Estimada Marta; Miquel Martí i Pol

Literatura española contemporánea del siglo XX. Poesía y lírica catalana moderna # Autor. Poèmes d'aniversari. Capfoguer. Temes. Mètrica

  • Enviado por: Gau
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Què sabem de l'autor?

MIQUEL MAIRTÍ I POL va néixer a Roda de Ter el 1929. És el poeta més llegit i un dels més prestigiosos de la literatura catalana contemporània. Entre els seus llibres destaquen: El poble, La fàbrica, Vint-i-set poemes en tres temps, Estimada Marta, Llibre d'absències, Els bells camins, Temps d'interluni, Suite de Parlavà, Un hivern plàcid i Llibre de les solituds.

Resum dels poemes.

SET POEMES D'ANIVERSARI.

  • Fa referència a que a l'abril farà set any que està malalt i parla amb el seu jo poètic, li diu que ell te força, que lluitarà. Desitja sobreviure a la malaltia. Han passat set any d'amargura i dolor que desitja superar “Miram als ulls. Hi pots llegir el retorn”.

  • Set anys fa que està malalt, el silenci és la manera que l'autor pren per assumir-ho. Vol estar tranquil.

  • III. Segueix fent referència als set anys que fa que està malalt però canvia. Reflexiona, i ens diu que la mort està a prop, que inesperadament alguna cosa mala (malaltia, per exemple) pot arribar sense avisar i prendre la teva vida, tot pel que has lluitat. Té ganes de viure, però ara només vol el silenci.

    IV. Reflexió sobre els records. No ens hem d'incloure dins els records, hem de guardar la tristor i que no torni a sortir. No ens hem d' apagar, hem de viure ja que hi ha molt al davant. Passat, passat és.

    V. Parla l'autor amb la seva malaltia, li diu que reflexionant fins aquí, fent referència als set anys que fa que està malalt, Proposa seguir el camí junts, però sense remoure el passat, sense records ni lamentacions. El temps passa però això no els ha de preocupar.

    És una actitud que pren l'autor davant la seva malaltia davant els any que venen, per a intentar superar- la.

    VI. Continua amb la base dels set anys de la seva malaltia, lògicament. Comenta que tot sobra però que tot és necessari. La tristor es conserva lluny, en aquest moment ell només vol viure.

    VII. Demana el poeta passar el dies tranquil, en bona companyia sense pensar en la tristor de la seva malaltia, sense lamentar-se. Qualsevol lloc li dóna esperança i força per viure. No vol consumir-se amb lamentacions pel seu estat.

    CAPFOGUER

  • Fa referència al temps que passa, hi ha una “noia” que l'observa. Sota la imatge d'un joc de daus i de la noia que, des del fons del temps, mira al poeta, inclou una reflexió que té per eixos la vida del poeta i la seva activitat poètica.

  • 2. Reflexió sobre el pas del temps però els moments en que ho escriu són moments de vida clara i senzilla. Li agrada recordar, pensar en coses que no ha viscut però està content amb el que té, la seva vida, els seus moments.

    3. Esmenta que els poemes són senzills, amb mots corrents, no vol que les paraules inquietin el silenci.

    4. Explica l'acte de creació poètica, a partir del paper central que tenen els mots, creats en solitud.

    5. Es refereix al sentiment amorós en el seu sentit més ampli. L'amor és proclamat per tot arreu i demostra com el poeta ha superar el llarg període de tancament (la seva malaltia i lo malament que es sentia).

    6. Torna a fer referència a la elaboració d'un poema. Les paraules, encara que resultin senzilles, poc elaborades, són mots que tenen densitat, han de ser suggeridors. Cada paraula està carregada d'un sentit, que és el que el poeta vol que transmeti.

    7. Pren aquí l'autor una actitud vitalista, encara es veu créixer com a poeta.

    8. L' autor es fixa el seu propi horitzó, es veu anys després encara com a poeta, perquè és el que li agrada.

    9. Apareix el tema de l'amor que es refereix a l'obra feta, és l'home que estima el que ha creat. Versos plens de por i amor, sensacions que encara es produeixen, augmentant. Són l'arrel dels seus poemes.

    10. Continua fent referència als seus poemes, escriu amb claredat, allò que li surt directament. Encara que no sigui molt bo, ho estima, li agrada.

    11. Fa una reflexió sobre la seva vida de poeta, s'omple el seu destí i espai, lluny de desertar, vol continuar escrivint, no vol abandonar.

    12. Poema dedicat als lectors. El poeta estableix una complicitat amb un lector que no coneix.

    13. Els poemes són creacions en les que els mots tenen el paper principal, han d'ésser mots senzills, clars, sobris, que el lector pugui entendre. “Els mots de cada dia”.

    14. La solitud li acompanya i vol continuar la seva vida, la vida que ha portat fins ara. No es refia d'alguna gent que té idees dolentes, prefereix continuar vivint, amb un futur incert. En aquest poema comparteix les seves idees, no amb els lectors, sinó amb els autors que ell ha llegit.

    15. Poema dedicat als seus lectors, li agrada escriure i té una relació especial amb ells.

    16. Li agraden les coses més senzilles, com passejar. La seva poesia és un reflex de la seva vida, senzilla, fàcilment comprensible. Home humil, tal vegada preocupat perquè considerin la seva poesia massa simple.

    17. Fa referència als moments en que li “ve la inspiració”, li comencen a fluir les paraules.

    18. Li agradaria seguir amb la seva vida, ara que pot demana un munt de coses. Quan sigui vell el que només voldrà fer serà escriure i res més.

    19. El dia a dia, els sentiments, els anhels, són coses que commouen al poeta i, en aquests poema, només volia deixar-lo escrit.

    20. La vida arriba un moment que s'esgota, ells es vell però diu que encara li queda molt per viure, la vida segueix però el temps pressiona.

    ESTIMADA MARTA.

  • Expressió d'un somni, la manifestació del desig eròtic. Imagina una historia que té com a protagonista ell mateix i una noia. Marta.

  • Recull amb èmfasi la passió dels amants, l'embruix al que està sotmès el poeta.

  • Poema en el que es recreen el desigs d'estar junts, de dur a terme els seus somnis. Fa referència també al desig de portar a terme una relació sexual. El seu amor és pur i carregat d'energia, capaç de fer transformacions.

  • IV. El poeta és seduït per la noia, el plaer és compartit ja que la relació amorosa la desitgen els dos amb la mateixa intensitat.

    V. Parla d'una experiència present, el desig de tots dos de consumar el seu amor.

    VI. La passió dels amants ha augmentat, ja no parla d'embruix, ara parla d'esclat que l'empeny cap a ella, és a dir, les ganes intenses de poder fer l'amor amb ella i comencen a tocar-se, a conèixer els seus cossos.

    VII. El desig compartit d'una relació sexual és consumada en aquest poema, en el que els amants es deixen emportar però l'amor. Els amants han arribat al clímax, la unió de dos desitjo en un sol. La dona acull l'home que entra en ella tendrament.

    VIII. El desig ha donat els seus fruits i aquest és un poema sobre la plenitud ja aconseguida. Desig de satisfacció.

    IX. En aquest poema hi ha la voluntat de preservar la felicitat aconseguida, anuncia l'inici d'un nou acte d'amor

    X. Parla el poeta de les coses que ell coneix de Marta a l'intimidat, els sorolls, les coses que li agraden, sent que necessita consumar una altra vegada, necessita tornar a sentir que són un.

    XI. Demana a Marta que, en aquest nou acte li condueixi per tal d'aconseguir més plaer. Llum claror i color fan referència a goig, plaer i la sensació de plenitud viscuda.

    XII. Anuncia una nova culminació de l'acte on la plenitud és assolida de nou amb la participació de tots els sentits i exaltant el cos de la noia com a subjecte de plaer.

    XIII. La sensació de plenitud torna al poeta, té la sensació que el temps enlenteix fins aturar-se, sensació de quietud.

    XIV. Record del poeta de tot el que ha passat durant els dos actes sexuals. Les paraules dites, les mirades, les sensacions, tanca els ulls per recordar-ho tot i no perdre'l.

    XV. Conclou l'aventura amorosa que ens ha estat narrada. La conclusió és goig de plenitud, de triomf de l'amor i dels amants. El triomf de l'amor i dels sentits és el triomf del poeta sobre les seves circumstàncies.

    Anàlisi complet de dos poemes.

    Poema IV del llibre Set poemes d'aniversari. És un poema que es pot dividir en dues parts, una fa referència al fet que han passat set anys des de va començar la malaltia i que es pot tornar a mirar enrera (versos 1-7); i a l'altra part aconsella que és millor guardar els records, no capficar-se en els records, el passat, passat és. Aquest poema s'escriu en una etapa de la vida de l'autor en que fa set anys que té una malaltia (esclerosi múltiple), ha passat per un mal moment fins arribar a assumir-ho i és en aquest poema on expressa les ganes de viure, de seguir endavant. És una reflexió del que li ha tocat viure. El poema comentat no porta títol i va dirigit a ell mateix, no vol estar malament, vol viure el que li queda. L'escriu al jo poètic, per tant, és una reflexió d'ell mateix.

    Es tracta d'un poema de catorze versos d'art major (hendecasíl·lab) i de rima assonant. Les cesures es produeixen a meitat de vers i els encavalcaments es produeixen diverses vegades. Es un poema on predominen els verbs i els noms per igual. Hi hi distingim diverses figures retòriques com l'al·literació “set claus, barren la porta / Sap prou bé...”; personificacions com “que no t'exclogui el vent dels seus combats”

    Aquest poema em pareix significatiu ja que marca un canvi en la forma de veure l'autor la vida. De no acceptar la seva malaltia passa a ser conscient de que li queda molt per viure, que no s'ha de capficar amb els record, que la vida continua i que te coses meravelloses.

    El segon poema que he elegit ha sigut el número divuit del llibre Capfoguer , llibre que es caracteritza per l'esperit de superació de l'autor. El poema esmenta els desigs de continuar la seva vida, ara que pot demanar, demana el que per a ell és el més important, escriure. El poema es pot dividir en dues parts: a la primera demana poder seguir el seu treball, passejar, estar bé (versos 1-10); però a la segona part se n'adona que é vell, que no té tant de temps i que si ha de demanar una cosa, es poder seguir escrivint (versos del 11-14). És un poema que va dirigit a ell mateix però també als lectors, a qui li vulgui escoltar. Es tracta d'un poema de catorze versos d'art major (heneasíl·labs) amb rima assonant. Els encavalcaments es succeeixen de forma quasi contínua. Els recursos que s'usen són diversos com l'anàfora (“Demano poc, demano poca cosa [...] demano poc..”); epítets (“ discretes lleis d'antiga procedència”); metàfores (“ foscos accents damunt la pell cansada”/ soledat per companyia).

    Aquest poema reflexa que el poeta té ganes de viure encara que s'enadona que el temps passa i que ell ja comença a ésser major. Expressa el seu únic desig, el de continuar escrivint ja que és l'única cosa per la que vol continuar. A mi m'ha cridat l'atenció per això últim, la única cosa que vol continuar fent és escriure, és una postura lògic venint d'un escriptor.

    5