Karl Marx

Filosofía contemporánea # Materialisme històric. Alienació. Societat comunista. Plus vàlua

  • Enviado por: Éowyn
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

K. MARX

1. VIDA I OBRA

2. EL MATERIALISME HISTÒRIC

3. LA SOCIETAT COMUNISTA

1. VIDA I OBRA

Va néixer el 1818 a Treveris (Alemanya). La seva formació és en filosofia, però començà a exercir professionalment com a periodista d'opinió.

El 1848 participà en les revoltes de la Comuna de Paris: les revoltes que tanquen el cicle de la Revolució Francesa, el moment en que triomfa la revolució burgesa al fracassar, precisament, les revoltes de la Comuna. I Marx es veu obligat a tornar a Alemanya, on continuarà fent de periodista, cosa que el portarà a haver-se de tornar a exiliar a Anglaterra, on finalment s'instal·larà.

A Anglaterra és on hi ha l'activitat productiva de Marx més científica. Allà també va establir amistat amb Engels: industrial anglès que finançà moltes de les seves obres, i que inclús va col·laborar amb ell.

Marx morí el 1883 a Londres.

OBRA

MANIFEST COMUNISTA: obra breu pensada per a l'agitació, de caràcter “pamfletari”, és el text fundacional del comunisme.

LA IDEOLOGIA ALEMANYA: obra on critica tota la filosofia anterior com una filosofia que no havia fet més que interpretar el món, quan el que cal fer és transformar-lo.

EL CAPITAL: obra “científica”, un anàlisis del sistema capitalista i el seu funcionament, per tal de veure'n les limitacions i mancances i proposa la superació d'aquest.

2. MATERIALISME HISTÒRIC

Marx caracteritza l'ésser humà no tant per la seva capacitat racional, ja que creu que això és una qüestió de grau, sinó que considera que allò que ens defineix és el treball.

El treball, per Marx, és l'activitat que transforma la natura, que transforma el medi per tal de satisfer necessitats amb mitjans.

Transformar vol dir aconseguir coses que no aconseguiríem naturalment i ens cobreixen la necessitat.

Els animals també fan això, però la diferència és que nosaltres ho fem amb mitjans. Aquests són els anomenats mitjans de producció, i requereixen d'algú per a posar-los en moviment, per a activar-los. Aquest algú és la força productiva.

Les forces productives mantenen una relació de propietat o no amb els mitjans de producció: això són les relacions de producció.

Per Marx aquestes relacions de producció són determinants per definir una societat.

Marx diferencia 2 nivells en la societat:

NIVELL INFRAESTRUCTURA: el que està amagat i que aguanta l'estructura, el nivell econòmic de la societat, les relacions de producció.

NIVELL SUPRAESTRUCUTRA: El conjunt de representacions de la societat, la manera com la societat es presenta d'acord amb les seves relacions de producció. Per exemple, en forma part el Dret, la filosofia, la ciència, l'art... que justifiquen les relacions de producció i el lloc que ocupa cadascú.

Per Marx la infraestructura determina la supraestructura: les condicions de la vida material determinen el pensament. Marx forma part de “l'esquerra hegeliana”, però ell inverteix Hegel. Hegel i Marx creuen que la història avança cap a la llibertat i la moralitat, però així com Hegel diu que el que fa avançar la història són les idees, Marx diu que el que mou la història és el canvi de sistema econòmic. Per Marx, en el fons, el que mou la història és la lluita de classes que fa moure el sistema econòmic.

Per Marx les classes socials es defineixen per ser propietàries o no dels mitjans de producció. Els interessos d'aquestes dues classes socials són irreconciliables, antagònics, i han d'estar en lluita. Aquesta pugna requereix una superació de la situació anterior.

Per explicar la irreconciabilitat aquesta ho podem fer a través de la “plus valua”: la idea de que la producció afegeix un valor a les coses: cobrir una necessitat.

Quin és el preu real d'una cosa?

Per Marx aquest benefici no és una variable més, sinó una part del treball que no retorna al treballador. Per ell el que realment afegeix un valor al producte és el treball, no el ser propietari dels mitjans.

ALIENACIÓ: estar alienat significa estar en un altre (si tu dius que la televisió aliena vol dir que no penses per tu mateix, sinó que penses el que diu la tele).

Si allò més essencial de la persona és el treball i una part del treball no retorna a mi, sinó al propietari, jo estic alienat econòmicament. Si estem alienats no som lliures. La marxa de la història és cap a la llibertat, els que lluiten per superar l'alienació són la classe treballadora, mentre que la classe propietària només aspira a obtenir més beneficis.

Aquí és on hi ha la irreconciabilitat, i això no s'arreglarà fins que tothom sigui propietari.

Per Marx l'alienació econòmica ens porta a l'alienació ideològica.

IDEOLOGIA: Tota la teoria que serveix per justificar una situació d'explotació (religió, filosofia...) Quan pateixo una situació d'explotació estic alienat ideològicament, si m'allibero no necessitaré aquesta ideologia, no necessitaré justificacions, sinó que diré les coses com són; la teoria (ideologia)s'haurà convertit en ciència.

Es diu que Marx forma part de la filosofia de la sospita, juntament amb Nietzsche i Freud. Marx dirà que tot el que es diu des de la ideologia s'ha de posar sota sospita perquè amaga un interès per justificar alguna cosa.

Per Nietzsche la sospita està en el poder, en que sempre hi ha relacions de poder.

Per Freud l'altre sempre amaga alguna cosa pel seu propi benefici.

3.LA SOCIETAT COMUNISTA

Marx diu que la història d'occident passa per 4 etapes: l'esclavista, la feudal, la capitalista i la comunista. El que determina quina és són les relacions de producció que determinaran el tipus de lluita de classes.

Per ell la societat comunista és la superació del capitalisme. Aquest comunisme s'expressa en dos possibilitats:

- La marxista-leninista: maoisme, etc. La propietat dels mitjans de producció és de l'estat. Els crítics deien que era una forma de capitalisme d'estat).

- El model autogestionari: cada cooperativa és propietat d'aquella empresa, d'aquella unitat de producció.

El sistema capitalista, però, ha introduït correctius que moderen la lluita de classes: els impostos pretenen retornar als treballadors una part d'aquest treball amb serveis pagats per aquests, donar accions als treballadors... Això són maneres de corregir l'equació.

Cap als anys 60 els marxistes del 3r món (figura del Che Guevara) fan una crítica del sistema capitalista. Els marxistes dels 60 diuen que el benefici, el creixement del món capitalista, no surt tant del treball com de la matèria primera que prové, principalment, del 3r món i que el benefici que obté el primer món surt de l'empobriment del 3r món.

La Revolució per Marx s'havia de produir en el primer món, la idea dels marxistes dels 60 és que la Revolució vindrà del 3r món.

La CRÍTICA AL PLANTEJAMENT MARXISTA - COMUNISTA:

Per Marx la societat comunista produeix per a satisfer necessitats. Problema: qui determina les necessitats.