Historia

Demografía y agricultura medieval. Feudalismo. Arquitectura romana. Elementos

  • Enviado por: Joanal
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

EXAMEN D'HISTORIA

1.Que entenem per edat mitjana?

Edat mitjana s.v ------- xll

1ª etapa v ------- xll ---alta edat mitjana

- epoca fosca v ---- x

  • epoca d'expansió x ---- xll

2ª etapa xll ------- xv ----- baixa edat mitjana

S'acaba al 1492 amb el descobriment d'america

Epoca fosca: retroces economic i politic

Epoca d'expanció: van ser anys caracteritzats per l'increment demografic, el desenvolupament d'algunes tecniques en l'agricultura i el creixement moderat de les ciutats i del comerç.

Com era l'Europa del segle IX?

Al segle IX Europa i el mon mediterrani eren un mosaic d'estats. L'imperi bizanti ja no dominava el mediterrani com o feia al segle VI. Era un imperi de cultura i llenga grega i la seva esglesia ja no obeia al papa de roma.

Els muslimans dominaven tot el nord d'Africa, les illes de Sicília i serdenya i bona part de la peninsula iberica ,controlaven el comerç mediterrani sud. Malgrat que tot el món islamic tenia la mateixa cultura i la mateixa religio, ja no era una unica unitat política, sino que estava dividit en diversos estats que obeien als califes diferents.

L'europa occidental la tradició romana s'havia fusionat amb la dels diferents pobles germanics que havien envait l'imperi.

2.Era important la religio per els habitans de l'europa occidental?

Havien ed pregar als sants. Havien de batejar els fills, casar-se per l'eslesia i se enterrats per l'esglesia.

Creien que el dia del judici final vaixaria deu i els bons anirien cap al cel i els pacadors anirien cap a l'infern.

VOCABULARI

Ordes religioses: comunitat de persones religioses cristianes que vivien sota regles o normes establertes pels seus fundadors amb finalitats diverses (pregar, ensenyar,atendre als malalts, predicar ...)

Benedictins: era l'ordre més important fins el sgle XII. Vivien aillats, tenien riqueses i van elaborar l'art romanic.

Menedicans: demenaven caritat per viure. Fransicans i mendics.

Frares: vivien en ciutats. S'anomenaven frares els nombres dels francians i els dominics.

Monjos: vivien en el camp i en monestirs.

Monestir: edifici on viuen monjos o monjes. Es una construcció generalment aillada, situada en el medi rural i bastida seguint sempre una mateixa disposició.

Convent: casa on vivia una comunitat de religioses cristianes, es troben en un nucli urba o en la rodalia.

Heretgia: religions que van encontre d'altres religions. Eren els caters, cristians no aceptats que anaven encontre de tot.

3.Caracteristiques en la demografía medieval:

La fam les epidemies i les guerres eren les causes de la mortalitat medieval. Era més alta amb les dones i els infants que entre els homes. Les deones es morien en el part per infeccionts i nomès la meita dels nadons pasaven el seu primer any de vida. Era una població estancada.

4.Caracteristiques de l'agricultura medieval:

Era l'activitat que ocupava més persones, intentaven cultivar productes diferents (policultiu). Els conrreus més importants eren els llegums i els cereals. Al sud practicaven la trilogía mediterrania. Cada familia criar algun animal la practica del policultiu feia que els pagesos fossin autosuficients, ells produien tot allo que necessitaven. No els hi calia anar al mercat. Aixo causara que el comerç tingues molt poc pes en l'edat mitjana. Una mala collita suposava fam i eren habituals les crisis de subsistencia, els rendiments agraris eren baixos.

5.Que entenem per feudalisme:

Es un sistema economic (agricultura), politic (en la monarquia), social (en la societt estamental), que domina l'europa occidental del segle IX-V-XV i del IX al XVIII socialment i economicament.

Origens:

-La ruralització de la societat en l'europa occidental a partir de la crisis del segle III.

-Crisis de poder, sobretot com a consequencia de la segona onada d'invasiona (musulmana, normands i ungaresos) en els segles VIII-al-X.

Elements formadors: el colomat roma i les relacions bassallatiques germaniques.

Origens del feu:

Feu vol dir possesió territorial d'un senyor, només en tenien els nobles. Solia ser sempre una extencio de terra gran (latifundi), gobernada i explotad per un senyor noble. El cobrament rendes també podien ser feus petits (olivera,...)

Solia ser vitalici i pasara a ser hereditari al 877 (capitular de quirsi).

Relacions feudobassallatiques:

Els posseidors dun feu són senyors i vassalls a l'hora. Vassals del snyor que els hi ha donat el feu i senyors dels qui ells sediran el feu. Aixó seran les relacions feudo

Vassallatiques.

Diferencies entre les senyories territorial i jurisdiccional:

  • La senyoria territorial: el feu (el senyor n'era el propietari)

  • La senyoria jurisdiccional: el senyor no n'era el propietari i la seva funció aera gobernar.

Elements de les senyories:

La senyoria territorial:

  • Castell i altres edificis: els castells eren els edificis més importants en la senyoria i tenia la doble funció de residencia i fortalesa alora.

  • Els prats i els boscos: ocupaven una partn important en el territori i eren propietat dels seyors feudals.

  • Les terres de correu: es dividien aixi: 1- en reserves senyorials; 2- en tinences.

La reserva senyoialm tenia les millors terres.

Les tinences eren les terres que venia el senyor als pagesos per un pagament anual anomenat cens, que es feia en metalic o en especie.

La societat feudal: A partir de la capitular de quierzi (877) el benefici es tornara hereditari i rebra el nom de feu. Es un pagamet a una funció publica. Els posseidors d'un feu són vassals d'un senyor al que els hi ha cedit un feu.

VOCBULARI:

Alou: es el pages propietari d'un terreny.

Tinença:eren terres que el senyor cedia als pagesos a canv d'un pagament en especia o en matalic.

Cens: pagamen, pot ser en especie o en metalic.

Corvea: prestecions de treball

Serfs: serveis per al senyor.

Pages de remença: es un serf que hi va haver a catalunya.

Croada:espedicio per conquerir les terres de catalunya.

Guaret: sistema de conreu que consisteix en deixar reposar la terra durant un temps (1 any) per tal que recupares la fertilitat.

Crisis de subsistencia: etapa en que un pages no te res cultivat o bé se li ha fet mal bé tota la collita, si no hi ha collita no hi ha aliment i els pagesos no podien menjar.

Policultiu: sistema per cultivar en el qual cultives més d'una llavor.

6. L'arquitectura romana:

Els principals edificis romanics són construccions amb una funció religiosa: esglesia, monestirs i catedrals.

La planta més frecuent en les esglesies es la creu llatina, té dos braços: un de llarg (longitudinal)i un de curt (transversal o transpecte), el lloc on es creuen es el creuer, cada braç pot tenir de tres a cinc naus separades per pilars, columnes i arcs. La nau central és més alta i més ample que les laterals. Al fons hi ha l'absis (semicircular).

Una altre planta es la basilical, es molt corrent en les esglesies romaniques catalanes i té les mateixes caacteristiques que la de creu llatina,peró sense els dos braços, ja que es una planta rectangular.

Els murs eren de pedra, gruixuts i tenien poques obertures. A l'exterior el sud era reforçat per contraforts. A l'interior, per pilars i els arcs de mig punt.

La volta de cano:

Arcs torals

Contraforts

La covertura es fa amb la volta de cano: és interiorment s'aguanta mitjançant els arcs torals i exteriorment mitjançant els contraforts.

Aquesta volta exigeix uns murs molt gruixuts i amb poques obertures, d'aquí que les obertures siguin petites.

Finestres:

---geminades (dues finestres)

Són amb arc de mig punt i escaixades, el tancament es feia amb l'alabastre.

Absis:

Fan la funció d'altar, la planta es semicircular i l'obertura es amb un quart d'esfera.

Les torres:

Les trobem situades a l'entrada de l'esglesia o al creuer. (on es creua la nau central)

Les torres són:

  • De campana: planta cuadrada i ocasionalment circular.

  • Cimbráis: planta octagonal (sempre en el creuer)

Entrada:

Escultura i pintura--------funció didáctica

Pedra:

  • capitells

  • jambas

  • tumpa

  • arquivoltes

fusta:

  • verges romaniques

  • davallament de la creu

  • magestats

Temática:

  • antic i nou testament

  • evangelis

  • temas religiosos

  • judici final

  • pantocrator

Caracteristiques:

Tenia una finalitat didáctica. Eren unes escultures rigidez, inexpressives , simetriques i frontal. Eren antinaturalistes, despreporcionades. Els interesava representar escenes religioses no els hi preocupava gens reproduirles fidelment.

Capitells davallament de la creu

Pintura:

Colors que utilitzaben:

  • vermells (les feien a l'absis)

  • negres

  • ocres

  • blaus

fusta: frontals d'altar

mural: absis

Vídeos relacionados