Infància

Desarrollo en infancia # Desenvolupament psicomotor, cognitiu i social, de la comunicació i del llenguatge. Primers reflexos. Estímuls

  • Enviado por: Mar
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

PRIMERA INFÀNCIA

DE 0 A 2 ANYS

El desenvolupament psicomotor

-El nen constitueix progressivament el seu esquema corporal i el reelabora constantment amb imatges motores, tàctils, posturals, visuals, etc.

Coneix progressivament el seu cos i organitza la seva acció a partir del control del to muscular. El nen té un evident descontrol motor que a poc a poc regularà, el nen té una excessiva impulsivitat motora, amb gestos explosius, descontrolats.

-El to muscular influencia i condiciona els primers reflexos del nen (la postura, el desplaçament, la prensió dels objectes, el diàleg corporal amb els altres, la dependència o autonomia respecte a l'adult, etc.). El nadó té una sèrie de reflexos que es relacionen amb les conductes alimentàries i de postura:

  • Els reflexos de succió, degulució i punts cardinals, van lligats a l'alimentació.

  • En el reflex de grasping o prensió, el nen tanca la mà automàticamnet i amb rigidesa sobre l'objecte que l'estimula.

  • En el reflex de Moro, el nen, en una postura tombada, com que se li estimula la base del coll, obre i estèn els braços i les cames, encara que no del tot.

El to muscular també influencia la postura, els braços i les cames, durant els primers mesos estan replegats i són poc extensibles. El nen no aguanta la postura asseguda fins als 4 o 5 mesos i no serà dret fins als 8 o 9 mesos; els desplaçaments i la manipulació i la prensió.

Més endavant els actes voluntaris a través de la repetició donaran pas a actes automàtics. La regulació progressiva del to muscular permet al nen una interacció cada cop més organitzada i intencional.

-Des de molt petit el nen detecta, localitza i identifica estímuls visuals, auditius, tàctils i olfactius gràcies als òrgans sensorials corresponents. La vista li permet de localitzar l'espai i els objectes; l'oïda i l'olfacte, i també el tacte, contribueixen a aquesta localització. Però al nen li costa de calcular les distàncies.

La localització precisa a l'esquerra i/o a la dreta l'ha d'aprendre durant la primera infància.

Als 18 mesos el nen ja adquireix la capacitat de simbolització.

-El primer desplaçament del cos del nen és el volteig sobre si mateix, després apareixen el rastreig, el gateig i la marxa dret o els primers passos, que es poden aconseguir als 10 o 12 mesos.

El desenvolupament cognitiu i social

-De 0 a 1 mes, la conducta del nen s'esdevé de manera predictible a conseqüència de l'estimulació.

Del primer mes als 4 mesos el comportament del nen es comença a modificar en funció de l'experiència, amb fenòmens de “pseudo-imitació”, com el contagi vocal o la imitació mútua.

Dels 4 mesos als 8, el nen és capaç de mirar, tocar i escoltar de manera coordinada. Hi ha indicis clars de la conducta de buscar.

Dels 8 als 12 mesos, el nen coordina seqüències d'acció en relació a un únic objecte (per exemple: tirar-lo i rebre'l) i a diferents objectes (per exemple: posar-ne un a dins d'un altre). El nen desenvolupa uns mitjans orientats clarament a una finalitat (per exemple: apartar un obstacle per agafar l'objecte que hi ha al darrere).

Dels 12 als 18 mesos, els nens busquen la novetat, manipulen l'entorn com si els interesés de descobrir el que passa al seu voltant. El nen comença a desenvolupar comportaments apropiats a l'objecte d'acord amb el seu ús convencional (per exemple: pentinar-se amb la pinta).

Dels 18 als 24 mesos, el nen pot inventar nous mitjans i idear noves solucions abans de posar-los en pràctica (resolució encoberta de problemes). Pot anticipar la solució requerida. Apareix el joc de simulació, la imitació generalitzada (immediata i exacta de models nous) i la imitació diferida (de models observats anteriorment).

-Apareix la fase de la impulsivitat motora, en el nen, entre els 0 i 2 mesos. Entre els 2 i els 12 mesos apareix l'etapa anomenana “estadi emocional” (actuació determinada d'ambient social que envolta al nen). Entre 1 i 3 anys apareix la funció sensòrio-motora, el desenvolupament intel·lectual i moral posterior.

-Els 3 primers mesos mostren preferència pels membres de la seva pròpia espècie. Entre els 3 i els 8 mesos mantenen interaccions amb les figures d'afecció. Als 8 mesos mostren una afecció preferencial clara sobre les figures d'afecció i alhora rebutgen als desconeguts. A partir del primer any el nen haurà d'anar conquerint progressivament certa independència.

El desenvolupament de la comunicació i del llenguatge

-Al final del primer any, el nen comença a reaccionar davant d'un objecte pres com a tal. Dona a cada objecte un nom (activitat sensòrio-motora). A la meitat del segon any, la representació busca la seva via en la imitació, el simulacre i el llenguatge.

-El nen comença a dominar el seu entorn amb l'ajuda del llenguatge. El llenguatge ajuda al nen a proveir-se d'instruments auxiliars (per a la resolució de tasques difícils, a planificar una solució del problema abans de la seva execució i a dominar la conducta). Els signes, les paraules, serveixen al nen com a mitjà de contacte social amb les persones.

-Els primers sons del nounat són els plors. Al segon mes emet una sèrie de vocalitzacions de tipus bucofonatori, anomenat balboteig. Als 6 mesos, el nen és capaç d'imitar els seus propis sons i els de l'entorn. Al final del primer any, el nen comença a pronunciar algunes paraules, que acostumen a ser monosíl·labs. Als 18 mesos, els nens comencen a ajuntar paraules i s'inicia la etapa pròpiament lingüística.

-En el procés que porta el nen a descontextualitzar progressivament la paraula i, més tard, a passar d'un ús no referencial a un de referencial es poden diferenciar quatre estadis:

  • El nen utilitza la paraula per acompanyar l'esquema d'acció ([papa], mentre s'acosta al pare).

  • El nen utilitza la paraula per anticipar o recordar l'equema idèntic ([papa], una mica abans de trobar el pare).

  • El nen utilitza la paraula per designar esquemes d'acció o per designar l'agent o l'objecte d'aquest esquema d'acció ([papa], per cridar, donar nom o demanar qualsevol cosa al pare).

  • El nen utilitza la paraula per categoritzar noves persones, objectes o esdeveniments ([papa], per designar persones del sexe masculí que veu per primer cop).

Els nens, als 15 mesos, utilitzen per comunicar-se la paraula, utilitzen el llenguatge per descriure els objectes i esdeveniments de l'ambient (estil orientat al missatge). Als 19 mesos, els nens utilitzen casi exclusivament característiques prosòdiques com l'entonació. Utilitzen el llenguatge per influir sobre els altres (estil orientat al codi).

-Des de el naixement, els nadons participen activament en les relacions amb les persones del seu entorn (interacció social). Durant el primer any hi ha una interrelació molt rica entre els pares i el nen. Els contactes oculars recíprocs es multiplíquen entre el nen i la mare. Al quart mes el nen és capaç de seguir la mirada de la mare. Als 9 mesos, els nens poden avançar la mà cap a objectes i/o els poden assenyalar. Durant el primer any el nen desenvolupa unes habilitats comunicatives.

SEGONA INFÀNCIA

DE 2-3 A 6 ANYS

El desenvolupament cognitiu

-El desenvolupament cognoscitiu del nadó es basa en l'elaboració o la coordinació mútua d'unitats cognoscitives anomenades esquemes (són marcs d'assimilació, indiquen un determinat grau d'equilibri en els intercanvis entre el nen i el món que l'envolta i es modifiquen contínuament per les resistències que troben en l'aplicació per interpretar la realitat).

Les pautes de conducta organitzades i exercitades de manera repetitiva canvien als 2 anys degut a l'aparició dels processos de simbolització i representació. Així el pensament del nen és un procés més ràpid, mòbil, comprehensiu, abstracte i més orinetat cap al coneixement i més capaç de reflexionar sobre ell mateix.

Entre l'any i mig i els 2-4 anys apareix la fase simbòlico-pre-conceptual (augment de les possibilitats creixents de la representació de la pròpia acció, la realitat es representa mitjançant l'ús i la creació de significants). Entre els 4 i els 7-8 anys el període intuïtiu (coordinació creixent de les relacions representatives, poden ser intuïcions simples o articulades).

-Durant la segona infància apareix la captació d'invariants de tipus qualitatiu, com les identitats i les funcions. Entre els 3 i els 6 anys augmenta la creença en la constància de la identitat genèrica o de la invariància qualitativa específica.

Als 6 anys capten la identitat dels objectes quan estan sotmesos a canvis físics reversibles i irreversibles. En edat de pre-escolar els nens poden ser capaços de raonar sobre un conjunt determinat de dimensions específiques de la representació numeral.

Als 3 anys tenen àmplies experiències sobre el nombre, utilitzen paraules numèriques, tenen una comprensió implícita del fet de comptar i utilitzen la quantificació. Els nens de 3-4 anys poden inferir si s'ha de realitzar o no una addeció o una substracció.

-Els nens tenen dificultats per situar-se en la perspectiva dels altres nens i per diferenciar el propi punt de vista de la resta: les altres persones i els objectes. Els nens tenen una certa dosi d'egnocentrisme, ja que l'apreciació que fem d'allò que ens envolta s'efectua de d'allò que coneixem i compartim, d'una manera parcial i incompleta, amb altres. Entre els 3-4 i els 7 anys, les mostres d'egocentrisme i de centració són constants.

-Els nens, en aquestes edats, tenen una particular filosofia referent a la manera com es produeixen les relacions de causa i efecte en el món que els envolta. Creuen que existeix una causa per a cada fenomen i això els fa interrogar-se sobre les diferents explicacions.

Les preguntes que el nen es planteja estan molt relacionades amb la curiositat. Les explicacions que elabora sobre els elements de la realitat poden ser contradictòries.

Aquesta visió de la realitat es concreta en tres aspectes: realisme (es basa en la indiferenciació entre el món psíquic i el físic), artificialisme (consisteix a creure que totes les coses que existeixen han estat construïdes artificialment per l'acció de l'home o d'un ésser suprem) i animisme (consisteix a atribuir vida i intenció voluntària i conscient a les coses inanimades).

-El nen serà capaç d'organitzar la realitat que l'envolta, gràcies a la capacitat creixent que mostra en la selecció i abstracció d'una qualitat o tret singular de determinats objectes i situacions tenen en un alt grau, i quan inhibeix simultàniament el reconeixement d'altres aspectes que es podran tenir en compte en un altre moment per donar lloc a noves classificacions.

Entre els 4 i els 6 anys els objectes comparats es tracten com a similars, però al mateix temps, cadascun conserva la pròpia identitat. Ara ja li és possible d'assignar tots els elements que ha de classificar en els grups establerts i diferenciar entre el grup més gros i els subgrups que comprèn.

Fins als 4 anys, el pensament del nen està dominat pels pre-conceptes (nocions que el nen lliga a l'ús dels primers signes verbals que adquireix) o participacions i pel raonament transductiu o raonament preconceptual.

-El nen ha construït activament els propis esquemes de coneixement i els utilitza en la interpretació de noves experiències, en la selecció d'informació i en l'orientació i organització.

La utilització espontània d'estratègies de memòria per facilitar el record no es realitza fins als 7 anys.

L'escola ajuda el nen a verbalitzar i a elaborar els conceptes de manera cada cop més general i descontextualitzada del marc on es van generar per primera vegada.

-L'infant elabora les pròpies facultats gràcies a les orientacions que rep dels adults o d'atres que li faciliten els aprenentatges necessaris per poder-les dirigir i organitzar personalment de manera conscient i voluntària.

-L'alumne amplia gradualment la visió que té de la realitat com a cosa consistent, amb invariàncies, regularitats i continuïtat. Augmenta la capacitat per identificar aspectes i dimensions qualitatives dels objectes i situacions, aprèn a definir-los, a descriure'n les característiques de manera global i pot, amb l'ajuda d'un llenguatge força desenvolupat, fer-les coneixer a altres persones. També mostra una capacitat creixent per predir alguns fenòmens quan aconsegueix de representar-se'ls i manejar-los mantalment.

El desenvolupament de la socialització

-El nen participa i/o estableix relacions amb un grup d'iguals, el grau d'acceptació o de rebuig dels companys i els èxits i fracassos dins el grup seran d'especial rellevància per al desenvolupament de la imatge de si mateix.

Mitjançant la subordinació i l'acceptació dels interessos del grup, i a través de la interrogació progressiva en aquest, s'anirà consolidant el sentiment d'autoestima, independentment de la pròpia posició en el sistema de relacions que s'hagi establert en el grup. El grup contribueix a la construcció de la identitat social, ofereix al nen una nova font de valors i normes, l'aprenentatge de nombroses habilitats socials, intentar entendre el punt de vista dels altres, l'assimilació de l'estereotip del sexe, el desenvolupamnet cognitiu degut a la interacció amb els companys, ...

L'escolarització obligatoria per al nen és als 5 o 6 anys.

-Dins l'entorn familiar, els nens estableixen les primeres relacions socials. Normalment, al principi són més entre mare i fill.

-Durant el tercer any el nen participa amb més freqüència en les activitats amb els altres, hi ha menys crits i apropiacions de joguines, així com, amb la participació activa, comença a disminuir l'observació i es mostren obertament el riure, els somriures i els comentaris que provoquen les activitats.

Des dels 3-4 anys els nens són capaços de dramatitzar els rols de l'entorn immediatament amb tota mena de detalls

-Entre els 3 i 6 anys es manifesten clarament algunes tendències individuals, com la impulsivitat associada a l'expresivitat o la reflexivitat més relacionada amb la reserva com a l'estil d'actuació social personal.

-Es produeixen les primeres acceptacions i rebutjos per part dels companys. L'egoisme o l'egnocentrisme van donant pas a les conductes de col·laboració encaminades a una finalitat comuna i a l'observança de les regles com a marc en què es desenvolupen les activitats.

-En els nens menors a 3 anys, el factor més important és la proporció cuidador-nen, l'atenció requerida és individualitzada, mentre que entre els 3 i 5 anys el factor fonamental és la grandària del grup, en creix molt la influència, en concret, disminueix la dependència i facilita el funcionament grupal.

El desenvolupament del llenguatge

-Als 4 anys, el nen té un llenguatge rudimentari, és capaç de combinar les paraules en enunciats més o menys llargs i fa servir les flexions de gènere i nombre igual com ha fa amb les de temps i aspecte. Utilitza diferents paraules en funció com a articles, pronoms, preposicions, etc.

-Entre els 3 i els 4 anys, apareixen construccions aparentment correctes que, tot i això, mostren un ús restringit de les partícules implicades. Entre els 5 i els 6 anys, els nens utilitzen habitualment els pronoms, però ho fan d'una forma limitada. Els usos anafòrics no hi són presents, i apareixen construccions lingüístiques de notable complexitat sintàctica que. A l'hora, corresponen a un discurs no cohesionat.

-El nen de pre-escolar incrementa notablement el seu vocabulari i n'especifica cada vegada més el significat. Els infants dominen uns 8.000 vocables als 6 anys, fins arribar als 16.000.

Abans dels 3 anys, en el primer llenguatge infantil s'observen sobreextensions en l'ús del vocabulari dels infants (per exemple: bup-bup per designar a tots els animals de quatre potes).

-Als 3 anys, els nens que tenen una llengua romànica com a primera llengua dominen amb més facilitat les màrques de gènere i nombre.

-Abans dels 3 anys, els infants utilitzen un bon nombre de pronoms personals, possessius, reflexius i demostratius. Encara que algunes formes no apareixen fins passada aquesta edat. apareixen errors com la confusió entre els parells a mí/a ti i yo/tú. També en l'ús de i ti com a possessió.

En els nens d'entre 3 i 5 anys, s'utilitza redundantment els pronoms, construccions incorrectes en què s'hi implica l'ús de pronoms.

-Als 3 anys, els nens utilitzen les diverses formes, tant dels articles indeterminats com dels determinats. Els errors que fan en l'ús dels articles són fonamentalment de concordança de gènere i nombre. També cometen errors a l'hora d'utilitzar l'article en construccions que no els admeten (per exemple: tinc la mandra). Un altre error, en els nens d'entre 3 i 5 anys, és l'ús unifuncional dels artícles (per exemple: una cullera aquesta).

-Abans dels 3 anys, apareixen oracions juxtaposades mitjançant l'ús de la partícula “i”. Les partícules “però” i “que” són les primenres que apareixen en la parla del nen.

-Als 3 anys, la riquesa de les formes verbals dels nens és notable. Parlen més enllà de l'aquí i ara i fan servir les formes de passat i de futur.

A partir dels 6 anys, els infants comencen a cohesionar les diferents marques temporals i aspectuals en un sistema únic.

-Als 5 anys es produeixen canvis notables en la qualitat del llenguatge infantil. Els nens no arriben a dominar la plurifuncionalitat del sistema pronominal fins als 10 o 12 anys.

TERCERA INFÀNCIA

DE 6 A 12 ANYS

El desenvolupament cognitiu

-Entre els 8 i els 10-11 anys, s'observa la coordinació i la combinació d'esquemes representatius que respecten unes regles i unes lleis concretes. Les operacions (sistemes d'accions interioritzades, reversibles i interrogades en una estructura de conjunt) no sorgeixen fins als 7 anys i es converteixen en instruments intel·lectuals que obren noves possibilitats de coneixement i elaboració del món.

-La quantitat d'elements d'un conjunt no depèn de la qualitat d'espai que ocupen, sinó del nombre, el pes, el volum o la distància, cosa en que els nens no estan d'acord.

La construcció d'aquestes invariants que s'estableixen en les transformacions no coincideix sempre en el temps, sinó que es pot produir en moments diferents de l'etapa (conservació de la quantitat als 7 anys, del pes als 9 anys, del volum als 11, aproximadament).

-El noi comprèn la necessitat d'utilitzar instruments i unitats de mesura socials (tant espacials com temporals) per solucionar problemes de la vida quotidiana.

-Els nens aprenen de manera progressiva a agrupar segons relacions de semblança, a formar classes estables i exhaustives i a organitzar les classes en jerarquies lògiques. La feina de classificació ajuda a formar el concepte de propietat i, en general, en la formació de conceptes.

-Els nens abandonen les explicacions de tipus fabulatori freqüents en edats anteriors i es va superant el pensament animista, segons el qual els objectes inanimats poden estar en possessió d'atribucions pròpies dels èssers animats.

El noi ja sap que existeix una explicació de fets i fenòmens, basada en la realitat, a la qual pot accedir mitjançant la consulta a l'adult i/o llibres o mitjançant observacions i que, en moltes ocasions, haurà de contrastar les seves opinions i verificar les seves creences.

Davant un problema plantejat és capaç, amb l'ajuda de l'adult, degut a l'absència de sistematització d'ntents de síntesis i generalitzacions, d'iniciar una investigació considerant els diferents factors que hi poden estar implicats. Així, arriba a establir hipòtesis explicatives.

-En la concideració del que és bo o dolent, el nen s'adona que hi ha diferèrncies entre opinions i pot arribar a considerar l'opinió o criteri de l'adult com el que és, això vol dir, el criteri de l'adult, mentre que el nen comença a regir-se per criteris d'actuació propis.

El respecte per les regles del joc i el seu compliment és una de les característiques dels nens en aquesta etapa.

-Resulta imposible d'estudiar el desenvolupament prescindint de la influència que hi exerceix la cultura,l'edicació i l'escolarització en l'etapa dels 6 als 12 anys.

-El desenvolupament cognitiu i l'aprenentatge conceptual.

-L'organització del coneixement en l'aprenentatge, en el qual hi juga un paper molt important la memòria.

A la memòria, emmagatzemen la representació organitzada de les dades de la realitat no com a pura reproducció impresa o còpia, sinó com un procés d'elaboració personal en què es produeixen elements d'interpretació, remodelació i fins i tot de distorsió.

-Són les situacions d'interacció amb els altres les que estimulen i activen en el nen els processos interns del desenvolupament.

-La manera com els nens conceptualitzen i raonen sobre el seu propi món social,els altres, les relacions entre la gent i els grups en què participen són elements que influeixen cada cop més la seva actuació i les seves interaccions.

-Al nen, augmenta la capacitat d'organització i de tractament de dades del món extern en funció de criteris objectius, i en conseqüència la comprensió ordenada de la realitat, augmenten les posiblitats d'intercomunicar-se i d'apropiar-se del saber (accés a la llengua escrita). Els nens d'aquesta edat manifesten un interès creixent per ordenar i classificar i busquen criteris i elements de referència.

Les possibilitats de representació permeten no només l'aprenentatge, sinó també l'ús, amb una certa fluïdesa, de codis convencionals (llengua escrita, sistema de numeració i codi matemàtic, llenguatge musical,etc.). També augmenta la possibilitat de gaudir de les habilitats artístiques (l'ús i la contemplació d'activitats musicals, corporals i plàstiques expressives.

El desenvolupament de la socialització

-La familia és un grup humà al qual pertany el nen i un medi o microsistema de relacions on transcorren els primers anys de la vida del nen i on es realitzen funcions socials de primera magnitud per a ell i també per a la socialització del medi.

-En la nostra cultura, l'escola és la institució encarregada d'ensenyar unes habilitats bàsiques i uns coneixements específics, així com de transmetre els valors, les normes i els costums sòcio-culturals de la societat en què es troba.

Aquesta institució disposa de possibilitats molt àmplies per proporcionar eldesenvolupament del nen, el nen escolaritzat en una institució educativa normalment no passa més hores en cap altre context, excepte a casa. Fins i tot, en algunes ocasions, després d'acabar l'horari lectiu, l'escola continua ocupant hores de la vida familiar i del nen amb tasques complementàries típicament escolars o organitzant activitats socials o extraescolars en què els alumnes poden participar, ja sigui amb coetanis, ja sigui acompanyats de familiars o dels companys. En aquest marc es donen situacions d'interació privilegiades per conformar la propia identitat, desenvolupar el rol sexual i desenvolupar les conductes psicosocials i tots els aspectes psicosocials del desenvolupament.

-Les relacions amb els iguals es comencen a establir en el context familiar a través dels germans i els fills d'amics paterns i fins i tot del veïnat.

Els primers anys es manifesten en el nen certes limitacions en l'establiment de les relacions amb els iguals. També augmenta amb l'edat el nombre de nens que poden interaccionar amb el grup.

-A l'etapa plenament escolar es faran més aptents els aspectes que defineixen l'organització del grup: la divisió de funcions i la diferenciació de rols i estatus.

La participació del nen en les activitats del grup augmenta, al igual que augmenta el nombre d'integrants dins del grup.

Els avenços cognitius del nen en aquest període li facilitaran comprendre regles complexes, apreciar expectatives col·lectives subtils i percebre l'estatus jeràrquic relatiu dels diferents integrants del grup, inclòs el d'ell mateix.

La formació de colles de companys o amics amb una forta solidaritat interna i en què es farà palesa una diferenciació de rols i estatus.

Entre els 6 i els 9 anys, el grup es va gestant al voltant de la participació conjunta en una determinada activitat (pertinència a un equip esportiu, treball escolar, etc.), i aconseguirà una major estabilitat i importàcia durant els anys següents. En el grup de coetanis, el nen té la possibilitat d'aprendre a interaccionar amb els companys de la mateixa edat, a relacionar-se amb un líder i a tractar amb manifestacions com l'hostilitat i el domini, o altres, com les de guia, d'ajuda i cooperació.

-Entre els nens d'entre 9 i 11 anys, els grups tendeixen a ser del mateix sexe. Els nens tenen més en compte la solidaritat, mentre que les nenes consideren més el grup com un entramat d'amistats íntimes.

-El grau o intensitat amb què els nens s'ajusten a les normes i a les creences del grup és clarament creixent i aconsegueixen el màxim exponent cap als 12 anys.

-En l'etapa escolar, es van valorant més els factors de popularitat, la companyonia, la solidaritat, un alt sentit de la justícia, l'esperit d'equip i les capacitats organitzatives. A partir dels 10 anys, els companys comencen a valorar més les qualitats morals dels iguals i se senten atrets cap a aquells líders que les ostenten.

-Augmenta la comprensió dels sentiments, els pensaments, les inquituds i els interessos dels altres, així com la capacitat d'orientar la conducta d'una manera social, i es va produint un declivi de l'egocentrisme anterior. Degut a la freqüència i a la intensitat de les interaccions, els millors amics són els que més discuteixen i es barallen.

-A través de les relacions competitives, el nen accedirà a la descoberta de les pròpies limitacions i es motivarà per desenvolupar determinats trets personals objectivables.

La cooperació es defineix com una activitat orientada al grup, en què el nen va elaborant un ajustament recíproc i constant al punt de vista dels altres i col·labora amb els companys per aconseguir abjectius comuns.

El subjecte progressa en la capacitat de comprometre's en l'execució d'una tasca, d'establir nivells d'aspiració i d'experimentar fluctuacions en l'autoestima, així com en la interiorització de les normes competitives i cooperatives de la nostra cultura, segons l'obtenció de resultats favorables o desfavorables.

-En general, sembla que determinats trets físics, de la personalitat i socials es correlacionen positivament amb un estatus sociometric elevat.

El fet de saber-se ben acceptat pels iguals i tenir un estatut elevat contribuirà que, a la vegada, el nen estigui més motivat a participar en les relacions intergrupals i a aconseguir els objectius comuns.

-Establir relacions d'amistat pressuposta determinades capacitats en el nen: La capacitat de comprendre els coneixements, sentiments, pensaments, problemes, inquietuds i afectes de l'altre, de l'amic. La capacitat de controlar i orientar la conducta prosocialment, contribuint a la comprensió del món social. Això implica una superació de l'egocentrisme intel·lectual i una predisposició cap a una perspectiva més sociocèntrica.

-Als 7 o 8 anys, l'amistat es basa en el binomi costrecompensa (l'amic és qui ajuda, qui deixa les coses, qui aporta beneficis a l'interessat, qui és més aprop, qui comparteix activitats comunes, etc.). Cap als 9 o 10 anys, predomina un estadi normatiu en les dimensions de compartir regles, valors i normes (el que jutja, accepta, admira, etc.) i augmenten les interaccions. Als 11 o 12 anys, es promouen més les relacions íntimes. Es tracta d'un estadi empàtic en què els nens més grans valoren trets de confiança, personalitat, lleialtat i compromís, interessos comuns i la semblança en actituds i valors.

De relacions íntimes mútuament compartides, dels 9 als 15 anys, l'amistat es valora com un tresor. De les amistats autònomes independents, que comença cap als 12 anys, hi ha un respecte cap ales necessitats d'independència o dependència dels amics i els nens es basen en la relació d'amistat per fer front junts als conflictes.

Aquesta presa de consciència de l'amistat per part del nen suposa una progressió en el desenvolupament del coneixement social en tres dimensions: la capacitat d'assumir el punt de vista de l'altre; la percepció dels altres com a entitats psicològiques, cosa que implica un avenç en l'apreciació dels atributs psicològics dels altres, i un canvi en la concideració de les relacions interpersonals, que passaran de concebre's com a interaccions a considerar-se com a sistemes socials complets. Les concepcions canviants del nen sobre l'amistat poden constituir una sèrie d'aproximacions a la manera de concebre les relacions entre iguals i l'amistat en una determinada cultura.

El desenvolupament del llenguatge

-El llenguatge del nen continua evolucionant més enllà dels 6 o 7 anys,en els següents aspectes:

  • Forma: Consolidació d'aspectes fonètics ja adquirits en etapes anteriors,amb la possible incorporació d'alguns components i combinacions noves. Incorporació de noves estructures i recursos morfosintàctics, inexistents en etapes anteriors i consolidació dels ja existents.

  • Contingut: Continuació del desenvolupament semàntic, amb la incorporació de continguts qualitativament diferents respecte d'etapes anteriors.

  • Funcions: Ampliació dels recursos funcionals i pragmàtics davant noves situacions comunicatives.

-El nen que inicia l'escolaritat obligatòria, cap als 6 anys, sol dominar els components bàsics del sistema fonològic de la seva llengua materna.

En contextos o davant audiències que no li resulten familiars, o en situacions de poca atenció i control, el nen de 6 anys demostra que encara no té prou domini del sistema fonològic, especialment pel que fa als trets suprasegmentals de la parla.

El nen de 6 anys encara comet errors en la pronunciació d'aquests mateixos fonemes si la combinació sil·làbica és complexa o la situació social no és particularment favorable. Entre els 6 anys i l'adolescència el sistema fonològic del nen es completa en els punts següents:

  • Consolidació de fonemes considerats difícils. Incorporació progressiva de tots els fonemes en totes les combinacions possibles, per complexes o poc freqüents que siguin.

  • Aspectes suprasegmentals de la parla (to, entoncació, timbre, etc.): incorporació de pautes noves i refinament de les que ja existeixen.

  • Progressiva contextualització de les habilitats fonològiques: el nen va aprenent en aquests anys a dominar tots els seus recursos fonològics en una pluralitat de situacions, incloent les no familiars, davant de moltes menes d'audiències i interlocutors i en diversos estats d'ànim personals.

-Als 6 anys, els nens de diferens cultures i idiomes ja han adquirit unes habilitats lingüístiques notables que es concreten en l'ús de les estructures formals bàsiques, fonològiques i morfosintàctiques,deles seves llengües maternes.

El desenvolupament morfològic es refereix alverb.Als 6 anys, els nens utilitzen ja quasi tots els temps verbals simples i no solen tenir cap problema a l'hora d'utilitzar correctament les persones del verb.

-A mesura que el nen ha de resoldre problemes concrets o abstractes el seu llenguatge es va enriquint amb noves fórmules i contiguts lògics, que li permeten establir i expressar relacions complexes entre elements cada cop més abstractes.

El nen expressa una quantitat cada cop més gran de conceptes o amplia els camps semàntics cada cop més, a més a més, a l'adolescència, i gràcies a l'escolarització formal, el llenguatge passa a ser una activitat amb unes noves possibilitats del significat.

A partir dels 10 anys, quan s'estableix amb fermesa un conjunt d'habilitats que anomenarem metalingüístiques, en el sentit que els seus continguts es refereixen al llenguatge:

  • Comprensió i ús del sentit “figurat”, no literal, del llenguatge.

  • Comprensió i ús de matàfores i d'altres recusos poètics.

  • Creació de metàfores noves i nous usos figurats del llenguatge.

  • Reflexió sistemàtica sobre el llenguatge, que pot traduir-se,per exemple, en la comprensió conscient de les gramàtiques o en les autocorreccions.

  • Comprensió i ús de termes ambigus, de connotacions atípiques, etc.

  • Comprensió, ús i creació de l'”humor”, acudits, etc. Basats en el llenguatge.

  • Creació de “llenguatges” i gramàtiques pròpies (slangs).

-A partir dels 6 anys, el nen ha d'anar adquirint un conjunt d'habilitats socials i lingüístiques relacionades amb la conversa. Augmentarà el temps durant el qual el nen éscapaç de practicar en una conversa, sense distraccions o digressions. Implica la possibilitat de desenvolupar un tema cada cop de manera més extensa i profunda. Així el nen anirà aprenent progressivament a adaptar el seu nivell de llenguatge a les diferents audiències possibles.

-Disminueixen les interaccions didàctiques amb un sol adult familiar i augmenten les situacions d'interacció en elgrup. El nen interactua normalment amb altres nens de la mateixa edat, amb adults no familiars, com ara mestres, veïns, etc. El desenvolupament global del llenguatge depèn en gran mesura de la quantitat i qualitat d'aquestes interaccions i està en part mediatitzat pels contextos en què es produeix (cal considerar el paper dels mitjans de comunicació: ràdio, televisió, cinema, publicitat i ,en menys aspectes, premsa; en el pas del llenguatge infantil).

El desenvolupament de la tipificació sexual i de gènere

-Les nenes comencen a parlar abans que els nens i tenen un desenvolupament del llenguatge més ràpid que el dels nens. Les nenes, sovint, aconsegueixen la pubertat i el pes adult abans que els nens. El pes mitjà dels nens acabats de néixer és més alt que el de les nenes,i durant la infància els nens són més alts i tenen més proporció de massa muscular. Amb tot, a partir de l'adolescència aquestes diferències sexuals tendeixen a anivellar-se.

Etapes del desenvolupament dels nens i les nenes:

  • Les nenes tenen més habilitat verbal que els nens.

  • Els nens tenen més habilitat visio-espacial que les nenes.

  • Els nens tenen més habilitat matemàtica que les nenes.

  • Els nens són més agressius que les nenes.

-Capacitat per realitzar i criticar els continguts socials assignats als rols de gènere (en la infància i en l'adolescència).

Destaca el fet que el progenitor que s'ha d'imitar, o amb qui pot ser que el nen s'identifiqui, ha de ser un model reforçant per a ell.

-A mesura que el nen creix va adquirint una identitat sexual (“sóc un nen” o “sóc una nena”) en funció del seu cos i de les seves peculiaritats biològiques (diferències en els genitals) i, al mateix temps, adquireix una identitat de gènere que suposa l'assimilació dels rols que es deriven de cadascun dels sexes en la societat en què es troba el subjecte.

En la infància intermèdia i l'adolescència es produeixen tres processos interrelacionats:

  • Més coneixement i menys consistència dels estereotips de gènere. En aquestes edats els nens relativitzen els rols de gènere en la mesura que tenen més experiència i quan arriben a l'adolescència ja són capaços d'aplicar un pensament més autònom i crític de la realitat social.

  • Adquisició de la permanència de la identitat sexual i de gènere. Perquè això es produeixi realment, cal que els nens siguin conscients que:

  • No es pot canviar la identitat per voluntat pròpia.

  • La identitat és estable al llarg del temps.

  • La identitat és consistent en la mesura que depèn dels genitals, malgrat els canvis que es

puguin produir en l'aparença o en l'activitat.

- Adquisició de les diferències entre identitat sexual i de gènere. En aquesta edat els nens

distingeixen l'anatomia corporal bàsica (els genitals) dels elements ornamentals (roba,

abillaments, pentinats) i de les activitats assignades socialment.

-Ben aviat, el nen aprèn que ha d'imitar el que fan els altres nens i evitar el que fan les nenes.

1

1