Gioconda. Da vinci

Pintura. Situación obra. Descripción. Análisis normal. Iconografía

  • Enviado por: Morena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

LA GIOCONDA

Leonardo da Vinci S.XVI

Situació de l'obra en el temps i contex històric

Al 1502. Es troba al museo del Louvre.

Estil

És un retrat renaixentista del s. XVI.

Canvia el concepte de bellesa perqué s'escapa a la forma, és inaccessible. L'art produeix bellesa.

Leonardo da Vinci fou enginyer, inventor, músic, estudiós de l'anatomia humana, alquimista i teòric de l'art. L'amplitud de camps que va explorar li va impedir de realitzar una obra pictòrica més extensa. La importància que dóna als sentits, sobretot al de la vista, el porten a una concepció de bellesa, que és un moviment perpetu i continu, com la natura.

La transició progressiva de la zona de llum a la zona d'ombra de tal manera que els contorns es mostren imprecisos i esfumats.

Leonardo es caracteritza estilísticament, per la claredat i la simplificació de les seves composicions i l'interés pel cos humà, i per ser definidor de la perspectiva aèria que els pintors barrocs desenvoluparan a la perfecció.

Descripció

És un retrat de mig cos, d'una jove dama florentina. Té un somriure enigmàtic i està en una postura relaxada, amb les mans creuades sobre el braç de la butaca, davant d'un paisatge humit i distant. És un dels paisatges de fons més rics i misteriosos de Leonardo, sobre camins que es perden sols.

Anàlisi fomal

Tècnica: OLI SOBRE FUSTA.

No hi ha predomini de la línia sobre el color. La gradació dels colors i la llum (sfumatto) definiexen les fomes dins de l'espai pictòric.

L'sfumatto marca la transició progressiva de la zona de llum a la zona d'ombra. La figura i el fons són tractats amb l'sfumatto.

La Gioconda presenta sfumatto en la comissura dels seus llavis i en el tractament de les puntes dels seus ulls, provocant l'expressió del personatge enigmàtica i equívoca, mostrant un somriure i amargor.

Es contribueix la línia d'horitzó de la dreta que és més alta que la de l'altre costat. I el seu rostre es modifica amb aquest canvi de posició.

Aquesta ambigüetat fa una presència real que l'enfronta a l'espectador i el sedueix.

És un retrat entre la idealització i el realisme.

El paisatge presenta formes imprecises i una suau gradació cromàtica, accentuant la sensació de llunyania.

Hi ha panoràmica atimètrica creant un ampli espai irreal, desconectat de la figura, subratllant aire de misteri.

Els colors de la Gioconda donen profunditat. Són calids i avancen en la figura del 1er pla i es tornen freds i distants amb tonalitats blaves i grises en la llunyania.

Anteposa les mans davant la figura, per donar profunditat. El quadre està dividit en tres plans perspectius i visuals que atrauen l'atenció ocular: mans , figura femenina i paisatge de fons.

La composició és clara i simplificada en l'estrucutra d'un triangle.

El moviment és contingut amb voluntat de superar el temps, cercant l'eternitat.

Iconografia

Figura de difícil identificació, perqué Vasari diu que és el retrat de Mona Lisa. Leonardo amb la Gioconda crea el prototip de retrat femení de mig cos

Significat

Retrat de mig cos. Grandesa i serenitat procedeix de la seva profunditat anímica que modela la seva presència física i fa que no perdi la identitat.

Expressa la poètica panteísta de la concepció de la bellesa. Moviment perpetu i continu de la natura. La bellesa rau de l'ésser i no-ésser.

Carácter simbòlic en establir paral·lelisme de dona-mare i paisatge de roques i aigua.

Funció

Retrat psicològic d'una manera florentina, i funció decorativa.

Funció de manifest ideològic de Leonardo sobre la seva concepció panteista de la bellesa i exaltació de la pintura com activitat intel·lectual.