Esports d'equip i les activitats a la natura # Deportes de equipo y actividades en la naturaleza

Aventura. Baloncesto # Aventura. Bàsquet

  • Enviado por: Jordi Sanchez Y Otros
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 26 páginas
publicidad
publicidad

2on C d'ESO

ÍNDEX........................................................................... pàg. 1

PARAULES CLAU....................................................... pàg. 2-5

ESPORTS D'EQUIP..................................................... pàg. 6-9

BÀSQUET...................................................................... pàg. 10-14

ACTIVITATS A LA NATURA..................................... pàg. 15-24

BIBLIOGRAFIA........................................................... pàg. 25

  • Parules clau del tema. Descobrir el seu significat.

  • Cooperació: tracta d'ajudar-se entre tots els membres d'un equip per tal d'aconseguir l'objectiu comú: guanyar.

    Oposició: és el conjunt de la gent que juga amb l'altre equip, que ha de fer tot el possible per fer perdre el partit a l'altre equip.

    Posisció Fonamental: és la posició que ha d'adquirir un jugador en quasi totes les situacions de joc on intervingui, és a dir, la posició que permeti la màxima mobilitat i li faliciti el desplaçament.

    Tècnica: és el conjunt de gestos i moviments més eficaços peraconseguir allò que volem.

    Tàctica: són les estratègies de joc que dissenyen els equips. Moltes aparèixen de manera natural i sense pensar, però als esports d'alt nivell els entrenadors passen moltes hores per dissenyar sistemes adequats per enganyar el contrari.

    Reglament: és el conjunt de normes que la persona que realitzi la'ctivitat o esport ha de complir.

    Àrbitre: és la persona que s'encarrega de dirigir el partit.

    El bot: és el que fan els jugadors de bàsquet mentre es desplacen pel camp amb al pilota. Els jugadors han de botar-la acompanyant-la amb la mà. Poden fer servir el bot alt (per córrer) i el baix (per defensar).

    La passada: és la técnica de moure la pilota per tot el camp sense necessitat alguna de fer-la botar. Es pot fer amb una mà o amb dues, es pot passar la pilota per sobre els cap o l'esquena...

    El llançament o tir: és la técnica mitjançant la qual un jugador llança la pilota per tal d'encistellar-la. Hi han dos tipus: el llançament fonamental i el llançament lliure.

    La parada: consisteix a aturar-se amb la pilota a les mans després de botar o de rebre una passada. Hi ha dues maneres de fer-la: la parada d'un temps i la de dos temps.

    El pivot: és el moment en que el jugador que té la pilota a les mans, gira en qualsevol direcció mantenint en tot moment un peu fix a terra. Aquest peu es diu peu de pivot. Si la parada ha estat en un temps, es pot utilitzar el peu que convingui, però si s'ha fet en dos temps, el peu de pivot és el que tocar primer a terra.

    El base: és el jugador més habil en el bot i la passada. Acosta la pilota fins a la zona contrària i inicia les jugades d'atac. Acostuma a se també un bon llançador.

    Els alers: són els jugadors que acostumen a intercanviar passades amb els pivots. Tenen bona tècnica i encerten el llançament exterior. També dominen el bot per penetrar en la cistella.

    L'escorta: és un jugador amb les característiques d'un aler, però que també sap manejar la pilota, com el base. L'escorta juga a prop del base i l'ajuda.

    Els pivots: són els jugadors amb més alçària de tot l'equip. S'ocupen d'agafar la pilota dels rebots quan aquesta no ha entrar en la cistella. Han de ser bons tiradors de prop i hàbils i ràpida en els moviments de peu.

    Atac: tracta de que l'equip que té la pilota ha de probar de no perdre-la i avançar fins a la cistella contrària fins a introduir-la dintre de la cistella.

    Defensa: tracta de que l'equip intentarà pren dre la pilota als adversaris, dificultr-ne l'avançament cap a la cistella i evitar els seus llançaments. Els defensors són considerats com els pilars fundamentals per guanyar un partit. De totes les formes possibles que existeixen, potser la millors és la defensa individual, que consisteix a col·locar un jugador marcant cada un dels jugadors atacants.

    L'orientació: és el fet de que l'home es guii pels llocs on passa i ha d'intentar de no perdre's, és ha dir, que no es desorienti. N'hi han maneres d'orientació a la natura (el Sol, l'ombra, l'estrella Polar, la Lluna, els arbrs, la neu, els vegetals, els animals...) i també fetes per l'home (els mapes, la brúixola...).

    El senderisme o marxa: és la forma més natural que té l'home per desplaçar-se. Serveix per desarrotllar la resistència, enfortir els músculs en general i millorar la circulació sanguínia. Prolonga la vida activa, es recopera l'equilibri nervió i psíquic, a vegades alterat per l'agotadora vida moderna (estrès, estudis...)

    L'acampada: és un conjunt d'activitats a l'aire lliure que es realitzen en un període provisional i que serveixen per aprendre a viure millor en contacte amb la natura. Per fer una acampada cal dispossar de tot el material necessari: tenda de campanya, sac de dormir, etc.

    La cabussaria: és l'art de fer bé els nussos.

  • Una vegada llegit el tema “ESPORTS D'EQUIP” i coneixent els seus elments o components. Intenteu definir el que signifiquen per a vosaltres els ESPORTS D'EQUIP (no més de cinc línies).

  • És un esport en el qual juguen més d'una persona en cada equip, on cada persona o jugador té una missió important dins l'equip i els componenets de l'equip s'han d'ajudar mutuament (cooperar). Tots els esports d'equip tenen alguna cosa en comú, com el que es fa servir o el terreny on es juga.

  • Escriure 10 esports col·lectius de pilota.

  • Futbol, futbol sala, handbol, bàsquet, waterpolo, hockei herba, hockei gel, rugbi, voleibol i bèisbol.

  • Completar el quadre següent:

  • Nom de l'esport

    Nº de jugadors

    Mides camp

    Pilota (detalls)

    Com fer el punt

    On es fa el punt?

    Jugar a l'escola?

    Bàsquet

    5

    28x15m

    Esfèrica (600/650g, 75/78cm")

    Llen-çant la pilota

    Cistella contrà-ria

    SI

    Futbol

    11 (10 i el porter)

    90/120x 45/90m

    Esfèrica

    Xutant la pilota

    Porteria contrà-ria

    SI

    Hand-bol

    7 (5 i el porter)

    20x40m

    Esfèrica

    Tirant la pilota amb la mà

    Porteria contrà-ria

    SI

    Voleibol

    6

    15x24m

    Esfèrica

    Colpe-jant la pilota cap al camp contràri

    Al terra de l'equip contrari

    SI

  • Experimenteu entre vosaltres el següent: Proveu vosaltres mateixos d'empenyer a un company que es troba en una posició dreta i amb els peus junts. I després feu la mateixa prova sobre el company que estigui més atent, que tingui les cames semiflexionades i una mica separades. Què passa en una situació i en l'altra? Quan és més fàcil desplaçar-lo? Quina és la vostra conclusió de l'experiència?

  • Amb la primera posició la persona que és empenyada ho fa més difícilment, però a l'altra és més fàcil desplaçar-lo. Al bàsquet, aquesta segona posició és la que permet, tant a atacants com a defensors, d'estar més actius, concentrats i preparats per actuar eficaçment. És la posició fonamental al bàsquet.

  • Què podem fer amb la pilota en bàsquet, futbol i rugbi? Expliqueu quines coses es poden i no es poden fer amb la pilota a cadascú dels esports que hem esmentat anteriorment.

  • &Al bàsquet es pot tocar-la amb les mans, botar-la, passar-la i encestar-la, però no es pot tocar-la amb els peus o cames, fer 3 pases amb ella o llançar-la contra els altres jugadors per fer-lis mal.

    &Al futbol es pot xutar-la, passar-la, fer gol i tocar-la amb ela peus, les cames, els llenolls, el cap i el pit. No es pot tocar-la amb les mans o els braços (exepte el porter, que la pot tocar amb tot el cos).

    &Al rugbi es pot colpejar la pilota amb tot el cos i fer gol, però sense fer faltes.

  • Inventeu un joc col·lectiu amb pilota i diferent dels coneguts. Penseu en els elements comuns descrits.

  • El nostre joc es diu MÀ, PEU, MÀ, PEU. El material necessari per jugar-hi serà un camp bàsquet, una pilota de futbol o voleibol i dues porteries. Així es juga:

    Es coloca cada equip en el seu camp. El camp on es juga s'ha de dividir en tres parts: a la primera només es pot tocar la pilota amb la mà sense que toqui a terra, a la segona es pot tocar amb la mà o els peus sense que toqui a terra i a la tercera només amb els peus sense que caigui a terra.

    Comença un equip des del centre del camp. Aquest ha d'intentar arribar al camp contrari i marcar. Però no creguis que aixó li resultarà fàcil. Té uns contricants que garàn tot lo possible per per que l'equip contrari no marqui a la porteria, per aixó serà bo fer un bon joc de passes perque l'altre equip ho tingui més complicat per treure-li la pilota. També s'han de respectar les normes de camp. O sigui, que portar la pilta amb els peus i a l'altre amb els peus. Al del mitg es porta una vegada amb el peu i l'altra amb la mà tota l'estona.

  • Dibuixar un camp de joc de bàsquet i assenyalar les mides més importants.

  • Relaciona amb fletxes les dues columnes:

  • 5 seg. 3punts

    30 seg. Límit de temps que un jugador pot

    3 seg. tenir la pilota agafada

    10 seg. Temps màxim que un jugador pot

    Bot estar-se dins l'àrea contrària Passada sense jugar la pilota

    Llançament Temps de què disposa un equip per

    6,25 m passar la pilota al camp contrari

    Temps de què disposa un equip per fer

    un llançament

    Pit

    Lliure

    Alt

    Fonamental

    Baix

    Per sobre del cap

  • Completa les frases següents amb les paraules adients:

  • &Cada llançament val 1 punt.

    & Els bàsquets de més enllà de la línia de 6'25 valen 3 punts, a diferència dels aconseguits des de distàncies més curtes, que en valen 2 punts.

    & Els llançaments lliures s'efectuen des d'una línia situada a 4'60 m de la cistella.

    & La passada de pit és la més utilitazada. Les jugades de contraatac gairebé sempre acaben amb una entrada a cistella.

  • Respon si és veritat o mentida:

  • &El bàsquet va ser esport olímpic per primera vegada el 1932. Mentida

    &El bot alt s'empra per protegir la pilota. Mentida

    &Un jugador de bàsquet a de fer botar la pilota sense mirar-la. Veritat

    &L'assistència és un llançament des d'aprop de la cistella. Mentida

    &El llançament fonamental es realitza mentre el jugador és uns instant en l'aire. Mentida

    &Un jugador pot tenir la pilota fins a 10 segons sense fer cap acció. Veritat

    &A partir de les 5 faltes personals que acumula un equip, aquestes se sancionen amb 2 llançaments lliures. Mentida

  • Sopa de lletres. Cerca 7 paraules relacionades amb el bàsquet.

  • I

    T

    O

    V

    I

    P

    O

    S

    D

    P

    A

    F

    L

    Q

    U

    N

    E

    C

    A

    X

    B

    O

    T

    Z

    F

    B

    U

    R

    E

    K

    R

    L

    E

    S

    A

    F

    A

    D

    E

    V

    N

    W

    I

    S

    J

    D

    L

    G

    S

    O

    F

    K

    E

    R

    A

    N

    A

    D

    A

    S

    S

    A

    P

  • Observa un partit de bàsquet i compta el nombre de citelles aconseguides per un equip. Has d'escriure en una plantilla el tipus de llançament que has vist i el nombre de cistelles que ha marcat cada jugador. Has d'escriure també quin patit és (equips) i la data. Si no coneixes els jugadors, identifica'ls pels nombres.

  • Relaciona amb fletxes els conceptes de les dues columnes següents:

  • Acampada

    Terra Windsurfing

    Parapent

    Aigua Piragüisme

    Esquí

    Aire Cros

    Monopatí

    Rafting

  • Fes una llista de les coses que has de preparar abns de sortir d'acampada.

  • A la motxilla: &roba lleugera i d'abric segons l'época de l'any i el lloc on es va,

    &si hi ha neu, uns guants, un gorro, unes polaines i plàstics per calentar els peus,

    &si fa sol, unes ulleres de sol i una gorra,

    &anorak, capa de pluja i un jersei comfortable,

    &clínex,

    &cantimplora amb aigua, algún refresc i menjar lleuger i energètic ben envassat,

    &sac de dormir...

    I entre tots:

    &tenda de campanya,

    &cordes, navalles, llanterna, filtre solar,

    &crema per després del sol i crema pels llavis,

    &botiquí de primers auxilis,

    &brúixola, mapa de la zona, rellotge,

    &llapis i paper,

    &prismàtics, càmera de fotos,

    &alguns llocs per entrtenir-se...

  • Quines mesures de seguretat hem de prendre per realitzar una activitat en la natura?

  • &Demanar permís a l'amo del terreny en que acamparem, si el terreny és privat.

    &Demanar permís a les autoritats locals, si el terreny és públic.

    &Acampar, com a màxim, quatre dies.

    &Situar la tenda, al menys, a 1km del nucli urbà més proper.

    &No acampar a prop dels rius, pel perill d'inundacions.

    &No acampar prop d'aglomeracions de fullaraca, pel perill d'incendi. No encendre foc, fer servir fogonets de gas.

    &Evitar agressions al medi, com tallar arbres o arbusts.

    &Netejar la zona on s'ha acampat.

    &Omplir la motxilla només amb el que es necessiti. No portar objectes de vidre, no portar res penjant, col·locar el més necessari en els llocs ben accesibles (butxaques exteriors, etc.)...

  • Contesta si són veritat o mentida les frases següents:

  • &L'estrella polar és un element natural d'orientació que funciona a través del Sol. Mentida

    &La neu desapareix més ràpid a les zones orientades cap al sud. Veritat

    &Les gavines cerquen el sud per resguardar-se del mal temps. Veritat

    &El Sol apareix pel nord i desapareix pel sud. Mentida

    &Existeixen diferents “nords”: el geogràfic, que coincideix amb l'eix de rotació de la Terra, i el magnètic, que és el punt que

    sempre s'assenyala en els mapes. Mentida

  • Dibuixar una tenda de campanya indicant les seves parts.

  • Diferenciar la acampada ordinària, la de fortuna i el vivaqueig.

  • Campada ordinària: s'emporta tot el material necessari al lloc on s'ha acampat. Tot està fabricat.

    Campada de fortuna: s'ha d'anar al lloc només amb la motxilla. Tot lo altre ho has de fabricar tu amb els materials que et dóna la naturalesa, per exemple, construir un aixoplug amb troncs, branques i fulles, etc.

    Vivaqueig: s'utilitza tot el material individual i també es fa servir el que la naturalesa ens dóna, però sense modificar-ho, per exemple, una gruta o cova es pot fer servir d'aixoplug, etc.

  • Fer un plànol dels vostres pisos i assenyalar on es troba el nord, sud, est i oest. Expliqueu com ho heu fet.

  • Hem posat el plànol de manera que concordi amb el pis. Llavors hem posat la brúixola sobre el plànol en el lloc on hem fet aquest exercici. Com ho hem fet al menjador, hem posat la brúixola sobre el plànol, al lloc on posa menjador i, finalment, hem posat els punts cardinals sobre el plànol.

  • En els dossiers, quan es parla de la marxa o pràctica del senderisme es citen cinc regles d'or. Quines són? Breument, expliqueu cadascuna en no més de cinc línies.

  • &Menjar energètic i de poc pes: s'ha de portar menjar que alimenti i que doni vitamines per continuar endavant, però s'ha de menjar de forma moderada, és a dir, no atiporrar-se.

    &Sempre que es pugui caminar per camins de muntanya: val més caminar per camins, que saps per on vas, que no anar per draceres que desconeixes, per on et pots perdre. Sempre, encara que sigui més llarg, has d'anar per un camí on saps per on vas.

    &Roba lleugera, però d'abric: has de saber quin tipus de roba abriga, però que siguin lleugeres i, sobretot, còmodes. Mai no s'ha de portar massa roba a sobre perque no molesti durant la marxa.

    &Entre tots pesa menys: si ens hem d'emportar coses que les hem de fer servir tots, és més fàcil de transportar cap al lloc d'acampada repartint-se-les o anant-se-les passant entre tots.

    &No portar res penjat per fora: si organitzes bé la motxilla tot hi cap a dins. És més còmode i pràctic portar-ho a dins perquè si portes algo a fora es pot malmetre.

  • Quan fem un nus hem d'aplicar quatre característiques. Quines són?

  • Per fer un nus hem de tenir en compte...

    &que se sàpiga fer fàcil i ràpidament.

    &s'ha de saber desfer ràpidament.

    &ha de complir bé la funció que ha de fer.

    &ha de ser resistent.

  • Fer una classificació dels nusos segons els tipus que s'indiquen al dossier. I dibuixar o fer amb cordill prim un exemple de nus de cadascú dels quatre tipus. Escolliu aquell que us sigui més fàcil de fer.

  • Hi han quatre tipus de nusos diferents:

    &Nusos d'unió: serveixen per unir dues cordes entre sí. Aquests dos tipus en són bons exemples:

    &Nús pla (o “rizo” en castellà).

    &Nús teixidor (o “tejedor” en castellà).

    &Nusos de fixació: serveixen per fixar una corda a un suport. Aquests són 3 exemples:

    &Nús corredís (o “corredizo” en castellà).

    &Nús d'una o dues cotes (o “de uno dos cotes” en castellà).

    &Nús pardal (o “ballestrinque” en castellà).

    &Nusos de subjecció o salvament: són nusos que soprten molta pressió i subjecten molt fort els objectes. Un exemple n'és aquest:

    &As de guia (o “ás de guía” en castellà).

    &Nusos de remat i de reforç: són nusos per rematar els extrems de les cordes i per assegurar alguns nusos:

    &Nús simple (igual que en castellà).

    &Nús vuit (o “ocho” en catellà).

    &Nús caputxí (o “capuchino” en castellà).

    Dossier

    L'ESPORT COL·LECTIU

    EL BÀSQUET

    I LES ACTIVITATS A LA NATURA

    Departament d'Educació Física

    2º E.S.O. I.E.S. Sta. Eulàlia

    &&&&&&&&&&&&

    Diccionario VOX

    Juni 1992

    BIBLIOGRAF S.A.

    &&&&&&&&&&&&

    Diccionari POMPEU FABRA

    Febrer 1989

    © EDHASA

    &&&&&&&&&&&&

    GRAN LAROUSSE CATALÀ

    Editorial Planeta

    © EDICIONS 62, S.A.

    15