Geriatrica

Enfermeria. Envelliment. Malaltia. Necessitats sanitaries. Geriatria

  • Enviado por: Mussiu
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

  • FACTORS DEMOGRAFICS DE L'ENVELLIMENT

    • Descens de la natalitat. L'envelliment es la base de la piramide.

    • Descens de la mortalitat:

      • Millora de les condicions de vida.

      • Augment dels nivells de renda.

      • Nivell cultural mes alt.

      • Millor atenció sanitaria.

    • Moviments migratoris.

    • Aconteixements que poden actuar sobre l'edat i el sexe de les persones. Com la guerra civil on no hi ha neixements.

    Tot aixo fa que s'allargui l'esperança de vida. L'esperança de vida es en numero d'anys que li correspondria viure a un nadó, si tots els anys que viuen els nadons que han nascut simultaniament, es repartissin per igual entre tots ells. Al 1900 l'esperança de vida era de 44 anys. Al 1986 era de 76 anys.

  • CONSEQUENCIES SOCIO-DEMOGRAFIQUES DE L'ENVELLIMENT

    • Descens a mig termini de la forca de treball disponible.

    • Gast de protecció social (pensions). A la UE supera el 40%.

    • Gast sanitari, riscs de malaltia aguda-cronica. Les incapacitats augmenten amb l'edat.

    • Habitatge: problemes funcionals i economics.

    • Grup demografic versus grup social-politic.

    • Actualment els vells contribueixen a un grup amb millor estat de salut que fa 20 anys. Activitats vinculades a l'oci i al sector serveis.

  • CONSEQUENCIES SANITARIES DE L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ

    • Major demanda d'assistencia medico-sanitaria.: asistencia primaria, ingresos i reingresos hospitalaris, estades mes perllongades, augment del consum de medicaments, augment de la mortalitat.

    • Problemes paramedics (socioeconomics).

  • ENVELLIMENT-MALALTIA

    • El 75% dels vells presenten algun simptoma.

    • El 25% precisen ajuda medica o personal permanent.

    • El 13% tenen dificultats per sortir de casa.

    • El 4% estan confinats a casa.

    • El 2% estan hospitalitzats i ocupen un 25-40% dels llits d'aguts.

    La 4ª edat es la perdua d'autonomia fisica o mental. S'observa un augment en tots els paissos desembolupats.

  • CLASSIFICACIÓ DELS GRUPS D'ANCIANS SEGONS LES NECESSITATS SANITARIES

    • Processos amb transtorns crònics de llarga evolució i dependencia funcional.

    • Persones grans fragils. Hi ha 2 categories:

      • > 75 anys, amb dificultats als AVDS.

      • > 75 anys amb dificultat per realitzar almenys 1 AVD, activitat instrumental.

    • Persones amb transtorns cognitius i de la conducta. > 65 anys amb demencia moderada, greu o lleu.

    • Persones amb malaltia terminal. El numero de morta anuals per cancer es de 4'999.

  • PERFIL DE LA GENT GRAN ATESA ALS SERVEIS SANITARIS

    • Població sobreenvellida, 75 anys o més.

    • Percentatge mes elevat d'homes que de dones.

    • 60-80% amb dificultats per resoldre les AVDS.

    • 24-34% de gent de mes de 65 anys viu sola.

    • Predomini de perasones amb malaltia cronica, demencia i malaltia terminal.

  • PROBLEMES DE SALUT DURANT L'ENVELLIMENT

    • Limitació crònica de les capacitats sensorials, mentals, motrius, fragilitat de la regulació homeostatica, alteracions del son.

    • Conjunt de malalties croniques

  • DEFINICIONS

    • Ancià sa: es aquell individu amb alteracions funcionals, al limit entre el normal i el patologic, i que es troben en equilibri inestable i en una adaptació constant dels treballs funcionals i de les seves capacitats de rendiment. (Pietro di Nicola).

    • Ancià malalt: aquell individu que presenta una patologia aguda o cronica, habitualment no invalidant, l'evolució de la qual esta condicionada a factors psiquics i socials. Les caracteristiques definitories son:

      • L'edat per si mateixa no la defineix.

      • La pluripatologia.

      • La sintomatologia diferencial.

      • La tendencia a la incapacitat.

      • Els factors psicologics i socials.

  • CARACTERISTIQUES DE LES MALALTIES DEL VELL

    • Sintomatologia: trivial, inespecifica, vaga:

      • Confusió.

      • Incontinencia.

      • Caigudes.

      • Abandó.

      • Anorexia.

      • Canvis bruscos de les AVD.

    • Malalties amagades: artrosis, sordera, incontinencia urinaria.

    • Dismobilitat: relacionada mab malalties intercurrents o iq. Proboca:

      • Rigidesa.

      • Contractures.

      • Perdua de força muscular.

      • Confusió i perdua sensorial.

      • Dependencia, ingresos a centres crònics.

      • Inestabilitat, inseguretat.

      • Osteoporosis.

      • Malnutrició.

      • Trombosis arterial-venosa.

      • Neumonia, atelectasies.

      • Hipotermia.

      • Ulceres per decùbit.

      • Incontinencia.

      • Infeccions.

      • Estrenyiment.

      • Impacte fecal.

      • Polipatologia-polifarmacologia.

      • Yatrogenia.

      • Etiologia multiple: diferents factors que incideixen en l'aparició de la malaltia.

      • Perdua de la funció.

  • RECURSOS SOCIO-SANITARIS

    • Destinatari: persones velles amb malalties croniques, problemes d'hospitalització que els crein dependencia i dificultats per integrar-se a la comunitat. L'objectiu es rehabilitar-lo per tornar-lo a reinsertar. Els recursos de l'atenció son:

      • Sociosanitaris:

        • PADES.

        • Centres socio-sanitaris (CSS):

          • Unitats de llarga estancia: rehabilitació, paliatius, profilaxis.

          • Unitats de convalescencia: reestablir funcions.

          • Cures paliatives: donar confort a malalts terminals.

          • SIDA: terminals.

          • Hospital de dia: assistencia integral.

        • UFISS (Unitat funcional interdisciplinar socio-sanitaria): es troba dintre de l'hospital d'aguts:

          • Casos complexos geriatrics.

          • Suport i consulta per l'hospital.

          • Conexió amb recursos i professional.

      • Institucionals:

        • Residencies geriatriques: publiques o privades. Hi ha diferents tipus:

          • Segons el pacient:

            • Per vells valids.

            • Per vells assistits.

            • Polivalents: mixtes.

          • Segons l'estancia:

            • Indefinida.

            • Temporal.

          • Centres de dia: serveis d'acollida. Assistencia en les AVD.

          • Clubs, casals.

          • Equips d'ajuda economica:

            • Adaptació a la propia vivenda.

            • Vivendes tutelades.

            • Suport a families amb pacients vells discapacitats.

  • ASPECTES SOCIALS DE L'ENVELLIMENT

  • Son teories relacionades amb l'ajust social. Hi ha 3 teories:

    • Teoria de l'activitat: en relació a la jubilació, la persona sols pot aconseguir la felicitat quan esta activa. Hi ha una desestructuració en la familia i a mes hi ha una perdua de valors.

    • Teoria de la desvinculació: es marca a 2 nivells: social i psicologic. La persona a l'arrivar a l'edat de la jubilació, per tal de ser feliç el que vol es desvincuilar-se de la societat. Redueix els seus contactes socials.

    • Teoria de l'apegament: afirma aquells compromisos afectius entre objectes o individus.

    Els factors que que afavoreixen i dificulten l'adaptació a la vellesa son:

    Afavoreixen:

    • Activitat.

    • Recursos positius.

    • Llibertat d'estils de vida.

    • Actituds realistes segons els canvis.

    • Acceptació de la cronicitat.

    • Participació continuada.

    • Acceptació del grup social.

    • Manca de preocupacions.

    • Salut i economia suficients.

    • Relacions integracionals.

    • Mantenen interesos variats.

    • Habilitat per gaudir.

    Dificulten:

    • Manca d'interes pel mon d'avui.

    • Retirada a un mon de fantasia.

    • Poc contacte social.

    • Manca de participació.

    • Aillament a institucions fora de l'entorn.

    • Preocupacions constants.

    • Reminiscencies patologiques.

    Els elements a tenir en compte en la valoració social son:

    • Cuidador principal: qui sera, qui cuidara al vell.

    • Suport social: de quins recursos es disposen.

    • Relacions socials: tipus de relacions que te.

    • Activitats socials: rol del vell, preferencies i responsabilitats.

    • Recursos personals i de l'entorn: desde nivell economic, vivenda.

    Els problemes del vell amb situació social deficient son:

    • Depresió.

    • Malnutrició.

    • Augment de la dependencia.

    • Mortalitat.

    Els problemes del cuidador (que sol ser una dona mab edat mitja de 52 anys):

    • Alteració dels processos familiars.

    • Deteriorament de la integració social.

    • Cansament en el desembolupament del rol de cuidador.

    • Deficit d'activitats recreatives.

  • UFISS DE GERIATRIA

  • L'equip esta format per metge, infermera, treballadora social, fisioterapeuta. Estableixen un pla terapeutic. Es diferent un malalt vell que un malalt geriatric:

    • Vell: necessita cuidados i ttos que s'imparteixen a sala. Previament era autonom.

    • Geriatric: ha de complir almenys 3 d'aquestes variables:

      • >75 anys.

      • Problemes funcionals.

      • Alteracions mentals.

      • Alteracions emocionals.

      • Poca cobertura a nivell familiar i economic.

    En la valoració geriatrica haurem de tenir en compte:

    • Funció fisica: capacitat de la persona per poder fer les activitats de la vida quotidiana.

    • Funció cognitiva i emocional.

    • Funció socio-familiar.

    La asistencia primaria hauria de treballar la promoció i prevenció d'aquestes funcions. Hem de valorar a l'hospital les funcions previes del vell perque aquestes no augmentin, hem de vigilar de no crear neves dependencies. La valoració geriatrica quantifica els deficits medics, funcionals, mentals i socials dels vells per aconseguir un pla racional de tto, cures i recursos. Els instruments de medició de les funcions:

    • Caracteristiques:

      • Fiabilitat.

      • Validesa.

    • Avantatges:

      • Facil aplicació.

      • Facilita la transmissió d'informació.

      • Permet la tabulació de les dades.

      • Medeix el progres en el temps.

    La valoració funcional:

    AVDB:

    • Menjar.

    • Vestir-se.

    • Desplaçar-se.

    • Rentar-se.

    • Continencies.

    AVDI:

    • Fer servir el telefon.

    • Maneig de la medicació.

    • Feines domestiques.

    • Us de mitjans de transport.

    La valoració mental:

    • Estat cognitiu:

      • Canvis normals.

      • Sind. Confusional.

      • Demencia.

    • Estat afectiu:

      • Ansietat.

      • Depressió.

  • PLA DE CURES

  • Ha de ser un pla individualitzat. Ha de constar:

    • Prevenció de lesions.

    • Suport nutricional: augment.

      • 30-35 kcal/kg/dia.

      • Proteines: 1.25-1.5 gr/kg/dia.

      • Minerals: Zn, Co, Fe.

      • Vitamines: C, A, complexe B.

      • Aigua: 30 ml/kg/dia.

    • Suport emocional.

    • Cura:

      • Desbridament (segons protocol):

        • Tallant (quirurgic): del centre a la periferia.

          • Aplicar un antialgic (gel amb lidocaina).

          • Si presenta hemorragia: pressionar i colocar aposits hemostasics. Colocar aposit sec durant 8-24 hores i despres tornar a l'humit.

        • Quimic: si no tolera el quirurgic tenim 2 productes proteolitics. La funció d'aquests es el desbridament. Son productes enzimatics.

        • Autolitic (cura humida): hidrogel que es el menys traumatic.

        • Mecanic: agressiu: aposit que s'humiteja i quan s'asseca s'arrenca.

      • Neteja: amb SF. Minima pressió o força, per arrastre. No usar antiseptics.

      • Abordatge, prevenció de la infecció (VPM).

      • Selecció d'aposits (cura humida):

        • Oli.

        • Hidrocoloides.

        • Hidrogel.

  • ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ

  • Les vies d'administració son:

    • Digestiva: capsules, grageas. Les consideracions en el vell son:

      • Disminució de l'elasticitat de la mucosa.

      • Disminució de les secrecions parotides.

      • Deterioro de la deglució.

      • Descens de la motilitat.

      • Descens de l'excreció.

      • Descens del reflex nauseos.

    • Cutania:

      • Major fragilitat de la pell.

      • Disminució del teixit subcutani.

      • Descens de l'aigua extracelular.

      • Descens de glandules sudoripares.

    S'ha de valorar la descamació, el prurit i la sequedat.

    • Ocular: plecs redurdants.

    • Nasal: canvis de la mucosa (manipulació).

    • Otica: taps otics.

    • Rectal: descens de peristaltisme.

    • Parenteral: teixit subcutani i capa muscular.

    Pel que fa a les reaccions adverses hem de tenir en compte:

    • Problemes relacionats amb la medicació.

    • Recomanacions, consideracions.

    • Gran problema sociosanitari: incompliment de la prescripció medica.

    Podem trobar:

    • Alteracions farmacocinetiques i farmacodinamiques.

    • Presencia de diverses malalties.

    • Polimedicació.

    • Presencia atipica de simptomes.

    • Errors diagnostics i de prescripció medica.

    • Automedicació.

    • Disminució de l'eficacia dels mecanismes homeostatics.

    • Factors psicosocials: soletat i transtorns cognitius.

    Els factors de risc especials son:

    • Edat: >75 anys.

    • Persones que perden pes.

    • Persones que prenen mes de 3 medicacions.

    • Medicació de marge terapeutic estret.

    • Insuficiencia renal i hepatica.

    Els problemes relacionats amb els medicaments son:

    • Sobredosificació: per l'edat avançada. Per la resposta interna, diferent, i l'augment de sensibilitat als farmacs.

    • Reaccions adverses: es donen 7 vegades mes que quan es tenien <60 anys. Confusió, alteració de l'equilibri, somnolencia.

    • Interaccions: per la polifarmacologia i l'automedicació. Elteració de l'estat nutricional.

    • Mal compliment: entre 18-60% incompleixen les pm. Descens de la dosis. El 21% dels vells s'automediques. Els medicaments mes usats son: analgesics, complexes vitaminics, gastrointestinals i antitusigens.

    Les reaccions adverses en l'adult vell son: confusio, caigudes, hipertensió ortostatica, parkinsonisme, canvis de comportament, estrenyiment.

    Les recomanacions son:

    • Monitorització terapeutica.

    • Farmacovigilancia.

    • Educació a l'individu, la familia i el cuidador informal.

    • Pauta terapeutica:

      • Especificar farmacoterapeutica.

      • Dissenyar plans individualitzats.

      • Recursos sociosanitaris.

      • Informació fiable.

      • Continuitat d'evolució del pla-seguiment.

    Les consideracions preventives son:

    • Disminuir l'utilització del numero de farmacs.

    • Utilitzar els mes coneguts.

    • Utilitzar la minima dosis.

    • Iniciar el tto amb 1/3 de dosis i augmentar progresivament.

    • Vigilar l'aparició de nous sintomes en canvis de tto.

    • Donar major informació.

    • Assegurar el compliment.

    • Augmentar la informació oral, escrita.

    • Control estricte dels medicaments amb marge terapeutic.

  • PROBLEMES NUTRICIONALS

    • Malnutrició.

    • Anorexia/disfagia.

    • Desnutrició: perdua de pes que esta acompañada d'una perdua de teixit gras i muscular. Les causes d'aquesta poden ser:

      • Primaries: alteracions inmunologiques propies de l'edat. Hi ha una serie de condicions associades perque el vell presenti desnutrició:

        • Vells amb ulceres de presió.

        • Risc de presentar caigudes.

        • Anemia.

        • Deteriorament cognitiu.

        • Alteració del metabolisme: influeixen els farmacs.

      • Secundaries: son multifactorials:

        • Estats d'aillament social.

        • Estats de pobresa.

        • Estats d'inmobilitat.

        • Depressió o estats de deteriorament cognitiu.

        • Estrenyiment.

        • Canvis ambientals.

        • Farmacs: polimedicació.

        • Malalties incapacitants.

    Els farmacs que disminueixen la gana poden agreujar la situació de base, empitjorar els estats de disfagia y afavorir la mala absorció:

      • Digoxina.

      • Antiinflamatoris.

      • Antiparkinsonians.

      • Antihistaminics.

      • Laxants.

      • Antiacids.

    En la valoració dels problemes de nutrició:

    • Exploració:

      • Coneixement de l'estat d'hidratació.

      • Valorar la dentadura.

      • Avaluar la deglució de liquids i solids.

      • Habilitat de la persona per tossir.

      • Habits que tenia abans de l'ingres respecte la consistencia alimentaria.

      • Dentadura postissa.

    • Enquesta dietetica:

      • Quantitatius.

      • Qualitatius: omissió d'alguns aliments per les condicions anteriors.

    • Mesures antropometriques:

      • Pes: millor utilitzar la formula del tant per cent de perdua de pes perque si la persona esta incapacitada no es pot pesar.

      • Talla: la talla en la persona gran no es fiable per la reducció de la columna vertebral i els ossos. Es fa la medició dels segments corporals: braç de l'hombro al colze i cama del genoll al taló.

      • IMC: <21% inici d'estat de desnutrició.

    • Plecs cutanis: es el mes efectiu per valorar els estats de desnutrició. El mes usat es el del braç: medició de la circumferencia muscular del braç:

      • Dones:

        • 60-69 anys: 22'6 cm.

        • >70 anys: 21'6 cm.

      • Homes:

        • 60-69 anys: 19'7 cm.

        • >70 anys: 20 cm.

    Pel tto dels problemes nutricionals haurem de tenir en compte:

    • Suport nutricional: proteic o caloric.

    • Suplement proteic: per la disminució de la sensació del gust de les persones velles.

    • Nutrició enteral:

      • SNG.

      • Sondes nasoenteriques: son mes efectives que les nasogastriques. Disminució del refluxe gastric i del buidat gastric.

    • Tecniques de reeducació:

      • Posturals.

      • D'increment sensorial.

      • Protecció respiratoria.

      • Exercicis de praxia.

    • Caracteristica del bolus alimentari.

    • Temperatura.

    • Consistencia.

    • Volum.

    En la malaltia del parkinson la persona te tremolors continus i incordinació de la deglució. Haurem de:

    • Conscienciar a la persona del ritme, parada. Parar amb les mans sobre la taula. Consciencia de deglució.

    • Administrar els aliments en la fase on el pic de la medicació fa efecte.

    • Tenir una consigna externa de parada. No s'ha de fer que pari el tremolor. Fer un estimul extern (palmada).

    La consistencia de la dieta:

    • Administració de liquids amb espesants sempre.

    • Que no hi hagi liquids, pot ocasionar broncoaspiració.

    • Si donem fruites vigilar perque amb la mastegació es fan mes liquides: peres, kiwis, taronges.

    • La temperatura millor que sigui freda, perque facilita la deglució.

    En AVC i parkinson haurem de tenir en compte:

    • Tecniques posturals:

      • Flexió del cap, cap endavant.

      • Mento el mes avall possible (disminueix la longitud de la llengua), facilita la deglució.

      • Cap cap enradera i mento amunt facilita la deglució.

      • Cap cap els costats per empassar.

      • Si hi ha hemiparesia colocar el cap cap al costat afectat.

    • Tecniques d'increment sensorial: l'objectiu es millorar el temps de transit.

      • Exercir una pressió sobre la llengua amb la cullera abans de colocar el bolus.

      • Respecte a la temperatura: freda. Amb gel o gases fredes fer tocs supralabials (poc temps).

      • Sabor: utilitzar citrics fent tocs labials (facilita la deglució).

      • Volum: a mes volum la persona mes consciencia te que ha de deglutir.

    • Tecniques de protecció respiratoria:

      • Fer deglució supraglotica (mentó cap avall).

      • Colocar el bolus alimentari sobre la llengua.

      • Abans de deglutir dirli a la persona que inspiri i en el moment de la deglució que aspiri. Tecnica de doble deglució o deglució rapida o forçada.

      • Un cop ha deglutit dirli que tussi, perque pugui eliminar les restes de menjar.

      • Tecnica de mendelshon: en casos puntuals. Localitzar la laringe, colocar el bolus alimentari en la boca, puges la laringe i al moment de la deglució la baixes.

    • Exercicis de praxia:

      • A mes d'utilitzar les tecniques anteriors fer exercicis durant el dia.

      • Mantenir la musculatura de les estructures afectades.

      • Obrir la boca, treure la llengua i fer moviments cap a banda i banda i localització de la llengua als llavis.

      • S'ha de fomentar que la persona sigui autonoma, que l'ajuda sigui nomens en moments puntuals.

      • No preparar els pures amb llet ni mantega.

  • PROBLEMES DE DESHIDRATACIÓ

  • Hi ha una perdua de pes rapida i superior al 3% del pes corporal. Les causes poden ser malaltia o no ingesta de liquids. Les persones amb risc que hauriem de saber identificar son:

    • Persones amb demencia.

    • Estats de depressió.

    • AVC.

    • DM.

    • Majors de 85 anys amb dependencia en les AVDF.

    • Situaciona agudes.

    • Estats de malnutrició.

    • Incontinencia urinaria.

    • > 4 malalties.

    • Consum de farmacs: diuretics, neuroleptics, antidepressius, laxants.

    • Consum de > 4 farmacs.

    Els tipus de deshidratació que trobem son:

    • Hipertonica:

      • Perdua d'aigua>perdua de Na.

      • Hipernatremia (Na>185 meq/l).

      • Hiperosmolaritat, osmolaritat serica>300 mmols/l.

    • Isotonica: perdua d'aigua=perdua de sodi.

    • Hipotonica: Na<135 meq/l.

    • Osmolaritat serica<300mmol/l.

    Les manifestacions son:

    • Disminució de la sensació de sed.

    • Plecs cutanis: fixar-nos en l'esternal.

    • Pressió ortostatica: disminueix en els canvis posturals (en 1-2 min):

      • Sistolica: es modifica, disminueix 20 o més.

      • Diastolica: igual o disminueix 10 mmHg.

    • Pols ortostatic: augmenta unes 10-20 pulsacions/min.

    • Hematocrit i valors plasmatics alterats.

    El tto pot ser:

    • Oral:

      • Ingesta com a objectiu diari:

        • Una persona de 20 Kg de pes equivaleixen a una ingesta minima de 1'5 l.

        • A partir dels 20 Kg sumem 15 ml per kilo de pes.

      • Farmacs orals: hauria de estar acompanyat la ingesta oral de 180 ml d'aigua.

      • Administrar liquids entre les 8 i les 19 hores.

    • Endovenosa:

      • Hipertonica: correció progresiva i no brusca. SG5% per prevenir l'edema cerebral.

        • El primer dia correció (24h): administro la meitat del liquid.

        • El segon dia l'altre meitat.

      • Isotonica, hipotonica: solució salina.

    • Subcutania:

      • Hidratació per hipodermolisis.

      • Requereix cateter sc.

      • Segons PM es poden administrar fins a 3 l.

      • El cateter pot estar ubicat a qualsevol extremitat.

      • Administració facil i efectiva.

      • A l'inici augmenta el volum de l'extremitat, aleshores es reabsorveix.

    Les mesures preventives a realitzar son:

    • Institució:

      • Informar a la familia que li doni aigua de manera progressiva.

      • Estrategies de formació de la familia o cuidadors.

      • Insistir en epoques de mes calor, mes vigilancia.

    • Domicili: si esta sol o amb la familia.

    • Hospital:

      • Protocol d'ingesta de liquids c/2h.

      • Balanç de liquids.

      • Control d'orina.

  • PROBLEMES BUCALS

  • Els problemes mes frequents son:

    • Gingivitis.

    • Periodentitis: inflamació de les estructures ossies i els lligaments.

    • Piorrea (perdua de dents).

    • Caries, erosions fractures.

    • Pilpitis.

    • Necrosis.

    • Hipersensibilitat.

    • Xerostomia (sequedat bucal).

    • Protesis mal ajustades.

    Hem de valorar:

    • Exploració bucal: llengua, paladar, mucosa malar.

    • Presencia de dents mobils.

    • Habits d'higiene bucal i protesis.

    Les nostres intervencions:

    • Multidisciplinar:

      • Malalt amb patologia cardiovascular:

        • Evitar dolor.

        • Evitar infecció.

        • Higiene escrupulosa.

      • Malalt amb patologia de coagulació:

        • ½ hora de presió.

        • No glopeigs les primeres 24-48 hores.

        • Dieta tova.

        • Si protesis: posar-la rapid per augmentar la compressió.

        • Respall suau desde el pimer dia.

      • Malalt amb transtorns psiquics:

        • Xeritol.

      • Malalts inmunodeprimits:

        • Hemorragies.

        • Higiene.

        • Aport extra de fluor.

        • Glopeigs amb cloexitina.

      • Malalts amb problemes musculoesqueletics:

        • Respalls electrics.

    • Intervencions basiques d'infermeria:

    • Dolor dental: administrar analgesics.

    • Dolor gingival, gingiorragia: evitar hemorragia en extraccions dentals.

    • Extracció dental.

    • Ulceres protesis: portar la protesis maxim 24 hores.

    • Higiene bucal:

      • Respall suau.

      • Pasta o gel amb aport de fluor i activitat gingival.

      • Fil dental amb cera.

    Per les plaques de calç a la dentadura la posarem amb un got amb vinagre blanc amb gotes de lleixiu tota la nit.

  • INCONTINENCIA URINARIA

  • Poden ser de 2 tipus:

    • Majors:

      • Organica: inhibició neuronal.

      • Esforç: augment de la pressió abdominal.

      • Mixta: organica + esforç.

      • Rebosament: no pot acabar de buidar la bufeta (els homes per prostata i les dones per prolapse uterí).

    • Menors:

      • Funcional: barreres arquitectoniques, psicologiques.

      • Transitoria: vaginitis, infecció urinaria.

      • Inconscient: total.

    Hem de valorar els habits de la persona, la ingesta hidrica i fer una exploració abdominal/rectal. Les ttos poden ser:

    • Mesures generals:

      • Corregir els factors causants.

      • Accesibilitat.

      • Evitar substancies toxiques.

      • Ingesta hidrica finalitzada a les 19h.

    • Mesures especifiques:

      • Majors:

        • Organica: adiestrament vesical, rehabilitació muscular pelvica.

        • Esforç: rehabilitació muscular pelvica, estimulació electrica, entrenament.

        • Mixte: adiestrament i rehabilitació c/3h.

        • Rebosament: micció doble, adiestrament, sondatge intermitent.

        • Valorar IQ, practica especifica.

      • Menors:

        • Funcionals: adiestrament, terapies conductives, colectors, panyals.

        • Transitories: tto de la causa desencadenant.

        • Inconscient: utilitzar dispositius i prevenir olors i cuidados de la pell.

    En totes dues hem de prevenir olors i cuidados de la pell.

    • Dispositius oclusius: ortopedics (protesis pels homes i pinces per les dones).

    • Dispositius conductius: actius (SV) o pasius (colector).

    • Dispositius absorvents: empapadors, panyals.

  • METODES D'INTERVENCIÓ COGNITIVA EN LA DEMENCIA D'ALZHEIMER

    • Orientació: a 3 nivells:

      • Basic.

      • Estándar: basic + activitats sensorials psicomotrius.

      • Avançat: basic + temes de discusió.

    • Reminiscencia: material biografic i objecte d'epoca.

    • Psicoestimulació:

      • Orientació.

      • Memoria: remota, aprenentatge, treball.

      • Funcions visioespecials.

      • Llenguatge oral i escrit.

      • Picexis.

      • Funcions frontals.

    • Terapia cognitiva especifica:

      • Aries cognitives alterades: casos individuals.

      • Entorn fisic: mesures preventives, de seguretat i mesures de simplificació.

      • Facilitar l'orientació: tecniques de validació i comunicació: milloren la interacció. Han de ser cognitives i funcionals.

      • Facilitar la dignitat: identitat, capacitat de decisió, ....

  • PROBLEMES DE SEXUALITAT

  • Les consideracions son l'edat i envelliment. Hi ha canvis fisiologics en el comportament sexual:

    • Homes:

      • Disminueix la vasocongestió escrotal.

      • Disminueix l'elevació testicular.

      • Retard en la erecció i preejaculació.

      • Orgasme de durada curta.

      • Destumefacció rapida.

    • Dones:

      • Vasocongestió mamaria i genital.

      • Disminució de secrecions vaginals.

      • Retard de l'excitació.

      • Orgasme de duració mes curta i amb menys contraccions.

      • Reversió rapida.

    Els principlas problemes que es donen son:

    • Homes:

      • Descens del desig sexual.

      • Disfunció erectil.

      • Ejaculació precoç.

      • Conducta sexual hiperactiva.

    • Dones:

      • Descens del desig sexual.

      • Descens d'exitació.

      • Dispaleuria (dolor al coll).

      • Anorgasmia.

      • Vaginisme: pot desencadenar infecció, incontinencia.

    Els factors que influeixen son:

    • Activitat sexual anterior: plaer de relacions anteriors, estabilitat de parella.

    • Estat de salut del pacient i de la parella.

    • Actitud personal que te davant la sexualitat: acceptació per part de la parella de substitutius (masturbació).

    • Medicaments: antihipertensius, neuroleptics, ansiolitics, antidepresius, antihistaminics, anticolinergics.

    Les nostres intervencions son:

    • Depenent dels desitjos de cada persona.

    • Educació sobre medicació.

    • Informació sobre la prevenció de complicacions a nivell organic (DM).

  • TERAPEUTICA QUIRURGICA

  • Quan hi ha una iq el risc de morbilitat/mortalitat es superior a partir dels 70-80 anys (amb l'anestesia). S'ha de vigilar amb l'edat i els canvis que es produeixen amb aquesta i amb l'anestesia que es posa. En una iq s'ha d'intubar al pacient i aixo pot probocar al vell AVC, pneumonia,atelectasia, IAM (per l'augment de noradrena).

  • VOCABULARI

    • Cronicitat: malaltia o proces que presenta el vell. La presentació es lenta i dura per sempre (pot acompanyar fins a la mort o no).

    • Discapacitat: alteració a nivell fisiologic o psicologic. A nivell funcional impedeix que la persona pugui fer les activitats de la vida quotidiana.

    • Rehabilitació: el seu objectiu es ajudar al vell a reiniciar les activitats fisiques, psiquiques o socials. Les etapes son:

      • Estabilitat del problema.

      • Prevenir complicacions secundaries.

      • Reestablir la funció perduda.

      • Facilitar l'adaptació ancià-entorn.

      • Fomentar l'adaptació en la familia.