Independencia de EEUU (Estados Unidos)

Historia universal. Economía colonial. Benjamin Franklin. Thomas Paine # Unificació de les colònies. Moviment dels colons

  • Enviado por: Meritxell Rojas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

PENSAMENT I CULTURA CONTEMPORÀNIA

La independència dels Estats Units: Benjamin Franklin i Thomas Paine

Causes i que van permetre la unificació de les colònies.

- La procedència de les colònies la situem amb els moviments migratoris de base britànica al continent nord-americà i es centra entre els inicis de del s.XVI i mitjans del s. XVIII.

Va ser durant el s.XVII quan es van fundar les tretze colonies que posteriorment passarien a ser independents; cal dir però que mentre les colònies no van seguir el camí de la independència cada una d'elles mantenia les seves particularitats de govern.

També durant el s.XVIII segles es va donar un creixement demogràfic i migratori fruit de la prosperitat econòmica que s'estava donant a les colònies des del segle passat.

En aquest context es va començar a definir l'esperit independentista gràcies a les següents causes:

  • La intercomunicació creixent entre les colònies.

  • Els matrimonis entre les classes altes de les diferents colònies; gent de gran pes social al moment.

  • Els grans negocis amb advocats que tenien clientela repartida per a tot l'àmbit geogràfic de les colònies.

  • La filosofia: Segons Deyler, aquest factor va tenir un gran paper. Una filosofia de caràcter il·lustrat que es propagà a través de quatre vies:

  • a)- Canvi polític colonial a través dels diferents partits polítics.

    b)- La progressiva democratització de la premsa.

    c)- Personatges amb gran transparència política amb la masoneria com a element que actua amb molta més força que els partits polítics.(Franklin era un massó)

    Models d'apropiació de la terra i de treball (sociologia de les colònies)

    El treball estava plantejat de tres maneres:

  • Autònom: Dividit en tres branques. -Personal

  • - Familiar

    - Col·lectiu religiós (puritans)

  • Assalariat: Dividit en urbà i agrari

  • Treball esclau

  • Aquest entramat de diferents tipus de treball respon al fet que no es va poder transportar el sistema feudal a Amèrica tal i com l'entenien els anglesos perquè existia un noblesa identificada amb la britànica. Aquest fet va confeccionar una sociologia que en relació als tipus de treball la podem definir de la següent manera:

    a)- Existència d'una oligarquia territorial que en forma de famílies van dominar durant anys les assemblees colonials.

    b)- Una àmplia i prospera classe mitjana nativa que estava disposada a defensar les seves propietats al camp i a la ciutat, persones que gaudien d'un gran esperit negociador.

    c)- Obrers tant del camp com de la ciutat.

    d)- La força de treball negre en ascens.

    Generalitats sobre l'economia colonial durant el s. XVIII

    Moment de clara expansió degut al activament de diferents sectors econòmics gràcies a l'augment demogràfic.

    el sector agrari s'encarregava de cobrir les necessitats alimentàries de la població; però l'exportació de productes pesquers, a la construcció naval, el comerç de productes càrnics de marqueteria juntament amb el tabac fonamentaren l'activitat comercial que va esdevenir bàsica per entendre el procés d'independència ja que a partir d'aquest "boom" comercial les relacions de les colònies amb la metròpoli van passar a ser les següents:

    A Anglaterra sempre es va tenir molt en compte el fet de dominar el comerç colonial per tal de tenir instrumentalitzades les riqueses en benefici propi, fruit d'això va ser un legislació que intentava cuidar tots els detalls. Però ni cap organisme ni cap legislació va ser capaç de dominar l'empenta colonial; aquest sistema de "subordinació" tampoc va afectar de manera equitativa tots els sectors de l'activitat comercial i fins i tot molts productes es comercialitzaven directament amb Europa i més concretament amb Anglaterra. Això va suposar dues postures comercials a cada costat de l'Atlàntic i representades a traves de dues figures importants del moment:

    A.Smith: Al·legat a favor del liberalisme.

    B. Franklin: Oposició al mercantilisme en una recollida de doctrines fisiocràtiques.

    De manera més global podem dir que l'economia dels colons era bàsicament agrícola (plantacions de cotó i tabac)i que l'activitat comercial estava passant per un procés de diversificació. Com a resultat d'aquesta diversificació es crea una diferenciació geogràfica entre les colònies costaneres i les de l'interior. Les de l'interior passen a dependre de les de la costa en l'aspecte econòmic tot i que segueixen mantenint la mateixa homogeneïtat en el concepte antimetròpoli.

    Religió colonial

    La societat religiosa pren un camí més plural, tolerant i liberal que es pot esquematitzar, al igual que la vida política, en la imatge de dues persones:

    Franklin: Postura més moderada; per això està més acceptat per la burgesia.

    Paine: Postura radical; connectat amb les masses populars assalariades.

    Cal dir que en aquesta dualitat acaba essent més acceptada la de Franklin.

    El fenomen religiós actua com una "evangelització puritana" que juntament amb la filosofia de l'època intentava influenciar sobre les mentalitats de la gent colonial per justificar una intervenció divina en l'organització de la societat civil.

    Fruit també de les crisis religioses de les teories a l'estil de Nova Anglaterra la filosofia liberal ascendeix i amb ella la tolerància religiosa, la filantropia, la projecció científica, el model polític de Locke i el deisme s'anirà instal·lant a les assemblees colonials.

    És per això que personatges com Franklin arribaren a ser autèntics deistes utilitzant el cristianisme com una moral i una ètica. La flama puritana es va anar atenuant davant la indiferència però malgrat això es va anar mantenint un esperit religió durant tot el s.XVIII i fins i tot es parlarà d'una intervenció divina en el procés de la independència per part de George Washington.

    Naturalesa del moviment dels colons.

    Segons Brun, J. El període colonial es pot interpretar com període pioner i fundacional i no com un saqueig.

    Un fenomen que es ca traslladar a les mentalitats per tal de crear un mecanisme fundacional.

    Entre el 1620i el 1640 uns 20.000 puritans surten d'Anglaterra cap a l'Amèrica del Nord en forma de campanya seguint el mite de "El Dorado" que no troben, això els hi comporta la necessitat de treballar. Moltes d'aquests puritans es disgreguen pel territori, fet que ajuda a explicar l'expansió geogràfica i demogràfica que es donà, més tard juntament amb una migració masculina es creen explotacions agràries i ciutats de nova creació que esdevindran nuclis de la independència.

    Boston

    Phipadelphia

    New York

    Charleston

    Newport

    Aquests emigrants necessiten mà d'obra que la troben amb l'arribada de camperols anglesos empobrits i així com convictes, gent que més tard s'incorpora de manera normal a la societat.

    Els mecanismes de treball eren a base de contracte de treball firmat amb els propietaris de les terres on es treballava o be amb propietaris de vaixells que els transportaven, aquest contracte podia durar entre 3 i 7 anys i era d'una duresa considerable ja que no existia la llibertat i era amb fortes condicions. To i aquesta duresa cal dir que al finalitzar el contracte la persona havia pogut fer família o be agafat terres verges de l'interior per al cultiu passava a ser lliure i a ser el símbol d'una Amèrica lliure i tolerant i fins i tot podia passar a ocupar un càrrec públic.

    Miller però descobreix que només existeixen unes 400.000 persones lliures i que per elles passa el protagonisme de la independència. Aquesta intentava constituir un nou estat civil sorgit dels pensadors; aquests havien heretat un sistema anglès i pretenen ubicar el poder en un sistema parlamentari i molt representatiu.

    Per aconseguir aquest nou estat civil utilitzen l'estat de natura de Locke i alhora van produint la seva independència fent més suau el procés purità.

    Aquest sistema conviu els primers anys amb un cert autoritarisme que gràcies als anivelladors anglesos R. Williams, W. Miller J. Wintrep es va diluint.

    Els historiadors fan l'advertència que per fer una classificació de la societat s'ha de tenir present la gran mobilitat que es dona durant aquest moment

    • Classe superior

    • Botiguers, mestres artesans, capitans de vaixells...

    • Col·lectius no propietaris

    Aquestes classes socials tenen una manera diferent d'adquirir el concepte de la independència però tots tenen aquests dos pilars bàsics:

    • Èlits econòmiques amb gran patrimoni cultural.

    • Intel·lectuals contractats per aquestes èlits (si l'intel·lectual és perillós només n'agafen la part que els interessa com el cas de Thomas Paine)

    Qui son els membres de la classe superior?

    Eren famílies com la dels Washington o els Jefferson, gent a la qual se'ls hi tenia molta admiració.

    W.P. Williams ens diu que en aquesta jerarquització, els que realment van aportar el material ideològic i van esdevenir el nucli de la revolució van ser la classe mitja. Una classe mitja guiada pels grans propietaris però que també van connectar molt bé amb els petits comerciants i artesans per retrobar-se amb el poble amb un esperit democràtic i republicà. Mica en mica aquesta mentalitat es va anar fent perillosa per a les èlits.