EL CATALANISME POLÍTIC : PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833-1931)

Que hi havia persones que únicament parlaven en català, en particular entre les classes populars i rurals de la societat.

El moviment de la Renaixença va suposar una recuperació insòlita en l´ús literàri de la llengua i del sentiment d´identitat catalana entre les classes populars, la petita burgesia i un sector de la burgesia.

És un moviment cultural que va sorgir en la dècada del 1830 amb la voluntad de racuperar la llengua catalana, però aquest intent en feia en castellà.

La Renaixença sorgeix en la dècada del 1830, però l´inici de la Renaixença en si fou l´any 1833, data de la publicació de la oda “La Patria”, de Bonaventura Carles Aribau, a El Vapor.tanmatèix, uns quants anys abans, Josep Pau Ballot ja havia publicat la Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815), fet que evidenciava l´interés per la recuperació lingüística. Però la persona dcisiva en la recuperació de la llengua catalana fou Joaquim Rubio i Ors, que amb el pseudònim “Lo Gaiter del Llobregat” publica uns poemes al Diario de Barcelona, que més tard va aplegar en un recull. El pròleg es va convertir en la manifestació de la Renaixença.

Les seves crides van tenir el seu efece entre els literàris i també emtre els historiadors, els poetes, els juristes i els folkloristes. Així, l´any 1859 es van restaurar els Jocs Florals, concurs de poesia amb un valor poètic important, que va dinqamitzar i prestigiar l´ús del català com a llengua pròpia i símbol de pàtria.

El corrent popular de la literatura va experimentar un gran impuls. Uns altres fenòmens amb menys pretensions literàries, van tenir gran ressò: els opuscles relligiosos d´Antoni Maria Claret, el repertòri de cançons d´Anselm Clavé, cantat per 85 corals, o els nombrosos sainets costumistes en la llengua catalana.

Catalunya s´anava industrialitant a passes agantades, disposava d´un proletariat urbà creixent, d´una burgesia cada vegada més forta, i aquesta burgesia alhora estava poc vinculada al poder de l´Estat.

La Renaixença fou una reacció contra el fort centralisme cultural i polític amb que es constituïa el nou Estat Liberal.

El sorgiment de la Renaixença fou com a resultat del corrent cultural posat en boga a Europa: el Romanticisme.

No ho veien amb bons ulls el moviment Català de recuperació lingüística, que va ser censurat algunes vegades.

Per què l´esglèsia catalana és contrària al liberalisme durant els primers 75 anys del s. XIX, era partidària més o menys del Carlisme, que defensava l´Antic Règim, la monarquia absoluta i el lideratge cultural i social exclusius de l´esglèsia. El Carlisme tenia per lema “Déu, Pàtria i Rei”. El Carlisme reivindicava els drets històrics de Catalunya i el record de les institucions perdudes.

Per què és d´esquerres i progresista. No era separatista volia que fossin una unitat. Defensaven la llengua catalana.

1830-1891. metge i polític català. Escriptor brillant, es dedicà a estudis històrics, literats i polítics. A Madrid, on es doctorà, fou redactor de la Republica Ibèrica (1869-1870), també col.labora a la Renaixença, ... Fou el 1r de teoritzar el fet català des d´un plantejament nacionalista, precursor de la linea del Dr. Martí i Julià, i de posicions de l´ala més irreductiblement socialista del federalisme, que arrelant-se a la relitat nacional catalana, s´estructra en un nacionalisme reivindicatiu, que postula per a Catalunya el govern del poble, en règim socialista. És l´autor de Genealogia.

Transformació del moviment cultural catalanista en doctrines polítiques i partits polítics amb voluntat d´intervenir en l´Administració pública.

Els origens del catalanisme polític cal cercar-los en el Sexeni Democàtic, va ser amb la Restauració quan van aparèixer associacions concretes que reivindicaven uns objectius específicament catalanistes, el més important dels quals era l´assoliment d´un règim autonòmic per a Catalunya.

Polític, escriptor i advocat espanyol. Va nèixer a Barcelona, en una família acomodada de comerciants i propietaris. Va destacar com actiu periodista i potaveu òlític del catalanisme federal i independent. Fou durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català. Va participar en la revolució de septembre a Barcelona (1868). Va mintervenir en la fundació del partit República Democràtic Federal al Principat, fou elegit primer president del club dels Federalistes i dirirgir “El Federalista”. En 1869 prengué el pacte de Tortosa, signat entre representants d´entitats republicames del Principat, el País Valencià, les Balears i Aragó, i en una revolta federal de Barcelona, funda el diari “El Estado Catalán” on es va enfrontar als panteaments de Pi i Maragall. En 1878 presidir “el Ateneo Libre” i va fundar el primer diari en català, Diari Català (1882). Defensar els drets catalans, va organitzar el Congrés dels Diputats i va col.laborar en la creació del Centre Català. Va participar en el memorial de Greuges presentat per Alfons XII. En 1886 va publicar Lo Catalanisme, el qual feia una síntesi del seu ideal polític.

Es tratava de la primera formulació d´un projecte d´estatut d´autonomia.

1714 catalunya vençuda militarmet, català prohibit

1815 garamàtica i apologia de la llengua catalana (Josep Pau i Ballot)

1830 voluntat de recuperació literària de la llenggua catalana

1833 moviment de la Renaixença. Oda a la Pàtria (B.C.Aribau). es comença a introduïr a Espanya el Romanticisme. Creació de la Diputació Provincial.

1841 Joaquim Ors i Rubio, Lo Gaiter del Llobregat, publicació de poemes al Diario de Barcelona.

1850 es funda a Barcelona la Fraternitat.

1850 es van començar a cantar les obres de Clavé en català.

1857 J.A.Clavé va covertir la Fraternitat en la societat Euterpe.

1859 es van restaurar els Jocs Florals

1867 La Reial ordre del 15 de Gener una mostra de la obligatorietat del castellà.

1868 revolució de Setembre, després destronació d´Isabel II.

1869 Partit Republicà Democràtic va ser majoritari a Catalunya.

1870 La Campana de Gràcia.

1876 el fracàs del carlisme va dur a l´esglesia catalana a intervenir en la societat liberal amb personatges conservadors laics.

1877 el Llibre “Las Nacionalidades”

1879 Diari Català, primer diari en català.

1880 I Congrés Catalanista organitzat i presidit per V. Almirall.

1882 funda el Centre Català de Barcelona V.Almirall.

1883 II Congrés Catalanista.

1885 memorial de Greuges

1886 candidatura electoral presentada pel Centre Català que va fracassar.

1887 V.Almirall president del Centre Català, el centre va patrir una escició.

1888 primer acte polític públic de la Lliga va ser el messatge a la reina regent Maria Cristina.

1891 Amadeu Víves i Lluís Millet funden l´Orfeu Català.

1892 Bases de Manresa.

1895 el Catalanisme polític es va oposar a les guerres de Cuba i de Filipines.

1896 V.Almirall presideix l´Ateneu Barcelonés.

1897 Missatge als hel.lens, iniciativa de la Unió Catalanista.

1901 fundació de la Lliga Regionalista.

1906 la Nacionalitat Catalana, Enric Prat de la Riba.

1907 Enric Prat de la Riba funda l´Institut d´Estudis Catalans.

1911 es crea la Mancomunitat..

1914 es constitueiex la Mancomunitat a Catalunya.

1917 Lliga Republicana va ser hegemònica a Catalunya. I fundació del Partit Republicà Federal. Mort Enric Prat de la Riba.

1919 funden el Partit Unió Monarqica Nacional.

1924 Alfons Sala Argemí president de la Mancomunitat, tenia el propòsit de desmentellar-la.

1931 Esquerra Republicana de Catalunya.

1936 exiliació d´Alejandro Lerroux a Portugal

Prat de la Riba i Sarrà, Enric

(1870 — 1917) Polític. Fill d'hisendats, estudià lleis a Barcelona (1887-93) i es doctorà a Madrid (1894). El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou president (1890-91). El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa.

Membre de la Lliga de Catalunya, a la qual pertangué en deixar el Centre Escolar, se'n separà el 1899, disconforme amb l'apoliticisme de la majoria dels seus membres, i impulsà la creació del Centre Nacional Català, de poca durada, ja que per l'abril del 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista.

Home religiós i d'una ideologia conservadora, exposà en les dissertacions, en els escrits periodístics i, principal-ment, en el seu llibre fonamental, La nacionalitat catalana (1906), un concepte organi-cista de la nació, en el qual no era aliena la influència germànica. Propugnà una federació de Catalunya amb els altres pobles ibèrics sota un règim que tant podia ésser monàrquic com republicà.

Fou elegit president de la diputació el 1907, càrrec per al qual fou reelegit els anys 1909, 1911, 1913 i 1917.

De bell antuvi, es proposà d'assolir el seu objectiu d'una unificació administrativa de les terres de l'antic Principat. Després de molts entrebancs, el decret reial de 19 de desembre de 1913 permetia la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou elegit president el 6 d'abril de 1914 i reelegit el 14 de maig de 1917. Amb les limitades facultats de què disposava com a president de la diputació i de la mancomunitat dugué a terme una labor formidable.

En l'aspecte material amplià la xarxa de carreteres, estengué la de telèfons, modernitzà la Casa de Maternitat, recuperà el total domini del palau de la Generalitat, i el restaurà.

En l'aspecte cultural, establí l'Institut d'Estudis Catalans, n'adoptà oficialment les normes ortogràfiques, creà el Consell d'Investigació Pedagògica, impulsà la formació de la Biblioteca de Catalunya i la instal·lació de biblioteques populars

per les comarques, estimulà l'ensenyament especialitzat, etc. Com a governant, procurà d'oblidar que era un home de partit i sol·licità la col·laboració de persones de les més variades tendències.

Eugeni d'Ors l'anomenà ``seny ordenador de Catalunya'', expressió que féu fortuna.

Un reflex anticatalanista, fustracions contra l´esglèsia

Que succitava a la gent a través de la demagogia per imposar les seves creenccies en les persones i justament buscar per fer-l´ho la setmana tràgica on l´ambient social que és respirava era de confusió popular, contra l´esglèsia, les polítics...