Entrenament

Actividades físicas deportivas. Entrenamiento # Exercici físic. Equilibri homeostàtic. Resistència aeròbica i anaeròbica. Força. Flexibilitat

  • Enviado por: Patri
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

CONCEPTE D'ENTRENAMENT

Una persona que practica exercici físic, el millor és seguir un pla d'entrenament. Però, què s'entén per entrenament?

És...

  • ... un procés: en què es va progressant de mica en mica perquè l'organisme vagi millorant.

  • ... científic: perquè s'hi apliquen coneixements que han estat comprovats de manera científica i perquè s'usen altres ciències com l'anatomia, la fisiologia, la física, la bioquímica, etc.

  • ... i pedagògic: perquè s'hi esdevé una relació entre dues persones -entrenador i esportista- en què el primer haurà de transmetre coneixements, demostrar, corregir, donar instruccions i avaluar.

  • ... que té com a objectiu incrementar el rendiment d'una persona:perquè l'organisme humà és capaç d'augmentar notablement la seva eficiència.

  • ... millorant les seves capacitats: la seva condició física (resistència, força, flexibilitat, velocitat, coordinació, equilibri, agilitat), les seves capacitats psicològiques (concentració, esforç, voluntat, etc.), les capacitats tècniques, tàctiques, etc.

  • Tota persona pot millorar les seves capacitats a través de l'entrenament. Qualsevol persona pot entrenar-se, ja sigui per millorar la seva salut, per superar-se a si mateixa, per jugar millor els seus partits setmanals de tennis, o per compensar les moltes hores que passa asseguda davant l'ordinador.

    L'EQUILIBRI HOMEOSTÀTIC

    Les funcions orgàniques ( la circulació, la respiració, el to muscular...), així com les constants vitals del cos humà tendeixen a mantenir un estat d'equilibri. Aquesta tendència a conservar l'estabilitat és equilibri homeostàtic.

    Hi ha molts factors o estímuls que poden ser estressants ( causen estrès) i disminuir el nostre equilibri homeostàtic. Exemple, patir una malaltia ( grip, bronquitis, etc.), un traumatisme o un cop molt fort, i també factors psicològics, com l'ansietat, els estats nerviosos ( període d'exàmens, etc.).

    RESPOSTA DEL COS HUMÀ DAVANT L'EXERCICI

    L'exercici físic pot considerar-se un estímul estressant capaç de modificar el nostre equilibri homeostàtic. Aquest equilibri ve indicat per una línia, línia d'equilibri homeostàtic, que determina el nostre estat físic general.

    Ex.: una excursió de sis hores caminant per la muntanya. Al final del dia, i durant el dia següent, et sents cansat. Això significa que la teva línia d'equilibri ha disminuït i que les teves funcions orgàniques es troben alterades. La resposta del cos humà en front de l'exercici s'estableix en tres fases:

  • Descens de la línia d'equilibri ocasionat pel cansament de l'exercici físic. Aquest descens s'anomena fase de desgast.

  • Després el cos humà comença a superar el cansament i a recuperar de mica en mica les funcions orgàniques. La línia d'equilibri ascendeix fins a recuperar el nivell inicial. Aquest ascens s'anomena fase de recuperació.

  • Ja completada la recuperació, la línia d'equilibri ascendeix a un nivell nou, superior a l'anterior. Aquest augment del nivell físic no és més que un nou mecanisme de defensa del cos humà i es coneix amb el nom de sobrecompensació.

  • L'entrenament és un procés, ja que es basa en l'aplicació d'una sèrie d'estímuls per “desgastar” el cos humà i, amb la recuperació consegüent, augmenta gradualment el nivell físic de la persona.

    CONCEPTE DE CÀRRERA D'ENTRENAMENT

    Si l'exercici físic és un estímul capaç de desgastar l'organisme, és molt important saber mesurar-lo i calcular-lo. Però com?, com es pot saber si un entrenament és “fluix” o “fort”?

    L'estímul, en termes de ciència de l'entrenament esportiu, s'anomena càrrega d'entrenament. Es tracta del volum de l'exercici físic realitzat multiplicat per la intensitat de l'exercici.

    Càrrega=volum x intensitat

  • Volum: és la quantitat total de l'exercici practicat. Es pot mesurar en:

    • Unitats de temps: hores, minuts, segons.

    • Unitats d'espai: quilòmetres, metres.

    • Nombre de sèrie i repeticions.

  • Intensitat: és la quantitat de treball realitzat. Es pot mesurar mitjançant:

    • La freqüència cardíaca, en relació a la FC màxima ( 220 - edat).

    • El consum d'oxigen, en relació al màxim que pot consumir una persona.

    • Els watts, molt emprats en els entrenaments de ciclisme, en relació als watts màxims que s'ha pogut treballar.

    • El control del temps ( hores, minuts, segons), en relació a una marca o rècord personal.

    • Els quilograms que cal aixecar en un exercici de força, en relació al pes màxim que es pot aixecar.

    L'entrenament a de seguir unes pautes, perquè sigui realitzat de manera correcta, sense cap perill per a l'organisme i, així, poder millorar dia a dia les nostres capacitats. Aquestes pautes s'anomenen principis de l'entrenament i són:

  • PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITAT DEL PRACTICANT

  • Cada individu té una línia d'equilibri diferent i per tant, un nivell físic propi. L'entrenament ha de ser individualitzat, respectant tant com sigui possible les característiques i peculiaritats de cada individu.

  • PRINCIPI DE L'ADAPTACIÓ

  • La successió en el temps de moltes sobrecompensacions, una rere d'altra, produeix una transformació, una adaptació del metabolisme i dels diversos aparells i sistemes del cos humà.

  • PRINCIPI DE LA INTENSITAT

  • La càrrega d'entrenament ha de ser l'apropiada i a d'ajustar-se al nivell físic de cada persona per aconseguir la sobrecompensació correcta. Si la càrrega es excessiva ( entrenament massa fort), pot provocar en aquella persona un desgast sense possibilitat de recuperació. Conseqüència, poden aparèixer lesions i altres patologies derivades d'un entrenament inadequat.

  • PRINCIPI DE LA PROGRESSIÓ

  • Les càrregues d'entrenament s'han d'anar incrementant de manera lenta i constant. Després de la sobrecompensacions successives, l'organisme s'adapta a l'estímul i aquest ja no produeix cap desgast. Aleshores cal incrementar la càrrega d'entrenament, augmentant primer el volum i després la intensitat.

  • PRINCIPI DE LA CONTINUÏTAT

  • Si s'entrena regularment (mínim 2 dies a la setmana), s'aprofiten les sobrecompensacions i, al final, s'aconsegueixen adaptacions que milloren el rendiment de la persona.

    Dues situacions: si s'apliquen càrregues molt separades en el temps, finalitza l'efecte de la sobrecompensació i té una afectivitat molt inferior. D'altra banda, si s'apliquen unes càrregues molt properes en el temps ( 2 dies seguits), sense permetre la recuperació de l'organisme, el cansament pot perjudicar l'objectiu de l'entrenament i també la salut.

  • PRINCIPI DE L'ALTERNANÇA

  • Hem de respectar sempre els períodes de recuperació d'una càrrega d'entrenament a fi de permetre que l'organisme sobrecompensi, i aquests períodes de recuperació poden aprofitar-se per treballar una altra qualitat física, aplicant una càrrega diferent.

    ORIENTACIONS PER A L'ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA.

    QUINS TIPUS DE RESISTÈNCIA PUC ENTRENAR?

    La resistència pot ser aeròbica i anaeròbica.

  • Aeròbica:

    • Intensitat: baixa ( entre el 50 i el 70% de la freqüència cardíaca màxima -220 - edat-), o bé mitjana ( si es treballa dins la zona de canvi, entre el 70 i el 85% de la FC màxima.

    • Volum: el temps que s'ha de practicar l'exercici ha de ser llarg.

    Aconseguir un bon nivell de resistència aeròbica et pot permetre afrontar amb èxit els treballs posteriors d'intensitat major.

  • Anaeròbica:

  • Hauràs d'incloure, a més, sessions de treball a base d'esforços d'intensitat elevada ( més del 85% de la FC màxima) i que, en conseqüència, hauran de ser més curts. És el cas de la majoria d'esports col·lectius.

    QUANTA ESTONA HAIG D'ENTRENAR PER MILLORAR EL MEU NIVELL DE RESISTÈNCIA?

    El més lògic i correcte és realitzar un programa anual d'entrenament ( cicle anual) en què podràs comprovar com el teu nivell final no s'assemblarà en res al que tenies al començament, amb una pràctica regular, en les primeres 6-8 setmanes, ja podràs aconseguir una adaptació important.

    QUINS MÈTODES PUC EMPRAR?

    Qualsevol mètode basat en el sistema continu per a la resistència aeròbica, i també el fraccionat ( amb pauses de recuperació) per a l'anaeròbica. En un principi pots realitzar caminades, que podran ser llargues si són a un ritme tranquil i, posteriorment passar a altres mètodes més exigents: cursa ( a ritmes diversos), aeròbic, bicicleta...

    NO OBLIDIS QUE...

    L'objectiu final sigui la millora de la resistència, no has de descuidar altres tipus de treball, fonamentalment de tonificació muscular i de flexibilitat, que et permetran protegir el teu sistema locomotor i t'ajudaran en la recuperació dels entrenaments.

    ORIENTACIONS PER A L'ENTRENAMENT DE LA FORÇA

    QUINS TIPUS DE FORÇA PUC ENTRENAR?

    La força resistència(1) o la força explosiva ( potència)(2).

  • Et servirà per tonificar la musculatura, i l'oposició a vèncer serà baixa. Per contra, el temps de pràctica haurà de ser llarg.

  • Et permetrà vèncer resistències baixes i fer-ho a una velocitat molt elevada.

    • La força màxima només s'ha d'entrenar en el cas de practicar algun esport, quan l'estructura de l'aparell locomotor ( esquelet i musculatura) ja es troba formada i sempre sota la supervisió d'un professional. És la que ens permet vèncer oposicions de caràcter màxim.

    QUANT DE TEMPS HAIG D'ENTRENAR PER MILLORAR EL MEU NIVELL DE FORÇA?

    En un període de 8-10 setmanes ja pots notar increments importants d'aquesta qualitat.

    QUINS MÈTODES PUC EMPRAR?

    Hauràs d'emprar el sistema fraccionat.

    Has de realitzar repeticions d'exercicis amb més o menys sobrecàrrega, en funció del tipus de força que vulguis desenvolupar. La sobrecàrrega pot variar: des d'emprar el pes del cos propi, vencent l'oposició d'un company, fins a l'ús de pesos lleugers.

    NO OBLIDIS QUE...

    El treball de força provoca un augment de la capacitat de concentració muscular o del to muscular. Per això convé realitzar també exercicis de “desconcentració”, que t'ajudaran a relaxar la musculatura.

    ORIENTACIONS PER A L'ENTRENAMENT DE LA FLEXIBILITAT

    QUINS TIPUS DE FLEXIBILITAT PUC ENTRENAR?

    Dinàmica(1) o estàtica(2)

  • Els exercicis es realitzen en moviment. Ex.: girs, rebots, etc.

  • Has d'adoptar posicions immòbils que cal mantenir durant uns segons. A aquestes posicions pots arribar-hi tot sol o bé mitjançant l'ajuda d'alguna força externa. Ex.: un company.

  • QUANT DE TEMPS HAIG D'ENTRENAR PER MILLORAR EL MEU NIVELL DE FLEXIBILITAT?

    Exigeix temps i constància. Cal lluitar per no perdre-la i després, a més, aconseguir millorar-la en la mesura que sigui possible.

    No obstant, amb un entrenament adequat, aviat podràs notar que ets capaç d'adoptar posicions que abans et resultaven difícils.

    QUINS MÈTODES PUC EMPRAR?

    La flexibilitat són el mètode dinàmic, els exercicis es fan en moviment. Els estiraments estàtics, es manté durant uns segons la posició d'estirament. I finalment, els estiraments passius forçats, un company, t'ajuda a aconseguir una posició més forçada d'estirament.

    NO OBLIDIS QUE...

    La flexibilitat és una qualitat involutiva; és a dir, mentre que la resta de qualitats físiques evolucionen durant les etapes de desenvolupament de la persona, la flexibilitat va disminuint a mesura que la persona es va desenvolupant.

    ORIENTACIONS PER A L'ENTRENAMENT DE LA VELOCITAT

    QUINS TIPUS DE VELOCITAT PUC ENTRENAR?

    Els tres tipus:

  • Velocitat de reacció: et permet respondre amb rapidesa a tot tipus d'estímuls.

  • Velocitat gestual: la qual pots realitzar gestos molt ràpidament.

  • Velocitat de desplaçament: ens capacita per recórrer una distància en el menor temps possible.

  • QUANT DE TEMPS HAIG D'ENTRENAR PER MILLORAR EL MEU NIVELL DE VELOCITAT?

    A partir del primer mes d'entrenament, necessitaràs tot un cicle anual si vols obtenir una millora important.

    QUINS MÈTODES PUC EMPRAR?

    • Les curses curtes i repetides: són el mètode tradicional i més important per a la millora d'aquesta qualitat

    • Millorar la força explosiva: mitjançant multisalts o altres mètodes similars.

    • Treball amb sobrecàrregues: vencent l'oposició que suposen (arrossegaments amb paracaigudes, pneumàtics, etc.).

    • Jocs de cursa.

    • Millorar la tècnica del moviment: intentant que la coordinació de l'exercici sigui òptima.

    NO OBLIDIS QUE...

    Perquè l'entrenament de velocitat sigui efectiu, has de practicar-lo a intensitat màxima. El volum ha de ser petit, per no sobrepassar el límit de la resistència anaeròbica. Per això,i tenim en compte que es tracta d'esforços curts però molt intensos, l'escalfament per practicar velocitat ha de ser especialment curós. D'aquesta manera evitaràs que, com a conseqüència d'un escalfament inadequat, pateixis lesions.

    La planificació esportiva haurà de tenir en compte...

    • Les característiques de la persona ( qualitats físiques i psicològiques).

    • Els objectius que intentar aconseguir.

    • Els mitjans de què es disposa ( recursos materials, humans...).

    • El calendari de competicions en què participarà ( en cas de que practiqui una activitat competitiva).

    • Tots els factors que puguin afectar el rendiment de l'esportista en el període de temps a planificar.

    La planificació de l'entrenament pot fer-se a dos nivells:

    • Planificació plurianual: estableix les línies mestres damunt les quals es desenvoluparà l'entrenament en un cicle d'uns quant anys. Es fa etapes de formació esportiva, quan se cerca un objectiu a llarg termini.

    • Planificació anual: el cicle anual és la unitat més emprada per a la planificació, ja que concreta les fases diverses en què es dividirà una temporada d'entrenament. És la que realitza en tots els nivells esportius.

    ELS PERÍODES D'ENTRENAMENT

    PERÍODE PREPARATORI

    L'entrenament d'aquest període cerca a desenvolupar els components de la condició física de l'esportista fins aconseguir el seu estat òptim.

    • Període preparatori general: és el primer període de treball de la temporada i té un caràcter més genèric. S'hi entrena mitjançant càrregues de treball de molt volum, que s'introdueix de manera progressiva, i una intensitat més baixa.

    • Període preparatori específic: ve immediatament després del període preparatori general. L'entrenament va canviant, de més general a més específic, i cada vegada s'assembla més a l'esport que es practica. El volum es va disminuint i s'incrementa progressivament la intensitat.

    PERÍODE COMPETITIU

    Ara l'entrenament cerca millorar el rendiment de l'esportista i aconseguir un resultat òptim en les competicions programades prèviament. Es treballa molt més la intensitat que no pas el volum d'entrenament, la qual cosa proporciona la forma de l'esportista. Aquesta aconsegueix quan s'augmenta la intensitat i es disminueix el volum. Són típics els anomenats entrenaments “de qualitat”, és a dir, d'intensitat elevada i molt semblants a la competició.

    PERÍODE DE TRANSICIÓ

    Se cerca a l'esportista que es recuperi de l'esforç físic i mental que exigeix la temporada esportiva.

    Descans actiu la pràctica d'activitats esportives diferents a les habituals i que serveixen a l'esportista per desconnectar del seu esport sense que això li suposi una pèrdua completa del nivell de condició física.

    Esports de competicions de 2 a 3 mesos.

    Esports individuals de 5 a 7 mesos.

    Esports col·lectius amb temporada competitiva: entre 7 i 8 mesos però el període preparatori és inferior: de 2 a 3 mesos.

    ELS MESOCICLES D'ENTRENAMENT

    Els períodes se subdivideixen en el anomenats mesocicles, o blocs d'entrenament d'una durada inferior, el treball que es realitza segueix orientacions diverses per adaptar-se millor a les necessitats.

    ELS MESOCICLES D'ENTRENAMENT

    Els mesocicles se subdivideixen en unes estructures més petites anomenades microcicles, que són agrupaments d'uns quants dies.

    Microcicles: Cal tenir en compte les qualitats físiques que es vol treballar, així com la càrrega respectiva( volum x intensitat) i el període de recuperació. S'ha de tenir en compte també el principi d'alternança de les càrregues d'entrenament. Després d'una o dues sessions de càrrega màxima, cal permetre la recuperació de l'esportista, amb una o dues sessions de caràcter més suau, que permetin la sobrecompensació.

    LA SESSIÓ D'ENTRENAMENT

    Té una durada d'1 a 3 hores:

    • L'escalfament.

    • La part principal realitzar el treball específic de la sessió.

    • La part final “tornar a la calma”, és a dir, retornar l'organisme a la normalitat després del treballat realitzat.