Julia; Isabel-Clara Simó

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana y valenciana. Novela histórica. Argumento. Tema: Revolución industrial Valencia

  • Enviado por: Coldwind
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Ressenya bibliogràfica

Títol: Júlia

Autora: Isabel-Clara Simó

Ciutat d'edició: Barcelona

Any d'edició:2001

Número d'edició: Veintidosena

Text original: 1983

L'argument

El llibre narra l'historia, a finals del segle XIX, de Júlia, una noia massa neta com pera ser obrera pero pera la seva desgracia es veu obligada a treballar en una fàbrica tèxtil d'Alcoi. Son pare va morir a la presó durant la `Revolta del Petroli', i la gent diu que sa mare es una bruixa.

Júlia està prometida amb Rafaelet, un jove obrer però l'amo, Josep Romeu, estava `enamorat' d'ella.

Un dia, la dona de l'amo, Cecilia, mor i aquest li diu a Júlia que vol casar-se amb ella. Júlia te les seves dudes pero com sap que es una bona oportunitat pera deixar de treballar en la fàbrica accepta i pront les dues familias arriven a un acord i es casen. D'aquesta manera Júlia va conseguint allò que volia.

Personatges

Júlia: Com ja he comentat abans, Júlia es una noia molt bonica (a més de fina) que treballa en una fàbrica tèxtil d'Alcoi. Aquesta està prometida amb el Rafaelet pero el deixa quan l'amo li pideix el matrimoni.

Vicenta: Es la mare de Júlia, viu a una de les millors vivendes del vecindari (no quita de que siga pobre). Treballa a la mateixa fàbrica que Júlia. Quan se entera de la proposta de casament de Romeu, Vicenta, pensant en els diners, fa tot el que està de la seva part pera que es casen. Te un comportament prou dolent amb Dolors (la mare de Cecilia).

Josep Romeu: Romeu es el ja mentat amo de la fàbrica, que abans era terratinient. Està casat amb la Cecilia i enamorat de la Júlia.

Cecilia: Es la dona de Romeu, en un moment donat enfermà i Romeu li proposà a Júlia que cuidara d'ella però no ho va arrivar a fer ja que Cecilia va morir abans de que Júlia començara aquest treball.

Sra. Dolors: Mare de Cecilia, de classe baixa, defen als seus nets i no està res a favor del matrimoni de Romeu amb Júlia ja que li privaria de l'herencia de Romeu. Dolors esta implicada en la mort del pare de Júlia.

Miquel: Es el fill major de Cecilia.

Josepet: Fill menor de Josep, no te cap ocupació fins que Júlia li fica en l'escola industrial.

Albors, el “Pelletes”: Pelletes es l'alcalde d'Alcoi que va instaurar la República i després va morir a mans del poble.

Rafael: Amat de Júlia (al principi) i cap de la secció a on treballa la Júlia.

Gloria: Es una amiga de Júlia i companyera de treball, tras el casament de Júlia amb Romeu, Gloria s'anà a treballar a casa de la Júlia.

Conillet: Amic de l'oncle del Rafaelet.

Les condicions al treball

Les condicions de treball a la fàbrica eren pesimes, treballaven desde les 1:30 fins les 9:00 parant una pera menjar. Com no hi haviien aseos quan tenien que pissar ho feien en algún racó de la fàbrica.

L'higiene es veia mermada encara més per la grasa de les maquines, la cual costava molt de rentar les mans. Sempre teballaven de peu i solien anar sense calçat. La fabrica era un lloc infecte, fred a l'hivern, caluros al estiu i amb ventilació molt dolenta.

L'obrer tractava al cap sempre de vosté i amb molt respecte ja que aquest li podia deixer sense el seu penos treball i per tant sense menjar i sense res.

En quant a les relacions entre els treballadors, eren bones pero quan Júlia es casà amb l'amo, les treballadores feren cançons de burla d'ella.

Diferencies entre la vida dels treballadors i dels propietaris

La diferencia més evident son els diners, els treballadors eres pobres i els propietaris eren rics.

En quant a la vestimenta, els pobres (en el llibre es reflexa en les treballadores) portaven brial, faldilla, collet, espardenyes, tots els dies la mateixa ropa i tota vella i trencada.

En canvi els rics (es veu en Cecilia) portaven faldilles amples, capa de vellut i vestits de seda. Canviaven de ropa a menut i no la solien tenir tan vella i menys trencada.

Altra diferencia molt important era l'educació, els rics que volien tenien acces a a l'escola Industrial (suposant que els seus pares foren industrials). Mentres que els pobres començaven a treballar de molt joves (inclús desde molt molt petits) i no tenien acces a cap tipus d'estudi aunque alguns aprenien a escriure i llegir si els seus pares sabien.

Les cases dels pobres eren petites, i amb habitacions compartides i amb el minim (o ni això) necessari, aixo si, la casa de la Júlia es la millor del barri. Mentres que els rics tenien cases més amples, amb dormitoris individuals, criats...

Per últim, el menjar dels pobres era molt escàs, es basava en mig got de vi, un tros de pà, ceba amb sal, raim de vinagre i arengada.

Els Rics tenian molta abundancia i varietat, tenen acces a tots els aliments i poden tirar com vulguen.

Com la familia de Romeu passa de ser terratinent a industrial

El pare de Josep Romeu, Miquel Romeu, era terratinient i un dia es va anar a viure a Alcoi amb el Josep. Va estar viatjant molt a París i va veure moltes fàbriques fins que va comprar dues maquines i una estamera i les va posar en un molí del seu pare i aixi va començar aquesta fabrica tèxtil que més tard hederaria Josep.

Revolucio del Petroli de 1873 i l'alcalde Albors, el “Pelletes”

Al 1873 van començar les revoltes dels que volien millores laborals. En Juli d'aquest any, més de 10.000 obrers (entre ells els pares de Júlia) van eixir al carrer en proteste per les millores laborals. Finalment van anar al ajuntament i pera fer eixir a l'alcalde, van prener-li foc a les cases d'alrededor (amb petroli, per aixo te aquest nom la revolució) i quan van aconseguir entrar, aquest ja estava mort, li van cortar el pasdal i van arrossegar-ho per tota la ciutat. En aquesta revolucio el grupo més actiu va ser la dona.

Els motius de la creació i la utilitat del Cercle industiral i l'Escola Industrial

El Cercle Industrial era una asociació d'empresaris els quals es reunien per discuir temer politics, tecnologics...

Van crear l'escola Industrial, en la qual estudiaven els fills dels industrials. S'entrava quan es tenia un nivel basic i podien entrar alumnes de qualsevol edat. L'educació era sobretot orientada a mantenir una fàbrica pero també estudiaven coses com geografia, lengua...

Diferents idees politiques que apareixen esbossades

En aquestos moments hi havia una bona quantitat de idees politiques.

República: Hi ha un president tirat pel poble i sobretot NO HI HAVIA REI.

Liberalisme: Aquesta era l'ideologia burgesa, volien un govern amb sufragi “universal”, divisió de poders... pero principalment la “llibertat economica” que l'economia es regulara per si mateixa i no pel govern.

Anarquisme: L'anarquisme es basa en la llibertat absouluta, sense obediencia ni domini. Pero implica un canvi molt fort de mentalitat, l'anarquisme implica l'eliminació de la propietat privada i una reforma de totes les institucions actuals com l'estat (que es sustitueix per una assemblea), la religió (per educació), l'exercit (eliminacio i en cas d'emergencia, milicies), les empreses (pasen a ser de bé comú) i del matrimoni i la familia.

Federalisme: Aquesta ideologia es basa en l'independencia de totes les regions, pero amb un organ pera comú pera discutir i exposar les seves idees (al estil de Star Wars).

Carlisme: Apojaven a Carles pera que fora Rei d'Espanya.

Comunisme: Es trata de repartir tota la riquessa i eliminar la barrera entre pobres i rics.

Atimonarquics: Volien un govern però amb la desaparició del Rei.

Santiago Moisés Mola Velasco

27/11/02

1