Empúries

Catalunya. Evolució històrica, cultural. Ibers. Grecs. Romans. Colonització del Mediterrani. Comerç. Cultura clàssica. Assentaments

  • Enviado por: Joan Mateu
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 21 páginas
publicidad

1-ELS IBERS:

Els segles que marquen el traspàs al primer mil·leni a.C, es a dir, des del 1200 al 800 a.C,

són decisius per la futura formació de la primera civilització autòctona de Catalunya: els ibers.

Durant aquest període es produeixen uns canvis culturals molt profunds, a causa de dues

aportacions vingudes de fora, una d'origen europeu ( així doncs vinguda pels Pirineus) i l'altra

d'origen mediterrani. L'impacte d'aquestes noves cultures transforma totalment el món indígena

mitjançant un procés d'aculturació de baris segles de durada. els quals donen lloc, finalment, al

que coneixem com a civilització dels ibers.

La cultura ibèrica és fruit d'una evolució i transformació sobre el terreny ( Catalunya) i no es

tracta de cap civilització vinguda de fora, concretament d'Àfrica, com és creia abans. Així doncs,

els ibers són els descendents de la gent del Neolític i de l'edat de Bronze.

Els ibers es veuen abocats a canvis culturals, socials i econòmics en rebre avenços tecnològics

i culturals. El canvi més transcendent va set el pas de la metal·lúrgia del bronze a la de ferro, tot

i que es va produir molt lentament.

L'introducció de l'instrumental agrícola de ferro va aportar una millora agrària de les collites

que expliquen la millora de les collites que expliquen l'increment de la població dels territoris de

l'actual Catalunya durant l'últim període de Bronze.

L'altra gran innovació va ser la incineració com a sistema d'enterrament. Les cendres es

dipositaven en una urna, que després s'enterrava sota terra, la majoria de vegades sense cap senyal


exterior de la seva presència.

És normal que aquesta cultura se'ns presenti poc homogènia, ja que els elements de base són

diferents entre les comarques d'interior lluny de les influències colonials; i les costaneres, les que

reben les influències colonials.

Els poblats ibers estaven situats a dalt d'un cim, eren emmurallats per poder protegir-se de

qualsevol atac i per controlar els camps de conreu situats a la plana. Però l' arqueologia ens

mostra que no sempre va ser així perquè també podem trobar hàbitats dispersos a la plana o a

la vora del mar, on són nombrosos els poblats-port desenvolupats arrel de la presència dels grecs

a Empúries.

Els materials que feien servir per la construcció eren la pedra i el fang. Les estructures

domestiques eren arrebossades amb fang. Algunes vegades es pintava l'arrebossat interior de

colors ocres o rogencs. La fusta també era molt important per la construcció de les estructures.

La coberta podia ser feta de canyes, vímet, bruc, etc.

Els ibers per treballar els seus camps, utilitzaven l'arada tirada per animals, càvecs, fangues,

aixades, llegons, aixades, forques, rampins, destrals, falçs, podalls, podadores; es a dir les eines

adients per a les feines agrícoles més variades, tant de secà com d'horta, tot hi que dominaven

més la des secà.

Les espècies més conreades més corrents eren l'ordi, el blat, el mill, l'espelta, la fava, la llentia,

el pèsol i el lli. L'ordi es conreava més que el blat, ja que creix en sòls més pobres i dóna més

producció per superfície. Els cereals es consumien en forma de pa, farinetes, sopa o coques. El

lli era utilitzat per la fabricació de teixits. La recol·lecció de vegetals tal com bolets, espàrrecs,

tòfones, romaní, farigola, canyes , espart, etc., era un component important per l'economia

familiar.

Emmagatzemaven les collites en sitges excavades en el terra de les cases o en les places dels

poblats, però en els temps més avançats dins de grans recipients de ceràmica.


El més difícil és conèixer la importància que tenia la ramaderia, ja que no s'han trobat restes d 'estables ni tancats, i com a animals domèstics només tenim documentats el bou, el cavall, l'ovella, i no gaire segur el porc. El cavall i el porc eren animals de tir, l'ovella proporcionava la llana i els derivats de la llet. Tot això fa pensar als historiadors que la carn tenia un paper poc important en la dieta ibèrica. Els animals de caça (cérvol, cabra, porc senglar, ocells...) segura- ment que eren els únics que eren destinats a l'alimentació. Els poblats costaners també practicaven la pesca, ja que s'hi ha trobat hams i ploms de xarxes.

Els ibers també tenien explotació minera, tot i que no hi ha masses varietats ni quantitats de minerals. Els més buscats eren el ferro i la plata.

Gràcies a les fonts clàssiques, els historiadors s'imaginen que la producció de teixits ibèrics era molt important. Aquests podien ser de llana de lli o bé d'espart. La producció tèxtil seria per confeccionar vestits, sacs, coixineres, catifes, veles, etc., aquest era un treball exclusiu per les dones

Els ibers tenien dos tipus de ceràmica: La de cuina ( olles, tapadores, gibrelles...) i la graella feta a mà de color negre , i una altra que la podríem anomenar "de taula" molt més fina, de color groguenc i decorada amb motius geomètrics o vegetals. Gràcies al contacte amb els grecs es va introduir la utilització del torn, en aquest moment va passar a ser un treball pels homes.


El comerç es basava en el bescanvi de mercaderies entre diferents poblats d'una mateixa tribu, es a dir en l'àmbit comarcal, consistia a l'intercanvi d'aquelles manufactura locals o productes agrícoles que, segons la seva situació geogràfica tinguessin en grans quantitats o fossin en mal estat També existia un comerç exterior que els ibers practicaven amb els grecs de les colònies d'Empúries i Roses. Els ibers intercanviaven bàsicament amb els grecs primeres matèries , com ara metalls i cereals, a més de les fibres tèxtils. A canvi els grecs portaven vaixelles de luxe per beure vi, fetes de ceràmica decorades amb escenes mitològiques, joies perfums. teixits fins i armament.

L'ús de la moneda pròpia no va començar fins l'any 218 a.C. Les primeres monedes eren imitacions de la dracma empuritana. A part d'aquestes imitacions les primeres monedes pròpiament ibèriques , de bronze, van ser les de Kese(Tarragona) i Untikesken(Empordà). El pes d'aquestes monedes segueix el patró romà. Les seques Catalanes tenen tres valors: L'as, el semis i el quadrant; solen tenir un mateix anvers(cap masculí amb símbol o sense), però de revers són diferents cada una. Això si, les seques Catalanes també van tenir una moneda de plata, el denari imitació dels romans i que servia per pagar les legions destacades de la península.


Només les tribus de l'interior, concretament els ileguets ( possiblement el seu contacte) van arribar a tenir frroes polítiques de tipus monàrquic. Governaven dos germans. Aquesta diarquia s'havia establert ja en la baixa època ibèrica era de caràcter hereditari. .Aquesta reialesa sembla ser que no es va repetir en les tribus de la costa ni concretament en l'altra gran tribu de Catalunya els indigents. Sembla ser que aquesta estructura aristocràtica, no va poder consolidar-se pel veïnatge de la colònia d'Empúries i també és el fet de que dos cultures des del principi estiguessin tan unides fins a tal punt que els enterraments eren barrejats des del segle V aC.

Pràcticament no podem dir res del status de la dona en aquesta cultura; pels principis femenins presents en les creences dels ibers, seria possible que tingués una funció de sacerdotessa en les cerimònies religioses.

Sembla a ser que la família era monògama i patriarcal, això voldria dir que la dona tenia una valoració social inferior al de l'home.

Pel que fa la divisió de treball per sexes, creuen que les dones s'encarregaven de tot el procés de tèxtil i de la producció de ceràmica, fins que van passar a ser oficis independitzats. En resum estaven destinades a fer les tasques pròpies de la reproducció del sistema familiar i a tasques complementàries del sistema econòmic.


Gràcies a que els ibers enterraven els guerrers juntament amb les seves armes ara se'ns pot oferir tot un mostrari d'armament. Les llances eren fetes, o be amb una barra de ferro acabada en punta o bé de fusta amb els dos extrems de ferro( tant s'utilitzaven a cavall com en una lluita cos a cos).

Les lluites cos a cos preferien lluitar amb espases d'uns 50 cm o fins a 80 cm. La més característica de les espases ibèriques és la falcada (de fulla corba). També era habitual la utilització de fletxes fetes de fusta. Entre les armes defensives podríem citar els cascs fets de bronze o cuir, seguint el model grec. Els escuts podien ser allargats o el més usuals els rodons, eren fets de matèries variades, a més de ferro també hi intervenia el cuir i una carcassa de fusta. Les estaven fetesn de diverses peces de bronze que recobries el pit, l'esquena i les espatlles, es lligaven amb betes .

Les muralles es van construir en moments d'inseguretat , la major part de muralles estaven construïdes a base de dues parets paral·leles de pedra seca i un farciment de pedres i terra. A la part baixa s'hi posen les més grosses, ja que és habitual que les parets s'aixequen directament sobre el terra sense fonaments. No existeix un model fix de muralles i tant poden ser de parament llis com amb torres incorporades.

El sistema d'enterrament dels ibers va ser la incineració de cadàvers i la col·locació d'aquestes cendres en recipients funeraris. En són poques les necròpolis excavades, això implica un important desconeixement exacte d'aquestes.


En canvi del que si podem parlar amb coneixement de causa és dels ritus que feien servir per la incineració. Al costat de les urnes amb les cendres, en un forat a terra o a la roca, S'enterraven També els objectes personals i les ofrenes fetes pels familiars.

Els ibers ocupaven territorialment un espai molt extens per tant no és estrany que hi haguessin diferents dialectes de la mateixa llengua. L'estudi de la llengua idèrica va començar a l'última dècada del segle passat i va ser Manuel Gómez Moreno qui, a partir dels epígrafs monetaris i dels topònims va descobrir que en realitat els seus signes tenen un valor alfabètic i sil·làbic, és tracta d'un sistema mixt. Però tot hi això encara ara no podem entendre els textos ni se sap quin pot ser el seu origen. Els símbols utilitzats al territori català pertanyen al tipus d'escriptura llevantina, que utilitza 28 signes i normalment s'escriu d'esquerra a dreta.


El material més usual sobre el qual es troben les inscripcions ibèriques és la ceràmica, seguida dels metalls i la pedra .

Les inscripcions sobre ceràmica són curtes, un o dos signes és el més corrent. Possiblement indiquen propietat( imitant grecs i romans).Les inscripcions en làmines de plom són les més extenses. I finalment les inscripcions en pedra o esteles tenien un finalitat funerària.

Aquí Catalunya gaudim de dues troballes de monuments funeraris ibèriques esplèndides: la primera va ser trobada a l'Alt Penedès , dins d'una sitja i acompanyats de fragments de ceràmica ibèrica pintada i romana, van aparèixer quatre fragments d'un monument de pedra sorrenca que representava una divinitat asseguda en un tron encoixinat. El més important és que el tron porta decoració en baix relleu de caps morts. Es tracta d'un betil (pedra sagrada) calcari que només té marcat el contorn de la cara i el nas.


L'altre trobada a Sant Vicens de Malla, consta de dos blocs de pedra decorada amb relleus. El primer està dividit en dues escenes superposades; la superior representa un carro tirat per dos cavalls i dos personatges vestits amb túnica dempeus sobre el carro, l'escena inferior representa a dos genets que marxen .L'altre bloc representa una escena de lluita entre un centaure i un home jove que l'agafa pels cabells. A la part inferior s'ha esculpit un atlant que sembla aguantar el relleu anterior amb la seva esquena. A l'altra cara s'intueixen dos personatges vistos frontalment, segurament on un home i una dona i no descartem la possibilitat d'un tercer.

En nombroses les arracades i els collarets d'or trobats en els poblats i necròpolis d'aquesta cultura. Destaquem com a conjunt extraordinari i únic l'anomenat "tresor e Tivissa" Format amb motius geomètrics i vegetals i per les famoses pàteres de plata daurada.

Dins de les joies destaquem un objecte personal i decoratiu molt trobat en les excavacions : les fíbules o imperdibles. Aquestes no són fetes de materials nobles, sinó de bronze i com a mínim decorades amb una pedreta de corall. La seva funció era la de subjectar els vestits , era més o menys grossa segons com era de gruixut o prim el teixit del qual estava fet el vestit. El duien més les dones que els homes.


L'aspecte menys conegut d'aquesta civilització són les idees i creences. Les fonts escrites(clàssics) són molt poques ja que en aquesta aspecte, els veïns vinguts de la Mediterrània, no els importava i requeria massa esforç, dificultat i temps.

Del que sí tenim testimoni és del sincretisme religiós(tendència a fondre elements religiosos considerats Heterogenis (sense selecció) que es produïen en les dues cultures: l'autòctona i la vinguda de la Mediterrània. Un cas ben curiós és el fet que els grecs adoraven forces a la natura, encara que la seva religió fos molt més avançada. I en el cas dels ibers sabem que els indigets (Empordà) i els sordons (Rosselló), van assimilar a Afrodita, deessa de la fertilitat i la bellesa. com a la deessa -mare donadora de vida.

Un altre element arqueològic que pot donar informació respecte a les creences dels ibers són els cremadors de perfums, els quals eren forma de cap femení. Aquest personatge femení pot ésser amb la deessa Demèter. Aquesta divinitat portadora de vida protegien l'agricultura i la ramaderia, per tant no és difícil d'entendre la seva utilització en els rituals ibers.

Un ritual domèstic ben curiós en el ibers era el d'enterrar les potes i el crani d'una cabra o d'una ovella, en un racó de l'habitació. Se'ls denomina sacrificis de fundació perquè se'ls considera relacionats amb l'aixecament d'un habitatge nou. Se'n poden trobar fins hi tot tres en una mateixa habitació. I a més a més en alguns poblats sobre l'animal sacrificat s'hi posava un ou de gallina, l'ou es relaciona amb un símbol de fecunditat i de vida eterna.

Un dels rituals més sanguinolents és el de la decapitació i seguidament l'empalament dels cranis humans, possiblement d'enemics.

2-GRECS:

Desembarcament dels grecs:

Aproximadament al segle 600 a. C., els habitants grecs de Focea després de haver establert una nova colònia a Massàlia, continuaren fins arribar a les nostres costes.

Primer van es van aturar a una petita illa (ara és S. Martí d'Empúries) d'uns 300 m de perímetre, situada davant la desembocadura del riu Fluvià a menys de 100 m de la costa; van triar-la per fundar la seva nova colònia.

Des de l'illa, els grecs començaren a fer contactes amb la població autòctona (Ibers). Els contactes comercials amb els indígenes van créixer i amb l'arribada de nous colons a l'illa, aquesta es va fer petita i insuficient. Aviat crearen un nou nucli de poblament a terra ferma (550 a. C.).

A l'antiga illa se li donà el nom de Paleàpolis que significa ciutat antiga, i a la nova els historiadors l'han anomenada Neàpolis, que vol dir ciutat nova. Els grecs no utilitzaren mai el nom de Neàpolis, sinó que l'anomenaven Emporium.

Així doncs, és evident que aquests nous veïns dels Ibers, els grecs, van venir a les nostres terres amb la intenció d'establir un centre d'intercanvi mercantil, per tal d'expandir el seu mercat, no pas d'un assentament colonial de poblament.


Descripció d'alguna part de la ciutat grega:

Muralles:

La Neàpolis estava rodejada d'una muralla per la part de l'interior, mentre que de cara al mar restava oberta. Un tram rectilini s'inicia a la banda de mar i enllaça amb una portalada flanquejada per dues torres quadrangulars: aquesta seria l'única porta de la ciutat. Un altre tram rectilini més curt uneix la portalada amb una gran torre, que constitueix l'angle sud-occidental de la muralla i que està bastida sobre la roca originària.

Aquesta muralla es qualifica amb el nom de cíclopa a causa de la grandària del blocs de pedra utilitzats per a construir-la. Va ser edificada al segle II a. C. arran d'una ampliació de la ciutat. Per complementar el sistema defensiu es disposava d'una gran torre que avui anomenem Talaia.

Zona de culte:

Passada la muralla i a través d'un corredor on hi havia el cos de guàrdia, s'accedia a una placeta que feia la funció de distribuïdor. Des 'ella es podia accedir al nucli urbà o a qualsevol dels dos recintes religiosos que es van desenvolupar a banda i banda del corredor.

Un dels recintes s'ha identificat com un Asklepeion, o sigui, un conjunt arquitectònic dedicat al culte del déu de la medicina Asclepi. A aquest edifici hi anaven els homes i les dones per ser guarits en cas de malaltia mitjançant uns rituals i portant-li ofrenes. En aquest recinte és on es va trobar la famosa estàtua d'Asclepi feta amb marbre del Pentèlic.

L'altre temple coincideix amb l'ampliació de la ciutat al segle II a. C., ja que està inclòs entre la muralla més antiga i la del segle II a.C. Sembla ser que primer s'hi va construir una plaça portificada, més tard es va construir al seu interior un temple dedicat al déu grec-egipci Zeus Serapis, ho sabem pel que podem llegir a una làpida trobada en aquesta zona.

Nucli urbà:

L'àgora és la plaça central. Era el centre de la vila política i comercial. L'àgora es trobava envoltada d'edificis porticats i s'hi els basaments on s'alçaven les estàtues dels personatges públics del moment.

A la banda nord s'hi pot reconèixer les restes d'una stoa, construcció típica grega; era un passeig porticat amb botiguetes a un costat. Prop de l'àgora també hi trobem una cisterna pública.

Els salaons era una mena d'indústria molt usual a l'antiguitat i molt important en el comerç. S'hi realitzava la neteja i saló del peix, l'envasament en àmfores i l'emmagatzematge posteriorment.

Mite d'Ifigènia:

És una de les filles d'Agamenó i Clitemestra. Agamenó provoca la còlera d'Artemis i aquesta paralitza la Flota a Aulide. Agamenó consulta a l'endeví Calcant i aquest li diu que la única solució per parar la còlera d'Artemis és sacrificar la seva filla Ifigènia, la qual es troba a Micenes amb la seva mare.


Primer el rei s'hi va negar, però, pressionat per l'opinió general, especialment per Menelao i Ulisses, va haver de cedir. Va fer venir la seva filla amb l'excusa de prometre-la amb AquilAles i va manar a Calcant que la matés a l'altar d'Artemis. Just en el moment del sacrifici, la mateixa Artemis va posar en lloc de la noia com a víctima un cérvol. Després va agafar a Ifigènia i se la va endur a Tàuride i la va convertir en la seva sacerdotessa.

El sacrifici d'Ifigènia mostra un paral·lelisme amb el sacrifici d'Isaac relatat a Gènesi 22, 1-14: "Després d'aquests fets, Déu posà a prova Abraham i li digué: "Abraham, Abraham!" Ell respongué: "Aquí em teniu". Digué: "Pren el teu fill únic que estimes, Isaac, vés al país de Morià i sacrifica'l allà en holocaust dalt d'un muntanya que t'indicaré". Abraham es llevà de bon matí, va ensellar l'ase i prengué amb ell dos dels seus mossos i el seu fill Isaac... ... Abraham agafà la llenya de l'holocaust i la posà al damunt del seu fill Isaac, prengué a la mà el foc, i tots dos plegats es posaren a caminar. Isaac digué al seu pare: "Pare!, bé aquí hi ha el foc i la llenya, però on és l'anyell per a l'holocaust?" Abraham contestà: "Déu es proveirà de l'anyell de l'anyell per a l'holocaust, fill meu". Un cop arribats a l'indret que Déu havia indicat, Abraham li bastí l'altar i hi va estendre llenya. Després lligà el seu fill i el posà damunt l'altar, sobre la llenya. Abraham allargà la mà i prengué el gabinet per degollar el seu fill. Però l'àngel de Jahvè el cridà des d'el cel: "Abraham no allarguis la mà contra el minyó, no li facis res! Ara sé que tems Déu: no m´has refusat el teu fill únic". Abraham alçà la vista i veié un be amb les banyes entortolligades en un matoll. Anà a prendre el be i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill".


Com es pot comprovar, els dos tracten del sacrifici humà d'un fill per part del pare, demostrant així, respecte als déus o Déu i acceptant el dolor que això suposa. En els dos casos estan a punt de fer l'acció de degollar-lo, s'atura el sacrifici degut a la intervenció divina i la persona que havia de ser immolada es substitueix per un animal que el mateix Déu o déus envien.

3-ELS ROMANS:

Desembarcament del Romans:

Empúries, durant la segona guerra Púnica (219 a. C.)va fer costat els romans, fou per aquest motiu i perquè els romans provinents de Roma començaven una contraofensiva per a defensar-se de la invasió d'Anníbal, que Empúries fou escollida com a lloc de desembarcament del exèrcit romà (218 a. C.)i serví de primera base romana. Aquest fet dugué a la creació d'una ciutat romana (d'unes 20hc) al costat de la grega, i a partir d'aquí van anar agafant territori català i així va anar creixent el seu imperi.

Ciutat romana:

Muralla:

El recinte de la ciutat romana era de planta rectangular i estava envoltat d'una muralla construïda amb una base de pedra calcària i a damunt una altra part feta d'un conglomerat de calç, sorra i pedres anomenat opus calmenticium per l'interior del qual s'obria un passadís. El tram sud és el més ben conservat i s'hi obren dues portes: una de central i una altra a l'extrem occidental.

A l'entrada principal hi trobem, al cantó esquerre de la muralla exterior, esculpit en una roca un membre reproductor masculí, el qual és símbol de prosperitat, de fertilitat.

A fora la muralla s'hi troba l'amfiteatre i el gimnàs, situats al flanc sud. En primer lloc trobem un recinte ovalat que no és altra cosa que l'arena d'un amfiteatre. Els petits murs que l'envoltaven a manera de radis, construïen el basament sobre el qual bastien amb fusta les graderies pel públic.

Al seu costat, a l'altra banda de la porta de la muralla, es poden observar un espai rectangular i diversos murs que s'han interpretat com les restes d'una palestra, edifici dedicat als exercicis gimnàstics.

L a Domus :

Tenia la mateixa estructura que una casa rural ; es tractava d'una vivenda unifamiliar. Acostumava a tenir moltes comoditats: aigua corrent, bany, etc.També tenia dos plantes. Des de la porta a l'atium hi havia un passsís, decorat amb estàtues i un pòrtic recolzat sobre colummes. A banba i banda del vestíbul hi havia les tabernae, cambres destinades freqüentment botigues. L'atrium va quedar com una avantcambra moblada. A banda i banda es van construir dormitoris. El tablinum es va convertir en el centre de la vida familiar.

El peristyum, situat a l'interior, es composava d'un jardí envoltat per pòrtic, de vegades de dos pisos , recolzat sobre columnes i com l'arti estava envoltat per cubicula més ornamentats. El jardí era objecte d'atenció constant: hi havia plantes diverses, flors variades i per tots racons obres d'art amb estatuetes, columnes, etc. Si les dimencions del jardí ho permitien hi havia una mena de piscina o estany.

Amb l'avenç del progrés, els romans van començar a reservar cambres per menjadors. De vegades en una casa n'hi havia més d'un. Això va passar quan es va introduir a R oma el costum grec de sopar reclinats i descalços. Al mateix temps es van introduir la ciuna, el bany i la biblioteca.

Estructura d'una ciutat romana:

La construcció d'una nova ciutat romana implicava, en primer lloc, la construcció d'una muralla que delimités el nou espai urbà.Un magistrat amb l'ajuda d'una arada tirada per bous, anava senyalant el traçat de la muralla i aixecava l'arada per i dicar on anaven les portes. Després els agrimensos delimitaven a l'interior de la ciutat la retícula viària, que estava composta per dos carrers, un que anava horitzontalment de cantò a cantò de la ciutat i un altre que anava verticalment tambe de cantò a catò de la ciutat, aquests dos carrers s'anomenen: Cardo maximus i Decumanus maximus. Justament on es creuen aquest dos carrers s'hi troba el Fòrum i els edifícis més importants.Un cop senyalat tot això es distribuien les parcel·les per tal que els nous ciutadans hi construissín les cases.

Muniquipium Emporiae:

Durant un cert temps la Neòpolis grega i la ciutat republicana romana coexistien independentment, però a causa e les reformes de Cèsar i August va comportar la unificació de les dues ciutats formant una de sola anomenada muniquipium Emporiae. Aquestes dos cultures van viure conjuntament durant molt temps sense cap problema i juntament van anar prosperant. Però quan a a Roma es va establir l'imperi, aquesta ciutat va començar a fer fallida.

4.UNIFICACIÓ DE LES DUES CIUTATS: DECADÈNCIA

A partir del final del s. I aC., conquerida i pacificada la península ibèrica pels romans i convertida en la província d'Hispània, es van fundar noves ciutats portuàries que van desplaçar les colònies gregues en segon terme i l'activitat comercial d'Empúries va anar decaient cada cop més.

A mitjans del segle III l'imperi comença a trontollar, la ciutat va rebre un bon cop en ser saquejada durant una incursió de pobles bàrbars procedents d'Europa (francs, germànics). A partir d'aleshores, la dípolis empuriana, pràcticament destruïda, continuà habitada de manera molt precària. El nucli important de la població va desplaçar-se a la Paleàpolis buscant protecció dins les seves muralles. Aquest nou nucli va tenir una llarga continuïtat en els segles següents i va esdevenir una important seu episcopal.

Durant el segle IV, l'antiga Neàpolis grega només servia com a cementiri i es va edificar una capella cristiana dedicada als ritus funeraris.

Les ruïnes de la dípolis empuriana es van anant cobrint de terra portada pel riu i per la tramuntana i va restar en l'oblit.

5-REFLEXIÓ PERSONAL

En primer lloc m'agraderia destacar la importància que tenen les clàssiques concretament en la cultura ibèrica. El perquè és molt senzill, la cultura ibèrica és una cultura molt poc estudiada de la qual la majoria de coses que ens han dit els arqueòlegs i historiadors són suposicions o hipòtesis, però per sort tenim escrits grecs de personatges tant importans com Titus livi, els quals ens nàrren trets característics de la cultura auctòctona de Catalunya. Si no fos per aquests escrits segurament que aquesta cultura practicament seria desconeguda.

D'altre banda vull remarcar un fet que per mi és important, la diferència que he trobat entre grecs i romans un cop acabat aquest treball. Els grecs eren gent que respectaven les cultures auctòctones dels llocs on tenien les seves colònies, no tenien anhels de grandesa per conquerir, aquests anhels que fan que una persona es torni més animalitzada , sinó que era una cultura que s'enriquia d'altres cultures i sobretot no la imposava per damunt de les altres pensant que era millor. En canvi la cultura romana era una cultura que s'imposava bessant molta sang, destruint moltes cultures...una cultura més decadent i putrefacta, plena d'enganys i traïcions, trapitjant-se uns als altres per tenir més poder més terres, més riquesa, per poder ser més només materialment. Suposo que és per tot això pel qual els romans sempre van respectar la cultura grega.

ÍNDEX

1-ELS IBERS:

-cultura --------------------------------------------------------------------------pàg.1

2-ELS GRECS:

-Desambarcament a Empúries-------------------------------------------------pàg. 11

-Descripció ciutat: -------------------------------------------------------------pàg.11

-Muralles cíclopes

-Nucli urbà

-Mite d'Ifigènia -----------------------------------------------------------------pàg.12

3-ELS ROMANS:

-Desambarcament a Empúries-------------------------------------------------pàg.15

-Descripció ciutat:--------------------------------------------------------------pàg.15

-Muralles

-La Domus

-Estructura d'una ciutat

-Moniquipium Emporiae------------------------------------------------------pàg.17

4-UNIFICACIÓ DE LES DOS CIUTATS: DECADÈCIA--------------------pàg.18

5-REFLEXIÓ PERSONAL-------------------------------------------------------pàg. 19

BIBLIOGRAFIA:

-“ Van venir del Mar...” Biblioteca bàsica d' història de Catalunya .Ed. Barcanova.

-“ Els Ibers” Bibliteca bàsica d'història de Catalunya. Ed.Barcanova.

-“ L'emprempta d'un imperi” Biblioteca bàsica d'història de Catalunya.Ed. Barcanova.

-“ Gran enciclopèdia Catalana”.

-“Història de Catalunya” vol. I . Rovira i Virgili.Ed. La Gran Enciclopedia Vasca.

-Llibre de text Llatí 2n BUP. Ed. Casals.

-Llibre de text Llatí 3r BUP. ED. Casals.

-Llibre de text Latín 1 Humanidades y Ciencias Sociales. Ed.-->Santillana[Author:JM].

EMPÚRIES:

DELS IBERS FINS

ALS ROMANS