Infància en situació de risc # Infancia en situación de riesgo

Maltractament Infantil. Intervenció educativa # Maltrato infantil. Violencia de género y doméstica. Educador

  • Enviado por: Noraa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 33 páginas
publicidad
publicidad

I. PART. ELS MALTRACTAMENTS INFANTILS.

1. Aspectes conceptuals.

A ) Història i evolució del fenòmen dels maltractaments infantils.

Si fem un recorregut per la història podem veure que aquestes prèctiques d´abús eran bastants usuals i bastant acceptades. S´hauria de parlar de la potestat: llibertat que tenia el pare per fer dels fills el que vulgues. Ex :Maltractar-los, vendre´ls...

Tenim de caire religiós com el sacrifici, també piodem veure sacrificis coma causes de nen endemoniats, que segons aquells època, serian els legítims, bessons, deficients...

Tampoc ens hem d´oblidar dels rituals com ara, tirar els nens al riu, aquest nen tindrà forrça per viure si flotava, o d´altres com posaven menjar boca a un nen recien nascut i si era capaç de menjar viuria.

S. XVIII- S XIX desenvolupament lligat a protecció.

Els autors reconeixen que hi han necessitats d´aquest col.lectiu però no ho reivindiquin. Va ser Rousseau amb la seva visió de l´infant col.laborà en la presa de consciència social sobre aquest problema i fou un dels primers en assenyalar aquestes necessitats que havien de ser cobertes pel adult.

Kempe 1962 publica el llibre “ el síndrome del niño apaleado “ a partir d´aquí ens trobem amb una gran sensibilització de la societat i naixeren moltes institucions, lligades a l´infància.

La declaració dels drets de l´infant de l´ONU ( 1959 ) es comença a parlar dels drets de l´infant com a objecte de protecció i es comença a posar en dubte la pàtria potestat, la Convenció sobre els drtes de l´infant ( 1989 ), s´otorgan drets civils al nen com a membre diferent de la familia.

En aquest moment la patria potestat suposa l´obligació i educació al servei del nen ( la familia és la que principalment s´han d´encarregar dels nens).

Camps de les àrees que tenen relació amb el nen com són la sanitat, l´ensenyament, la justícia i els S.S. ) i en definitiva be a dir que serà tot allò procedent dels anteriors camps que violi els drets bàsics del nen i/o de la infància.

També pot venir donada per famílies desestructurades amb qualsevol tipus de problema de dependència: droga, ludopatia, beguda, atur...

De manera general es pot dir que un nen és objecte de maltractament quan presenta unes manifestacions físiques i/o sexuals que són conductuals que són consecutives a un comportament de violència física i/o sexual i a l´omissió de la cura i atencions necessàries per la correcta maduració, creixement i desenvolupament físic i psicològic.

B ) Aproximació al concepte i nivells d´acotació.

A l´hora de definir el concepte de maltractament es tenen en compte dues situacions : A ) saber delimitar el que es maltractament i el que no ho és. B ) poder trobar una definició concreta per cada tipus de maltractament.

Pel que fa la primera premisa s´estableixen uns mínims, unes necessitats bàsiques que s´han de cubrir, prenen això com a mesures standars es limitaran a definir el benestar infantil si es cubreixen aquests, en canvi en el moment que no sigui així ens trobarem en una situació de maltractament.

Diferents definicions :

  • Ajuntament Barcelona : Tota acció violenta contra la integritat psicològica, física de l´infant per part dels pares o persones que n´han de tenir cura que produeix consequències que poden anar alteracions físiques i poden conduir a la invalidesa i fins i tot a la mort.

  • De Paul : Podem considerar maltractament qualsevol acció o omissió no accidental pert part dels pares o cuidadors que compromet la satisfacció de les necessitats primàries físiques ( alimentació , abric, i socio- emocional ( afecte, atenció, estimulació... ) també afageix que depen de la intenció de l´adult, el punt de vista de l´infant, que entenem per bon tracte, la recuperació del nen i l`àmbit on es dóna.

  • ACIM : Un infant es maltractat quan és objecte de violència psicològica, física o sexual, també si pateix de manca d´atencions per part de les persones o institucions de les quals depén pel seu desenvolupament.

  • J.M. RUEDA :a l´igual que De Paul defineix el maltractament a partir de : la intenció i l´implicació de l´adult.

Sí intenció- No implicació ( 1er nivell condicionat per l´espai com per exemple la presó

No intenció- Si implicació ( 2on nivell sectes)

Sí intenció- Sí implicació Maltractament.

Infant està en un procés constant. Aquest es desenvoluparà a partir de les expectatives dels pares. Per això aquests han de donar-li uns mínims que es tindran en compte : recursos materials, possibilitat d´educació, afectivitat, valors pel seu desenvolupament.

Segons la llei 27/87 sobre la protecció ens defineix el maltractament segons 3 tipus de situacions familiars :

Incumpliment dels deures per invalidesa

Inclumpliment : abandó

Cumpliment dels deures però inadequats : maltractament

Agent maltractador és aquell que per acció o omissió produeix un dany físic, psicològic o sexual que atenta contra la integritat del nen. Causes : lesions físiques, abús sexual, pressió psicològica, desemparament

2. Manifestacions dels maltractaments infantils.

A ) Tipologia i formes de maltractaments

Una classificació possible es fa segons es doni en l´àmbit familiar o extrafamiliar.

Els maltractaments familiars o INTRAFAMILIARS és el que produeix dins de l´hàbitat del nen, la família. En aquest cas, els agresors directes poden ser qualsevol de les persones que conviuen amb el nen i que són responsables de la seva educació i atenció. En aquestes situacions l´infant acostuma a ser un “ simptoma “ d´una família desestructurada o desestabilitzada en diferents membres de la família la vida social i/o laboral. Normalment la classe alta acostuma a utilitzar el maltractament psicològic, mentre la classe més baixa utilitza més el físic.

Característiques que afavoreixen el maltractament : temps d´exposició//, intensitat d´implicació //, dret a l´influència,// discrepància sexe, edat i rol//, activitats implicatives,// pertenència involuntària,// socialització en la violència.

TIPUS :

  • MALTRACTAMENT FÍSIC

  • MALTRACTAMENT PSICOLÒGIC O EMOCIONAL

  • MALTRACTAMENT SEXUAL

  • MALTRACTAMENT PRENATAL

  • MALTRACTAMENT PER ABANDÓ

  • MALTRACTAMENT QUÍMIC- FARMACÈUTIC

  • Maltractament Físic : és elmés evident. Ús intencional de la forrça que pot portar a la mort. Acces de disciplina. Casos que ens poden ajudar a detectar el problema : agressions tipus disciplinari //agressions nens no desitjats // pares sadisme i tracten de satisfer amb impulsos // agressions com a resultat de descontrol dels pares.

  • Maltractament psicològic o emocional : aquella situació de l´adult que redueix l´autoestima del menor. Tot infant necessita un recolzament emocional, afecte i aquest maltractament pot incapacitar el desenvolupament de l´infant. Es pot fer una subdivisió :

Activa : rebuig, actitud exigent

Passiva : incapacitat de donar afecte

  • Maltractament sexual : nen utilitzat per l´adult per satisfer el seu desig sexual. Fins ara interpretat producte imaginació-. Actualment i després d´una investigació s´ha vist que les víctimes tenen vergonya i por. Tipus : estimulació sexual , explotació sexual...

  • Negligència : requisits per la inclusio de casos : necessitat del nen de ser protegit per un adult // que les condicions físiques i econòmiques dels pares no siguin suficients // retard en el desenvolupament físic, negligència alimentació //falta d´atenció i educació // desamparament //higiene inadequada.

  • Maltractament químic-farmaceutic :

menor intoxicat, manera d´obtenir el seu control

Síndrome MUNCHHAUSEN : forma de maltractament quan es provoca a l´infant una enfermetat.

  • Maltractament pre-natal: manca de cura del propi cos i que perjudica al fetus.

Indicadors de maltractament :

Específics ( més clars ) : Físics : lesions, anorexia, abandó Comportamentals : transtorns, canvis d´humor,

Actituds dels pares : no relacions amb els

professors, no importància els fills.

Inespecífics ( dificultos ) : Factors acadèmics : males notes, absentisme,

desenvolupament de la llengua.

Factors psico-emocionals : canvis emocionals,

transtorns conducta, comportament

( PAGINA 145 DOSSIER QUADRE )

El Maltractament EXTRAFAMILIAR és el que es produeix fora de l´àmit familiar. pot ser dirigit al nen com individu o a la infància com a grup social. a diferència de l´anterior no hi han manifestcions evidents a curt, mig i llarg termini.

  • Institucional: Escolar

Sanitari

Jurídic

Serveis Social

Mitjans de comunicació

Es pot fer una diferenciació entre la institució i els representants:

  • Maltractament relacions:

indirecta: tot allò que implica la institució (política, jurídic, lleis...), no s´adequan a les necessitats del infant. No hi ha maltractament físic.

directa : a partir dels representants de les institucions que maltractaten als nens.

  • Explotació:

Laboral: obliga al nen a treballar amb l´objectiu d´obtenir guanys. Utilització activa i passiva del menor per demanar caritat.

Sexual: Submissió sexual d´un infant amb afany de lucre per part

de l´adult : prostitució, pornografia...

A diferència del maltractament sexual, està en la finalitat econòmica. A l´explotació existeix una finalitat econòmica i al maltractament no.

Fotocòpia “ Más de 1300 niños son maltratados... “ La Vanguardia 15 / 3 / 93

3. Elements per la comprensió de la problemàtica dels maltractaments

3.1. Anàlisis de la problemàtica

Forma de relació entre pares i nens en la que el nen és una presència activa a partir dels aspectes, conductes o per el significat que té per els pares produeix una reacció de una manera o una altre.

Significat = nen / nena, nen no desitjat, si es cumpleixen les perspectives.

Hi ha comunicació constant del nen als pares que pot ser distorsionada i juntament amb les característiques i conductes del nen, agreuja la situació.

El nen fa, diu, és normalment el pare/ mare fa unalectura a partir de la percepció.

L´adult relaciona aquesta distorsió amb acte rebel : ara que marxo, ho fa per fastidiar...

Per tant l´entesa entre nen i pare, busquen equilibri per poder subsistir d´alguna forma. P. Ex: l´equilibri es pot trobar amb l´esquivament per part de l´adult i el nen.

Però perquè ho percebeixen així?

Hi han diferents causes:

  • L´equilibri psiquic

  • Situació afectiva ( les seves vivencies han sigut negatives com ara el divorci )

  • De la seva pròpia socialització

  • Sociocultural.

Moltes vegades la solució també està en dir al pare allò que vol sentir i d´aquesta manera el fill acava creient-se allò que diu el pare.

Cadascú troba la seva situació i intentar sobreviure. Si segueix així, en un futur això pot significar un patró educatiu tant per ara, com quan sigui pare. P. Ex: la violencia.

Perquè no té interioritzat altres mecanismes de control. A partir d´una manera de percebre pot donar el comportament futur. Per tant, no només són els aspectes psicològics dels pares.

P. Ex: l´ matrimoni no avingut, molts fills, viuen en un barri molt baix si afegeix economia baixa, pot produir un esclat.

3.2. Causes i situacions de risc

L´aïllament, la poca capacitat empàtica , la intolerància i la transmissió intergeneracional ( el que s´aprés de petit o realitzarà al futur ) son alguns dels aspectes a tenir en compte, sempre en major o menor mesura.

En quina situació es troba un adult que pot estar en situació de risc .

b. 1. Aspectes socioculturals: atur, manca de recursos, precaries condicions de vida, l´amontagament contribueix a que els membres d´una familia arrivin a situacions de violència, la immigració, la situació d´estrés ( rebuig barri ) manca de recursos de lleure en aquesta comunitat...el que és més important és la manca de suport/ aïllament social a la mare o a la família. ( allò important és saber demanar ajuda i voler rebre- la .

b. 2. Aspecte psicosocial - familiars: quan ens trobem amb famílies on a la parella han hagut trencaments i sempre van canviant, es a dir, cada 4 mesos canviant de parella ( manca d´afectivitat ). Moltes vegades el pare que és extern a la família biològica es suma a la situació de conflicte que hi ha i suposa un altre agent de maltractament.

b. 3 . Aspectes familiars:

mares adolescents que provoquen situacions molt arriscades i que potser ho fan per tenir l´afecte necessari i que vol. En el moment que s´adona queés un “ estorb “ poden abandonar al nadó.

Famílies amb drogodependència Incapacitat de mantenir una disciplina adequada, incomunicació constant, excés de socialització ( masses ocupacions i que no permeten la comunicació entre ells )

En el cas de l´abús sexual seria : la filla arriva a pendre el paper de la dona.

Altre pot ser quan el nounat es separat de la mare. Durant aquest moment pot fer una transformació on només té afecte, carinyo cap el fill, pel fet de dur-lo a l´interior. Després d´aquesta separació amb un nen durant 2 o 3 mesos, les possibilitats de poder recuperar el temps perdut és molt difícil.

Exemple a la pel.lícula Ladybird.

3. 3. Comprensió i dimensió del problema.

C. 1. Tipologia pares abusius :

  • emocionalment deslligats : baixa implicació i absència d´interés.

  • Dur introssiu : control constant i intensiu. Generalment acompanyat d´una desaprovació constant de la conducta de l´infant : tècniques coercitives

  • Encobert hòstil : pares humilien fills constanment. Ignorància vers els seus interessos i necessitats. Escases conductes positives positives. Manifestacions afectives negatives.

C. 2. CICLE COERCITIU :

Amenaça o càstig que produeix en el nen una consequència negativa per obligar-lo a cumplir qualsevol cosa.

No criteri d´actuació : no responen a un mateix patró. Desorentació. Li costa entendre quina és la causa ( no sap ubicar el problema )

Al pare li costa aplicar diferents tècniques més motivadores. Són pares que es basen en un control rígid. Es desentenen dels fills.

Ambient familiar----pot implicar en un futur-----violència.

Ex : el nen presenta un estímul acció concreta que en un principi és adversiva a casa. El pare per aturar aquest procés s´imposa amb una resposta positiva més alta i violenta. El nen sol frenar la con.ducta ( èxit pel pare ). Pare creu que funciona però el nen torna, pare utilitza la mateixa tècnica i no fa el mateix efecte i per tant s´utilitzarà més força.

Aquesta forma d´actuar comporta 3 tipus de problema pel que fa la situació familiar :

  • Descontrol del comportament adversiu per part de l´adult

  • El nen s´adapta al estímul

  • La família es sostenta per vincles inadaptats.

C. 3. MODELS GENERALS D´EXPLICACIÓ DE MALTRACTAMENT

Es parteix del model Psicològic- Psiquiàtric on es dóna importància i considera com a factor molt important, la història mèdica dels pares ( transtorns...). Juntament amb els transtorns psiquiàtrics. Aquest model en general enfoca els maltractaments mitjançant el criteri de les carcaterístiques individuals dels pares que maltracten als fills a partir de les seves anteriors experiències. Deixa en altre pla els processos.

Com a reacció apareix el model Sociòlogic on destaca la importància de les situacions de tipus econòmic i social, es a dir, el pes recau sobre l´entorn i el context més proper. Segons aquest model i partint de les carcaterístiques dels pares maltractadors de l´anterior model afageix que aquest comportament ve donat per les forces socials.

Aquests dos models parlen de la relació paterno-filials en un sol sentit ( pares només influeixen en els fills )

El model Sociointeraccional dóna importància a les influències bidireccionals dels diferents membres de la família, en els antecedents que poden comportar el maltractament i en els diferents factors que es relacionen entre sí. Aquest model pretèn integrar els aspectes psicològics, psiquiàtrics amb els aspectes socials, culturals i ambientals. Posa l´atenció en l´anàlisi dels patrons d´interacció entre pares i fills ( la conducta, l´ús del càstig ...)

S´ha arrivat a parlar d´un model anomanat Model de Vulnerabilitat del Nen, aquest parla i anomena com a condicions precipitants al maltractament aspectes com ara la conducta i les característiques físiques del nen, juntament amb la relació e interacció amb l´experiència i competència parental.

Es pot dir que cap d´aquests models tenen gaire poder explicatiu. Malgrat tot s´ha de tenir en compte que són múltiples els factors que intervenen.

  • El quart model serà el proposat per BRONFENBRENNER i defensat per GARBARINO I BELSKY : model ecològic.

Les diferències que presenten les anteriors formulacions teòriques, venen donades pels enfocaments específics que cada una d´elles defensen. Malgrat que tenen una vista excessivament oposats, comparteixen aspectes en comú donat que els límits són poc clars.ç

L´objectiu : organitzar i relacionar els factors de risc ja que els autors mantenen que és una suma d´aquests models anteriors. Mantenen que el maltractament infantil es pot comprendre millor si es considera com un producte final d´una disfunció en un complex ecosistema amb moltes variables interactuant.

El context social influeix en la família. En aquest sentit la família s´enten com un conjunt d´individus en un procés d´autoconeixement i interpretació de la realitat que els envolta. Els diferents membres al comunicar-se entre sí comuniquen la percepcio que cada membre té de sí mateix i sobre els altres membres de la família.

Per la comprensió del maltractament infantil cal ampliar aquesta visió i incloure el context social en la que la família està immersa. Les condicions de l´entorn influeixen en la vida familiar, però a la vegada els canvis en la família suposen certs canvis en l´entorn. La relació i procés d´adaptació és mútua.

En aquest gràfic es pot veure representat enm forma de cercles els factors i processos ecològics que hi tenen lloc :

El cercle més intern descriu la relació pare / fill ( important per la percepció que tenen dels pares els fills ) e inversa, sobretot en aquelles famílies que el maltractament es present.

La conducta parental influeix en la percepció que té el nen dels seus pares així com en les carcaterístiques del propi nen. Aquestes determinen la seva conducta que a la vegada influeix la percepció que els pares tenen del nen. Les percepcions del pares i les seves carcaterístiques personals determinen també les seves conductes, les quals influeixen en la percepció del nen dels seus pares i així succesivament.

Aquest cercle d´interaccions té lloc en el context familiar que a la vegada està immers dins de l´entorn l´ambiental.

Els factors de risc en cadascún d´aquests sistemes determinarà la probabilitat i intensitat dels maltractaments.

Proposta : proporcionar un esquema útil per integrar i considerar simultaneament els diferents contextos implicats en el maltractament infantil així com les característiques i diferencies individuals dels pares que tenen lloc com a resultat de les històries personals del desenvolupament.

L´anàlisi es basa en els diferents nivell :

1. Ontogenètic. = fa referència a l´herència dels pares maltractadors porten a la situació familiar i al propi rol parental.

2. Microsistema : referencial a el context proper on té lloc el maltractament, es adir, la família.

3. Exosistema : representa l´entorn i estructura social com el veinatge, món del treball que malgrat no estan en contacte directe amb el nen afecta al context immediat

4. Macrosistema Valors culturals i sistemes de creences que poden permetre el maltractament.

Les relacions estructurals dels factors anteriorment esmentat, cal entendrel´s com a agents causals del processos de maltractament infantil.

“ Al mateix temps que els pares que maltracten als seus fills entren en el ( 2 ) familiar amb una història evolutiva que pot produir a tractar als fills de forma abusiva ( 1 ) forces generadores d´estrés, tant en l´entorn immediat de la família ( 2 ) com més enllà ( 3 ) incrementen les possibilitats que tingui lloc un conflicte entre pares i fill. El fet que la resposta d´un pare al conflicte prengui la forma de maltracte és consequència de l´experiència dels pares en la seva infància ( 1 ), i de les creences i valors ( 4 )

  • Altres afegeixen el factor de compensació com conducta parental que està determinada per l´equilibri relatiu entre, els factors que experimenta una família que possibiliten el maltractament ( factors de risc ), i els que el disminueixen ( factors de compensació ).

D´alguna manera es podria dir que els maltractaments tindran lloc quan els factors de risc excedissin o anulessin els factors de compensació.

C. 4 AÏLLAMENT I SUPORT SOCIAL

Elements bàsics de suport : percepció persona a qui recòrrer

grau de satisfacció amb el suport disponi ble.

COOB ( 1976 ) : suport inclou : sentir i sentir-se estimat

sentit de pertinença a una xarxa de relacions

amb suport vol donar resposta a l´aillament d´algunes famílies.

HOUSE ( 1976 ) : fons de suport familiar. : parella, família, amics, companys treball, serveis comunitaris, serveis d´ajuda.

Accions de suport inclou : suport emocional ( valoració i estima )

suport informatiu

Empobriment quan :

Absència de contactes social

Poca / nul.la participació social

Poca predisposició

Incapacitat per buscar fonts de suport

3. 4. Efectes i consequències del maltractament.

  • Petjades psicològiques i emocionals que contribueixen a la creació de futures generacions iguals.// Poc desenvolupament físic, emocional : baixa autoestima, aïllat, timidesa / socio-cognitiu : immaduresa, inseguretat, fracàs escolar// i Conducta asocial: agressió per encarar els problemes

  • Transmissió generacional :

Pares maltractadors // nens maltractats

Pares no maltractadors // nens maltractats

Pares no maltractadors // no maltractadors

Factors que ho poden tallar :

Disponibilitat acció afectiva suport a la infància

Cirscumtàncies favorables en l´adultesa ( teràpia )

Bon suport psicològic

Relació estable i afectiva entre els adults

II PART. INTERVENCIÓ EDUCATIVA I INFÀNCIA EN RISC

1. Aproximació a la problemàtica dels infants en risc social.

A ) Procés evolutiu i cicle vital

Erickson

Psicòleg que va ser important per la seva definició de la personalitat.

El desenvolupament implica una contínua adaptació al medi, per tant el canvi i desenvolupament es produeix durant tot el cicle vital.

Les etapes de desenvolupament són diferents, amb problemes i necessitats diferenciades. Cada etapa enfronta l´individu amb una tasca principal ( marcada per el medi social ) que ha de resoldre. La consecució d´aquesta significa in LOGRO pel jo de la persona i la no RESOLUCIÓ de la tasca situant al jo de l´individu en una crisi major ja que necessita un esforç més gran per superar la tasca següent.

CONFIANÇA vers DESCONFIANÇA

sentiment ser acceptat // falta d´afecte de l´entorn.

AUTONOMIA vers VERGONYA I DUBTE

autocontrol i força de voluntat // incapacitat per desenvolupar les capacitats bàsiques.

INICIATIVA vers CULPA

Es mostra vàlid i segur // sent menyspreu com a consequència de no arrivar a la imatge que té interioritzada dels altres.

COMPETÈNCIA vers INFERIORITAT

Aprén habilitats i coneixements // s´acabarà comformant amb el seu estatus.

IDENTITAT vers DISPERSIÓ D´ACTIVITATS

Es sent content de si mateix // dificultat l´establiment de relacions socials

INTIMITAT vers AILLAMENT

Capacitat per entregar-se als altres // caràcter quue té = immaduresa.

GENERAVITITAT vers ESTANCAMENT

Capaç de ser creautiu i productiu // empobriment personal, apatia per no saber realitzar les seves expectatives.

INTEGRITAT DEL JO vers DESESPERACIÓ

El seu jo és fort // poca esperança sobre ell i els altres.

Aquestes etapes marquen el desenvolupament de l´èsser humà

Elements que cal tenir en compte en una inadaptació ?

No integració en la societat, el seu món i entorn és normal manca de referents, marginació.

B ) Procés d´aprenentatge.

Tothom a passat per moments d´inadaptació, per exemple, depenen del barri on has nascut en un inici et fa sentir indaptat. En canvi, l´adaptació total s´enten com un altra extrem, i per tant, també es pot considerar com a inadaptació ( de forma diferent ).

“ Els extrems solen ser dolents “.

Tot ésser humà sempre passa per diferents situacions, esdeveniments que suposen fases d´inadaptació. Per exemple : en el moment que es neix, pel nen és un xoc perquè té el primer contacte amb el món exterior.

Però en el seu cicle vital d´alguna manera es desenvolupa a partir de dinàmiques d´inadaptació- adaptació total.

Ex: Cas d´una persona que es queda sense feina : una persona està en una bona situació bancària. Allà començan a donar-li força importancia a la vestimenta, ell no està d´acord i es comença a deixar barba. Deixa la feina i realitza coses que li agraden desde sempre ( apicultura ). Ara tenen els mínims per viure.

C ) Recursos personals, familiars i socials

Una de les grans diferencies entre grup normatiu e inadaptats són les possibilitats i execibilitat de recursos personals

Són situacions que poden fer truntullar persones i que impliquen que s´ha d´adaptar a una nova manera de ser.

Possibilitat de quan un nen creix serà més òptim a mesura que tingui més recursos, més riquesa, més aprenentage significatiu que li estaran possibilitan crear unes potencibilitats.

Creixement infant suposa : aprenentatge, potencialitats, forces vitals, energia i capacitats.

La construcció de recursos dependrà de la qualitat i desenvolpament de l´infant Això influencia en els nostre comportament posterior. Nens no recursos - conflicte.

Més recursos: més possibilitats té la construcció d´unes forces vitals i unes capacitats per poder-se afrontar a diverses coses.

D ) Aspectes sociològics i psicològics.

  • Socials : privació d´oportunitats d´accés a bens i recursos //

pèssimes condicions de vida // soletat i anonimat - anonimat sentiment de diferència vers els altres.

  • Familiars : els conflictes que van incidint en la família indirectament i interactuen amb el nen // Infància i joventut dels pares // Mare sobreprotectora // Parelles condicionals

EXERCICI

Pensar en una situació en que es trobin els diferents indicadors d´inadaptació. Situació personal d´inadaptació que hem viscut i respon:

a) Què es sent ? b) Què fem en aquell moment ? c) Què pensem ?

d) Com ens hem sortit ? e) Què s´ha perdut i què fa falta ? f) Quins canvis interns hem notat ?

SIMPTOMES

SENT

CANVIS

RESPOSTES

- Culpabilitat

- Aïllament

- Frustració

- Vergonya

- Inseguretat

- Autocompasió

- soletat

- soletat ( saber estar sol )

- aprenentatge a

partir de

l´experiència

- observa ( entorn i un mateix )

- reflexionar

- relació amb un mateix

- acció

Els simptomes també poden venir donats per la poca ajuda que rebs del teu voltant.Potser ells mateixos no fan res per canviar el seus “ modus vivendi “, s´adaptan a ella. Normalment t´acostumes.

No sempre hi ha el mateix grau dels símptomes : culpabilitat, aïllament ( pot ser > o < ).

No hi ha tanta diferència entre inadaptat i adaptat pel que fa el cicle vital perquè són característiques que tenen tota persona humana.

Moltes vegades la dificultat es troba en els recursos i com que no troben la oportunitat de fer-los servir i arrivar a ells es callen ( s´enfonsen ) i es reprodueixen més, es a dir, es profunditzan.

Per tant, la lectura més fàcil seria... com que he de fer un gran esforç, no sóc capaç. Moltes vegades són ells mateixos que estan insegurs per la nova vida que se´la ofereix, es a dir, si estarà a l´alçada. També s´ha de tenir en compte que el deixem desprotegit perquè el treiem del seu mon i no té eines per poder moure´s en el nou món en el qual s´ha d´integrar.

El nen creu i es desenvolupa mitjançant els seus recursos que li ajudaran a superar conflictes ( procés d´aprenentatge ). La mare del nen és imprescindible per ajudar-li a aprendre, la relació que tingui amb el / la fill/a ha de ser positiva en quantitat i en qualitat.

Els conflictes ens ajuden a superar les dificultats i a obtenir recursos. Cal saber quines són les històries de vida de la població en risc per comprendre la seva inadaptació.

E ) Simptomes reals d´inadaptació

Factors d´inadaptació social:

Atur // desestructuració // drogues // fracàs //

Entorn desfavorable // maltractament // Grup d´iguals // baixa autoestima // historia de vida // Sit econòmica // depressió, malaltia //

  • Anomia : desfase entre allò que et demana la societat i el que et pot “ oferir “

  • Soletat Social : acompanyats en quant a massa, soletat interna. Es formen sentiment de soletat, dependència- manca d´identificació amb el grup...

Tindran relació amb els seus fills depenent dels seus aprenentges del seu passat, de com visquin el seu rol patern o matern.

El comportament dels pares envers els fills crearan el seu comportament de més grans.

FAUSTINO DE GUERAU = tenir un conflicte personal, familiar no significa ser un inadaptat. La carència habitual del conflictes si pot generar una situació d´inadaptació. Tots, en un moment o altre ens sentim inadaptats. Si els conflictes es van repetint podem estar davant de futurs casos d´inadaptació.

Segons Guerau un inadaptat és aquell que:

  • Té dificultats en el seu viure per falta de recursos de contacte

  • La inadaptació serà el bloqueig en els recursos de relació amb si mateix i amb l´entorn

  • La inadaptació serà la incapacitat de viure, alimentar i dinamitzar el propi ser i posar-lo en relació amb la Realitat.

GUERAU cita a FRITZ RELD quan parla d´algunes constants vitals que es masnifesten normalment en la inadaptació :

  • Descontrol i tendència a la irreflexió

  • Incapacitat per utilitzar interferències vàlides d´experiències prèvies

  • Baixa resistència.

F ) Dimensions del creixement personal. Carències.

Entenem el jo com una realitat multidimensional.

JO: Social / relacional

Étic

Físic / sexual

Intel.lectual

Emocional

A mida que aquestes dimensions es desnvolupen el “ jo “ s´enforteix

i es manifesta amb més rotunditat en cadascuna de les dimensions

La questió és com es desenvolupen o quines possibilitats té de desenvolupar-se.

Segons aquest desenvolupament ens trobem amb nen més fàcilment vulnerable.

Què caracteritza cadascuna en un desenvolupament-normal ?

  • Social / Relacional

Reconeixement social, pertanença a una comunitat, a un grup social. Possibilitat de relació.

Incapacitat per estar a l´entorn i en un mateix. Manca de sentiment de pertinença.

  • Emocional

Possibilitat de relacionar-se a partir de / amb afecte.

Desenvolupar-se amb buits afectius. Les necessitats primaries no han estat cobertes.

  • Ètic

Interiorització dels valors que permeten viure i convivència que fonamentan el progrés humà.

Aparició de contravalors dels diferents. Situació davant els altres amb esquemes diferents.

  • Intel.lectual

Habilitats, capacitats per fer front a les situacions.

Dificultat d´aprenentatge. Manca d´hàbits d´estudi. Incapacitat de posicionar-se davant un problema. Manifestació en els estudis

  • Físic / Sexual

Acceptació i coneixement del nostre propi cos i possibilitats de comunicació sexual.

Poca atenció a nivell mèdic, nul.la alimentació...es basen en la imposició, l´agressivitat.

Itinerari de caràcter negatiu que marca: rebuig del propi cos

rebuig al contacte físic

rebuig a forma una relació

mínima estimulació.

Segons les experiències en cada àrea, el jo creix d´una manera o d´un altre. El desequilibri format vulnerabilitat. ( menor resistència cap a les dificultats )

2. Procés d´estructuració de l´inadaptat.

A ) Concepte d´educació integral

A partir de les 5 dimensions parlem de l´educació integral .

Segons Faustino Guerau Cal aconseguir el ple desenvolupament de les capacitats humanes “ treballar totes les dimensions des d´una educació integral “.

Procés que afavoreix i posa a disposició de l´educand els elements necessaris a assolir un grau màxim de maduresa com a persona i membre d´una societat. Cal tenir en compte :

  • Reconeixement personal,

  • Equilibri psico-afectiu,

  • Reconeixement i acceptació de l´altre,

  • desenvolupament de les habilitats cognitives,

  • tenir actitut de compromís davant l´entorn social...

Les mancances a partir d´aprenentatges pobres, la nostra intervenció ha de servir per incidir i millorar els problemes d´aquesta mancança.

inadaptat social com a persona que te dificultats en el seu viure i manca de contacte i de maniobra amb si mateix i amb el seu entorn.

Inadaptació : incapacitat de viure, alimentar i dinamitzar el propi ser i posar-ho en comunicació amb la realitat.

Asficxia, bloqueig, distorsió amb un mateix i amb altres, incapacitat d´entendre´s a si mateix i als altres

B ) Forces vitals o autònomes

“ Educar al nen inadaptat és “ alimentar “ les seves “ forces vitals “ o autònomes perquè generin “ estructures positives “ en el seu jo. “ Faustino de Guerau.

Analitzar primer les paraules soltes: ( quin significat tenen per nosaltres )

b. 1 alimentar :

capacitats // crèixer // potenciar // coneixement // equilibri // valors // donar confiança // comprensió // desenvolupament empatia // plaer // ganes de viure // motivació

b. 2. forces vitals o autònomes

Capacitats internes de les seves habilitats, recursos basant-se en Erickson, en tres etapes:

  • Forces mon intern : confiança, autonomia i identitat.

  • Forces món extern : reciprocitat, productivitat i historicitat. respectivament

A mesura que m´enriqueixo tinc més confiança

autonomia enriqueix la productivitat i la capacitat de generar

Identitat capacitat de poder conèixer la meva pròpia història.

  • Confiança : Erickson ja ha plantejat, Creença en les pròpies capacitats, donar vivències i experiències que confirmen les expectatives del subjecte.

  • Autonomia : Confirmació de les expectatives cobertes i veure que pot anar més enllà, sentir-se capaç de projectar-se al futur

  • Identitat : capacitat de mantenir-se ferm, saber triar lliurement. Trobar el lloc de l´individu a la societat.

  • Reciprocitat :com estableixo relacions seves amb estables

  • Productivitat : crear, produir, habilitat per actuar

  • Historicitat : capacitat per el.laborar el passat de forma crítica. Comprensió de la pròpia història.

A partir d´aquí puc conèixer tot allò de la meva situació actual

b. 3. Estructures positives: configuracions de consciència, per coneixents a nosaltres mateixos i apendre de les nostres experiencies. Això ens possibilita fer raonaments d´allò que ens ha passat o previament viscuts.

P.ex : l´exemple d´una conversa.

A : sobre el tema de la ... confiança

B. Jo tinc una teoria... i punt

b. 4 Jo: realitat plusdimensional. D´alguna manera en el jo és on afluirían o es construirian per aquest procés per relacionar-se amb sí mateix o els altres.

C ) El despertar de la consciència

La consciència és intencional. Capacitat nostre de controlar els processos interns. Compromís amb un mateix. “ donar-me compte “.

Perill en el moment de fer-li veure en quina realitat viu, l´educador s´ha de posar objectius ( camins ) però que no se li ha de marcar. L´educador ha de vigilar i observar el moment que seria més fàcil encaixar la situació on es trobava.

Ex : nena 7 anys la mare li deia que quan trobes la feina la vindria a buscar al centre van passar 7 anys i encara estava al centre. Tenia la ment bloquejada i no volia conscienciar-se de tot perquè deia que la mare la treuria. Els educadors van trobar l´ocasió en el moment que ella es va començar a desenganyar es questionava la veritat de la mare.

Cal partir de tres questions :

  • Cal comptar amb la persona

  • saber si accepta la intervenció

  • Si comprèn la problemàtica i té interes en el canvi ( transformació ).

Educador com a persona conscienciadora possibilita a l´infant a conèixer el problema, acceptar- lo i canviar.

C. 1. Característiques de la consciència inadaptada :

  • Depenent : no valors propis. Assimilació orientades per les modes

  • Feble : dificultat per arrivar a un cert analisi

  • Sincrètica : Poc clara. Barrejada. No sap diferenciar les coses.

Què entenem per prendre consciència ? adonar-se de les coses, conèixer-se un mateix i tenir suports propis.

Necessitat d´experiències // Coneixement // Reflexió

1. El.laboració de l´experiència-reflexió perquè pogui convertir-se en un

aprenentage.

2. Que el nen pugui verbalitzar-se la seva vida

3. Que el nen pugui distanciar-se

L´educador ha de facilitar l´espai per tal de provocar al nen.

Es important que ell mateix es respongui les preguntes.

Preguntes dels joves Vers ells mateixos ? qui sóc, m´accepto, de què disposo, amb qui compto. Vers l´entorn ? que pensen de mi, relació amb els altres, em valoren, m´accepten Com és el meu entorn, com demanar ajuda.

Cal partir de les seves experiencies, de la seva qualitat, de les seves expectatives, etc...

D ) L´escenari de la vida quotidiana

Accions del dia a dia del quotidià pacten esdevenir reflexió i paraula : dins de les possibilitats que no s´escapin les situacions quotidianes per treballar-les.

Els canvis interns, personals dels nens que adquereix s´han de considerar als lligams educatius. Quan el nen experimenta canvis, hi ha lligam educatiu.

CESAR MUÑOZ - Pedagogia quotidiana

És la pedagogia que potencia intervenció educativa no docent mitjançant els moment petits, trivials i no valorats cada dia, potenciant al màxim les relacions i la dinàmica demanda-resposta entre educador i el nen i la capacitat de reflexió-analisi del que li envolta

CAL TREBALLAR la relació personal i el quotidià

alimentar el sentit de les coses-treball d´actituts

E ) Els moments trivials

Moment més importants del que semblen. Les coses que fem al dia a dia i que no li donem importància. Però hi ha un traspàs de vida en lo afectiu, intel.lectual i social

Educar a partir de tot moment.

La nostra capacitat d´observació és molt important. És veure més allà de la imatge, Observar de forma continuada ( això permet veure una continuació en el procès ); així poden arribar a entendre respostes.

Important :

  • Presencia activa de l´educador

Habitualitat : aconseguir les coses que s´han plantejat, ser constant

Profundització : són 2 elements que donen constància a les relacions capacitat d´impreganació de certs valors i actituds

F ) Mediacions educatives.

  • És la realitat concreta entre educador i educand per donar consistència i realisme al diàleg

Realitat concreta : coses que passen en el dia a dia ( escola i companys, amics... )

  • Es un vincle estructurat de comunicació (estructures positives) (oredenar, dóina sentit, porta a consciència)

  • Assegura la connexió vital amb l´individu.

El treball educatiu amb els joves ha de tenir en compte una doble via :

  • Treball projecte extern : mediació per incidir realment en el procérs interior del noi Ex : tema de confiança en ell mateix. Fer-lo responsable de la sala de grup de les claus,...

  • Treball projecte intern : aconseguir processos vitals que volem treballar amb el jove i tenir clar on volem incidir.

El diàleg amb la realitat té 4 fases :

1. Coneixement de la realitat de l´entorn i analisi

2. Analitzar possibilitat. Poder Domini de la realitat,adaptar-se a les realitats canviants i criticar

3. Sel.lectiva : Possibilitat d´optar respecte a aquesta realitat: discernir.

4. Integració : Sintesi. Interpretar

3. Intervenció educativa i el rol de l´educador

A ) L´educador com a marc de referència

Capacitats :

  • Dimensió el jo personal de l´educador

  • Dimensió el jo social de l´educador

  • Dimensió el jo institucional del educador

  • Personal

  • Adulta : sinceritat, claredat, crítica operativa, justa valoració...

  • Capacitat afectiva : tolerància a la frustració, equilibri afectiu i personal

  • De relació : expressió verbal, corporal, empatia

  • Reveladora : per treure o extreure a l´individu i potenciar les seves forces.

  • Sobrietat : gaudir de la feina que no dóna fruits, saber controlar els avanços lents, resistència a situacions de tensió.

  • Biològica : tenir força i vitalitat per tirar endavant el procés del nen, disposició a provocar el canvi, com a contraria a fatalisme, pessimisme,

  • Social

  • Capacitat de comprensió : de la problemàtica, de la situació del nen, actitud d´escolat, equilibri en la nostra actuació.

  • Dirigir : igual al director d´escena. Pot provocar situacions, conflictes, experiències. A partir d´això fer vivenciar al nen experiencies...

  • Realisme : l´educador s´ha de poder plantejar amb qui treballem, on estem, amb qui comptem... i calcular la capacitat de resposta que pugui tenir el nen

  • Instrumental : ser instrument de connexió vital entre l´individu i la comunitat.

  • Institucional

  • Capacitat de treball en equip : equilibri grupal, flexibilitat

  • Orgànitzativa : pot afavorir més riquesa, el bon fer, la creativitat, ser més operatiu

  • Perfeccionament : equilibri entre l´intervenció espontànea i la més reflexiva.

  • Intel.lectual : generar documentació, elaborar pautes d´observació, seguiment, etc. Això ajuda a la reflexió, a l´objectivitat, al treball en equip.

Les tres dimensions donen una pauta, manera de presentar-se en l´acció educativa. El que seria interessant és que quan una dimensió es veu afectada, totes si veuen.

B ) Estrategies d´intervenció

  • Pròpia relació : possibilita compartir diferenciar histories de vida. Dóna l´element afectiu.

Pròpia relació element afectiu

  • Relació indirecta : activitats, altres situacions i agents educatius ; ex : portar

Rel. Indirecta elem. Mediador

  • Contracte personal : acords, pactes, compromisos compartits, el que saps del nen

Contracte personal element concreció (concretar coses )

  • Diari : personal. Que poguin explicitar les seves vivències, incidències d´alguna forma el noi mitjançant les tutories anés apuntant coses que li van succeint, el que pensa...

  • Diari personal elem. Reflexió / conscienciador.

Abandó

INTRAFAMILIAR : Físic

Psicològic

Sexual

Químic- farmaceutic

Prenatal

Escolar

INSTITUCIONAL Sanitari

Jurídic

EXTRAFAMILIARS Serveis Socials

Mitjans comun.

EXPLOTACIÓ Laboral

Sexual

Antonio Ingles

CARACTERÍSTIQUES INDIVIDUALS / FAMILIARS + PERCEPCIÓ D´UN MATEIX+ COMUNICACIÓ = ELEMENT QUE AFAVOREIX O NO EL MALTRACTAMENT.

FAMÍLIA + COMUNITAT + CULTURA + SUBJECTE. Important estabilitat

Cicle d´aprenentatge : percepció- pensament- sentiment- actuació.