L'estirp de l'horror

Literatura universal contemporánea. Narrativa juvenil # Argument. Personatges

  • Enviado por: Almero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

INDEX

  • Descriu on i quan ( espai i temps) es desenvolupa l'acció de la historia...............Pg. 1

  • Resum del llibre utilitzant entre 300 i 350 paraules...............................................Pg. 1

  • Descriu física y psicològicament a Maria, Tomeu, Gerard i Mercè.......................Pg. 2

  • Descriu el lloc on es desenvolupa l´acció...............................................................Pg. 3

  • Fica al menys 40 paraules de vocabulari amb el seu significat...............................Pg. 3

  • Opinió personal del llibre.........................................................................................Pg. 4

  • Descriu on i quan es desenvolupa l'acció de la història.

    Al llibre no s'aprèsia el lloc concret on es desenvolupa l'acció, però si diu que es troba prop de Sant Roc, ciutat que es trova al costat.

    Tampoc s'esmenta certament l'any de la historia, però es pot deduir que pels vaixells i els marines o pel transport, el caball, es pot estar dient cap a finals del segle XVIII i principis del XIX.

    Resum del llibre entre 300 i 350 paraules.

    Tot comença cuant Nordahl Skram, un mariner noruec d'aigua salada, embarca al port de Sant Roc, i decideix anar en busca de conyac, on li diuen que en el mas en podrà encontrar.

    En Macià li dona hostatge i menjar. Aquella nit Nordahl descubreix uns ulls preciosos els cuals descobreix que són de Maria. L'extranger vol coneixer-la i ...”” a l'en demà es descubreix el cadàver de Rosa, una sirventa del Mas. Totes les culpes son per a l'extranger, donant així pena de mort a Nordahl en Sant Roc.

    Maria, la filla d'en Macià entra en una greu enfermetat per la mort de Rosa, però amb una extranya medalla que l'extranger entrega al vell Macià abans de ser penjat, es cura.

    Al pas del temps, Maria té un fill de l'extranger, Tomeu, que després de que sa mare l'abandone el seu avi en Macià, descubreix que és un monstre, però que amb l'extranya medalla, s'encontra normal.

    El seu avi el prepara per al dia en que tinga que heretar el mas, i l'en du al col·legi, on coneix a Gerard. Tots dos pasen el temps junts, caçen, juguen, i després de que a Tomeu siga expulsat del col·legi per una forta baralla amb un company, l'ajuda amb l'ensenyansa.

    Gerard coneix a Mercè, amb qui es casa, mentre que Tomeu sols havia conegut a una dona, amb la qual, després de matar-la perquè no s'enterés ningú el de tots dos, descobreix a Jordi, el seu fill.

    Jordi es va quedar amb Gerard, qui el va cuidar com si fos son pare, i junt amb els seus fills vertaders, van treballar les terres del vei Macia ja mort, fent-se rics.

    Jordi fa fer desapareixer la maledicció de la seua familia cremant eixe extranya medalla, ja que tota la famía paterna posseia la maledicció de transformar-se en home llop.

    Descripció física i psicològicament de Maria, Tomeu, Gerard i Mercè.

    Maria:

    Maria era la filla de el Macià, una jove de cabells castanys i llisos, de daurades lluïssors, de rostre bru i perfècte, llavis vermells. Les celles subtilmet arquejades sobre aquells ulls color mel. Era molt bonica de cara, simpàtica i responsable, i amb ganes de viure la seua vida.

    Tomeu:

    Tomeu era el fill de Maria i l'extranger, Nordahl Skram. Tomeu no coneixia ni son pare ni sa mare i vivia amb el vell Macià, pare de Maria, el qual el cuidava com si fos el seu fill. El xic era un nen d'ulls blaus, mol blaus, els seus cabells eren negres, grosos i rebels, massa llargs per a l'época. Era menut, mol poca cosa, i pulcre.

    Tomeu era bon estudiant, observador i un bon alumne, encara que el tingueren que expulsar per una xicotata baralla amb un company. Degut als seus avanpassats, era un poc bèstia. Li agradava caçar amb el seu amic Gerard.

    Gerard:

    Gerard era de la mateixa edad de Tomeu, eren amics els quals s'havien conegut a l'escola.

    Gerard era més alt que Tomeu. Tenia els cabells molt arrisats i foscos, uns ulls marrons i grans amb una mirada franca. Tenia una veu greu i unes reflexions penes de seny. Era molt bon estudiant, li agradava, i, després de que Tomeu sigués expulsat, el va ajudar.

    Mercè:

    Mercè era la novia i més tard la dona de Gerard.

    Mercè era bonica de cara, amb uns preciosos ulls, era trempada, prima com una agulla i estava realment enamorat de Gerard.

    Descriu el lloc on es desenvolupa l'acció.

    L'acció es desenvolupa al mas del vel Macià i als voltants, on es troven les cases del protagonistes.

    El mas era una gran casa de dos altures a més d'una cuadra

    A la casa es podien trobar gran nombre d'habitacions per a Macia i la família, a més dels sirvents, encara que també s'ospedava alguns extrangers i els treballadors que venien en época de collita.

    El mas es trobava envoltat de un montó de cams, els cultius eren cullits pels treballadors que a l'época de collita eren contratats pel vei Macià.

    L'herència anava passant per generacions i prompte el mas seria per a la seua filla Maria.

    Fica al menys 40 paraules de vocabulari amb el seu significat.

    Tartana: carro, vaixell. Esperitat: posseït.

    Lívids: blavós.: Fetiller: mag.

    Irat: encés d'ira. Esverava: espantar.

    Clariana: clar. Musell: “hocico”.

    Paorós: espantós. Somort: sense força.

    Guillada: boix. Averany: pronòstic.

    Llindar: hombra. Llinatge: ascendents.

    Gropa: llom. Titubejar: vacil·lar.:

    Vanagloriant-se: presintir. Anhel: desig.

    Esporadiques: aïllat. Noces: Boda.

    Faccions: factura. Seny: coneixement. Recança: sensació per algo que sa fet. Guillat: boix.

    Novençà: recin casat. Volves: montó d'alguna cosa. Enyorança: extranyar. Exultant: alegrar-se molt.

    Celler: bodega. Nissaga: estirp, rasa.

    Minses: prims. Atançà: Aproximar.

    Màrfega: matalàs. Mesquins: tacanyo.

    Vils: menyspreable. Xop: arbre.

    Aixopluc: cobert. Tafanejar: “farolejar”, curiosejar.

    Claus: dents. Salnitrós: nutrit. Llambordes: pedra de pavimentació. Flaire: olor.

    Nadó: recen naixcut. Xàfecs: petjades.

    Follia: bojeria. Baptisme: bautisme.

    Dics: mur en la mar.

    Opinió personal.

    L'opinió personal sobre aquest llibre no es gens bona; la historia és molt fantàstica, massa, maldicions de familia que es transformen en monstres i que una extranya medalla no es fa que es transforme?, quina tonteria!.

    El llibre no m'ha agradat gens, és ple de desgracies, que si assassinat per açí, assassinat per allà, i el final ha sigut pèsim per a mí. Jo l'hauria acabat fent un amasacre entre la gent que odiara la familia i els “ farols” que vulgeren saber de ella.

    Els protagonistes no m'han agradat, ja que són gent normal, menys la monstruositat de la família de Tomeu.

    La història haguera pogut ser un poc més inquietant siguent així molt light.

    El que més ma agradat del llibre ha sigut la revenja familiar que Tomeu s'ha marcat al final amb el jutge i personal amb la mare de Jordi.