Els Yanomami

Análisis antropológico # Orígens. Medi ambient. Organització social. Usos i costums. Religió. Llegenda. Fonts. Famílies

  • Enviado por: Roto
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

Índex

1. Definició

2. Situació

3. Orígens

4. Medi ambient:

4.1 Entorn

4.2 Caça, pesca i agricultura

5. Organització social:

5.1 La comunitat

5.2 Les famílies

5.3 Caps i guerrers

6. Usos i costums

7. Religió:

7.1 Xamans

7.2 Cerimònies

8. Situació actual

9. Llegenda yanomami

10. Imatges

11. Fonts

1. Definició

Yanomami significa home, gent. Qui no es yanomami es nape, que significa estrany o gent perillosa.

Els yanomami pertanyen a la ètnia yanomama. També coneguts com Guaicas o Guaharibos, amb una població total d'uns 21.000 habitants, és una de les societats indígenes més nombroses i menys influenciades per altres cultures. Són agricultors, caçadors, pescadors i recol·lectors.

El territori que ocupen es reparteix entre Veneçuela i Brasil i té una extensió de 177.000 km.

Els yanomamis es troben dividits en quatre grups lingüístics; aquestes llengües encara que siguin diferents són comprensibles entre ells. Aquestes llengües són: la Yanomami, la Sanima, la Ninam i la Yanomam. Excepte aquest últim grup, tots estan representats a Veneçuela.

Els Yanomami
La llengua Yanomam i les seves variants han estat incloses algunes vegades a la família lingüística Chibcha i altres cops a la família Carib. No obstant, molts estudiosos prefereixen classificar-la com a llengua independent.

Fins fa poc els yanomamis han estat completament aïllats. Els primers contactes es van realitzar a les primeres dècades del segle passat, però només a partir del 1950 alguns van tenir contactes continus amb missioners i científics.

Descripció: Són baixets, d'uns 160 cm. de mitjana. Cara ovalada, amb les galtes prominents; nas recte i ample. La seva pell és morena, amb el cabell negre normalment llis o una mica ondulat. Quasi bé no tenen pèl, ni facial ni corporal.

Orígens

Segons demostren proves genètiques i lingüístiques, els primers habitants d'Amèrica provenien d'Àsia.

Els primers pobladors van venir en diverses etapes. Els primers van venir des de l'estret de Behring i es van establir al sud de Sud-americà.

Els primers habitants, coneguts per paleo-indis daten de 16.000 anys a.C. i vivien de la caça dels herbívors gegants. Hi ha una segona època coneguda com a meso-índia que es situa al voltant de 5.000 anys a.C. en la que es fan pescadors, recol·lectors i navegants. Durant la següent època (que es coneix com a neo-índia) ja han adoptat un sistema agrícola eficient i això els permet establir-se en comunitats permanents; aquesta etapa data d'uns 500 anys a.C.

Amb l'arribada dels europeus a finals del segle XV s'inicia l'època indo-hispana. En aquells moments hi havia una gran quantitat d'ètnies indígenes que van anar desapereguent per molts motius, com per exemple esclavitud, extermini, guerres o malalties.

Durant segles el seu modus de vida restarà igual en tot l'Amazones.

Medi ambient

4.1. Entorn

Els indis yanomamis viuen a la selva amazònica. Els llocs tradicionals on s'instal·len són les zones muntanyoses i en els naixements dels rius del sud de Veneçuela i el nord de Brasil.

Els yanomamis han viscut durant mil·lennis amb una gran consciència de l'equilibri existent en la natura. Basen la seva subsistència en cents de plantes que utilitzen en la vida diària: fruites i herbes medicinals, fibres i resines. El seu coneixement de les propietats de les plantes inclou l'ús de moltes espècies com a medicaments.

4.2. Caça, pesca i agricultura

Sembla ser que els yanomamis es dediquen a l'agricultura de conucos, per això la seva dieta està formada principalment pel conuco (79.4%), i a més a més recol·lecten fruits, tubercles, mel, insectes, pesquen i cacen.

Els yanomamis cultiven plàtans, bananes, yuca amarga i dolça i tubercles. També cultiven altres tipus de plantes per obtenir-ne somnífers, colorants, alucinògens, etc...

A l'estació seca els yanomamis tallen els arbres i els hi calen foc. Quan arriben les pluges sembren a sobre de la capa de cendres humides.

Organització social

5.1. La comunitat

Les comunitats acostumen a tenir entre 40 i 250 habitants. La densitat demogràfica se situava en 0,34 habitants per km2, però actualment, a causa de les epidèmies, se situa en 0,25 habitants per km2.

Cada comunitat, a pesar de les relacions que mantenen amb els seus veïns, constitueix una unitat socio-política autònoma. Es un assentament format per un sol edifici o bé per diverses cases familiars construïdes en cercles.

5.2. Les famílies

La unitat social elemental es la família simple o nuclear.

L'agricultura es una feina fonamentalment masculina, sobretot les feines de neteja, tala i crema. La collita i la sembrada són feines dels dos sexes. En el cas de la recol·lecció els homes pugen a dalt dels arbres per poder arribar als fruits, insectes o animals, mentre que les dones recullen i carreguen lo recol·lectat.

La caça i pesca són activitats masculines, encara que a vegades hi participen les dones.

Les dones també s'encarreguen de la cistelleria.

Usos i costums

Els yanomamis viuen despullats. Els homes porten el penis lligat amb un cordill a la cintura per mantenir-lo alçat.

Tant homes com dones es tallen el cabell de forma arrodonida. Els yanomamis acostumen a pintar-se el cos amb una sèrie de colorants que ells mateixos cultiven.

Per obtenir el color vermell fan servir l'onoto, i per obtenir el morat fan servir una barreja d'onoto amb una resina que ells anomenen caranya.

Quan els guerrers tenen d'anar a una expedició guerrera, es pinten el cos de negre fum, que simbolitza la nit i la mort.

Quan una dona està de dol deixa de pintar-se de vermell i fa servir el color negre per pintar-se les galtes durant tot un any.

Els homes s'adornen amb braçalets de molts colors fets amb les plomes d'alguns ocells, com el tucan o els lloros. També es fan forats a les orelles per posar-s'hi troços de canya, plomes o flors. També es fan forats al nas i als llavis per posar-hi petits trossos de bambú.

Els ornaments femenins són fets de flors o poms de fulles perfumats que introdueixen als forats fets a les orelles.

Religió

Els indis yanomamis no fan distincions entre la vida religiosa i l'activitat quotidiana.

Els yanomamis creuen en un gran nombre d'esperits diferents i que en el cos de cada persona hi ha un esperit invisible; també creuen que hi ha un esperit a les plantes i en els animals.

Els esperits, segons els yanomamis, poden abandonar el cos que ocupen abans o després de que la persona hagi mort, i van per la selva sense que ningú els pugui veure.

7.1 Xamans

Els xamans són considerats per la tribu com a coneixedors de la vida dels esperits. Normalment els xamans són homes i ingereixen drogues per poder veure els esperits invisibles. També s'els creu capaços de conjurar objectes invisibles per tal de curar els malalts.

Els xamans no son diferent dels altres membres de la tribu: vesteixen igual i fan les mateixes tasques, sense cap privilegi especial.

7.2 Cerimònies

En els rituals funeraris, s'acostuma a consumir les cendres del mort barrejades amb puré de plàtan. Els homes més íntims del difunt es posen en cercle per a menjar-se aquesta preparació, mentre les dones ploren.

Hi ha un tipus de cacera anomenada heniyomou que es un ritual que porten a terme els homes de la comunitat quan preparen una gran celebració o tenen convidats. Es comença amb uns cants i danses i dura diverses nits.

Durant la celebració de Cerimònies és normal consumir tabac i yopo per entrar en contacte amb els éssers sobrenaturals i curar malalties. En aquestes celebracions s'expliquen històries.

Situació actual

Actualment segons les autoritats brasileres es destrueixen anualment 30.300 quilòmetres quadrats de selva. Les imatges trameses per un satèl·lit dels Estats Units d'Amèrica mostren que en el 1989 estaven incendiats 59.000 punts diferents simultanis.

La cultura i l'estil de vida dels yanomamis estan en perill (com el de moltes tribus) degut a la intromissió de l'exterior. Primer va ser l'explotació industrial del cautxú des de mitjans del segle XIX.

Els primers anys de la dècada dels setanta va començar una veritable agressió econòmica a gran escala amb la construcció de la Transamaçonica (autopista de 5.300 Km, la més llarga del mon). La construcció d'aquesta autopista ha obligat a traslladar tribus senceres a les reserves i la seva terra ha estat entregada als especuladors. Una altra conseqüència ha estat l'ocupació per part de milers d'immigrants amb la conseqüent construcció de pobles i l'establiment d'explotacions agrícoles ben poc productives.

D'altra banda el govern ha fomentat les inversions estrangeres per a l'extracció de ferro, or, petroli i la construcció de plantes d'energia hidroelèctrica. També s'ha facilitat el desenvolupament de la ramaderia mitjançant l'incendi dels boscos i provocant una extensa desforestació.

Els bancs, les companyies d'assegurances i les empreses industrials nacionals i estrangeres han aprofitat el baix preu de la terra per adquirir grans extensions de boscos tropicals destruint-ne grans àrees.

Alguns ecologistes prediuen que si el “desenvolupament” continua al ritme actual els boscos quedaran destruïts abans del 2050.

A Internet hi ha diverses pàgines que denuncien proves científiques amb medicaments per part de la indústria farmacèutica nord-americana, que ha provocat cents de morts entre els yanomamis.

Llegenda yanomami

La següent llegenda yanomama explica el naixement dels yanomamis:

"La lluna vivia al cos d'un gran xaman. Quan el xaman va morir, la lluna va sortir a donar una volta pel cel, però va tornar per menjar-se les cendres dels ossos del xaman. Quan els parents del xaman van veure la lluna, li van disparar fletxes, però les fletxes queien al terra sense fer-li mal. La lluna les esquivava amagant-se darrera els núvols. Però al final una fletxa la va tocar, i va començar a vessar sang que queia damunt la terra. D'aquestes gotes de sang van néixer els yanomais.”

Dibuix

yanomami

Imatges

.Una de les cremes a l'Amaçones Terreny destruït per culpa d'un

incendi.

Terreny destruït per l'explotació minera. Cerimonia

Interior de casa Fent artesania

Lider yanomami

Fumant

Fonts

Llibres:

Indios del Amazonas

Paul Henley

Colecció Pueblos Supervivientes, volum 5

Atlas de las Razas Humanas

J.M. Thomas-Doménech

Ed. Jover

Enciclopèdia “Tierras y Gentes, Geografía Humana Universal Ilustrada”

Volum “América del Sur y Pequeñas Antillas”

World Wide Web:

www.viva-venezuela.com

www.aldeaeducativa.com

museos.web.com.mx