Historia Universal

Historia. Civilizaciones antiguas. Fenicios. Hebreos. Antiguo Egipto. Babilonia. Acadios

  • Enviado por: Marc Tataret
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Apunts d' HISTÒRIA

Nabucodonosor II va desenvolupar el comerç i l'agricultura i Babilonia es va convertir en una gran ciutat, la més gran del món, en un símbol de luxe, poder i riquesa. Durant el govern d'aquest Babilonia estava envoltada per 2 grans muralles, que hi havia moltes portes monumentals que tenien una característica ofensiva i una funció artística i decorativa. Aquesta és la porta de ISHTAR, de totes les portes, s'han conservat 7 i aquesta és la més ben conservada. La van portar en un museu d'Alemanya. A Babilonia Nabucodonosor II va fer construir un gran palau, que d'aquest no s'ha conservat res. A la part superior del palau Nabucodonosor II va fer construir els famosos “JARDINES COLGANTES”. Els grecs van considerar que els “jardines colgantes” era una de les set meravelles. A Babilonia va fer construir una gran temple i al costat un enorme ZIGURAT, que és una torre esglaonada semblant a una pirámide que s'accedeix mitjançant rampes. Les torres esglaonades es construien amb maó, però no s'ha conservat res. A la part superior hi havia un temple amb la imatge del Déu protector, creien que eren observatoris astronòmics. El zigurat que va fer construir Nabucodonosor II seria el més gran de la història. Tenia 91m de base i 91m d'alçada. A la Bíblia es fa referència a aquesta torre, que s'anomena “LA TORRE DE BABEL”.

L'any 539 a.C. l'imperi Persa va conquerir Babilonia i Mesopotamia. Van crear un gran imperi que incloia el Mitjà Orient. Al proper Orient hi va haver altres pobles importants. Destaquem: FENICIS i HEBREUS.

-Fenicis

Són un poble SEMITA, que és el conjunt de pobles dels quals se'n desconeix l'origen, a partir del tercer mil·leni a.C.

Es van establir al proper Orient i al nord-est d'Àfrica. Els pobles més importants són : FENICIS, HEBREUS, ÀRABS, ACADIS, AMORREUS. Els Amorreus van ser els fundadors de Babilonia. Els fenicis s'estableixen al tercer mil·leni a.C. a la costa Mediterrània. El període va tenir lloc entre els segles XII-VIII a.C.,van ser un poble de mariners, navegants i comerciants. Van controlar el comerç durant més de 4 segles, però van establir-se a la costa, que allà dominaven FACTORIES COMERCIALS, que era un petit nucli que s'establia a la costa i en una zona que hi hagués un port natural. Mai intentaven entrar a l'interior, i es van establir al sud d'Itàlia, a l'illa de Sicilia; també al nord d'Àfrica i a les costes de la península Ibèrica. Al nord d'Àfrica els fenicis van fundar la colònia més important, la colonia de CÀRTAGO, els cartaginesos es van enfrontar amb els romans, en que es coneix com a guerres PÚNIQUES, que vol dir fenici. La ciutat de Càrtago va ser fundada en el 714 a.C. per la reina DIDO. Actualment Càrtago ja no existeix, que es troba en les fronteres de l'estat de TUNISIA. A les costes d'Espanya, els fenicis van fundar la factoria comercial de GADES, ciutat de Càdiz. Els fenicis van ser els primers que es van atrevir a creuar les “COLUMNES D'HÈRCULES”(estret de Gibraltar), l'oceà atlàntic. Els fenicis es van convertir en els grans “missatgers” del comerç internacional. Els fenicis feien d'intermediaris, portaven productes de luxes del proper Orient cap a Orient. A canvi portaven Primeres Matèries, sobretot metalls i estany. Els fenicis tenien fama de fabricar els millors teixits, sobretot els de color PÚRPURA. Els fenicis s'organitzaven en ciutats-estat independent. Destaquem 3 :

TIR, SIDÓ i BIBLOS. Una de les grans deportacions dels fenicis ha estat la invenció de l'alfabet. Els fenicis eren un poble de comerciants molt pràctic. Per això els fenicis utilitzaven l'escriptura CUNEÏFORME, consideraven que era massa complexa. Era una escriptura ideogràfica en que s'utilitzaven uns 4500 signes diferents, que representaven idees i també síl·labes, era una escriptura sil·làbica. Els fenicis van intentar fer una escriptura més fácil i pràctica, amb 22 signes que representaven un so i amb aquests es podria escriure tot. Només escrivien els sons consonants. Segurament l'alfabet va aparèixer el segle XII a.C. Al voltant del segle VII van incorporar l'alfabet i el van difondre per tot el món.

_

-Hebreus

Eren un poble SEMITA, i al segon mil·leni es van establir al proper Orient, a Canaan. A la Bíblia es diu que en un moment el CLAN D'ABRAHAM va sortir de la ciutat de Ur i es van desplaçar al proper Orient, fins que es van establir a Egipte, que van ser sotmesos a l'esclavatge. Entre els hebreus va sorgir Moisés, que va conduir-los fora d'Egipte, que van estar al desert més de 40 anys, i finalment a Canaan. Van fundar un estat : el REGNE d'ISRAEL. Aquest regne va tenir un moment d'esplendor entre els segles XI-X a.C. El regne va ser governat per 3 reis : SAÜL, DAVID i SALOMÓ.

-Saül és el primer rei, el fundador de l'estat. -David va ser l'autèntic fundador del regne, va ser un rei militar, guerrer, conqueridor, i va aconseguir consolidar unes fronteres, que ho va fer lluitant amb pobles.

Es va enfrontar amb els cananeus, que va crear l'imperi HITITA, que estava establert a Turquia. Es va enfrontar amb els egipcis i amb un poble : FILISTEUS. David va conquerir un petit turó : SIÓ i allí va fundar la ciutat de Jerusalem. Va tenir una vida personal molt complicada, amb moltes amants, la més coneguda va ser BETSABÉ, que va ser la mare de Salomó i aquest va ser un rei diferent al seu pare David.

-Salomó no va ser un rei militar i es va limitar a conservar el que havia establert David. Es va interesar per l'economia i el comerç. Va crear una autèntica Burocràcia, va dividir el regne d'Israel en 12 provícies, “les 12 tribus”. Va establir un sistema d'antiimpostos, es va interesar per l'art i va convertir Jerusalem en una gran ciutat i va fer construir un gran temple, en aquest hi havia l'arc de l'aliança i les taules de la llei. Salomó es va interessar molt per la justicia de les lleis i a partir d'aquí Salomó era un savi. Aquí sorgeixen aquestes expressions que diuen : “ una decisió salmònica o sentència salomònica”, que és una decisió sàvia, justa, equilibrada i molt ben pensada. Salomó va actuar com a jutge. A la mort de Salomó el regne d'Israel es va dividir en dos estats : l'estat d'Israel, al nord, i l'estat Judà, al sud. Eren dos estats molt petits i no van ser capaços de defensar-se i van ser dominats per altres pobles. L'any 586 a.C. els babilonis van conquerir Jerusalem i la van destruir. El rei que la va conquerir va ser Nabucodonosor. L'any 539 a.C. tota aquesta zona va ser conquerida pels perses.

TEMA -3-

L'ANTIC EGIPTE

La història d'Egipte desde el 3100 a.C.-31 a.C. Comencem per aquí perquè és el moment en que tot Egipte és governada per un únic rei, faraó, moment en que es produeix l'unificació d'Egipte. L'acabarem el 31 a.C. per que és el moment en que Egipte és conquerida pels romans i es converteix en una provincia més de l'imperi romà. Un historiador grec : HERODOT va dir : “Egipte és un do del Nil”, que vol dir que Egipte va existir gràcies al riu Nil. Egipte era com una mena d'oasi creat pel riu Nil. Egipte limita al nord amb la Mediterrània i a l'est amb el Desert d'Aràbia, a l'oest amb el Desert Libi, i al sud amb 5 grans cascades que fan de frontera. Va fer que Egipte fos un país poc amenaçat, que es creés una civilització molt original i una civilització molt persistent, molt conservadora, que va canviar poc. L'Egipte Antic es pot dividir en 2 zones :

-Al sud : ALT EGIPTE, que correspondria a la vall del Nil, era la zona més aïllada d'Egipte i la zona més pobre i amb menys ciutats.

-Al nord : BAIX EGIPTE, és la zona més relacionada amb la zona exterior i la més fértil i on hi havia les principals ciutats, on hi ha el DELTA.

_

A l'antiguetat el riu Nil tenia unes característiques molt especials, úniques. La característica més important es dóna a la Inundació anual, que tancarà les aigües del Nil. Creixien i ocupaven tots els camps. Aquests es barrejaven amb les terres d'Egipte, que feia una mena de fang, llim, que feia que les terres d'Egipte fossin les més fèrtils i productives del món.

-La organització polítca d'Egipte

A diferència de Mesopotàmia, Egipte va ser un estat unificat amb un únic rei,... Egipte va ser un Monarquia Teocràtica. A Egipte es considera que el faraó era un rei mentre vivia. Una monarquia teocràtica és un poder absolut, on el rei té tot el poder. La història política d'Egipte es pot dividir en 2 tipus de períodes :

1- Els d'unificació política en que Egipte està unificat, es tracta de períodes de prosperitat i és un dels més importants. Aquests períodes reben el nom de IMPERIS, i hi va haver 3 :

l'ANTIC, el MIG i el NOU.

2- De divisió política que són períodes de crisi. En aquestes èpoques Egipte es divideix en diferents estats i cadascun té el seu exèrcit. Són habituals les guerres civils, aquests períodes reben el nom de períodes intermedis. El 4t mil·leni a.C. els diferents POBLATS NEOLÍTICS es van anar unint i es van formar uns primers estats molt petits : NOMOS. A finals del 4t mil·leni aquests es van unir i es van formar 2 regnes :

-El regne de l'alt Egipte

-El regne del baix Egipte

Al voltant del 3100 a.C. els regnes es van unir i Egipte va crear un únic estat. El primer faraó va ser MENES. La unificació coincideix amb la Revolució Urbana i l'aparició de les ciutats d'Egipte. En una monarquia hi ha dinasties. En la història de l'Egipte Antic hi va haver 31 dinasties. La història política d'Egipte es pot dividir en 8 períodes:

  • EGIPTE ARCAIC O TINITA :

  • 3100-2700 a.C. La capital va ser TINIS. Durant aquest període van regnar la I-II Dinasties.

  • IMPERI ANTIC:

  • 2700-2200 a.C. Va regnar la III-VI Dinasties. La capital és MEMFIS, es troba al nord d'Egipte. Durant aquest període Egipte arriba fins a la primera cascada. Es posen les bases de tota la civilització egipcia posterior. Es van construir durant la III Dinastia, però la majoria durant la IV Dinastia. La VI Dinastia és una de les més importants. D'aquesta VI Dinastia podem destacar 3 faraons : KEOPS, KEFREN i MICERINOS.

    _