-TEMA IV: L' EXPANCÓ MEDITERRÀNIA. DE JAUME I A MARTÍ L'HUMÀ.

1- Respostes del qüestionari :

1-Quines conseqüències va tenir l conquesta de Mallorca?

Doncs que va acabar amb un focus de pirateria que dificultava amb el comerç amb el nord d'Àfrica , la proporció de nous dominis a la noblesa i al clergat i sobretot es va construir una plataforma per començar l'expansió al Mediterrani.

2-Quina importància tingué per Catalunya el tractat de Corbeil?

Aquest tractat tingué molta importància ja que ens atorga la declaració legal de la independència de Catalunya.

3-Per quins motius els sicilians oferiren l'illa a Pere el Gran?

Doncs el motiu va ser que els sicilians estaven espantats del despotisme angeví i temorosos de ser absorbits per la monarquia francesa .

4-Quines conseqüències va tenir per a Pere el Gran la conquesta a Sicília?

Françaa i el papat es van enemistar amb Pere el Gran, això va fer que fos excomunicat i desposseït dels seus regnes, els quals van ser atorgats a Carles de Valois ( fill del rei Francès) i el decret d'una croada contra seu.

5-La “qüestió Siciliana” es va solucionar a través de llargues negociacions. Indica els tractats que es van signar i les Conseqüències de cada un.

-El tractat de Brinhòlas: Alfons, fill de Pere II, obtenia l'aixecament de l'excomunicació a canvi de no donar suport al seu germà Jaume i convèncer-lo de restituir Sicília a la Santa Seu. No tingué Conseqüències ja que no va arribar a dur-se a terme a causa de Mallorca, ja que els representants catalans no volien cedir-la.

Després de la mort d'Alfons, Jaume II el seu successor solucionà definitivament aquest problema amb els següents tractats:

-El tractat d'Anagni (1295): Jaume II renunciava a Sicília a canvi de les illes de Còrsega i Sardenya. A més, Mallorca , Menorca i Eivissa retornaven a Jaume II de Mallorca, que es declarava feudatari del rei català. Les conseqüències foren que els sicilians no acceptaren aquest tractat i nombraren rei al germà de Jaume II, Frederic II. I així acabà una guerra que acabà amb la pau de Caltabellotta.

-El tractat de Caltabellotta ( 1302):Frederic II era reconegut com a rei de Sicília fins a la seva mort, i després Sicília passaria a mans dels Francesos. Aquest acord no es va complir i a la mort de Frederic II el successor va ser el seu fill.

6-Per què fou important la conquesta de Menorca?

Fou important perquè gràcies al port de Maó, el rei Alfons II, assolí una gran importància com a escala en les rutes de navegació a que duien a Sicília.

7- Quines conseqüències va tenir per a Catalunya la intervenció de Jaume II en els afers castellans?

Doncs que conquereix Alacant i el regne de Múrcia.

8-Quina contradicció observes en el regnat de Pere el Cerimoniós?

El regnat d'en Pere el Ceremoniós assenyala el pas de la plenitud de la decadència en canvi la política exterior va ser brillant i serví per consolidar el domini mediterrani.

9-Què representa l'any 1333 en la posterior evolució catalana ?

Representa el que s'anomena “lo mal any primer”. Catalunya comença una guerra contra Gènova (1331-1336), durant aquest primer conflicte, l'any 1333 hi hagué una gran fam a Catalunya que molta gent considera el preludi de la crisi de la baixa edat mitjana.

10- Què suposà la mort de Martí l'Humà sense descendència?

Suposà el fi de la dinastia creada per Guifré el Pilós. Després de la seva mort es produí un buit de poder que s'acabà amb el Compromís de Casp i l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmares a Catalunya.

11-Per quines causes va créixer la població catalana durant els segles XII, XIII i la primera meitat del XIV?

Aquest creixement de població va ser degut a una millora de la dieta, causada per l'augment de la producció agrària, en la incorporació dels musulmans i en general en el clima.

12-Quina és la principal característica de la societat catalana d'aquests segles ?

La importància que va agafant la burgesia.

13-Per què la noblesa i l'església no eren elements homogenis?

Perquè tant una com l'altre es veien dividides pels diners els quals atorgaven més o menys importància.

En el cas de la noblesa no era un grup homogeni perquè hi havien grans diferències entre l'alta noblesa (famílies comtals, vescomtals i cavallers) i la petita noblesa ( algunes vegades tenien un nivell de vida semblant a la dels pagesos benestants).

I en el cas de l'Església les diferències es basaven també en l'economia. Hi havien les jerarquies eclesiàstiques que posseïen un alt poder material i econòmic( cardenals, arquebisbes, bisbes), i el baix clergat que tenia un nivell similar al de la pagesia ( sacerdots i monjos).

14- Quins grups socials formaven les ciutats medievals?

Hi trobem 3 grups:

-Els ciutadans honrats o patriciat: antics mercaders enriquits, ex funcionaris reials, rendistes o membres de la petita noblesa( molt poder econòmic, però un grup molt reduït).

-Els mercaders: grans empresaris armadors de naus grans comerciants( riquesa també molt poderosa, grup reduït però no tant com el de dalt).

-Els menestals o poble menut: artesans, mestrals, treballadors no especialitzats, esclaus i captaires (to hi que eren el 80% de la població el seu nivell econòmic era molt baix).

15- Quines pressions havia de suportar la pagesia a Catalunya Vella? I per què aquestes eren menys gravoses a la Catalunya Nova?

Doncs el fet de que a la Catalunya Vella començà a aparèixer la pesta negra i afectaven més a la pagesia a part de ser l'estament més nombroses. Suposo que eren menys gravoses a Catalunya Nova perquè allà la pesta no era tant violenta, ja que no era el lloc on va començar.

16-Quines foren les causes de la prosperitat de camp català?

Les causes foren l'ampliació de la superfície conreada amb la rompuda de noves terres, la introducció de millores tècniques , ús d'estris més perfeccionats( això produir un augment de producció),introducció de plantes industrials i comercials com el safrà i en general un ambient general de pau social. També s'ha de tenir molt en conte la important aportació cultural, sobretot en l'àmbit de l'agricultura, del àrabs o Musulmans.

17-Quines característiques presentava l'artesania catalana?

Cada artesà havia d'estar dins d'un gremi , aquests gremis tenien una estructura totalment rígida, que es van caracteritzar per la seva diversificació i descentralització (sector tèxtil i nucli barceloní).

18-En que es basava el comerç català? Quines van ser les seves principals rutes?

Es basava en la manufactura( draps) i en els conreus d'explotació(safrà). Les rutes principals del comerç català varen ser la ruta de llevant (territoris compresos entre Constantinoble i Alexandria), el Mediterrani occidental (Sardenya, Sicília, Nàpols...) la del Barbaria o de nord d'Àfrica i la dels països baixos i Anglaterra.

19-Quina funció tenien els cònsols d'ultramar?

Representaven els interessos del comerç català a l'estranger. La seva tasca era fer de mitjancers entre els mercaders catalans i les autoritats de país on es trobaven, els consols d'ultramar estaven repartits per tota la Mediterrània.

20-Quina funció tenien les Corts catalanes? Qui les va crear? Tenien un caràcter democràtic?

L a funció que tenien les corts eren legislatives i econòmiques. Les corts les va crear Jaume I, però qui li va donar forma va ser més tard ,Pere el Gran. Jo diria que és pas de caràcter democràtic , però molt reprimit ja que tot el poble no dona la seva opinió, però per algo es comença no?

21-Quin és l'origen de la Generalitat? Quan es va crear?

El seu origen prové d'una delegació de les corts per tal de recaptar les contribucions que aquelles havien aprovat. Es va crear durant el regnat de Pere el Cerimoniós.

2- Treballa els documents següents:

A) “La conquesta de Mallorca” Pàgina 81.

- Quins interessos podia tenir la noblesa en la conquesta de Mallorca?

Doncs els seus interessos eren només materials.

- Què ofereixen el rei a la noblesa per la seva participació?

Els oferia terres i bens mobles, o sigui una part en funció dels homes que hi embarquen i guarniments que els acompanyaven.

- Què demana Jaume I a la noblesa?

Els demanà que el servissin bé i amb lleialtat.

- Esbrina les frases que reflecteixen el caràcter teocentrista de la societat.

“...quan Nostre Senyor ens hagués concedit aquella victòria...”

“...en fe de Déu i en fe nostra...”

B)”Tractat de Corbeil (1258)” Pàgina 81.

- Quins monarques va intervenir en el Tractat de Corbeil?

El rei de Franca i el rei Jaume I, Monarca Català

- Quin tractament rep el monarca català en el tractat?

Rep el tractament d'amic.

-A quins territoris renuncia el monarca francès? Tenia algún dret sobre ells?

Comtats de Barcelona i d'Urgell, Besalú, Rosselló, Empúries, Cerdanya, Conflent, Girona i Osona. Segurament que si que tenia dret sobre les terres perquè sinó no els hi hauria cedit i no hauria renunciat com a successor de Carlemany.

- Quina importància té per Catalunya el Tractat de Ccorbeil?

Doncs que Catalunya no dependrà d'un monarca estranger, i amb aquest fet es marca la declaració legal de la independència a Catalunya.

C)”Llibre del consolat del mar” Pàgina 84.

- Cerca al Diccionari les paraules noliejar, lenyi “tenir d'esma”.

Noliejar: prendre a lloguer una nau o altra embarcació de transport.

Lenyi: vaixell marítim, embarcació.

- Què era el llibre del Consolat de Mar? Quina utilitat tenia?

Era el llibre dels drets marítims i comercials. Tenia la utilitat de posar ordre i justícia als afers del mar, el comerç...

- En aquest text, quins aspectes del comerç reglamentava?

Si un mercader llogava una nau, en aquest descoberta, per que li portin la roba i aquesta roba es fa malbé per culpa de l'aigua, la culpa no era del capità del vaixell, sinó del mercader que ja va veure que vaixell era descobert, però si pel contrari, el capità del vaixell té un toldo per evitar que la roba es faci malbé i no ho fa , la culpa no serà del mercader, sinó que seva.

D ) “El consell de Cent2 Pàgina 85.

- Quin monarca concedí el govern municipal de Barcelona?

Jaume

- Quina funció tenen el veguer i el batlle? Per qui eren nomenats?

El veguer administrava la justícia civil i criminal en un districte o una comarca, era nomenat pel rei.

El batlle era l'oficial encarregat d'administrar justícia a una vila o ciutat en nom del rei o del senyor feudal. També era nomenat pel rei.

- Quan s'elegien els consellers de la ciutat de Barcelona?

Per sant Andreu.

- Com estava organitzat el govern de la ciutat de Barcelona? Quina funció tenia?

El rei triava a un batlle i a un veguer. Aquests escollien per primer cop cinc consellers, aquests consellers havien d'estar al càrrec un any obligatòriament. Un cop jurat el càrrec aquests cinc més el batlle i el veguer escullen els primers cent prohomes consellers. Passat una any , per sant Andreu, aquests cents prohoms jurats trien 12 prohomes d'entre ells.

Aquests cent prohoms jurats donaven consell als consellers sempre que se'ls hi demanava.