L'enfant sauvage; François Truffaut

Cinematografía # Sinòpsi. Comportament animal. Racionalitat. Personatges. Impulsos i instints

  • Enviado por: Iu De Breda
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

L'enfant sauvage de François Truffaut

Mentre una dona estava pel bosc buscant bolets, un “animal” estrany li fa tirar els bolets i l'espanta, la dona va corrents cap al poble ( l' ”animal” estrany és menja els bolets i posteriorment va a beure aigua en el riu, mentre beu dona cops a l'aigua per espantar els possibles animalets que es podria trobar.) La dona avisa i ensenya a dos caçadors, amb els seus respectius gossos, el lloc dels fets. Aquests deixen anar als gossos perquè persegueixin l' ”animal” i els gossos, després d'una baralla, el tanquen a dins del cau. Els caçadors fan servir el fum per fer sortir l' ”animal” i quan aquest surt el capturen i s'adonen de que és un infant, l'infant salvatge. Seguidament, al poble tots el nens se'n riuen del seu aspecte de salvatge i de que no sap ni caminar ni córrer, és rebut amb expectació i amb menyspreu. El tanquen dins una presó i ell reacciona com ho faria un animal, buscant una sortida desesperat, rebolcant-se pel terra i donant cops.

Durant el viatge a París és tractat com un animal (el lliguen d'una cama amb una corda) i l'infant salvatge es comporta tot el viatge com un animal, picant tots els objectes per “identificar-los”.

Posteriorment el porten a un centre de sords i muts on és inspeccionat pel Dr. Pinel i el Dr. Itard. Els resultats de la inspecció són: té les oïdes sensibles pels sorolls fluixos, però els sorolls forts no els sent; no sap caminar; exteriorment és normal (té entre 10 i 12 anys, fa 1'39metres, té ulls negres, cabells negres i tot dins el normal, menys que té una marcada gepa degut a que camina de 4 potes); no és sensible a les mostres d'afecte ni nota quan el renyen ni entén els altres. Els Drs. determinen que té moltes ferides d'animals (perquè ell també ha hagut de matar per sobreviure) i una de molt diferent al coll, feta per un estri tallant, segurament pels seus pares abans d'abandonar-lo, amb la intenció de matar-lo. Hi ha qui pensa que la seva mudesa és deguda ha aquest tall i hi ha qui pensa que és deguda al seu aïllament. També hi ha diversitat d'opinions en perquè els seus pares el van abandonar, hi ha qui pensa que el nen no és normal (subnormal) i que per això és diferent, i hi ha qui pensa que no és normal perquè el van aïllar i que el van abandonar per alguna causa desconeguda, però que en tot cas l'aïllament va ser posterior a l' edat dels 3 o 4 anys, ja que sinó hagués mort.

En el centre de sords i muts no és relaciona amb ningú i es comporta com una animal, per exemple dorm al terra, en lloc de al seu llit. Com que la seva situació al centre és precària i com que Jean Itard i té molt d'interès, Jean Itard se l'emporta a casa seva amb la minyona madame Guérin.

A casa de Jean Itard el renten bé, li tallen les ungles, els cabells... per tal de que sembli més “civilitzat”. També l'intenten debilitar perquè modifiqui la seva gepa, i es faci sensible a la temperatura. Apren a dormir i anar vestit, i posteriorment apren a abrigar-se quan té fred. Té por al foc i estornuda per primer cop, cosa que prova que és sensible al foc. Va adquirint coneixements, per exemple apren a obrir els armaris. Posen sabates a l'infant salvatge i el doctor Itard cada dia el porta a caminar amb ell pel mateix lloc, perquè si familiaritzi, però l'infant té dificultat per caminar i normalment galopa o trota. A la meitat d'aquest passeig Itard i l'infant fan sempre una parada, a on l'infant juga i li donen llet, i Itard juga als escacs. Va aprenent coses, sobretot les relacionades amb els ápats (com parar taula). Itard i la madame Guérin li posen de nom Victor, perquè reacciona davant del so de la o. Sovint Victor mostra el seu afecte a la madame i a Itard posant-los la seva mà a la cara. Itard intenta fer jocs que exercitin la memòria de Victor fent servir el menjar, que és el que més interessa a Victor apart dels passeigs, i si ho fa bé té premi, i si no, no. Victor sempre pica els objectes per intentar dir quelcom o per identificar-los. Un dia Victor peta el vol de la casa on li donen llet i el dia següent, per sorpresa de tots, s'emporta un vol de casa Itard perquè es pensa que sinó no tindrà llet a l'altra casa. Victor articula el primer so després de beure's la llet, però aquest so no serveix de res si és posterior al fet, ha de ser per demanar la llet. Itard intenta que Victor s'aprengui l'abecedari a partir de relacionar-les amb unes altres d' iguals, però Victor no les relaciona, sinó que n'apren l'ordre. Itard ensenya a Victor a fer el mateix que ell. Uns dies després la madame fa neteja i mou un petit objecte (que ni Itard se n'adona), Victor se n'adona i ho posa de la manera inicial. Itard fa un joc a Victor (aprofitant el seu amor a l'ordre) en el que hi ha tres estris penjats amb el seu corresponent dibuix a sota i els treu, Victor els ha de tornar a posar al seu lloc inicial. Victor al principi no relaciona el dibuix amb l'objecte i només ho sap fer bé si Itard ho posa primer. Com que Victor apren a relacionar els objectes amb el dibuix (i les lletres amb les seves iguals), Itard intenta que els relacioni amb el nom, però això és massa per Victor cada cop que ho prova agafa un atac. Madame Guérin (que és com la mare de Victor i se l'estima molt) renya a Itard, i aquest s'adona que s'ha precipitat i redueix el ritme d'aprenentatge i augmenta els passeigs. Amb el pas del temps les coses que més agraden a l'infant són la pluja, la lluna i veure aigua mirant el sol, que és el que més li recorda els seus orígens. Dies després Victor no vol muntar l'abecedari i tira les lletres contra la finestra, Itard el castiga al cuarto obscur (Itard diu que és una bona manera d'ensenyar-li el que està malament, però que no n'ha d'abusar.) Victor plora per primer cop. Uns dies després Itard li ensenya a escriure “llet” amb lletres de fusta (fent-ho ell primer quan vol demanar la llet). Després van a marxar a fer el passeig diari, però abans de marxar Victor puja un moment a l'habitació a buscar les lletres. I quan arriben a la casa on normalment beuen llet, Victor treu les lletres i demana la llet escrivint “llet”. Itard vol ensenyar les vocals a Victor però aquest és incapaç, però per altra banda apren a fer dibuixos bàsics i les lletres, imitant a Itard. Però quan escriu el seu nom no té consciència de que sigui ell, però en canvi ja reconeix alguns objectes a partir del seu nom. L'endemà Victor construeix per iniciativa pròpia un objecte molt rudimentari , Itard se n'alegra molt. Uns dies després Itard vol comprovar si Victor té sentit del que és bo i el que és dolent i fa el següent experiment: Li demana a Victor uns objectes i aquest els hi porta bé, però Itard fa com si ho hagués fet malament i el vol tancar al cuarto obscur però Victor si resisteix molt i plora molt, i Itard li diu que ho ha fet molt bé, que el càstig no era just (Victor té racionalitat).

Més endavant Itard es posa malalt i va un metge a visitar-lo, però a Victor no li agraden els visitants, i Victor li torna a posar el barret i li donà el bastó i el fa fora de la casa. Seguidament Itard va a casa del metge i mentre ell està a fora, en Victor s'escapa de la casa. Victor al sentir-se substituït per el metge s'escapa i passa tota la nit al bosc. Itard i Guérin es pensen que ha marxat “pel crit de la natura” i que no tornarà mai més. Aquell mateix matí Victor, encara escapat, intenta robar una gallina, però és perseguit pels amos i la ha de deixar. Després Victor se n'adona que ja no pot viure sol, i suposo que també per gana, i torna a casa. Tots estan molt contents de la tornada de Victor, es mostren el seu afecte mutu i el film s'acaba amb un final feliç com el 99% dels films.

Victor mai no va tenir la capacitat de pensar en abstracte, però si que es va anar socialitzant, va anar aprenent a comportar-se, va adquirir sentiments... Jo crec que aquest cas demostra que la societat i el contacte entre homes és el que ens fa ser humans, sinó som encara més animals. Això també demostra que la teoria de Rousseau de l'home “bon salvatge” no és del tot encertada, però si que crec que la societat fa l'home malvat i sense llibertat, i més si és una societat extremadament capitalista i competitiva com la nostre. Jo crec que sense societat no s'és bo ni dolent, sinó que s'és irracional i que s'actua per impulsos i instints.