Evolució política de la dreta davant la II República

Historia de España. II República española 1931-1936. Bienio reformador. Bienio republicano socialista. Bienio negro. Derecha antirepublicana # Historia de Espanya. II República espanyola. Bienni reformador. Bienni negre. Dreta antirepublicana

  • Enviado por: Pepa Mestre Boluda
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

L'EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA DRETA DAVANT LA II REPÚBLICA

La II República va intentar resoldre els problemes que afectaven Espanya en aquells moments, però per no centrar-se en els conflictes realment importants i pel resorgir de la dreta, aquest nou sistemà no s'afiançà.

D'aquesta manera anem a centrar-nos en l'actuació de la dreta durant aquest període, el que hagué de suportar i el que feu que la gent de l'época arribara a suportar.

La situació de la dreta a l'inici de la II República. El Bienni Republicano -Socialista o Bienni Reformador.

El 14 d'abril, després d'haver-se celebrat dos dies abans unes eleccions per l'intent de tornar a l'antic sistema de la Restauració, es proclamada la República. Un canvi degut a les manifestacions republicanes que tingueren lloc per tot arreu, fets que junt amb la pròpia decisió del rei Alfons XIII i les autoritats, que se n'adonen del canvi que demana el poble, fan que aquest mateix dia es produesca un traspàs de poders entre l'últim govern i el comité revolucionari, donant pas així a la II República espanyola.

Amb la proclamació de la República, es constitueix un govern provisional baix la presidència de Niceto Alcalà Zamora. Quedant Alcalà Zamora com a president de la República, i aquest nomena Manuel Azaña com a cap de govern.

Des dels primers moments el nou règim va haver d'enfrontar-se a alteracions de l'ordre públic com la crema d'edificis religiosos, fins i tot abans de la celebració de les eleccions a Corts Contituents a les que s'havia compromés el nou govern. Un govern format per la coalició dels partits d'esquerres. Finalment, el 28 de juny, es celebren les esperades eleccions, en què les tendències majoritàries foren la republicana i la socialista, en què s'esperava, amb l'el.laboració d'una “constitució de caràcter democràtic i autonomista”, que es resolgueren tots els problemes existents. Després d'intensos debats i de la primera crisi governamental, el 9 d'octubre de 1931 es aprovada la constitució. Una constitució que amb la sobirania nacional i tota la qüestió religiosa( declaració de l'estat espanyol com a laic, dissolució d'ordres religiosos, impediment d'aquestos a exercir l'ensenyament, el fet de qué l'estat deixès de subvencionar l'esglèsia, junt amb la proclamació de la llibertat religiosa) fa que a la dreta comence a posar-se-li la mosca al nas. Així doncs, malgrat l'oposició de la dreta, el nou govern comença a afrontar els mals els que patia la República.

  • Havia de plantejar-se com realitzar el separament de l'esglèsia de l'estat, una situació que portà als partidaris d'aquesta a tenir enfrontaments directes amb el nou règim.

  • Havia de solucionar el problema social provocat per la crisi econòmica mundial de 1929; hi havia desocupació i per tant, malestar social. Les mesures que prengué el govern per solucionar aquest problema no foren ben acceptades pels propietaris, que presentaren oposició.

  • Un altre problema que es presentava, era el problema agrari, ja que hi havia una situació endarrerida tant social com econòmicament, una situació que feia que hi hagueren camperols sense terra i sense treball( pel desaprofitament de les terres i per l'excés de mà d'obra). El govern, per tal de què els camperols no causaren enfrontaments, per la situació en què es trobaven, decideix crear un projecte de Reforma Agrària, cosa que torna a provocar el descontent i l'oposició dels terratinents i propietaris, ja que amb aquesta llei es pretenia augmentar el nombre de propietaris mitjançant l'expropiació de terres no conreades i no cultivades pels amos, així com les de regadiu no regades, per ser posteriorment repartides i redistribuides entre els camperols.

  • També s'havia de plantejar l' autonomia demanada per Catalunya i el País Basc. S'havia de resoldre l'organització de l'estat ja que hi havia un exagerat centralisme. El govern, encara que a favor d'autoritzar aquesta autonomia, havia de portar aquest projecte a les Corts. En les Corts, hi hagué l'oposició de la dreta i del centre, pel fort sentiments d'unió patriòtica que tenien; però, degut al pronunciament de Sanjurjo( per l'oposició al règim republicà de les forces conservadores), s' enfortir el govern d'Azaña, que pogué seguir endavant amb el projecte de l'Estatut Català.

  • També s'havia d'estar alerta amb l'exèrcit, ja que degut a la seua condició de monàrquic, suposava una amenaça per a la República. Els oficials que no volgueren jurar fidelitat a la República, havien de passar a la reserva. Aquesta decisió presa pel govern, tingué poc èxit entre els sectors més reaccionaris de l'exèrcit, que no estaven descontents sols per aquest fet, sino també perquè creien que hi havia molts conflictes socials i molt de desordre, a més d'estar en desacord amb les mesures preses pel govern pel que feia a l'aspecte agrari, social, religiós i autonòmic.

Així doncs veiem, com tots el projectes de reforma que plantejà el govern d'esquerres, trobaven oposició amb un o altre bàndol, i com no en la dreta. Aquesta opinava que “ les mesures preses pel govern, laïcitzants, socialitzants… estaven encaminades a destruir el patrimoni moral tant com la riquesa material de la societat espanyola, i estava disposada a impedir i acabar amb aquest tipus de política: anticatòlica, antieconòmica i antinacional” ( Aludint clarament al Projecte de Reforma Agraria, a les decisions de caràcter religiós preses i a l'aprovació de l'Estatut Català).

Però aquesta situació que ha estat en detriment de la dreta, comença a canviar entre 1931-1933, quan es produeixen nous brots de violència, encara que el més significatiu és el de Casas Viejas que tingué lloc al gener de 1933. Tots aquestos conflictes socials podem considerar-los greus, ja que degut a la forma continuada i violenta en què es realitzen, junt amb l'equivocada actuació de les autoritats civils per reprendre'ls, fan que es cree una tensió en la vida política de la República, amb la posterior conseqüència de què aquesta queda desestabilitzada. A més a més, tots aquestos conflictes debiliten el govern, ja que són aprofitats, encara que també pels partits d'esquerres( els anarquistes amb el seu motiu ideològic i els socialistes amb la seua impaciència davant els projectes de reforma), majoritariament pels de dretes, que a part d'utilitzar aquesta mala fama i desprestigi del govern pel conflicte de Casas Viejas, hi hagué una serie de factors, com la revisió constitucional pel que fa al tema religiós i l'oposició al nacionalisme català i a la Reforma Agraria, que uniren i donaren la consistència adeqüada als partits de dreta; però el punt culminant d'aquesta consistència, s'acabà d'aconseguir amb la creació de la CEDA( un conglomert de partits de dretes que aprofitant la mala situació del govern es mostrà com a solució a tots els conflictes).

Així doncs, la situació pegà un gir molt gran, produint-se la debilitació de les esquerres i la posterior recuperació política de la dreta.

La dreta en el poder durant el segon bienni: El Bienni Negre.

Al 1933, es convocaren noves eleccions, amb un resultat satisfactori per a la dreta, ja que les esquerres es presentaren desunides, els anarquistes s'abstengueren i el govern havia patit un desgast molt fort. Després del gran tiomf de la dreta, els radicals de Lerroux s'encarregaren del govern, i així, començà la seua tasca: una tasca que consistia en desfer tot allò realitzat per l'anterior govern, i per aconseguir el seu propòsit, es realitzaren les següents reformes:

  • Es reduí el pressupost de l'educació i es suspengué el programa de substitució d'escoles religioses.

  • Hi hagué una reducció de salaris i es produí una discriminació dels sindicats a les zones rurals.

  • S'indultà als protagonistes del colp d'estat encapçalat per Sanjurjo, cosa que feu que els nobles recuperaren les seues terres i que es restituira el lloc de treball als militars.( Trencant així la llei de Reforma Agraria).

  • Es paralitzà la qüestió autonòmica.

Aquestes reformes del bienni anterior es feren amb la col.laboració i suport de la CEDA, i com es veu clarament, tenien la finalitat d'afavorir els interesos dels grups conservadors. Però aquesta tasca del nou govern tingué com a conseqüència l'accentuació dels conflictes socials, produits pel descontent de les classes treballadores. Conflictes com l'alçament revolucionari de la CNT al desembre de 1933( que acabà amb la clausuració dels seus locals i premsa, així com molts ferits i morts), la impugnació de la llei del parlament català, en què es pretenia transformar els colons en propietaris, així com la seua declaració com a anticonstitucional, l'ajornació del ja aprovat projecte d'estatut basc, i el més important, la radicalització de la vida política; totes les idees polítiques que s'oposaven a les dretes, i a les esquerres, s'extremaren fins a convertir-se en actes violents. En Espanya comencen a desenvolupar-se els moviments d'extrema dreta: el feixisme. Una ideologia nova que tenia com a característica fonamental el rebuig de la democràcia; es volia una superació dels conflictes socials amb l'imposició de l'ordre, per tal d'arribar a un estat millor. En Espanya s'aplicà una variant pròpia del feixisme: la Falange. Fou José Antonio Primo de Rivera qui, al 1933, fundà la Falange Espanyola; un grup de caràcter molt religiós i militar, recloçat per tot el feixisme que estava tenint lloc en Italia, un grup de gent que s'acostumava a l'exercici de la violència contra els partits oposats.

Cal esmentar que aquesta radicalització, es produí pels dos extrems, l'extrema dreta, com ja he comentat, i l'esquerra, ja que el PSOE acceptà d'alguna manera aquesta radicalització, ja no creu en les reformes per acabar amb el sistema capitalista, sols es pot arribar a un estat sense capitalisme amb la revolució.

Posteriorment la CEDA, amb l'amenaça de què si no se'ls donava més participació en el govern, deixarien de recolçar-lo, passaren a formar-hi part. Es produí l'entrada de ministres en aquest a l'octubre de 1934, dos d'ells en les carteres d'agricultura i treball, cosa que afectava molt als treballadors… . Aquesta entrada de la CEDA, era vista com una amenaça per a la República, ja que hi havia la por d'anar a parar a un govern feixista. Com a conseqüència, es produí un alçament revolucionarai a Catalunya i a Astúries. Aquesta insurrecció començà com una vaga general, però a Catalunya, Companys, com a un acte de rebel.lió proclamà l'esatut català, junt amb la por de què la CEDA acabara amb l'autonomia catalana. Més tard fou empresonat, ja que la rebel.lió fracassà per la poca organització i pel poc suport que rebé de la CNT i els anarquistes, que no sentien com a seua aquesta rebel.lió. En Astúries fou una autèntica revolució per part dels obrers, que creien que havia arribat l'hora de fer-se amb el poder, després de què el PSOE llancés la insignia de vaga general. Hi hagué una participació de tots units i molt ben organitzats, malgrat açò, degut a què fou un fet aïllat que ocorria en Astúries, no prosperà. Els insurrectes foren derrotats i hi hagué com a resutat més de 3000 morts, a més de la posterior repressió. Una repressió que no es quedà sols amb la censura de la premsa i el tancament de locals, sino que s'arribaren a celebrar consells de guerra contra els organitzadors de la revolució, inclús condemnant a alguns d'ells a mort.

Així doncs, podem interpretar aquestes insurreccions com una acció de supervivència davant el que estava passant, la política antireformista del govern de dretes i l'apropament al feixisme. Es llançaren a la conquesta del poder, una conquesta per a la classe treballadora que acabaria amb l'abolició del capitalisme, una conquesta que ja no podia aconseguir-se amb els projectes reformistes, una conquesta que sols podia aconseguir-se passant a l'acció.

L'organització de la dreta antirepublicana

Com ja hem pogut observar en l'apartat anterior, estava produint-se una radicalització política a la dreta, cosa que podem observar en la seua obra de govern i amb el viratge que pren la República cap a la dreta. Com ja he dit abans, l'acció de govern consistia en trencar amb totes les reformes i obres fetes per l'anterior govern, però es que amb açò, es portaren a terme unes decisions que no afavorien gens a les classes treballadores ni a aquells que tenien ideologies contràries: es suspengué el règim autonòmic de Catalunya, s'augmentaren les hores de feina a molts treballadors, es promulgà la llei d'arrendaments rúdtics, el que no deixava accedir als arrendataris cap el títol de propietaris … . Per això podem parlar de què la República fa un viratge cap a la dreta, perquè totes les decisions afectaven negativament a la societat, unes decisions antidemocràtiques que s'aproximaven a l'extrema dreta i s'allunyaven del règim republicà. Unes decisions que concorden amb les de l'ideari polític de la FE i de las JONS, una clara manifestació de les idees feixistes a Espanya:: en què la nació està per damunt dels interesos individuals, en què hi ha una forta oposició a les autonomies, en què es nega la llibertat perquè el més important és la pàtria, en què es prohibixen els sindicats… . Unes postures com la formació del Bloque Nacional i de la UME, que trenquen amb la democràcia i amb la República.

Així doncs, degut a la repressió contra els revolucionaris d'octubre del 34, s'origina malestar en l'esquerra, i s'estimula la formació del Front Popular, que junt amb alguns escàndols que afectaven al partit radical, en concret a Lerroux amb l'estraperlo, va fer que el govern no es consolidés; d'aquesta manera, faltant un partit amb força necessària per a governar, Alcalà Zamora convoca unes noves eleccions. Les eleccions de 1936. Unes eleccions en què a la dreta se li presenta com a enemic el ja anomenta Front Popular, el front on queden units els partits d'esquerres. Unes eleccions en què guanya aquest nou partit pel fet de presentar-se unit, per l'alta participació( inclús dels anarquistes, perquè els convenia) i per la tendència del país a la polarització, o bé d'esquerres o bé de dretes, però de centre no. L'objectiu del Front Popular era poder sostindre la República, i per tal d'aconseguir-ho feu el següent: concedí una amplia amnistia per als presos d'octubre del 34,restablí el govern autònom de Catalunya i tornà impulsar la Reforma Agrària entre altres coses; és a dir, contrarestar la repressió del bienni anterior, i tot açò des del govern que formava, que a pesar de ser una coalició electoral integrada pel partits d'esquerres, no era una govern unitari.

Les autoritats republicanes trobaren dificultats per mantenir l'ordre públic i continuaren havent accions violentes. Hi havia un deteriorament de la convivència política: els continus rumors de conspiració contra la República exaltaven els ànims de les esquerres, la pasió política augmentava; la dreta deixava els termes legals, i la guardia d'assalt es prenia la justicia per la seua part. Al camp existien els problemes de sempre… i finalment tota la violència culminà amb els assassinats de José Castillo i Calvo Sotelo, cosa que fa que es precipite l'esperat colp d'estat. Però la causa verdadera d'aquest colp d'estat era que la dreta no estava disposada a aguantar una altra República.

LA II República

L'EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA DRETA DAVANT LA II REPÚBLICA

Història -Síntesi

1