JOC HEURÍSTIC
Des del punt de vista evolutiu de l'infant, començar a caminar provoca passar del joc horitzontal al vertical. El fet d'implicar el moviment, el joc i l'espai, provoca a l'infant un punt de referència i l'estimula en el procés d'aprenentatge.
Per posar en pràctica aquesta activitat, és requereix que els nens hagin tingut l'oportunitat d'explorar objectes de diversos materials i textures.
Les accions realitzades per l'infant passen a ser combinatòries, treure i posar, omplir i buidar, apilar, classificar, seriar, etc.
L'infant comença a verbalitzar els resultats, les sensacions mitjançant el llenguatge (sons, sorolls, crits, paraules)
El joc heurístic es un activitat de joc amb objectes que aprofita les accions espontànies dels infants al temps que les potencia i està destinada a nens i nenes entre 12 i 20/24 mesos, i s'ha de portar a terme en petits grups de entre 6 i 10 nens i està pensada com a continuació de la panera dels tresors, és a dir, quan ja han tingut ocasió d'explorar objectes de diversos materials i textures.
Amb aquesta activitat els infants aconsegueixen:
-Donar un gran pas endavant en la seva estructuració del pensament.
- Augmenten la capacitat de comprensió verbal debut a que relacionen fets concrets amb el llenguatge.
- Concentren l'atenció en la seva pròpia activitat amb els objectes i en les orientacions que dona l'educador/a.
- Coneixen algunes propietats dels materials que manipulen i com es comporten aquests quan entren en contacte entre sí.
- Treballen de manera autònoma, cadascun al seu propi ritme i, dins l'oferta que li proposa l'educador/a, amb llibertat per elegir materials.
-Experimenten sentiments d'èxit i satisfacció en a seva activitat.
-Valoren el material, el conserven i el respecten.
-Accepten i respecten la presencia activa d'altres infants.
- Es mantenen una atmosfera tranquil·la, de calma i silenci, positiva per que l'activitat es desenvolupi correctament.
-Generen un ambient exempt de les agressions mútues que amb freqüència es produeixen als nens/es d'aquestes edats, degudes a la seva gran mobilitat i a la seva encara incipient capacitat de comunicació.
- Adquireixin hàbits de treball.
Per portar a terme aquest joc és necessita una curosa preparació en els següents aspectes:
-
Disposar d'un material concret, inespecífic, no catalogat com didàctic.
-
Un espai convenientment preparat.
-
Un temps exclusiu i exempt d'interrupcions( tres quarts d'hora o més, per sessió)
-
La disponibilitat absoluta d'una o dos mestres.
-
Una atmosfera de pau i tranquil·litat al grup.
Es desenvolupa en dos parts ben diferenciades: la primera correspon a l'exploració i combinació d'objectes i la segona a la seva recollida.
Primera part: exploració i combinació
Els nens troben el material espargit pel terra o observen com l'educador/a els va espargint. Actuen lliurement amb els objectes, els exploren i els combinen al seu aire i de maneres molt diverses. Algunes de les possibles accions són: ficar i treure, obrir i tancar, alinear, omplir i buidar, fer que llisquin, agrupar i separar, emparellar, penjar i despenjar, tapar i destapar, afegir i restar, apilar, encaixar, buidar, estirar, estrènyer, comparar, empènyer o prémer, girar, oscil·lar, modificar la seva aparença.
Segona part: recollir els objectes
És el moment d'agrupar tot el material. Els nens/es agafen del terra els objectes i els va posant dins de la borsa corresponent, que els hi ofereix l'educador/a. En aquesta part, l'adult s'encarrega de dirigir l'activitat del infants.
Combinant els diferents materials descobreixen que:les coses caben o no, unes dintre d'altres, si s'aguanten o cauen, que unes són més grans que d'altres, que unes roden i altres es mantenen quietes, algunes encaixen bé altres no, que hi ha objectes que la seva aparença es modifica depenent de com els toques,que alguns resulten agradables i altres desagradables.
El paper de l'adult en la panera, és bàsicament ser el punt de referència dels infants, donant-los confiança i seguretat per tal de que el nen explori la varietat d'objectes, afavorint la seva concentració. L'educador/a no intervé, organitza l'ambient i s'assegura de que els nens/es estiguin còmodes i segurs, a més de mantenir i controlar l'estat de conservació dels materials.
En canvi, al joc heurístic, i a més participació per part de l'adult, segueix present i discret amb una actitud receptiva i disponible per als nens, observant l'activitat dels infants, però intervé quan és necessari, com per exemple:
-
Animar a l'acció a l'infant que estigui massa indecís.
-
Evitar que els nens/es s'interfereixin entre sí.
-
Tornar a endreçar els objectes que estan excessivament dispersats i col·locar-los de nou de forma atractiva.
-
Fer algun suggeriment individual.
-
Contestar a la pregunta d'algun infant.
-
Mantenir un ambient continu de calma al grup.
-
I sobretot, intervenir quan s'han de recollir els objectes.
A la segona part de l'activitat, la mestre interactua molt amb els infants, és l'encarregat/da de dirigir l'activitat, tenint un paper verbalment actiu, utilitzant un llenguatge molt esmerat, no hi ha paraules de més ni de menys, només empra les necessàries per orientar i estimular l'activitat de recollida que realitzen els infants, al mateix temps que els ajuda a cadascun d'ells a interioritzar conceptes. L'educador/a indica als infants el nom del material, verbalitza el lloc on es troba, i menciona la quantitat d'objectes, l'invita a actuar ; collir, portar, introduir dins la borsa corresponent, etc.
Amb l'exercici del joc, l'adult té ocasió d'observar amb tranquil·litat l'actuació dels infants i, com a conseqüència, de conèixer-los millor; pot tenir una visió global del grup i alhora mantenir un cert distanciament, fets que li faciliten la reflexió.
Aquesta activitat els ajuda a estructurar el seu pensament,ja que han de classificar i col·locar els objectes a les bosses corresponents.
Augmenten la capacitat verbal, ja que han de relacionar fets concrets amb el que li diu l'educador/a.
Coneixen propietats dels materials que manipulen i com es comporten aquests entre sí, desenvolupant la lògica.
Experimenten sensacions gratificants i d'èxit amb l'activitat ja que treballen de forma autònoma amb llibertat per elegir materials sense cap tipus de pressió.
Contribueix a la seva relació personal amb altres infants i l'educador/a.
Aprenen a valorar i respectar els materials, ja que se'ls ha de fer entendre que si no tractem bé els nostres materials ens quedarem sense, i no podran tornar a jugar amb ells.
Si des que són ben petits eduquem els infants a utilitzar materials i elements de la vida quotidiana, a transformar-los i a imaginar-se la realitat de maneres diferents, estarem potenciant el fet que l'infant vegi, en els objectes simples i senzills de casa nostra o en les mateixes joguines que té, possibilitats lúdiques múltiples. Si, aquestes activitats, les potenciem des que són ben petits, si eduquem els infants a mirar els objectes amb ulls tafaners i plens de possibilitats, serà molt més fàcil que, a la llarga, els infants puguin inventar-se les seves pròpies joguines i crear-ne de noves.