l´Autor

Hubert Reeves, astrofísic és professor de cosmologia a Montreal i a Paris. És autor de Paciencia dins l´atzur: l´evolució del cosmos (publicitat en català per Empúries).

Jöel de Rosnay, exdirector de l´institut Pasteur, és actualment director de la Cité des Sciencies i ha publicat l´Aventure du vivent.

Yves Coppens és professor al College de France y codescobridor de Lucy. Ha publicitat Le Singe i l´Afrique et l´homme.

Dominique Simonnet és redactor i cap adjunt de l´Express, autor de Vivent les bébés! I de les sèries televisives Drole de planète.

Resum

Aquest llibre està relacionat principalment en la creació del nostre univers, es adir tot el espai exterior que no coneixem, com ha anat evolucionant aquest univers i de quina manera ha afectat aquest en la creació de l´èsser humà passant per totes les seves etapes.

Segons aquest llibre, l´Univers es va crear a partir d´una immensa explosió de l´univers causada per l´acumulació de gassos ha temperatures exessivament molt altes. Aquesta explosió rep el nom de el famós Big Banus, que hi molta gent que no sap el que vol dir això, es el nom que sense voler va ficar un físic burlan-se d´aquesta mateixa teoria. Després el llibre parla de fets molt més especifics o tècnics, de com va succeir aquesta explosió, quan temps es va produir, de quina manera es pot saber tan exactament coses que han passat fa més de 5000 anys, l´Origen dels dinosauris, etc... peró la veritat es que en aquest llibre les idees són molt tècniques i concretes, i costa molt tindre una idea clara de com es va produir tots aquests fets memorables.

També parla sobre l´aparició dels planetes i per tant el nostre planeta la Terra. No es sap ven bé com es van crear els planetes, peró si se´n pot deduir algunes hipòtesis, ja estudiades per diferents astròlegs e físics, etc..

També arriba a parlar sobre les estrelles i la seva durada en la Via Lactea i fins i tot en el cosmos. Per aixó podem aberiguar quan es va estingir una estrella i quan està cremant ella mateixa, etc..

En segon terme parla de la creació de la vida del nostre planeta. Sense cap dubte es pense que si la vida s´ha desenvolupat en aquest planeta es gràcies a l´aigua lí quida.

Aquest només es troba a la Terra ja que és l´únic que està ni molt allunyat ni molt aprop del Sol. Es pensa que l´òcea es el primer lloc on va haber-hi vida, a partir de petitíssimes mol·lecules molt simples de hidrogen, nitrogen, oxigen,...

Molt poca gent s´atrevia a dir aquestes teories ja que eren molt dificils de tenir una justificació o una explicació. Un cas, el qual va ser Charles Darwin va ser el primer en donar una hipòtesis (selecció natural). També explica quin va ser el primer èsser viu que va perdurar a la Terra. Donc bé, es pot dir que primer van ser uns petits organismes que vivien a l´aigua i s´alimentaven del plàctun, després aquests van anar evolucionant fins arribar a aquests moments, es a dir, es una cadena que ha anat perfeccionant la tècnica. Primer van ser els dinosaures i després l´home.

El tercer apartat es basa principalment en la distinció del home amb el símil que ja sabem el que es aquell tipus de mono, que hi havia diferents espècies tan els homo sapiens, com els de Cromanyon, etc....

Per tant parteix des de l´aparició del home fins aquests moments. Reeves s´especialitze en l´explicació de l´espècie Austrolupitec, ja que aquesta te moltes branques, l´Africanus, l´Afarensis, el Robustus, l´Anamensis, etc.. cadascun te característiques diferents (més capacitat cranial, més alçada..), peró generalment tots adopten una posició bípeda.

Austrolopitecus: capacitat craneal de 500 cm3, fabriquen eines de pedra.

Homo erectus: capacitat craneal de 900 cm3, fabrica eines de pedra, de dobles tall, sap fer foc, destrals de mà.

Homo Sapiens: capacitat craneal 1200 cm3

Homo Sapiens Sapiens: capacitat craneal de 1500 cm3, nivell tàcnic i artístic.

Opinió, Valoració, Crítica

Els autors d´aquests llibre intenten formar un diàleg obert entre el lector i autor durant tota la succesió de fets d´aquest llibre.

El llenguatge d´aquest llibre es molt tècnic ja que aixó implica atenció i molta concentració en el tema ja que sinó es un tema que se´n pot fer díficil i dens ja que es complicat de compendre´l perque les explicacions són molt específiques.

En el meu aspecte com a lector de “ La història més bella del món ”, crec que aquest llibre està més ben adreçat a gent més gran o més ben dit a gent que està especialitzada en aquest tema o tan sols que li agrada o li apaciona aquestes coses ja passades.

De totes maneres e trobat interesant aquesta lectura ja que així jo e pogut assolir uns conceptes que tenia una mica borosos, com es el cas del Big Banus. Els autors d´aquest llibre utilitzen una estructura bàsica, aquesta està formada per tres extensos capituls, subdividits cadascun per els temes fundamentals més importants.

Aquest llibre no es un llibre de fantasia, de novel·la, etc.., sinó un llibre de saber, de teories.

Aquest llibre té una cosa que et fa sentir viu hi es que sempre tens un dubte de les coses que explica el llibre, sempre tanques portes peró també ni obres moltes. Es un llibre en el qual les explicacions són complicades peró els exemples són força exemplificadors i comprensibles per adolescents com nosaltres.