Geologia

Gradient. Magnetisme terrestre. Siderit. Siderolit. Sisme o terratrèmol. Escorça. Piroclasts. Fumarola. Tsunami

  • Enviado por: Feralou | Chico16^
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

GEOLOGÍA

1. Concepte de densitat

Relació entre un determinat volum d'un cos i la massa del mateix

2. Gradient geotèrmic

Increment de temperatura que s'observa en l'aproximació cap al centre de la terra.

3. Magnetisme terrestre

Conjunt de tots els efectes exercits pel camp magnètic dipolar existent a la Terra.

Intensitat magnètica: La intensitat del camp magnètic de la Terra varia en diferents punts de la seva superfície. En les zones temprades augmenta a uns 48 ampers/metro, dels quals un terci es dona en direcció horitzontal.

Declinació magnètica: Angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic en un punt de la superfície terrestre.

Inclinació magnètica:

4. Siderit

Carbonat de ferro FeCO3, que conte en general una petita quantitat de carbonat de magnes i carbonats alcalí-terres.

5. Siderolit

Varietat de meteorit constituïda per metalls (ferro, niquel) i silicats, en proporcions similars.

6. Paleomagnetisme

Estudi i determinació del camp magnètic terrestre al pas de les etapes geològiques.

7. Sisme o terretrèmol

Moviment vibratori de la superfície terrestre, més o menys ràpid, provocat per pertorbacions endògenes. (Fig. 1)

Geologia

Fig. 1

Geologia

Fig. 2

8. Hipocentre

Punt on es produeix la fractura de les roques, a partir del qual , la vibració es propaga en totes les direccions en forma d'ones concèntriques, anomenades ones sísmiques. Fig. 2

9. Epicentre

Punt de la superfície terrestre on un sisme ha estat més intens. Fig .2

10. Ones sísmiques

Vibració es propaga a partir de l'hipocentre en totes les direccions en forma d'ones concèntriques, que son les responsables dels efectes catastròfics que poden tenir els terratrèmols. Fig. 2

11. Sismograf.

Aparells especialment dissenyats per detectar vibracions en la superfície de la Terra; enregistren aquestes vibracions en un gràfic anomenat sismograma (fig. 3).

Geologia

Fig. 3

12. Discontinuïtat

Cadascuna de les superfícies concèntriques de l'estructura interna de la Terra a través de les quals la velocitat de les ones P i S varia bruscament.

Discontinuïtat de Mohorovicic: Superfície de discontinuïtat que separa l'escorça terrestre del sima, situada uns 35 km per sota dels continents i uns 5 km per sota dels fons marins.

Discontinuïtat de Conrad: Discontinuïtat sísmica de l'escorça terrestre que separa una capa superior discontínua granítica d'una capa inferior contínua basàltica.

Discontinuïtat de Gutenberg: Discontinuïtat sísmica a uns 2.900 km de profunditat que separa el mantell del nucli.

13. Escorça terrestre

Capa més externa de la Terra al damunt de la discontinuïtat de Mohorovicic. Es troba en estat sòlid i els elements més abundants que intervenen en la seva composició són l'oxigen, el silici, l'alumini i el ferro.

La temperatura és molt inferior a la de les capes més profundes de la Terra: 400º C en el límit inferior i 22º C (de mitjana) a la superfície.

Podem distingir dos capes:

Escorça continental Escorça oceànica:

14. Litosfera

Capa de la Terra que s'estén des de la superfície terrestre fins a l'astenosfera, amb un gruix que varia des d'uns 70 km sota els oceans fins a uns 150 km sota els continents.

És un conjunt rígid, capaç de resistir elevades pressions sense deformar-se, fragmentat en plaques litosfèriques.

15. Astenosfera

Part del mantell superior situada sota la litosfera, de consistència relativament plàstica i viscosa, i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement.

El seu límit superior és molt variable: de 60 a 100 km sota els oceans, i de 100 a 300 km sota els continents, encara que pot ser més som en alguns escuts estables. El seu límit inferior, en canvi, no està ben determinat.

16. Sial

Nom amb el qual es denomina a la zona externa del globus terrestre, composta principalment de silicats d'alumini, i que correspon a al mantell continental.

17. Sima

Capa hipotèticament i semiprofunda del mantell terrestre, en la que dominaran la sílice i la magnèsia, així com els òxids de ferro.

18. Mantell

És la capa intermèdia i la més voluminosa. Els elements químics que el componen són l'oxigen, el magnesi, el silici i el ferro.

També en el mantell podem distingir dues zones diferents: el mantell inferior i el mantell superior. El límit entre elles és la discontinuïtat de Repetti i se situa a uns 700 km de profunditat. El mantell inferior i el superior es distingeixen per la densitat i la temperatura.

Mantell inferior

Mantell superior

Densitat

5,7 g/cm3

3,3 g/cm3

Temperatura

3 000 ºC

1 500 ºC

19. Nucli

Es la capa més profunda. Els científics suposen que està compost, principalment, per ferro i níquel.

A uns 5 100 km de profunditat canvien les característiques d'aquests elements. D'aquesta manera, separats per la discontinuïtat de Lehmann-Wiechert, es troben el nucli intern, que és sòlid, i el nucli extern, en estat fluid.

Pel que fa a la densitat i a la temperatura, també presenten diferències.

Nucli intern

Nucli extern

Densitat

12 g/cm3

9 g/cm3

Temperatura

6 000 ºC

4 000 ºC

20. Volcan

Formació geològica que consisteix en una fissura en el mantell terrestre sobre el que s'acumula un con de matèria volcànica. En el cim del con hi ha una “chimenea” còncava anomenada cràter. El con se forma per la deposició de matèria fosa i sòlida que flueix o es expel·lida a través de la “chimenea” des de l'interior de la Terra. L'estudi dels volcans i dels fenòmens volcànics s'anomena vulcanología.

Geologia

21. Piroclasts

Nom comú que s'assigna a tots els productes sòlids que expulsa un volcà durant la seva erupció.


Poden ser fragmentats de lava solidificada en part en l'interior del volcà, o

bé porcions de roca arrancats de la “chimenea”. La classificació dels piroclasts atien al seu tamany. Així, las cendres i el pols volcànic són les partícules més diminutes. Es produeixen quant la lava ha estat pulverizada durant la erupció i poden mantenir-se en la atmosfera durant dies o setmanes. Les puzolanes són com grans d'arena, i els lapillis, del tamany d'un pèsol. Els fragments de major tamany que produeix un volcà son els blocs i les bombes.

22. Fumarola

Consisteixen en l'emissió de gasos de fins a 600 ºC de temperatura, a molta pressió. Aquests gasos es desprenen després de les erupcions, o bé entre dues erupcions, Bo s'emeten solament pel caràcter, sinó que de vegades apareixen en esquerdes força allunyades.

23. Gueiser

Manantial calent que sorgeix de forma intermitent i amb una força considerable com una columna de vapor y de aigua calenta. Alguns guèisers entren en erupció a intervals fixos, però la majoria son irregulars, amb intermedis que poden durar des de minuts fins a anys. La duració de l'erupció es distinta para a cada guèser, poden ser de segons o de hores. L'altura de la columna varia entre 1 m i uns 100 m, i la quantitat d'aigua expulsada en una erupció pot ser des de uns pocs litres fins a cents de mils.

Geologia

24. Tsunami

Tsunami es una paraula en idioma japonès, utilitzada internacionalment per a designar al fenomen conegut com "maremoto" en espanyol. Un tsunami es una secuencia de ones que es produeixen quant es produeix un terratrèmol a prop de l'oceà o en el fons del mateix, i que poden arribar amb gran altura a les costes i tenir efectes destructius, ocasionant perdudes de vides i mals materials. La gran majoria dels tsunamis s'originen per si mateixos que ocorren en el contorn coster de l'Oceà Pacífic, en les zones de l'enfonsament dels costats de les plaques tectòniques que formen el mantell del fons marí.

25. Moviment epirogènic

Afecta a parts grans dels continents i dels oceans, sobre tot per moviments verticals, i produeix “mesetas” i conques. Els desplaçaments corticals lents i graduals actuen en particular sobre els cratones, regions estables del mantell. Les fractures i desplaçaments de roques, que poden medi des de uns pocs centímetres fins molts quilòmetres, s'anomenen falles.

Geologia

i

i