Ética y Ecología

Filosofía de la ciencia # Ecosistema. Ecoètica. Bioètica. Ecosofìa. Rectitud i sentit del comportament humà. Visió de futur optimisme

  • Enviado por: Maxibiza
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Treball de recerca i opinió

  • Assignatura: Filosofia i ètica

  • Tema: ecologisme i ètica

  • Títol: “Ecoètica”

  • Autor: Posa aquí el teu nom

  • Data: 1 de juny 2001

Índex

Crèdits, taula de continguts i notes ................................................... 1

Contaminació mediambiental - Problemàtica o polèmica? ................... 2

Definició de l'ecoètica - Forma de viure o utopia? ................................ 4

Visió de futur - Por o optimisme? ......................................................... 6

Opinió personal .................................................................................... 6

Crèdits

IMPORTANT: Per favor no escrigueu a la portada! Utilitzeu l'espai per a notes inferior.

COMPROMIS: Treball imprès amb tinta de cartutx reciclable en paper ecològic 100%.

REUTILITZEU els fulls d'aquest treball pel costat de darrere.

GARANTIA: Tots els continguts d'aquest treball són el pensament i l'opinió de l'autor. Cap fragment d'aquests textos s'ha copiat d'una altra font, a no ser que s'indiqui explícitament el contrari en una nota de peu.

POLÍTICAMENT CORRECTE seria l'ús en aquest treball de les formes masculines i femenines o bé la forma unisexual dels mots sexuats en aquest treball. Totes les formes que apareixen en masculí (home, empresari, polític, consumidor, etc.) han set utilitzades només per comoditat però es refereixen sempre a persones dels dos sexes.

© 2001 EL TEU NOM: Aquest treball està protegit per les lleis internacionals del Copyright. Queda prohibida la publicació, distribució o informatització parcial o total sense autorització prèvia i per escrit de l'autor.

Espai per a notes

Atenció: abans d'imprimir, canvia el final (opinió) i posa allò que tu penses!! I allà on posa EL TEU NÓM posa-ho! 1. Contaminació mediambiental

Problemàtica o polèmica?

Tots els organismes que habiten a un determinat lloc, és a dir, totes les plantes, els animals i les persones, formen, junt amb els factors abiòtics, un ecosistema.

Un ecosistema és la unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten. El biòtop són els factors abiòtics del medi, és a dir tot component fisicoquímic la variació del qual provoca alteracions en la biologia dels organismes. Per exemple la temperatura, la humitat, l'aigua, la llum la salinitat són factors abiòtics.

Per a que un ecosistema estigui en funcionament, tots els factors han d'estar-hi en equilibri. Qualsevol alteració de les propietats d'un medi per incorporació, deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

Nosaltres, els homes, depenem directament dels altres components de l'ecosistema. Ja que, com tot individu, necessitem -per sobreviure i reproduir-nos- prendre de l'ambient tot una sèrie de recursos, com és l'aigua o l'aliment.

L'home, per la seva capacitat intel·lectual, és l'únic individu de l'ecosistema que té la capacitat d'alterar per complet l'equilibri natural. L'avanç de l'home i el consegüent desenvolupament de la tecnologia han fet possible a l'home sobreviure i reproduir-se sense la dependència directa de l'existència d'un recurs al medi.

Els homes som l'única espècie que pot consumir un recurs per excés, ja que al contrari que animals i plantes, disposem d'una força de voluntat. Però també tenim una capacitat de reflexionar, la qual ens ha fet possible trobar molts de processos sintètics que substitueixen a fenòmens naturals i que, fins i tot, alteren per la seva part al procés natural. Malgrat això, la capacitat intel·lectual de l'home encara no és prou desenvolupada per a substituir completament la complexitat d'un ecosistema i cobrir així totes les necessitats de la nostra espècie.

Actualment ens hem adonat que la majoria de les coses que l'home ha considerat com a avanç -i que en la nostra vida quotidiana ens semblen imprescindibles- tenen conseqüències sobre la resta dels components d'un ecosistema, i al cap i al fi, també les tindran sobre nosaltres, ja que com hem enunciat anteriorment, a un ecosistema tots depenen de tots.

Després de tanta teoria, anirem a posar un exemple clar que confirmi les afirmacions anteriors: Si un pagès té molta demanda de maduixes, però a la regió on s'ubica el seu cultiu els factors mediambientals no afavoreixen el creixement d'aquestes fruites, ell utilitzarà uns adobs sintètics.

Com a resultat primari d'això, li surten unes maduixes meravelloses que pot vendre. Però com la demanda es grossa i hi ha molta competència, el pagès haurà d'instaurar encara més modernitzacions. El seu petit camp el transforma en un monocultiu de masses, gràcies a la tala dels arbres del petit bosc que es troba junt a la seva finca. Ara necessita encara més aigua. Per a que les maduixes creixen més de via i la seva distribució arreu de tot el món sigui més senzilla, ara ha d'incorporar més millorants químics. Qualsevol tipus de plagues i insectes ha sigut eliminat amb insecticides i plaguicides. Tots aquests factors han convertit el pagès en un empresari ric i modern.

Tot això seria fenomenal, si no fos pels efectes secundaris. Les innovacions d'aquest camperol han significat una intervenció forta de l'home en l'equilibri de l'ecosistema i això, com hem explicat abans, tindrà conseqüències per a tots els éssers que hi habiten.

I quines seran aquestes conseqüències, en el nostre exemple? En primer lloc, i com a conseqüència més visible i immediata, a causa de la gran quantitat d'aigua necessitada per al cultiu, arribarà un moment en que aquest es farà escàs. I la poca que en quedarà no servirà als éssers vius, ja que les aigües subterrànies quedaran contaminades per als plaguicides i insecticides. A més d'això, a causa de l'eliminació de quasi tots els insectes, que abans s'alimentaven d'uns altres animals, es produirà un desequilibri en la xarxa alimentària dels organismes d'aquest ecosistema que donarà lloc a l'excés d'uns organismes i a l'extinció d'uns altres.

També ens afectarà negativament, al llarg terme, el consum d'aquestes maduixes. Els insecticides i plaguicides com els pestizides s'han quedat a la fruita i nosaltres, els homes, ho consumim. Avui se sap que moltes malalties provenen de l'acumulació consum diari de productes agrícoles amb un contingut de substàncies químiques.

Amb una visió una mica més global i partint del cas que el nostre exemple no és pas l'únic, podem observar moltes més conseqüències al medi. A causa de la tala massiva d'arbres, que també hem vist en aquest cas, tindrà, a nivell global, com a resultat un augment de la contaminació atmosfèrica, ja que necessitem els boscs i arbres perquè aquests transformen, mitjançant la fotosíntesi, el CO2 en oxigen.

L'augment radical de la població en el darrer segle juntament amb la continua evolució tecnològica i el gran potencial econòmic de la nostra societat de consum actual són els causants de situacions com aquesta, només un dels infinits casos on l'home ha pensat que pot “enganyar” la naturalesa però finament ha resultat nosaltres hem resultat els perjudicats.

Aquesta perjudici es fa cada vegada més visible a la nostra vida quotidiana. Avui estam acostumats a parlar de “contaminació” com a un element més de la societat del qual tots estem afectats d'alguna banda. Per exemple, aquí a Eivissa suposa una greu problemàtica l'escassetat d'aigua o la gran producció de fems o bé ens preocupa la destrucció d'espais naturals a causa de la construcció massiva. En canvi a grans ciutats els problemes més populars poden ser la contaminació atmosfèrica a causa de l'elevat trànsit o les instal·lacions industrials.

La nostra consciència sobre els efectes de la contaminació conviu en una situació d'hipocresia amb la nostra actitud ecològica irresponsable. Comencem a viure les conseqüències del nostre comportament, però no el canviem. A continuació, en el següent apartat, anirem a analitzar unes quantes raons per les quals es dona lloc aquesta situació.

2. Definició de l'ecoètica

Forma de viure o utopia?

L'ecoètica (també anomenada bioètica, de biologia i ètica, o ecosofia, d'ètica i filosofia)

es defineix com a la ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius i dels quals es deriven uns deures i unes obligacions que tenen en comú la voluntat d'assolir un nou ordre social basat en els principis de l'ecologia concebuda com a ciència totalitzadora.

Una d'aquestes obligacions bàsiques de l'ecoètica és l'autoresponsabilitat ecològica. Les formes de contribuir a una reducció de la contaminació mediambiental comencen sempre en un mateix.

Però, degut a la naturalesa del home, no cerquem la responsabilitat d'aquests problemes per nosaltres mateixos. Els culpables sempre són els demés. Polítics, industrials, financers i empresaris ens han dut a aquesta situació. Realment poques vegades ens aturem a pensar què podem fer nosaltres mateixos per millorar una situació.

Això moltes vegades ens costa de creure, ja que moltes persones que han desenvolupat aquesta autoresponsabilitat ecològica es veuen confrontats amb una gran impotència davant dels problemes ecològics. Així per exemple ens costa molt més trobar un producte biodegradable i ecològic que no un producte `normal', que en la majoria dels casos sol ser un producte que té efectes contaminats. Un altre exemple d'impossibilitat davant la injustícia mediambiental és el cas de lleis, polítiques i grans empreses que a vegades pareixen treballar a propòsit i per purs interessos econòmics en contra de la naturalesa i que pareixen impossibles de boicotar.

D'això deduïm que l'ecoètica només funciona a nivell col·lectiu, alhora que la seva base es individual. M'explico: si tots, a nivell individual, desenvolupéssim una pròpia autoresponsabilitat ecològica, a dits empresaris, polítics, fabricants, agricultors, etc., que impossibiliten l'ecologisme no els quedaria altre remei que canviar els seus costums i adaptar-se a aquest nou moviment d'ecoètica.

Però arribar a aquesta situació de conscienciació ecològica total, un dels màxims propòsits de l'ecoètica, resulta un destí utòpic. Ja és massa avançada la comoditat dels homes, ja són massa grans les contradiccions entre progrés i ecologisme. Per això l'ecoètica segueix sent una forma de pensament marginada, malgrat la seva importància en el futur del nostre planeta.

Malgrat no haver aconseguit el seu màxim objectiu, l'ecoètica també ha tingut un important èxit, un èxit que s'explica amb la simple existència de l'ecoètica, que és el millor exemple de l'existència d'una conscienciació ecològica. Avui dia, l'ecoètica influeix en molts camps de vida; a continuació anirem a presentar uns quants d'ells:

a) L'ECOÈTICA A LA INVESTIGACIÓ

Encara que durant molt de temps la ciència ha sigut un dels elements mes contraris a la investigació, avui son nombrosos els científics de tots els camps de la investigació que actuen d'acord amb uns principis ecoètiques. Un exemple podria ser l'avanç en les medicines naturals o el desenvolupament de noves formes d'agricultura més sostenibles per al medi ambient.

b) L'ECOÈTICA A LA TECNOLOGIA I LA INDÚSTRIA

També un dels camps clàssics que semblaven contradictoris a l'ecoètica, fins a que ens vàrem adonar que molts dels recursos que actualment necessiten les indústries i les tecnologies estan a punt d'esgotar-se. Així que, més que per motius ideològics ecoètics, sinó per la simple necessitat econòmica de nous recursos, actualment hi ha un desenvolupament de tècniques que no depenen d'un recurs no renovable, i per tant tampoc posseeixen efectes que alteren el medi ambient. Estam parlant de camps com les energies renovables, els automòbils de baix consum, etc. Per desgràcia, aquesta situació de foment favorable contrasta amb encara molts de camps industrials a on no ha arribat la necessitat econòmica de desenvolupar sistemes ecològicament favorables, encara que el dany ambiental que produeixen aquestes es considerable. En aquest sector s'han d'incloure quasi totes les fàbriques d'empreses multinacionals a països del tercer món, que a nivell econòmic són molt rentables però a nivell ecològic (i també social) són molt perjudicials.

c) L'ECOÈTICA A LA SOCIETAT DE CONSUM

Potser el factor més important a on influeix l'ecoètica de manera positiva. Avui dia existeix un gran “mercat verd”, que consisteix en una concentració cap a tot allò que sigui natural. Encara que aquest sector està ple de pseudoecologismes i es mes bé una moda que un moviment ecologista, també afavoreix en molts de casos la conscienciació i l'autoresponsabilitat ecològica de la societat. Per ficar un exemple, podríem anomenar l'augment de l'agricultura ecològica, que no només resulta més saludable sinó que davant de l'agricultura moderna (com hem vist al 1r apartat) presenta una sèrie d'avantatges cap al medi ambient.

3. Visió de futur

Por o optimisme?

Un dels components bàsics de l'ecoètica es una visió clarament optimista al futur. Això es, probablement, la diferència -si és que s'hi ha- més gran entre l'ecologisme en si i l'ecoètica. Els ecologistes, com podem observar a diari pels mitjans de comunicació, presenten una versió pessimista del futur, com a mecanisme de lluita, necessari i completament tolerable, en contra de les actuals injustícies i perjudicis mediambientals greus. Els estadístics i els a donen la raó, en tot allò que es refereix a futurs situacions pèssimes si continuem amb aquest pla (esgotament de recursos, efecte hivernacle, etc.) . La opinió pública, com hem explicat anteriorment, normalment dona suport a aquestes teories pessimistes, encara que poca gent considera necessari pel seu compte prendre mesures per a un millor futur.

En canvi, la visió del futur que ens presenten els ecoètics sol ser positiva. Això es un altre principi d'aquesta ciència. L'ecoètica creu que “en un futur, després d'arribar a un límit de tolerància per part de la Terra, l'home se centrarà en els principis ecològics [...] i tornarà -per obligació- al seu lloc assignat dins de la natura”.

Això com s'ha d'interpretar? Després d'una mena de segon “Big Ban” tornem a la vida primitiva en coves, en total harmonia i dependència de la naturalesa? Encara que quan es llegeix per primera vegada aquest tipus de teories ecoètiques es podria pensar això (al menys a mi em va passar), però no és aquesta la versió que defenen els ecoètics. Més bé creuen en una conscienciació ecològica de l'ésser humà com a resultat de l'arribada a una situació extremament intolerable de desequilibri del medi i una sèrie de dificultats que faran canviar per necessitat la nostra actitud envers la naturalesa.

4. Opinió personal

Avui és un dia d'aquests que m'agradaria ficar-me dins de la meva habitació, escoltant -en profunda depressió ecològica- el disc de “statuas.d.sal” i reflexionant sobre la Terra. Veig com la gent malgasta l'aigua, veig com es destrueix el camp, veig com es cremen els boscs (escolto ja des d'un dia les avionetes dels bombers, com sobrevolen la nostra casa per apagar l'incendi de sa Cala)... i tinc aquesta sensació de no poder fer res, de que tot ja està decidit. Per a què serveixen les millores teories ecoètiques, si no es posen en pràctica?

Però després d'haver escrit aquest treball i d'haver reflexionat molt sobre el tema, he arribat a la conclusió de que, encara que no pugi canviar el món, puc aportar la meva part per a un món millor i puc motivar als altres per a que també ho fessin. Perquè el futur està en les nostres mans...

Gran Diccionari de la Llengua Catalana (adaptació)

Dr. Raül Villarroel Soto - Professor de Filosofia a la Universitat de Xile i teòric ecoètic

1