Instituciones educativas

Historia. Teoría de la educación. Acción educativa. Elementos. Tipos. Medios. Corrientes ideológicas. Rousseau. Lancaster # Legislació

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 42 páginas
publicidad
publicidad

TEORIA I HISTÒRIA DE LES INSTITUCIONS EDUCATIVES

INTRODUCCIÓ 19/9/03

• La hipoglussèmia provoca una baixada del nivell de sucre a la sang > l'estómac ens avisa > malhumor. En canvi, després de menjar molt > somnolència perquè el cos dedica totes les funcions a una (la digestió).

• La bipedestació comporta la utilització de les mans (gestió extraverbal per comunicar-se) i dels ulls (visió frontal de 180 º ). La laringe se'ns ha allargat > cordes vocals vibrin > capacitat de parlar. Però la proximitat entre animals i humans és molt gran. Desavantatges: Problemes d'esquena i ennuagament.

• La plasticitat neuronal consisteix en l'elasticitat i capacitat de sinapsis entre neurones > aprendre molt (sobretot els infants) > curiositat (preguntem, indaguem).

• La metacognició és “pensar que estic pensant” una reflexió constant en un mateix.

!

Tot això ens porta a la única missió: SER PERSONA amb plenitud, amb tota responsabilitat. Això s'aconsegueix amb educació, educació que sempre exercim.

!

Educar vol dir preparar-nos per ser persones, tenir autonomia.

DEFINICIÓ D'EDUCACIÓ

L'Educació és:

• Un procés d'humanització per les persones.

• Una acció dinàmica de la persona que s'educa amb altres persones i el seu entorn.

• Es porta a terme dins una escala de valors.

• Proporciona les bases de la integració social de les persones.

• Constitueix una dimensió bàsica de la cultura i garantitza la supervivència d'aquesta.

• Un procés que no s'acaba mai.

L'Educació com a dret humà està recollida a la Declaració dels Drets Humans, a l'article 26:

“El dret a l'Educació té com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals”.

DIFERÈNCIES ENTRE FORMACIÓ, INSTRUCCIÓ I DOCÈNCIA

Aprendre ! Fer-se més persona.

Formar-se ! Parcialitzar, focalitzar.

< educere “fer sortir o enfortir”

Educar-se (s. XVIII)

< educare “alimentar, criar, produir”

*22/9/03*

Formar-se també en una ideologia.

Fins 1975 no es recull el que es coneix com a Formació Permanent (o contínua/ada), a través de la UNESCO:

“Per ajudar a l'individu a viure en el món d'avui i de demà, l'Educació Permanent haurà de concedir i estar i tenir un ampli lloc en el tractament dels problemes contemporanis”

!

L'Educació ens ajuda a resoldre els problemes contemporanis.

TIPUS D'EDUCACIÓ. PER QUÈ EDUCAR? COMPONENTS DE L'EDUCACIÓ

Com s'educa? Qualsevol persona té tres components per educar-se:

1. L'autoeducació: Aprendre un mateix a través de l'experiència i l'observació dels altres.

!

Observar ! Memoritzar ! A curt termini ! A llarg termini

!

Distorcionar ! Mecanitzar ! Interioritzar ! Recuperar

26/9/03

2. Mitjans que tenim a l'abast per autoeducar-nos (vídeos, llibres, apunts, pel·lícules,...).

3. Relacions interpersonals d'aprenentatge-ensenyament (a l'escola, a la família, amb els amics). És recíproc.

En l'Educació hi ha varies dimensions: Per a què serveix?

1. Dimensió social: A nivell social ens permet conviure, interaccionar, comportar-nos, responsabilitzar-nos, integrar-nos en la societat.

2. Dimensió moral: L'Educació ens permet plantejar-nos coses, tenir dilemes, conflictes. Si no estiguéssim educats com a persones no ens podríem plantejar tantes coses com les que ens plantegem.

Dins la dimensió moral hem de diferenciar dos conceptes:

  • Valor universal: Atemporal, el dret a la vida.

  • Valor social: Temporal (moda).

3. Dimensió econòmica: L'Educació ens permet incorporar-nos en el mercat de treball. S'ha de tenir en compte que és la qualitat de l'Educació i no la quantitat la que va lligada a les possibilitats de treball.

4. Dimensió política: Ens permet ser ciutadans del món, reivindicar justícia, equitat, llibertat per a tothom. Fins al 1990 la igualtat per a tothom no es va posar públicament en pràctica.

L'EDUCACIÓ I L'ÉSSER HUMÀ

“El descubriento del otro pasa forzosamente por el conocimiento de uno mismo; por consiguiente, para desarrollar en el niño y en el adolescente una visión cabal del mundo, la educación tanto si la imparte la familia como si la imparte la comunidad o la escuela, primero debe hacerle descubrir quien es. Solo entonces podrá realmente ponerse en el lugar de los demás y comprender sus reacciones”

Informe Delors sobre Educació: “La educación encierra un tesoro” (1996).

Quan parlem dels personatges dels segles XIX i XX sortirà el nom de Banet.

A la segona meitat del segle XIX sorgeix la psicologia i amb ella noms com Freud i el mateix Banet.

A Banet, psicòleg i psiquiatre, li van demanar una classificació o una escala de valors per saber quines persones eren “normals” intel·lectualment i quines eren “anormals”. Aquesta escala es coneix amb el nom de Coeficient d'Intel·ligència (QI). A partir d'un cert número la persona es considerava normal i a partir d'un número més elevat es considerava superdotat.

Això portat al nivell de l'escola ha fet unes grans injustícies perquè només es valora a la persona per uns certs valors. Mica en mica, això es va anar suplint i s'hi van afegir altres tests per complementar la visió d'intel·ligència que es tenia fins a llavors.

[Llest: Ràpid mentalment, més superficial, més hàbil en comunicació, més valorat socialment, més pràctic.

"

Intel·ligent: Més teòric, constant, motivat, capaç de resoldre problemes de tot tipus.]

La intel·ligència és polièdrica (té moltes cares) i, a més a més, no és únic tret humà perquè també hi ha animals i màquines intel·ligents. La diferència està en la metacognició.

Exercici del Professor Ideal:

A. Relacionals Coneixements tècnics Sabers ciència

- Pacient - Capaç d'improvisar - Amb coneixements

- Amb sentit de l'humor - Fa l'assignatura amena i - S'interessa pels al.

- Pròxim interessant - No avorreix

- Comprensiu - Fa recuperacions o ajuda - Capaç de resoldre

- Ajuda als alumnes - S'apassiona amb la matèria qualsevol dubte

amb els problemes que - Organitzat - Amb experiència

puguin tenir sobre matèria

En la societat es planteja que la persona ha de ser focal, en canvi, el professor ideal és integral.

Tots aquests aspectes són positius fins a uns límits perquè si es depassen els alumnes es poden agafar masses confiances.

Exercici del Mal Professor:

A. Relacionals Coneixements tècnics Sabers ciència

- Distant - Poc organitzat

- Intimida - No gaudeix les classes

- No té sentit de l'humor - En els exàmens surten coneixements

- Estricte (tipus sargent) que no s'han dit o s'han fet per sobre

- Avorreix amb les seves explicacions - Barreja aspectes personals i perd el temps

L'apassionament i l'interès del professor es veu en el currículum ocult.

29/9/03

Els dos hemisferis estan units pel cos callós que és un pont d'ajuda entre els dos hemisferis. Tot el que passa a l'hemisferi esquerra és traduït al cantó dret i a la inversa (informació, percepció, moviment, sensibilitat,...). Amb els anys es van adonar que la gent que presenta una lesió a la zona esquerra del cervell es queden sense parla i afàsics. El que tenien una lesió a la part dreta tenien una pèrdua de sensacions però no la parla.

Fins i tot en una certa època es deia que els homes tenien més potenciat el cervell esquerra (més racionals) i les dones el cervell dret (perquè expressaven els sentiments). És veritat que els homes tenen uns trets que no tenim les dones i al contrari, però no és exclusiu. Totes dues parts del cervell al treballar alhora, s'unifiquen i fan una acció integral.

S'ha trobat que darrera del cos callós hi ha unes estructures que fisiològicament contenen les emocions (amígdala). Quan més compensat tinguem l'hemisferi esquerra i el dret més bé ho sabrem transmetre als nostres alumnes.

També s'ha vist que un cervell o altre té unes possibilitats o altres:

  • Cervell dret: Sentiments, i observació (aproximació).

  • Cervell esquerra: Escriure, llegir,...

Però hi ha una funció més desenvolupada en les dones que en els homes: Els ulls de les dones tenen un tipus de cèl·lules neuronals (cons) que precisen més els colors que els homes.

[- Saks: El hombre que se puso a su mujer por sombrero. ]

“Porque la intel·ligencia academica no ofrece la menor preparación para la multitud de oportunidades y dificultades a las que debemos enfrentarnos a lo largo de la vida”

La intel·ligència emotiva:

  • Conèixer les nostres emocions. 3/10/03

  • Capacitat de dirigir i controlar les emocions: Relativitzar els sentiments.

  • Capacitat de motivar-se.

  • Adonar-nos de les emocions dels altres: Garanteix l'aproximació (Empatia: No interpretar les emocions de l'altre des del teu punt de vista sinó posar-se al lloc de l'altre).

  • Conduir les emocions. Constantment haurem de crear i innovar en funció com tinguem els alumnes aquell dia.

  • L'ACCIÓ EDUCATIVA: L'EDUCADOR, L'EDUCANT, L'EDUCACIÓ COM A PROCÉS, EL CURRÍCULUM, L'ATENCIÓ EDUCATIVA A LA DIVERSITAT.

    món adult món escolar

    ESTAT administració educativa

    condicionants grups de poder formació associacions

    amplis de mestres professionals

    ESPAI relacions de

    producció

    estructura

    social

    TEMPS

    centre

    Nuclis socials educatiu

    primaris

    (família)

    nivell sociocultural organitzacions realització

    infantils infantils

    mecanismes paraescolars

    El procés educant conté:

    1. El primer procés que té qualsevol infant quan arriba a l'escola és la motivació prèvia i l'actitud que presenta.

    2. Procés de recepció: Percepció (5 sentits + intuïció), atenció i categorització.

    [Experiment del llumí: Calor, vida, rapidesa, llum, moviment i dolor = Cada nen percep les explicacions del mestre en funció de la seva vida.]

    Motivació

    !

    Percepció

    !

    Categorització

    !

    Escala de valors

    6/10/03

    Els cinc sentits és una de les eines junt amb la intuïció per sobreviure. Aquella persona que li falla un sentit en desenvolupa un altre.

    • Olfacte: En el món occidental està molt mal vist que les persones s'olorin unes a les altres, però nosaltres triem parella per l'olfacte i també ens guia per evitar un perill. Està molt relacionat amb el gust. Nosaltres hem anul·lat la nostra olor corporal (colònies, desodorants) i ha d'existir. Una persona que pateix del fetge o del ronyó té una olor diferent. L'olfacte es bloqueja amb facilitat perquè el tenim poc desenvolupat. Hi ha corrents pedagògiques que estimulen l'olfacte dels nens.

    • Gust: Dels 0 als 3 anys els nens llepen i mosseguen per dues raons: Rossegant fan calmar el dolor i a més, a través de les papil·les aprenen i descobreixen el món. Educacionalment ens l'han controlat.

    • Oïda: Els éssers humans necessitem espai i temps i el silenci (s'ha de sentir per no tenir estrès). Avui en dia estar callat vol dir no dominar el territori. L'oïda recull mils de sons però selecciona aquells que li criden l'atenció per alguna cosa (per suscitar perill, constructius). Feina per als nostres al·lucines: Escoltar, aprendre a escoltar al que parla, el soroll del camp, de la classe,... Els nens de 0 a 6 anys són avantatjats perquè són enormement receptius (no tenen el filtratge que tenim els adults).

    • Vista: Els ulls són uns grans receptors de la situació de recepció i de perill. A partir de 40 anys els ulls estan cansats per l'ús excessiu que en fem. Hem de protegir els ulls de la llum (ni molt fosca, ni molt clara). Hem d'ensenyar als nens i a les nenes a adaptar-se als ulls. Tenir en compte els nens que presenten ceguesa. Tenim una visió de 180 º que ens serveix pel diàleg comunicatiu i, alhora fa que la gent s'acosti o s'allunyi (expressió dels ulls).

    • Tacte: Indicatiu de dos coses: Maleducats o insinuar-se. Això és pura cultura occidental. Ens han dit sempre que hem de fer servir la punta dels dits i evitar certes zones. Tocar no necessàriament vol dir sexe, també ràbia, amor, comunicació, amistat,... Tocar als nens petits és importantíssim. Fer massatges està ben vist, però això només és una part del tocar. Recordem que tocar no vol dir envair, sinó que vol dir tocar significativament. Necessitem tocar i que ens toquin. La música ens pot ajudar a fer una carícia al cervell. D'alguna manera estem alliberant endorfines (felicitat), però fins a un límit, no hem de ser invasius. Hi ha unes zones del cos que, naturalment, hem de demanar permís abans de tocar: la boca, els pits, el sexe i el cul. Això pot ser vexatori. Però alhora, ens trobarem gent adulta que no sap tocar perquè ningú no ens ho ha ensenyat. Necessitem que ens toquin per viure.

    [Experiment del tacte: Confiança, felicitat, tranquil·litat, ei estic aquí, som diferents. Si xerrem vol dir angoixa. Estem plens de lastres, no som lliures.]

    10/10/03

    3) Procés d'emmagatzemar.

    4) Procés d'estructuració.

    Nosaltres al cap tenim la imatge mental de les coses, això no passa amb els cecs. Ens movem per imatges mentals, ens imaginem com seran les persones, un accident... però quan una imatge mental es suma amb unes altres es crea un mapa conceptual, es fa en el cervell associatiu.

    5) Procés d'aplicació: Saber aplicar el que hem fet i si cal afegir-hi quelcom més.

    6) Procés d'avaluació: Avaluem constantment per saber que si allò que hem fet està bé o no; això ho explica Piaget. L'ésser humà aprèn cada dia i quan s'és petit encara es veu més. Quan ens equivoquem es torna a començar pensant que millorarem la pròxima vegada.

    Resum:

    El nen ve amb uns esquemes fets a casa seva, és un mapa conceptual (família i genètica) quan entra a l'àmbit escolar intenta utilitzar-los, però pot ser que no li serveixin de res en les coses noves.

    !

    Utilitza aquests esquemes per interpretar el nou contingut.

    !

    La relació entre el nou contingut i els elements ja disponible.

    !

    La modificació constant dels esquemes de coneixement.

    !

    L'aplicació del coneixement a noves situacions i nous continguts.

    En aquest procés, hem de tenir en compte els factors interindividuals i els factors intraindividuals:

  • F. Intraindividuals: Tots els nens són individuals i, per tant, els aprenentatges són diferents.

  • F. Interindividuals: Els nens són diferents també perquè han rebut cultures diferents.

  • 13/10/03

    La comunicació correspon al paradigma de Conell (emissor, receptor, canal, missatge, context). Quan només hi ha un emissor es diu comunicació unidireccional. Perquè l'educació sigui correcta ha d'existir una emissió bidireccional. A partir de l'intercanvi d'informació el professor es pot adonar si la informació arriba als alumnes.

    Per això, s'utilitzaran les mides d'avaluació, que ens donen una mesura que als professors ens ajuden per saber si han entès la informació. Això ho fem a través 4 llenguatges:

  • Simbòlic: Utilitza símbols, com en el llenguatge matemàtic (símbols àrabs).

  • Semiòtic: La parla.

  • Iconogràfic: Els dibuixos o, per exemple, el “prohibit fumar”. Amb els dibuixos podrem diagnosticar moltes coses.

  • Analògic: És el llenguatge no-verbal (gestos, somriure, caminar,...), tot allò que expressem a través del cos. Sovint és el que gairebé sempre diu la veritat perquè és difícil de controlar.

  • Amb el llenguatge no-verbal es pot saber si una persona menteix (mà a la boca), si amenaça (ulls oberts, assenyalar). La cara és la primera arma que tenim perquè és enormement expressiva i sovint no controlem els nostres gestos facials. Mirar cap avall és indicació de submissió, i fixar la mirada, en canvi, és al contrari. Els ulls, el tipus de rialla i de tons de veu, la distància (zona íntima, zona personal -família- zona social -1,23/3,6 m.- i zona pública) que mantenim amb el receptor i la respiració són molts dels components amb els que ens expressem i comuniquem.

    La manera de respirar indica si la persona està angoixada o no. La respiració ràpida vol dir por. La respiració amb dolor és com la de l'asma. La millor manera de respirar és la respiració relaxada, abdominal que permet l'oxigenació de tot el cos.

    17/10/03

    Unes mans tancades són unes mans amb por i fins i tot amb agressivitat i si amaguen el dit gros vol dir ansietat. Mossegar-se les ungles, la boca, el cabell, és símbol d'ansietat. Si et parlen amb les mans obertes volen dir seguretat, que creus que dius la veritat. En canvi, si creues els braços vol dir que et poses una cuirassa. Les mans a la butxaca inseguretat i les mans al darrera seguretat perquè ensenyen tot el cos.

    JO SÓC JO VULL

    MOSTRAR

    EL Q ELS ALTRES JO PUC MOSTRAR

    VEUEN

    Dins un currículum educatiu hi ha tres sabers:

  • Saber dels coneixements.

  • Saber fer: Habilitats.

  • Saber estar: Actituds.

  • 20/10/03

    Currículum escolar: Tot aquell camí que segueix una persona escolaritzada.

    Currículum vitae: Itinerari, camí que explica la trajectòria professional.

    Currículum ocult: Tot allò que també portem nosaltres i no ho manifestem per escrit (timbre de veu, imatge,...).

    Obj./contenidos Fines Bien común

    Variables espacio- Concepto de hombre Valores sociales

    Temporales Concepto de valor Participación

    Metodologia Regulación legal

    Recursos FUNDAMENTACIÓN Microsociologia

    Evaluación FILOSOFICA

    FUNDAMENTACIÓN

    FUNDAMENTACIÓN SOCIOPOLÍTICA

    PEDAGÓGICA

    CURRÍCULUM

    FUNDAMENTACIÓN FUNDAMENTACIÓN

    PSICOLÓGICA EPISTEMOLÓGICA

    Concepto de aprendizaje Desarrollo científico

    Naturaleza psicológica del alumno Lógica interna de los

    Naturaleza psicológica del profesor conocimientos

    Rel. Interdisciplinares

    Fudamentaciones del currículum

    Elements bàsics de l'Educació:

  • Finalitat

  • ! Directa: De l'educador al distent (educant)

  • Intervenció (Acció educativa)! Indirecta

  • !Encoberta: Aquell àmbit que ens ajuda a fer l'Educació.

  • L'aprenentatge: Moviment o salt qualitatiu neuronal que permet adquirir nous coneixements al nen.

  • Tipus d'Educació (Característiques):

  • Educació formal: És la que es fa en el sistema educatiu, aquell currículum que té tot nen i nena des dels 0 fins a la formació professional (obligatòria i estatal). Les qualitats de l'Ed. Formal (tot i estar en debat avui en dia) és que és intencional, sistemàtica, es dona un títol i també dona a conèixer els tres sabers (coneixements, procediments i actituds).

  • Educació no formal: No és mai SE, té intenció i també dona els 3 sabers, és sistemàtica i té títols (a vegades). Quina és la principal diferencia? L'Ed. Formal està dins del SE i ed. No formal no.

  • Educació informal: Tota aquella educació que no té sistema, que pot tenir propòsit o no, no té continguts establerts ni segueix normativa estatal. És l'educació que tenim a casa.

  • Els medis de l'Educació: 24/10/03

    2 tipus:

    Directes: Tota persona quant s'educa el primer medi que té és l'observació. El nen observa aquells persona que li serveix com a model d'imitació. Per exemple: Un nen que encara no sap llegir i fa veure que llegeix, un nen que diu paraulotes perquè el seu pare també, una nena que al nino li fa oooh, oooh,....

    Això es coneix com el modelatge. Agafem un model i l'incorporem adaptant-lo a nosaltres mateixos. Aquesta imitació, en funció de les meves expectatives, la imito de la manera que puc. Per exemple: Un nen que fa veure que fuma amb un llapis.

    Hi ha coses que fins i tot les interioritzem i les mecanitzem o automatitzem. Per exemple: El fet de caminar.

    En aquesta edat (0-6) el nen es fa l'autoimatge. La còpia i l'autoestima és molt important perquè en aquest moment s'ha adquirit l'autoimatge.

    En tota acció educativa hi ha una activitat. Per exemple: En funció dels nostres apunts (activitat: escoltar i escriure) haurem de remodelar, llegir, estudiar,... Per tant, el següent pas serà reflexionar i crear.

    Els medis directes, doncs, són aquells que els porta a terme un mateix.

    ! Observació ! Còpia (del model) ! Autoestima ! Autoaprenentatge

    Directes ! Activitat

    ! Reflexionar i crear

    Indirectes: Intervenen a través dels medis directes.

    En funció o no de les ganes o sentiments que tinc tindré més interès (motivació) per fer mil coses. Per exemple: Si el nen o nena vol caminar (autonomia, independència) estarà més motivat per observar, aprendre i crear. L'esforç permetrà millorar aquest aprenentatge.

    Cadascú de nosaltres tenim aptituds diferents. Entenem per aptituds també disminucions. Depenent de les aptituds el nostre aprenentatge serà més ràpid, ric i humanitari.


    Tots nosaltres hem anat a escoles diferents. Cadascú ha tingut possibilitats diferents i recursos també diferents. Alhora, hem de tenir en compte l'ambient de cada nen: No és el mateix un nen que té la mare a la presó, un nen educat amb els valors de l'opus,... Som diferents i el judici de valor dependrà de moltes coses, el benestar no vol dir qualitat de família.

    31/10/03

    ! activa

    ! passiva

    Dins els medis directes, en l'activitat ! adaptativa

    ! gratificant

    L'activitat adaptativa és solucionadora. L'educació permet a persones solucionar tots aquells dinamismes que troba.

    L'activitat gratificant és perquè l'educació serveix per tenir una garantia com a persones amb preparació.

    Qui realitza l'educació?

    La societat:

    1. La família

    • La família proposa en el sentit que atorga un model de persona. Aquest model familiar pot ser molt positiu o negatiu i es passa de pares a fills.

    • Les famílies són atècniques perquè en el procés educatiu no porten a terme una tècnica concreta.

    • La família també és asistèmica. En funció de com s'organitza la família, dels afectes q es mostren,... es portarà a terme l'educació.

    • L'educació que porta a terme la família no està mediatitzada, és una educació reiterativa, a base, de repeticions es cerca q el nen memoritzi i porti a terme l'objectiu dels pares.

    • És impositiva, hi ha una jerarquia, una distància (els pares no poden ser amics dels seus fills sinó sobretot pares).

    • L'educació dels pares fa pressió perquè es consideren les úniques persones que seran fidels tota la vida.

    • S'interioritzen models.

    2. L'educador o docent q està dins de l'escola

    L'escola fins el s.XVIII era, menys escasses excepcions, per als homes rics. A partir d'aquí es comença a plantejar que l'escola ha de ser per a tots els nens i, més tard, per a les nenes (fins s. XX); però fins al Franquisme no estava ben vist la coeducació. Ed esplai (s.XVIII).

    Condicions de l'escola que permet:

    • Convivència entre iguals, que permet socialització.

    • Concentració dels professionals de l'ed.

    • Col·labora en la igualtat d'oportunitats sociolaborals. 3/11/03

    • Influeix sobre el seu entorn social immediatament.

    • Preserva la cultura general d'un poble o territori.

    • Afavorir l'evolució i la dinamització cultural, per avançar en el progrés col·lectiu i adaptació als nous temps.

    • Lliurar els nens afavoreix la possibilitat de l'activitat laboral dels seus pares.

    • Ofereix l'oportunitat que la persona pugui portar a terme el seu propi projecte ed.

    PEC (Projecte educatiu del centre):

    Base filosòfica, psicològica, administrativa, jurídica,... que té el centre ed. Dins del PEC ens podem trobar el PCC (Projecte curricular del centre) que són els tipus d'itineraris i línies didàctiques que té l'escola.

    Quines crítiques ha rebut l'escola?

    • Al 1970 va aparèixer una corrent que defensava la desaparició de l'escola (Escola descolaritzadora) i que l'educació s'havia de donar des d'un punt de vista informal.

    • L'escola ha d'existir però amb matisos: Conservadora (anys 70 a EEUU i més tard a Europa) tot i que dins el Franquisme, en l'època de la teocràcia també és present aquesta corrent. Objectiu economia de mercat.

    • Cap als anys 70 també hi ha una corrent marxista que diu que l'educació ha de ser per a tothom igual i critica que l'educació estigui supeditada al capitalisme i a la diferència de classes, critica que l'educació sigui un eix burgès i no de tothom.

    • La corrent humanista sobretot promociona que l'educació ha de ser un fet integral en l'educador. Alguns dels pensadors d'aquest corrent és Piaget i Carl Rogers.

    • La tendència tecnològica: Fins a quin punt els recursos tecnològics són importants a l'escola i per a la interacció mestre -alumne.

    Mai no és un dogma de fe perquè les corrents pugen i baixen, apareixen i desapareixen, és molt cíclic.

    7/11/03

    L'educació de manera genèrica (pedagogs, mestres, psicòlegs,...) és el professional de l'educació. Els primers educadors van ser esclaus i actualment encara no estem prou valorats. Els mestres, al igual que els pares tenen un deure amb l'alumne o fill però aquests últims es tracta d'un deure moral i social. Per tant, l'educació de l'escola i la de casa són complementàries, mai substitutives.

    [- Aprender a enseñar, Pilar Pineda.]

    Quins trets tenen els professionals?

    Es professional el que:

    • Desempeña una función universal.

    • Desempeña una función social.

    • Necesita un gran grado de habilidad.

    • En cada situación aborda problemas nuevos.

    • Se necesita un cuerpo de conocimientos.

    • Se necesita enseñanza superior.

    • Se necesita formación en valores y cultura de profesión.

    • Tiene un códifo ético, que se centra en el cliente.

    • Tiene libertad de juzgar y de decidir.

    • Se organizan de forma grupal.

    • Tienen prestigio social y son mejor remunerados.

    Drets socials:

    Tenen una imatge social que es mou entre el reconeixement de la seva importància social i la crítica.

    Els autors argumenten que la crítica ve:

    • De l'origen social de professorat, que de forma majoria procedeix de classe baixa/mitjana.

    • De l'alt grau de feminització que té la professió.

    • Del baix nivell de formació que s'exigeix a la docència primària i pre-escolar.

    • El fet que la relació educador i alumnes sigui de caràcter obligat.

    El mestre i educador han de treballar molt per a ells mateixos. Segons el professor hi ha uns tipus d'ensenyament.

    Estils d'ensenyament:

    Autoritari: Es guia amb la passivitat de l'alumne (prendre apunts, no necessita intel·ligència, ni reflexió o debat). Creu que la seva feina és repartir coneixements a l'alumne, el qual no té res a dir. És l'autoritat màxima de l'aula (figura tradicional de l'educació).

    10/11/03

    Democràtic-liberal: Interessat en que el nen aprengui coneixements, procediments i actituds. Demana la participació (interacció) de l'alumne.

    Democràtic: Potenciar al màxim la capacitat intel·lectual i integral de l'alumne. Aquí la figura del professor és més propera a l'alumne.

    Autogestionari: Ajuda a que l'alumne faci el seu propi procés. Amb grups immadurs és molt difícil i a més, necessita temps perquè la gent es posi d'acord.

    “Deixar fer”/”Laissez faire”: No es pot portar a terme amb un grup novell.

    Jaume Samarrona (President del Consell Escolar Català) classifica els estils d'aprenentatge:

    Formador ! Controla la planificació i el procés aplicatiu.

    Instructor És directiu i busca l'eficàcia dels resultats.

    Els continguts prenen un paper decisiu.

    Útil amb grups immadurs, aprenentatges concrets i quan es disposa de poc temps.

    Formador ! Controla la planificació i el procés aplicatiu.

    Negociador Busca l'eficàcia dels resultats, valorant els continguts.

    Dóna raons de les seves decisions i pretén la vinculació dels participants al projecte i procés. Útil amb grups q coneixen bé els objectius de la formació, de composició heterogènia i amb possibles conflictes.

    Formador ! Planifica amb els participants, als que ajuda a determinar necessitats,

    objectius, etc.

    Planificador Fomenta l'autoavaluació i la participació.

    Li preocupen especialment els processos.

    Útil amb grups motivats, que saben el que volen de la formació però que tenen dubtes i dificultats.

    Formador ! Proper a “laissez faire”.

    Consultor Se li demana la consulta, no la direcció.

    Assessora al grup q es fa la seva pròpia formació.

    És molt bo en un grup madur.

    És molt observador i està molt disponible.

    Tenim dos tipus de problemes importants relacionats amb el malestar del docent:

  • Físics (mal d'esquena, varius, hemorroides, afonia, faringitis, pòlips,...)

  • Psíquics i morals causats per una sèrie de factors:

    • Diferència entre el professor ideal i el mestre real (xoc) ! frustració.

    • Poc formats, l'educació és molt curta, hauria de ser una llicenciatura.

    • Tenim valors contradictoris, una societat difícil i hi ha una situació de confusió.

    • Els centres escolars són una font de conflictes

    • Poca consideració social i poca remuneració.

    !

    Burn out

    El Burn out és una reacció a les situacions anteriors de frustració, va ser definit el 1977 per Maslach i Jackson :

    “Resposta inadequada a un estrès emocional crònic. Els principals efectes són: esgotament físic i psicològic/emocional, actitud freda i despersonalitzada en relació amb els altres i un sentiment inadequat a la labor que s'està realitzant”.

    14/11/03

    Acostuma a donar-se amb mestres molt vocacionals i professionals que enlloc de contrarestar l'estrès, “es cremen”.

    Símptomes físics:

    • Cansament crònic

    • Trencament o trastorn de son

    • Dolors musculars

    Un ésser humà fa pressió contra l'estrès (que pot ser o negatiu o positiu, tot allò que implica un canvi) per tal de pal·liar-lo. Però quan hi ha molts canvis no ens podem adaptar i és quan apareix l'estrès crònic quan l'ésser humà claudica i avisa (mals de cap, constipats, l'estrès crònic és un imunodepresor). La suma de l'estrès sense resoldre (professionalment) produeix que el mestre s'allunyi d'allò que li produeix massa dolor.

    Símptomes psicològics:

    • Esgotament emocional (somatitzacions, excemes), amargor, tristesa, indignació, frustració, angoixa, depressió, desencís, cinisme, despersonalització, disminució de l'autoestima, ineficàcia en el treball, idees de fracàs, sentiments d'incapacitat,...

    Trastorns socials:

    • Aïllament, actitud negativa en vers la feina, agressivitat,...

    Trastorns morals:

    • Buidor, avorriment, frustració, falta de sentit,...

    Si es vol treballar amb altres, s'ha d'estar bé amb un mateix, ens hem d'autoprotegir. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) reconeix en el seu art.21 el “Burn out” com a malaltia i el Tribunal Superior de Justícia també des de l'any 2000.

    • L'EDUCACIÓ EN L'EDAT MODERNA. RELACIÓ ENTRE EDUCADORS I NOVES CORRENTS SOCIALS I POLÍTIQUES. INSTITUCIONS EDUCATIVES.

    • L'EDUCACIÓ EN EL MOMENT DE LA HISTÒRIA DE LA IL·LUSTRACIÓ I LES CONSEQÜÈNCIES. INFLUÈNCIA DE LES IDEOLOGIES I CORRENTS.

    • L'EDUCACIÓ EN EL SEGLE XIX. MOVIMENTS, RELACIÓ ENTRE LA HISTÒRIA I L'EDUCACIÓ. CANVIS SOCIALS I LA REPERCUSSIÓ EDUCATIVA.

    • L'EDUCACIÓ EN EL SEGLE XX. SITUACIONS POLÍTIQUES, SOCIALS, MOVIMENTS EDUCATIUS. NOVES I DIFERENTS CORRENTS EDUCATIVES. TENDÈNCIES DEL SEGLE XXI.

    JEAN JACQUES ROUSSEAU (1712-1778, s.XVIII)

    Neix a Ginebra. És un personatge molt important dins la Il·lustració perquè intervé en el que és la Enciclopèdia i introdueix el que es coneix com a corrent naturalista. Ell pensa en l'educació que li hagués agradat tenir i en l'educació que li hagués agradat donar al seu fill (que no va tenir) i la plasma en els seus llibres.

    La corrent naturalista diu que tot nen surt “bo” per naturalesa. El nen neix en blanc (Locke, taula rasa). S'ha d'ajudar al nen a créixer de manera natural, la societat o socialització és incorrecta. El seu itinerari tenia un rerafons moral. Totes les influències externes que podia rebre el nen es consideraven perjudicials per a la seva educació (cristianisme també). Es considerava que les dones eren tot òvul i que l'esperma anava per tot arreu i que la calostra era verinosa. Donar de mamar, no obstant, transmetia trets de personalitat i les dides eren les que havien d'amamantar al fill. Ara bé, aquestes dides havien de tenir una relació de proximitat amb la mare per poder transmetre aquests trets de personalitat al fill.

    El primer criteri novedós és que crea la corrent naturalista i també fabrica el primer currículum escolar en forma d'uns llibres que expliquen el que ha d'aprendre el nen dels 0 als 21 anys. El nen és per primera vegada el centre de l'educació i es considera infant, no un adult petit.

    Rousseau ens deixa a mà cinc llibres que es diuen Emili en els que esmicola en trams d'edat el currículum:

    • I llibre Emili (0-2)

    El nen ha d'estar lliure i feliç sense pressió cultural i, a poc a poc, ha d'anar compensant les seves necessitats. Una de les primeres innovacions és que defensa l'amamantació del fill per part de la mare (una revolució per aquella època).

    • II llibre Emili (2-12)

    El nen ha de jugar a l'aire lliure (ha d'aprendre a cantar, jugar, mesurar) i ha d'aprendre en els 5 sentits. El nen ha de millorar corporalment i si se l'ajuda a llegir millor però sempre a través del contacte amb la natura. És una etapa d'experimentació.

    • III llibre Emili (12-15)

    És el moment de donar la formació intel·lectual i tècnica del nen, li és important saber unes coses però no moltes (criteri de selecció, quantitatiu 0, qualitatiu +). En aquesta etapa s'ha de preparar per entrar a la societat, encara que aquesta es considera perjudicial. Escull com a llibre dogma Robinson Crusoe de D. Defoe (història d'un nàufrag que, gràcies a la seva intel·ligència és capaç de sobreviure). A partir d'aquesta edat el nen ha d'aprendre algun ofici.

    • IV llibre Emili (15-20)

    És el moment de la formació religiosa o moral i de neutralitzar totes aquestes coses negatives de la societat (enveja, odi). Ha d'aprendre història, idiomes diferents (llatí), política i els aristòcrates han de fer un viatge a finals d'estudi.

    • V llibre Emili (dels 20 en avant)

    El nen entra en societat perquè ja està preparat i coneix la seva dona ideal, preparada per ser mare i atendre al seu marit (Sofia). Aquesta dona, doncs, ha d'estar preparada pel matrimoni, per les feines domèstiques i ha de tenir una sèrie de qualitats per agradar a l'home.

    2 conceptes importants de Rosseau:

    • Concepte d'educació positiva: Tot allò que se li ofereix al nen perquè creixi.

    • Concepte d'educació negativa: Tot allò que infereix en l'educació, el mestre ha de restar tot el que pugui donar maldat al nen.

    21/11/03

    JOHANN HEINRICH PESTALOZZI (17-46-1771)

    Té en compte els nens pobres. Neix a Ginebra. És un dels promotors de magisteri, però encara no era considerada una carrera (estudien teologia o altres carreres més o menys relacionades amb magisteri). És seguidor o se sent influenciat per Rousseau (Corrent naturalista), per tant, promou una pedagogia enfocada al concepte que “el nen és bo per naturalesa”.

    Es desanima de la política existent i es retira a la masia de Nehoff on fa una escola. Era, però, molt mal administrador i al cap de 5 anys està totalment arruïnat. Va tenir una molt bona experiència d'aquesta escola (mixta) i va influenciar molt en la resta del món (a Paris se l'anomenà “ciutadà del món”). Rep l'encàrrec del govern suïs per dirigir un orfenat per fer treballs manuals i l'educació elemental dels nens i nenes.

    Una de les seves característiques és que pensa q el nen aprèn a tota hora i, per tant, el mestre ha d'estar a disposició del nen les 24 hores.

    A l'orfenat agafa una tuberculosis pulmonar i una vegada està sa, el govern li cedeix un castell on pugui dur a terme la seva pedagogia per a nens i nenes pobres. És tan important la seva labor, que Europa (més ben preparats en educació) el va a veure i ell comença a formar futurs mestres perquè és un home savi en la matèria.

    Els seus trets pedagògics es resumeixen en dos llibres i tres criteris:

    • Llibres

    I Llibre Lleonar i Gertrudis: Història d'una mare que té uns fills i s'ajunta amb un home que perd la feina i es dóna a l'alcoholisme. Ella haurà de portar l'educació dels seus fills (innovació en l'època). Aprofita el llibre per establir criteris pedagògics.

    II Llibre Com Gertrudis educa als seus fills: Escriu a un amic (cartes) i li explica els sistemes pedagògics que ell usa. Aquest llibre va tenir tant èxit que va traspassar els països europeus.

    •Criteris

    Segueix la influència naturalista que considera que el nen és bo per naturalesa, és el centre, la mare té molt a veure amb l'educació del nen.

    1) Desenvolupament individual: Al nen se li ha d'ensenyar matemàtiques, esport, música, escriptura, literatura, càlcul, lectura,...

    2) Desenvolupament integral (novedós en l'època i encara vigent).

    3) Relació mare fill i mestre nen/a és molt important.

    4) Aporta la imatge mental (associació entre paraules i imatges)

    JOSEPH LANCASTER (1798) [No entrarà a l'examen]

    Fundador dels esplais. Anglès, filantrop però no pedagog. Ell veu en els carrers d'Anglaterra (època de Dickens) la gran pobresa dels nens i nenes del carrer. Decideix fer una escola però no té diners per a pagar al professorat.

    Solució: Els nens i nens s'eduquen els uns als altres. Intenta posar pupitres separats per nivells. De manera que els nens que estan més ben preparats arriben mitja hora abans a l'aula i se'ls explica la lliçó i, després, aquests hauran de fer el mateix amb els altres nens. S'elimina el mestre. Des de l'inici això va augmentant i avançant. Els monitors se'ls identifica i se'ls dóna una petita recompensa (distinció i reconeixement). Cadascú té una feina concreta (l'encarregat de materials, l'encarregat de la lliçó,...). S'ensenyava lectura, escriptura i aritmètica (als nens) i costura i moral cristiana (a les nenes).

    Al 1804 hi havia 800 nens i 200 nenes, fills de classe treballadora. Aquesta proposta va tenir tant èxit que vivia de la voluntat de la gent. L'escola, però, només va durar 40 anys.

    28/11/03

    Principis del s.XX: SITUACIÓ DE L'ESTAT ESPANYOL

    3 tipus d'escola:

    1. Escola confessional

    Vinculada a alguna ordre religiosa. Té molts alumnes: Al 1932 hi ha 77000 nens matriculats a primària i a secundària, 2500. Hi ha escoles molt importants confessionals i tenen tradició des del s. XVII-XVIII. Eren escoles organitzades i, per això, hi anaven molts alumnes. Tot i que no eren renovadores, el bisbe Torres i Bages i el cardenal Vidal i Barraquer van introduir-hi moltes innovacions.

    2. Escola pública

    No té gaires recursos i, amés a més, els professors no tenen llibertat professional perquè s'han de regir a les demandes de l'Estat. Estan supeditades a les normes i als criteris del govern. Normalment tampoc admeten, en principi, corrents renovadores.

    3. Escola mercantilista

    Acostuma a donar-se en barris perifèrics i admeten tota classe social. Importa el mercantilisme, és a dir, hi ha pocs recursos, pocs mestres, pocs espais de diversió, es primacia l'ensenyament memorístic, no hi ha reforma pedagògica i eren les pitjors escoles de l'Estat.

    L'escola pública era bastant desprestigiada en favor de la privada, de la confessional (jesuïtes, escola alemana). Es potencia que els nens vagin a fer la primària a la pública i la secundària a la privada.

    En general, quines corrents primaven a les escoles?

    1. ESCOLA TRADICIONAL

    • PROFESSOR, DIRECTOR D'APRENENTATGE: Mana el mestre, l'alumne ha de ser passiu (no s'indaga, no es fa recerca).

    • LA MATÈRIA COM A CENTRE: Només es pensava en les matèries cognitives.

    • MEMORITZACIÓ MECÀNICA: S'aprenen els temaris cantant (tot això es repetirà amb el franquisme).

    • UN SOL LLIBRE DE TEXT: Per evitar la possible confusió entre el que sabia de saber i el que no convenia saber.

    • TREBALL INDIVIDUAL: Competitivitat, importància de les notes.

    • DISCIPLINA HETERÒNOMA: De càstig i sense tenir en compte que cada alumne és diferent.

    • HORARIS RÍGIDS

    • INFORMACIÓ GENERAL

    • PASSIVITAT PEDAGÒGICA

    • UNIFORMITAT DE PROGRAMES: No hi ha mai dubtes

    • L'ESCOLA TANCADA EN ELLA MATEIXA: Tot era encasellat.

    • COMPETITIVITAT: Premis per al més llest, càstigs per al més “tonto”.

    • NOMÉS APRÈN L'ALUMNE

    A Europa hi havia molt bons mestres i la Generalitat i la Diputació de Catalunya envien alguns mestres catalans a experimentar a l'estranger. D'aquesta manera, protegits per les principals Institucions Catalanes (Ajuntaments, Mancomunitat, Generalitat, Diputació) o bé per ells mateixos (escoltant, llegint, aprenent) renoven l'escola.

    Aquesta corrent renovadora es coneix com a 2. ESCOLA NOVA (1900-1939). Només a Madrid es produeix una situació semblant promoguda pel pedagog Giner de los Rios (Lorca i Dalí i van anar) i coneguda amb el nom de INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA.

    Les principals aportacions metodològiques són:

    • L'activitat, situa l'alumne en una actitud activa davant de l'aprenentatge, el nen/a es mou en l'aula, dibuixa, modela, observa, parla, construeix, dedueix, demostrava, prova (coeducació).

    • En funció de l'edat hi ha uns interessos i no uns altres i en aquests s'ha de basar l'educació (aportació feta per la psicologia). El professor ha d'incitar l'interès en l'alumne per allò que sembla necessari. Hi ha assignatures com l'ortografia, el càlcul que han de ser ensenyades a través d'allò que estimula l'interès del nen (com per exemple, el joc).

    • L'individualització. Cada alumne és diferents, amb capacitats, interessos i situacions diferents i, per tant, l'educació ha de ser flexible perquè s'acomodi a cada situació.

    • La socialització és complementaria a la dualització. Cada membre de la societat aporta i rep en funció de les seves capacitats.

    • Globalització de continguts, l'educació prepara per la vida.

    • Col·laboració escola-família. Per tant, l'educació no és patrimoni de l'escola exclusivament.

    Aquesta corrent renovadora s'introdueix a poc a poc a les escoles a partir de novetats que ofereix el mestre.

    Al 1909 es crea la primera escola de mestres per Joan Berdina. Aquesta escola només durarà quatre anys però a partir d'aquesta primera escola de mestres se n'organitzen moltes més (Martorell, Gali, Rosa Sensat). També sorgeixen les escoles d'estiu a les que hi assistien mestres motivats per aprendre i durant uns dies se'ls ensenyava totes les innovacions.

    Gent que va ajudar a portar a terme aquesta renovació (estrangers):

    • Montessori (1870-1952)

    • Chiravalle

    Montessori (1870-1952)

    Neix a Itàlia. Té molts problemes per entrar a la Universitat per fer Medicina. Fa recerca sobre deficiències mentals i nervioses, sobretot relacionades amb els discapacitats. Li preocupa molt la relació cos i ment.

    Al 1904 entra com a professora d'Higiene i Medicina al Real Institut de Magisteri Femení i, el 1916, entra a la Universitat de Roma com a professora d'Antropologia. Va ser nomenada durant dos anys a una escola de “nens dèbils mentals”.

    El 1989 presenta en el I Congrés Nacional Italià d'Educació una ponència sobre deficiència mental i sobre el paper de l'escola.

    Ella creu que els nens deficients no necessiten tractament mèdic sinó pedagògic. És una dona preocupada per la societat, el feminisme i, amb aquest criteri, li permeten portar a terme “La Casa dei Bambino” situada al barri marginal de Sant Lorenzo (prop de Roma). Va dissenyar el mobiliari d'aquesta escola pensant amb els nens, aproximant el món a ells (taules petites, cadires petites,...) i es va inventar tota una sèrie de mètodes perquè els nens aprenguessin jugant.

    Va tenir tant d'èxit que els seus mètodes s'estenen per tot Europa. Al 1912 edita el llibre Pedagògic Científica. També va ser criticada, sobretot pels russos, perquè es deia que no ensenyava als nens a ser solidaris.

    El seu llibre permet que els seus mètodes i criteris s'extenguin per la Índia, el Japó, ... i cada x temps hi ha un Congrés Internacional Maria Montessori.

    A Catalunya, el 1913 la Diputació de Barcelona envia un mestre llicenciat en Lletres (Palauvera) a “La Casa dei Bambino”. Aquest mestre torna i inaugura “La Casa dels nens” aquí i tradueix al català l'obra de Montessori. Al 1915 hi ha 15 escoles Montessori a Catalunya (públiques o privades) i Montessori ve a viure aquí fins a la Guerra Civil. Al 1916 es fa el III Congrés Internacional Maria Montessori a Barcelona.

    Però al 1933 els nazis tanquen totes les escoles Montessori d'Alemanya, el 34, els feixistes ho fan a Itàlia i, el 36, els franquistes. Al 1937, en plena guerra, uns mestres que se'n van anar a Coppenhage al VII Congrés Internacional Maria Montessori perquè hi hagués una representació de Catalunya.

    El 1949 se li va obsequiar el premi Novel per part de la UNESCO. El 1952 va morir.

    1/12/03

    3. CORRENT ANARQUISTA PEDAGÒGICA

    L'anarquisme és una ideologia que va en contra de tot tipus de sistema i de tot tipus de classe social (fins i tot entre mestres i alumnes - igualtat-). Té una representació assembleària, no hi ha categories, es treballa de forma comunitària. Aquesta corrent es troba a França, a Rússia i a Alemanya.

    Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)

    Representant a Catalunya de la corrent anarquista pedagògica. Neix a mitjans del segle XIX i se sent compromès amb la causa anarquista. Treballa de revisor de tren (Catalunya-França) i per això, té molt contacte amb intel·lectuals i professionals de l'educació (propers a l'anarquisme) a França.

    Degut a la situació del país, en plena Guerra Civil, s'exilia a França on dóna classes de castellà. Comença a conèixer moltes maneres de fer educatives.

    Un cop finalitzada la guerra, torna a Catalunya i al 1909 crea l'Escola Moderna amb una herència d'una amiga seva (àcrata). El seu objectiu és construir una escola anarquista a Catalunya per fer homes i dones capaços d'evolucionar i renovar la societat i les persones. Busca l'alliberació del ser humà i de la societat (aquesta escola era pensada pels obrers i pels burgesos).

    Al mateix any es produeix la Setmana tràgica. El país es revolta per un fet d'una guerra colonial del Marroc i la gent destrossa tot el que troba, es cremen convents, es treuen morts al carrer,... A causa d'això, el van agafar i el van jutjar, el van acusar d'actes terroristes i el van afusellar a Montjuïc

    Com es donava l'educació en aquesta escola?

    No hi havia ni qualificacions, no hi havia ni premis, ni càstigs, era laica, integral, parlava de la sexualitat, del desenvolupament de la personalitat, practica les mesures higièniques, observa la natura i l'experimentació lliure dels infants, és racionalista i científica,...

    Al 1937 tenia 1000 alumnes però al 1939 es va tancar.

    2 conceptes importants de Francesc Ferrer i Guàrdia:

    • És el principal exponent de la Corrent Anarquista Pedagògica a Catalunya.

    • Primer mestre mort a Catalunya.

    4. EL CENU

    Durant la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya i el Consell Escolar (CENU) creen un pla novedós. En el Pla General s'especifica el concepte d'unificació dels diferents nivells del cicle escolar fins al món del treball, el concepte d'igualtat sense distinció de caire personal i social,...amb aquest criteri diu:

    • L'ensenyament comença en el moment en què l'infant neix, i continua fins a la total formació tècnica i espiritual de l'home.

    • És obligatòria la convivència dels uns amb els altres, sense distinció de procedències i finalitat.

    • La selecció ulterior es farà en base de factors netament individuals (intel·ligència i voluntat)

    5/12/03

    SÍNTESI DE LES CORRENTS PEDAGÒGIQUES

    Entre el 1900 i el 1936 arriben unes noves influències que propicien l'aparició de la corrent Escola Nova (2). Institucions com la Diputació, la Generalitat i els Ajuntament hi tenen molt a veure apart de la influència de molta gent. En aquest període el català és l'únic idioma oficial. En aquest període també apareix l'Escola Anarquista (3) que és un tipus d'institució que va arribar a tenir 1000 alumnes.

    Entre el 1936 i el 1939 es produeix una situació d'autoritarisme (Guerra Civil) i hi ha també una acció escola important que és el CENU (4).

    En el període de 1939 al 1975 (mor de Franco) l'objectiu era que tot el que hi havia hagut abans s'esborrés. Del 1975 al 2003 els mestres continuen essent les persones que porten l'embrió de la novetat i l'Escola Activa (5) reprèn la corrent de l'Escola nova.

    EL FRANQUISME

    [Llibre: La Història més fosca de la dictadura]

    Amb Franco s'eliminen tot tipus d'Institucions indicatives de la pròpia autonomia. Tots els edificis destinats a l'Ensenyament i els seus documents, museus i biblioteques (de la Generalitat), la universitat, etc. passaran en mans dels franquistes.

    L'autoritat de Franco no segueix ni un nazisme ni un feixisme sinó que el seu criteri és esborrar del mapa tot el que s'ha fet durant la República i establir un ensenyament diferent. Per construir aquesta escola diferent, agafa referents de l'Educació de l'Edat Mitjana, de l'Escola Escolàstica (Tradicional).

    Les fronteres es tanquen i no hi ha opció d'immigració o emigració. Es suprimeix la llengua i s'ordena que es faci amb espanyol (les classes també). Es retiren els llibres en català i es cremen juntament amb tot de documents. No serà fins al 1946 quan es tornin a editar llibres i diaris en català. En el 1939 es compta que hi havia 200 camps de concentració i comunes.

    Els mestres es veuen obligats a fitxar, a gravar-se a un sindicat integral i de magisteri que s'anomena SEM (Servei Español de Magisterio) i es promouen una sèrie de lleis de Reformes del Sistema Ed.

    Bàsicament la política nacionalista es fonamenta sobre tres columnes (promogudes per les noves lleis de Reformes del Sistema Educatiu):

  • La pàtria indivisible.

  • La religió (Opus Dei)

  • La família (com a condensador social)

  • Es potencia l'escola privada.

    Trets importants de l'Educació (Franquisme)

    • Subsidiarietat de l'Estat en matèria educativa. L'Estat empobreix l'escola pública i, en canvi, defensa les escoles privades, elitistes i confessionals. No és l'Estat qui diu com s'ha de fer el currículum sinó les Institucions privades.

    • Depuració política dels professors.

    • Al 1941 es fan uns nous estudis de magisteri que constaven de Batxillerat i 4 assignatures. El batxillerat (Itinerari curricular) estava format per un parvulari (preparatori), un examen per entrar a batxillerat (4 anys), una revàlida (ofici o dos anys més de batxillerat) i un examen per entrar a la universitat. Apart, hi avia uns estudis paral·lels (com de formació professional).

    • Ús exclusiu de la llengua castellana com a vehicle d'escolarització.

    • Separació de sexes i educació diferent segons el sexe.

    “Para acostumbrar a los niños a la docencia y a la castidad se tratara, con delicadeza suma, de darles a conocer el sello de la limpieza y educación que las virtudes imprimen en el alma a quien las posea. Nada de explicaciones detalladas, de largas explicaciones, que la mayor de las veces producen efecto contraproducente, si observamos en los niños alguna falta, con el menor numero de palabras démosle a conocer que lo sabemos y ellos se avergonzaran y sino estan mas adelantados en el vicio, procuraran corregirse”

    Pedagogia general, Solana Exzequiel

    • Ensenyament autoritari, importància de l'ordre i la disciplina.

    • Actitud passiva.

    [ Pedagogia general, Solana Exzequiel (Pàg.206)]

    A partir del 1945 l'únic partit polític és la Falange. Quan acaba la II Guerra Mundial, ni la falange ni Franco tenen sentit i aquest es queda sol.

    12/12/03

    DEL FRANQUISME A AVUI

    En el 1945 tenim:

    1. L'Escola Minifundista

    Pocs recursos, molts alumnes, molt tradicionals, autoritàries, molta disciplina. Al 1970 encara en trobem d'aquest tipus d'escola.

    2. Escoles de Classe Mitjana

    Engloben un conjunt d'escoles diferents: Escola que havia sigut minifundista i es presenta ara com a negoci, escoles confessionals que s'adonen que hi ha gent de tot i, per tant, es dirigeixen ara a la classe baixa, mitja i alta.

  • Escoles Classistes

  • Hi anaven a parar els fills de gent amb importància econòmica, d'ideologia molt concreta: Escola Francesa, Escola Alemana, Escola de l'Opus Dei,...

    Les minifundistes són pensades per a la primària i les clàssiques per al batxillerat (la gent que anava a la universitat).

    Els mestres que no havien estat empresonats o deportats es reuneixen en els pisos o cases i hi fan classes. En aquesta “escola” (5) hi van fills de professors o intel·lectuals: Virtelia, Betania, Decroly, Talitha, Costa Llobera, Tècnic Eulàlia, Aula, Isabel de Villena - junior -,...

    Escoles d'estiu

    Des del principi de segle són reunions de mestres. La primera va ser feta en una casa de pagès i es fan periòdicament i, més o menys, en clandestinitat (actualment Rosa Sensat, n'és un exemple). En les escoles d'estiu els mestres es trobaven per explicar les seves experiències. En aquesta època tothom ha de fer el servei militar i els mestres i les mestres fan el servei militar impartint com a alumnes cursos del règim durant un temps. Aquests cursos els fan dones de la Falange. El servei militar era la única manera d'aconseguir el passaport.

    Catalunya és un país d'immigracions, una terra de trajectes. En aquest període ve una onada d'immigració d'Andalusia que no té necessitat d'integrar-se perquè es van començar a construir barris perifèrics on l'educació era en castellà (El Besòs, Sta. Coloma de Gramenet,...).

    Del 1951 al 1956 puja com a ministre d'educació Ruiz Gimena i promou una sèrie de lleis sobre educació. A partir de 1975 fins al 1970 es va avançant i hi ha tota una sèrie de canvis.

    Recordem que durant la Guerra Civil Espanya havia estat molt tancada en sí mateixa i quan cau el règim nazi i feixista, Franco es queda sol i comença a davallar el sistema polític. Per evitar aquest deteriorament, Franco incorpora en la política una sèrie d'intel·lectuals (gent de l'Opus, ben preparats). Aquest període es coneix amb el nom de “Tecnocràcia”.

    Quan s'acaba la II Guerra Mundial, les fronteres resten tancades però al 1952 es celebra el Congrés Internacional Eucarístic (religiós) i ve molta gent de fora. En tot aquest període es produeix la Pax Criti (moviment internacional). El 1960 es produeix el Consili Ecopènic II (es reuneixen per renovar el Vaticà).

    El Banc Mundial, el 1962, fa un informe sobre l'educació d'Espanya i conclou que el nivell cultural del país és molt baix i, per això, Franco es veu pressionat a incorporar intel·lectuals en el seu sistema polític i deixar que els militars s'encarreguin de la seva feina i no a la cultura.

    Es produeix:

  • El boom turístic (1964-1970), Europa descobreix Espanya i es venen molts terrenys a la costa.

  • 2) Mà d'obra (del Sud al Nord)

    Es produeix el llibre Blanc de l'Educació. Per Villar Palasí. És d'on surt la llei sobre el Sistema Ed. El 1970 sorgeixen noves lleis i l'obligatorietat d'estudis (EGB).

    15/12/03

    • L'educació tota esdevé una necessitat econòmica. Pel bon funcionament del sistema educatiu, és necessari el rendiment econòmic de les inversions en l'educació i en la seva eficàcia (sistema capitalista).

    • El contingut de l'educació ha d'estar vinculat d'una manera total a l'aplicació pràctica (neopositivista). L'ensenyament havia de ser tècnic, deixant de banda les disciplines humanístiques, considerades antiquades.

    •Als nens se'ls ha de donar l'estímul perquè responguin el que volem (estímul-resposta). En el segle XX es diu conductivisme i el màxim representant és Skinner.

    • S'ha de socialitzar a la persona perquè entri en el mercat de treball, però mantenint l'ordre establert (classes socials).

    • Els mètodes pedagògics han de fonamentar-se en la psicologia individual i sobretot en l'aprenentatge, sempre amb el criteri d'obtenir rendiment professional a la indústria i als servei, per l'alumne com a futur professional.

    • L'alumne mitjà ha de ser la base del procés d'aprenentatge. Defuig dels infradotats perquè no són rendibles i els superdotats perquè porten problemes.

    • Alguns aspectes de la realitat poden ser canviats, però l'ordre instituït ha de ser immutable (positivisme, nocapitalisme).

    • Els valors morals de la societat tradicional continuaran sent la base del benestar social: el paper de l'ensenyament estatal al sistema educatiu, pàtria, religió i família, són valors fonamentals. Total prioritat de la llengua castellana com a vehicle d'escolarització. Educació diferenciada, segons el sexe. Control ideològic del professional. Ensenyament paternalista i activitat controlada de l'alumne.

    “Se han podido observar numerosas perturbaciones de alcance individual y social producidas por la enseñanza mixta (excitaciones, relaciones sexuales ilegítimas, falta de atractivo por los elementos del otro sexo) sobretodo en la enseñanza. Se le atribuye también la disminución del número de matrimonios (...)

    El profesor impone, por lo tanto, una visión del mundo a sus alumnos sin aceptar el riesgo que tener que modificar la suya, como podría ocurrir si se estableciera una comunicación real- de doble dirección- con sus discípulos, necesidades, con el mundo tal y como ellos lo viven y como lo habrán de vivir en el futuro”.

    (1970)

    JEAN PIAGET (1896-1980)

    Va néixer a Neuchatel. Es doctorà en Ciències i va llegir molt a Freud i a Jung i li interessava molt la psicologia dels infants.

    Al 1925 comença a apuntar amb la seva dona tot el que fan els seus tres fills des del moment del naixement. D'aquesta manera, observa i veu la seva evolució.

    Al 1936 publica El naixement de la intel·ligència. Defineix dos processos (encara ara vigents):

  • L'assimilació: Recollida d'informació a través dels sentits.

  • L'acomodació: Comprensió o interiorització del que hem assimilat.

  • Organitza una corrent que es coneix com a Corrent Constructivista. Piaget parteix de la base de que tot el desenvolupament com a persona de l'infant es fa a través de la construcció personal. Aquesta construcció es fa sobre una aportació genètica (tot i que encara no es coneix en absolut el codi genètic). Aplica l'assimilació i l'acomodació i divideix la Corrent Constructivista en sis estadis, des dels primers estímuls i reflexes fins a l'aprenentatge de conceptes i l'explicació i expressió de pensament o idees abstractes.

    Colver i Vivosky continuen aprofundint en aquesta matèria però introduint el concepte de moralitat. En quin moment el nen sap què és el que està bé i el que no?

    Al 1930 Piaget va a Barcelona a fer una Conferència i havia de tornar a venir el 1936 però amb l'arribada de la Guerra Civil es van tancar les fronteres.

    El 1971 se'l nombra Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona (UB).

    ALEXANDER SUTHERLAND NEILL (1883-1973)

    És el promotor de la Corrent Antiautoritària (Escola per la llibertat). Va néixer a Escòcia i va tenir un pare mestre autoritari. Va ser un nen de fracàs escolar i el seu pare el va posar de monitor a la seva pròpia escola. Estant a l'escola va començar a disfrutar fent de mestre i va intentar entrar a l'Escola de Mestres però no va aprovar.

    Va fer suplències a diferents escoles d'Escòcia i es va anar adonant del règim tant autoritari que hi havia. Va entrar a la Universitat i es va llicenciar en Filologia Anglesa. Va treballar de professor a la Universitat i després, va fer periodisme.

    Va conèixer escoles d'altres països i als 40 anys va fundar la seva pròpia escola a Le Lyme Resis (l'actual és a Leiston). L'escola anava destinada a nens amb problemes de fracàs escolar i per a ell l'escola era terapèutica (elitista, privada). Aquesta escola al 1999 tenia sis professors i el seu funcionament era de la següent manera: El nen està internat a l'escola i és ell qui decideix que vol fer i el que vol aprendre (amb uns mínims establerts pel govern), totes les lleis estan fetes pels propis nens (de forma assembleària), hi ha un tribunal de càstigs, se'ls permet que estiguin tres anys sense fer res. Aquesta escola s'anomena Summerhill (La Colina del Verano) i, al 1999, la matrícula costava 1500000 pessetes. A Neill se'l va criticar perquè es va dir que hi havia problemes sexuals a l'escola, però no s'ha pogut demostrar mai.

    19/12/03

    Als anys 70 alguns mestres posen en pràctica la idea de Neill però en contextos diferents i no funciona. En el nostre context no té transcendència perquè és massa utòpica però neix la tendència del professor “Laissez faire” (amb límits).

    DEWEY (1880?-1950?)

    Neix a Burtlinton. És un home que es planteja que l'escola és com el laboratori de la vida i les seves escoles, per tant, són “laboratoris de vida”. Ell introdueix la democràcia a l'escola. El seu llibre més importants és Democràcia i Educació.

    Dewey introdueix la idea que tots els problemes que hi ha a la societat s'han de treballar a l'escola perquè així el nen serà capaç de resoldre les situacions que es trobarà, més tard, en la vida. A la seva escola no s'ensenyen els coneixements com a tals sinó com a tècnica per a solucionar pràcticament una sèrie de problemes. La seva escola és totalment solidària i democràtica.

    Fem una síntesi del que va passar des que es va morir Franco al 1976:

    El 1976 el rei demana no ser coronat, ser un constitucional, no autoritari. Al 1977 hi ha la Constitució i al 1978 s'organitzen les autonomies en demana de 3 comunitats: Catalunya, País Basc i Galícia. Això propicia que les altres comunitats també demanin l'autonomia i el govern proclama que totes les comunitats siguin autònomes. Al 1980, precisament perquè les autonomies és descentralitzar el govern, es traspassen les competències d'educació però entre l'Estat Espanyol i Catalunya hi ha una paradoxa important perquè encara resta, en molts aspectes, la centralització.

    Bàsicament, a partir de l'adveniment de la democràcia, s'ha aconseguit:

    • El dret de tots a l'educació.

    • La igualtat d'oportunitats.

    • La gratuïtat i la llibertat de l'ensenyament, entès com la possibilitat d'accés al sistema educatiu per mitjà de la xarxa pública i privada.

    • La lliure elecció dels pares perquè puguin formar als seus fills en els principis que estiguin d'acord amb les seves conviccions.

    • Aquests drets estan recolzats d'equitat, de la mateixa manera que passa a Europa.

    • S'ha donat la llibertat de càtedra pels professors i el concepte d'educació amb el criteri de desenvolupament de la personalitat.

    [Internet a la pàgina del Ministeri d'Educació i Cultura]

    1970!

    1978_!

    1980__!

    1983____!

    1985______!

    1990_________!

    1995___________!

    2001_____________!

    2002________________!

    2003__________________!

    % 1985! LODE (Llei Org. del Dret a l'Ed.)

    És una llei de fonaments que es basa en els principis i no del Sistema Educatiu. Com l'Estatut de Centres Escolars (LOECE), varen voler regular l'apartat 7 de la Constitució.

    “Es dóna la llibertat de consciència de creences morals i religioses, respecte a la seva integritat i dignitat, participació en el funcionament i la vida del centre adequada a l'orientació escolar i professional. (...)”

    % 1990! LOGSE (Llei Org. de l'orientació Gral. Del Sis. Ed.)

    Javier Solana porta a terme el que havia escrit Josep Ma Maravall en el Llibre Blanc de l'Educació. Les innovacions que ofereix la LOGSE són:

    • L'escolarització voluntària dels nens a partir dels 3 anys.

    • Ampliació de l'ensenyança obligatòria fins als 16 anys.

    • La reducció del batxillerat a 2 anys.

    • Establiment de la Formació Professional Superior.

    • Estructuració del sistema i ordenació dels ensenyaments de règim general: es divideix en l'educació infantil (0-6 anys), educació primària (6-12), educació secundària (18-18) i la formació professional de grau mig; i de règim especial: són les ensenyances artístiques i les d'idiomes, i aquelles que després de consultar les Comunitats Autònomes, aconsellin per demanda social o per necessitats educatives. Totes han d'adaptar-se a les característiques dels alumnes amb necessitats d'educació especial.

    • La llei es planteja l'educació a la diversitat i l'educació de les persones adultes. També es planteja l'educació obligatòria dels nens de 0 a 6 anys però no es porta a terme.

    % 1995! LOPEG (Ley Org. de la Part., Evaluación y el Gobierno de Centros Escolares)

    • Activitats extraescolars.

    • Autonomia de gestió dels centres docents.

    • Inspecció per les administracions ed.

    • Òrgans de govern de los Centres Docents.

    % 2001! LOU (Llei Org. d'Uni.)

    •Millora de la qualitat.

    • Mecanismes apropiats per potenciar l'activitat investigadora dels universitaris.

    • Incorporació del nostre sistema universitari a l'aspecte universitari europeu.

    • Mobilitats d'estudiants i professors.

    % 2002! LOCFP (Ley Org. de las Cualificaciones y de la Formación Profesional)

    • Adequa la Formació Professional a les noves exigències del sistema productiu.

    • Fomenta la formació i la realització professional.

    % 2004! LOCE (Ley Org. de Calidad de la Ed.)

    Aspectes i crítiques:

    • Fomenta la cultura de l'esforç ! El sistema educatiu ha de resoldre els problemes de no motivació i no esforç a través de noves estratègies (no exàmens o avaluacions).

    • Millora el nivell mig dels coneixements dels alumnes ! En una societat canviant com la nostra, s'ha de valorar més les estratègies que l'alumne desenvolupa i els sistemes d'adaptació. No com ara que proposen mesurar els resultats únicament centrats en contingut conceptuals.

    • Reforçar un sistema d'oportunitats iguals per a tothom i prevenir el fracàs escolar! Contràriament a aquest apartat, tot el que diu el projecte de llei és contrari a aquest enunciat. Es proposa un sistema educatiu més rígid i homogeni que l'anterior, on es preveu abans de temps que un terç de l'alumnat fracassi en la seva tasca.

    • Dignificar el professorat ! La formació inicial, la permanent i els incentius professionals s'han de tenir en compte en tota llei de reforma educativa, cosa que no va ser així en l'anterior llei, la LOGSE, on no van tenir en compte res de tot això. Les noves reformes jerarquitzen el treball fora de les aules i remuneren, en lloc de tenir en compte les bones pràctiques docents.

    • Autonomia dels centres ! Sense un marc de participació efectiva de la comunitat docent, sense una capacitat de gestió real, sense un currículum obert i flexible, etc. com podem parlar d'autonomia dels centres?

    * Tècnica Oriental Bourmout.

    41

    BLOC 1: TEORIA DE L'EDUCACIÓ

    BLOC 2: L'EDUCACIÓ I LA HISTÒRIA DE L'ÉSSER HUMÀ

    LGE

    (Llei Gral. d'Ed.)

    CONSTITUCIÓ

    LOECE

    (Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars)

    LRU

    (Llei de Reforma Universitària)

    LODE

    (Llei Org. del Dret a l'Ed.)

    LOGSE

    (Llei Org. de l'orientació Gral. Del Sis. Ed.)

    LOPEG

    (Ley Org. de la Part. ,Evaluación y

    el Gobierno de Centros Docentes)

    LOU

    (Llei Org. d'Uni.)

    LOCFP

    (Ley Org. de las Cualificaciones

    y de la Formación Profesional)

    LOCE

    (Ley Org. de la Calidad d'Ed.)