Joan Salvat Papasseit

Literatura catalana. Poesía. Movimientos vanguardistas. Modernismo. Óssa Menor

  • Enviado por: Lara Inés Hilmi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

Lara.H

Antologia poètica, edició a cura de Josep Borrell

J. Salvat Papasseit

Joan Salvat Papasseit

Salvat va neixer el 16 de maig de 1894 a Barcelona. La seva família era provinent del Camp de Tarragona. La seva mare Elvira Papasseit i Orovitx, tenia tots els trets d'un origen oriental, potser gitano. El pare, Joan Salvat i Solanas, fagoner del vaixell Montevideo de la Companyia Transatlàntica, fent el trajecte Barcelona-Cadis, morí accidentalment el 1901. Salvat doncs, es va quedar orfre de pare quan a penes tenia set anys, amb la mare sense mitjans econòmics i amb un germà petit. Fins als dotze anys va residir a l'Asilo Naval Español, on aprendrà de lletra. L'any 1906 com diu el mateix Salvat en unes notes biogràfiques, en parlar que el seu destí era l'església, probablement fou internat en una institució religiosa. L'any següent, comença a treballar d'aprenent d'adroguer. Després, entra en un taller d'escultura religiosa, i, segons un amic, assisteix durant un temps a classes d'escultura a la Llotja.

J. Salvat Papasseit (1894-1924) naix pràcticament amb el Sxx, durant la regència de Maria Cristina. Salvat, només iniciada la majoria d'edat, pels volts de 1911, esdevé, per la seva pròpia extracció humil, un personatge compromès amb la seva ralitat. Quan Salvat-Papasseit va començar la seva activitat com a escriptor, entre el 1913 i el 1914, la cultura i la literatura catalanes, diguem-en oficials, eren les del Noucentisme.La poètica <<arbitrària>>, encara continua funcionant a un nivell marginal, però popular, el discurs del Modernisme crític, de tipus regeneracionista. Aquest llenguatge, paral.lel al del Noucentisme, es tradueix en el cas del jove S.P. en una actitut típicament revolucionàri, bohèmic i inspirat en els models clàssicament modernistes. Desafiant el model de societat burgesa, polemitza contra els seus principis i valors, i amb el seu llenguatge pamfletari intenta la subversió político-cultural. L'any 1914, Salvat entra en la redacció de la revista Los Miserables, d'orientació anarquista. Salvat comença, també per aquesta època, a escriure els articles que recollirà el 1918 a Humo de fabrica. Salvat adapta el pseudònim Gorkiano. Té vint anys.

L'any 1916, Salvat coneix Torres.Garcia, pintor i teòric. El mes de març de 1917 apareix el primer número de la revista Un enemic del Poble. Fulla de subversió espiritual. Es la primera vegada que Salvat disposa del seu propi espai per difondre les seves idees. Salvat ha anat abandonant el socialisme militant i anarquisme tronat per l'individualisme aristocratitzant.

Poemes en ondes hertzianes, es un llibre programàtic d'adscripció netament avanguardista, a més d'experimentar amb els recursos formals propis del cubisme i del futurisme. En el segon llibre de 1921, L'irradiador del port i les gavines continua plantejent un to, no programàtic, i uns nous continguts de maduresa: el to intimista de la cançó, la mitificació de la realitat, que seran els que desenvoluparà en la resta de llibres: Les conspiracions, La gesta dels estels a l'any 1922, El poema de la rosa al llavis l'any 1923 i Óssa Menor l'any 1925, Salvat ha entrat en un estat crític de la seva malaltia. Arribats a l'estiu, el set d'agost de 1924, mor a Barcelona; d'una mort revoltada, desesperada.